No us apropeu gaire
avui
tinc l'odi delerós
No patiu,
diuen que l'amor tot ho venç,
i, si no fos el cas,
em mossegaré la llengua
perquè no us esquitxi la meva fel.
Aïllar-me,
sé on aïllar-me:
hi ha un indret
en una illa
on hauria de fer una gran foguera
amb fusta de bedoll blanc
on cremar tot l'odi
i amb ell
el seu cos,
el pecat de tots els mals
i sentir-me renàixer
admirant la bonica i purificadora flama
que no fa pas fum que ofegui els criminals.
Allez, allez!
Purifiquem-nos d'odi
gaudint amb el crepitar
de la seva carn encesa
i els seus crits
en el silenci de la solitud.
Tota la meva maldat i malura
marxaria com una boirina
de focs follets
que ell aniria exhalant
la seva vida
envoltat del meu amorós odi.
No us apropeu gaire, avui,
si no és per fer-me moixaines
i (tractar d') enganyar-me
dient que tot anirà bé,
tot serà millor…
...que l'odi ja no tindrà pas cap domini.
Natxo Barrau i Salguero
el Fort Pienc (Barcelona)
matinada del 3 de setembre de 2021
si volguéssim jugar amb heterònims seria
Guerau de Dolwyddelan
o un anagrama de Holger el Berserkur de Glyndŵr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada