divendres, 1 de gener del 2021

Ninou 2021

Ninou 2021.


Bon any nou a tothom (i totdon -que no diguin que no som integradors-).


🤔


A tothom? 🤔


Si el 2020 ens havia de permetre aprendre certes coses, fem-ho bé i deixem de banda la hipocresia.


Bon any nou a tothom i totdon menys a:


El conjunt d'indecents que es dediquen a llençar puntes de cigarretes, xiclets, escopinades i altra brossa a la nostra terrassa; espero que durant l'any que encetem caigueu per un penya-segat.


A les direccions empresarials que creuen que els treballadors són mers objectes exprimibles i substituibles, així com que els comitès d'empresa només fan nosa o posen pals a les rodes; espero que en el decurs del 2021, quan sortiu a fer quelcom que us agradi acabeu en un sot, cova, rebregats per onades, llençats al vent o el que sigui i no torneu.


A la patuleia d'adoradors del nou anyell d'or de la psicopedagogia extrema que vol imposar una visió digne dels mons d'en Iupi sense esforç ni coneixements on qui dia passa any empeny i així, com qui no vol la cosa, es recuperen les prevendes de classe; espero que acabeu ben perduts, i lesionats per fer-ho encara més repte de superació personal, allà on no us puguin trobar, aviam si us en sortiu.


I per extensió, a tots aquells que fan promeses que no són sinó paraules que s'endú el vent després d'haver posat davant les càmeres (o són com l'equip quirúrgic que arriba quan el pacient ja ha mort) us castigaria de cara a la paret amb orelles d'ase i sostenint amb els braços en creu tant les lleis i reformes educatives així com la literatura escrit pels estafadors tot just citats fins que la promoció que enguany ha començat l'escolarització obligatòria acabi els seus estudis (pel nodriment no patiu pas, prometem, al vostre estil, péixer-vos. Com dubto que ens ho tolerin fer, amb tenir-vos tancat en una sala de castigats, sense possibilitat d'accés a cap centre educatiu o allà on es prenguin decisions vinculades, a pa i aigua fins que passi la propera pandèmia ens sentirem satisfets.


A tots aquells que durant tota la vida heu fet de cor (sic) escarni i befa, especialment d'infants i joves, per ésser pericos; espero que l'any ja en curs us regali quelcom ben visible i ostensible que vosaltres considereu una tara fins que l'addicció a les pastilles us dugui al suïcidi.


Als venedors de fum amb pseudociències o magufades només us puc desitjar, de forma gens diluïda, que emmalaltiu greument amb una malaltia de llarga durada i us veieu obligats a "salvar-vos" amb la vostra estafa.


Com addenda al paràgraf anterior, als estafadors del coaching que us esteu enriquint amb vilesa capitalista de la situació i dels necessitats; espero que, amb serenor i donant el millor de vosaltres mateixos, relliscant i colpejant-vos el cap perdent la consciència (sic) fins que tot i inconscients el vostre poder mental us faci levitar a la vostra dutxa molt zen o volent demostrar la fortalesa dels vostres preceptes (no pas principis) feu comparativa amb la resistència dels vidres irrompibles de la sala i acabeu com aquell mític guanyador del Darwin Award.


Als de la pLandèmia (sic), tant creients crèduls com criminals mentals amb coneixement (sic sic) de causa (penal), els destinaria (garantint que hi haguessin uns quants assimptomàtics) a una illa deserta i deixar que la vida segueixi el seu curs, en aquest cas fins una mort ràpida i agònica. Posats a cercar versemblança, que siguin aquests (o els inconscients que bo fan cas de les mesures, i no pas d'altres, els que incrementin el nombre de morts que encara ha d'augmentar.


Al conjunt d'empresaris amb més diners que el Río Gilito i menys humanitat que l'Scrooge de l'inici del conte (no exclogueu pas a aquells criminals que fan donatius -per menys valor que els impostos que no volen pagar- per netejar la seva imatge pública); desitjo que haguessin de passar una setmana com a homeless a Oymyakon, Verkhoyansk o Vostok. Per a no ser titllat de cor glaçat, amb la vostra ràpida però no pas indolora desaparició i una socialització dels calés dels vostres latrocinis el món semblaria menys gèlid als més desafavorits.


A tots aquells que neguen el Canvi climàtic i eviten les mesures que podrien minimitzar el seus catastròfics efectes; m'agradaria veure'ls lligats a una granota mecànica introduïda en aigua temperada que aniríem augmentant lentament fins que les proteïnes (les humanes només, ja que en ésser la granota un robot -que a més a més no seria funcional- no en tindria) es desnaturalitzarien (es fondrien) i amb ella la vida (sic) d'aquesta caterva de criminals de present i futurs. Potser és més senzill que vagin a fer turisme i es fonguin dins la lava d'un volcà.



A les cúpules i sostenidors de les inalterables estructures dels partits indepes per estar més pendents de l'autonomisme i les paguitas i mantenir els ascendits per amiguisme que no pas lluitar per fer efectiu el que fou clar mandat popular del Primer d'Octubre; espero que us passeu tot l'any en un zulo amb l'única companyia de les alimanyes que fan de tertulians en la caverna mediàtica i com aliment allò que llir caritat cristiana us concedeixi, en definitiva, espero que no veieu més el Sol.


Al conjunt de membres del deep state ecspañol i els seus braços executors (membres dels diferents poders) m'agradaria deixar-los totalment espellats al mig del Monegros o les Bárdenas reales aviam si aconsefuien sortir-hi i trobar auxili; com no ppts ésser quelcom més que un somni, espero que durant aquest any 2021, aneu fent augmentar el nombre d'éxitus en accidents de trànsit o similars (sense cap altra persona implicada que ells mateixos).


Als voxmitius en general, ja siguin d'adhesió fefaent o sense saber-ho (els conceptes coneixement i vox només poden anar associats en referència a aquells "vells" diccionaris); us desitjo que perquè poguéssiu esdevenir encara més blancs us dutxessin bé en alguna de les vostres cambres de gas. Com malauradament no és possible, espero que emmalaltiu greument fins a necessitar ajuda urgent a vida o mort i us l'hagi de prestar algun dels vostres odiats (negres, immigrants, homosexuals, dones empoderades, qui sigui) i decideixi, fent un bé a la societat, saltar-se el jurament hipocràtic per respectar la promesa gaiana de salvaguarda de la vida al planeta: els descomponesors us faran ben blancs fent-vos esdevenir només ossos.


Als borbons en general; i com tenen molta merda a netejar, espero que els converteixin, literalment, en sabó.


I, per no allargar-me en excés (sic), tot i que el camí de l'excés condueix al palau de la saviesa, acabarem amb el braç (sempre i perillosament armat) eclesiàstic. Podrien reunir-se les castes sacerdotals en llurs monta sagrats i saltar al buit esperant ésser salvats per les seves facècies? Quasi que impedint que les criatures se'ls apropin físicament i mentalment en tindríem prou.


Bé, com dèiem ahir: bon any nou (a qui s'ho mereix). Salut! Que tinguem sort.


Adéu 2020...

 Adéu 2020, un any que tothom recordarà i que molta, tal volta la majoria de gent, voldria oblidar.



Adéu 2020, l'any de la gran mentida. I no, no m'estic referint a l'abstrús o "maguf" concepte de la pLandèmia (sic); em refereixo a l'afirmació "Ningú no podia preveure (o pensar que això podria passar."  Creure això és considerar la Ciència una veu silenciada i necessàriament silenciable i presentar-la ara com una caricatura entre el pastor de Pere i el llop i la pandèmia com el milenarisme que anunciava Arrabal. Feia molt de temps que la Ciència avisava que una pandèmia havia d'arribar, només faltava saber quan; però, per què preparar-se si l'economia capitalista tot ho podria vèncer. Sí, aquella mateixa economia que salvà bancs i no pas persones, la que només serveix per fer possibles explicacions buscant excuses per justificar haver fallat i mai preveient què passarà, emperò, sempre salvant el capital i llur posseïdor. I,un altre cop, ha tornat a esdevenir-ne: hem fet tots els esforços com a societat per salvar l'statuo quo econòmic, no era pas salvaguardar les condicions vitals de les persones sinó mantenir el flux etern de l’eteri capital. Els calés per davant de la salut.


Adéu 2020 que ha tornat a posar de manifest que si hem avançat com a espècie és gràcies a la cultura, fonamentada, en la Ciència i l’evidència i no pas en les religions o les creences sense fonament. Un 2020 on mentre la pandèmia feia estralls entrant a robar-nos la realitat de la mà d'una realitat econòmica més cega del que hauria de ser la justícia prenent-nos el nostre temps com els Homes Grisos de Momo, per la trasera porta de servei la Cultura i la Ciència tractaven d'il·luminar la foscor.


Adéu 2020, el SARS-CoV-2 seguirà aquí entre nosaltres tot i la vacuna, amb què esperem vèncer aquesta batalla; mentre la nova pandèmia (possiblement zoonòtica, però no necessàriament) es va coent al algun lloc del planeta. Mentrestant, l'incendi global de la Terra com a conseqüència de l'antropocè, expressió màxima de l'estupidesa del poder polític, social i econòmic basat en el capitalisme neoliberal i extrem, continua destruint vides presents i futures.


Adéu 2020! Que res ens robi l'esperança d'un futur millor.


Adéu 2020, ens trobem a la història. Benvingut 2021, escrivim una nova història.



P.S.: Sense voler semblar un modern timador venedor de regenerador capil·lar d’aquests que es dediquen al coaching, cal tractar d’aferrar-se al costat positiu. Busqueu-lo, i penseu que, tanmateix, no tornarem a navegar les aigües del 2020.