Sant Jordi 2010

Cal realment que la Diada del Cavaller Sant Jordi sigui un dia no laboral? Festiu ja ho és: només cal passejar pels carrers de les nostres viles, pobles i ciutats per poder comprovar-ho.

Quina joia veure la tradició de la rosa i el llibre amb una salut perfecte.

Celebrem el gaudi d'ésser vius i tenir, sempre sempre, motius que celebrar l'amor.

Pots haver de passar moltes hores tancat a la feina; però poder passejar agafat de la mà de la teva parella, amb un somrís als llavis mentre l'aroma de les flors inunda cada racó i els llibres ens xiuxiuegen somnis en forma de paraules que ens duran, tal vegada si ens deixem seduir, fins a d'altres móns...

No és, simplement, una tradició meravellosa? Per això penso que si mai hagués de passar aquesta diada lluny de la meva terra, en el 23 d'abril arribaria a casa amb una rosa i un llibre per la meva parella... perquè la Diada de Sant Jordi així ens ha ensenyat a estimar-nos...

fotografia per Sara Terrones (espero que no t'emprenyis per haver-la manllevat del teu espai...)

P.S.: respecte la llegenda aquí

UNA ROSA (diada de Sant Jordi)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada

del passat i de l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada

del meu cor fas sobreeixir.

Oh bella matinada!

Quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

23 d'abril 1931

avui fa 79 anys de l'inici d'un nou somni

La lluita envers els objectius per una vida millor no poden caure en un forat negre; perquè aquell somni ens hagués convertit en un far del món, no abandonem mai la lluita.

un sonet sexual?

Trobo que la temàtica del sexe és de les més complicades d'abordar des de la poesia; tot i això, com és l'experiència de la creació literària una catarsi per la meva ànima més d'una vegada he plasmat, o si més no ho he intentat, les experiències sexuals en versos.

Aquest és un intent de sonet, escrit cap a la tardor-hivern del 2007. Crec que em fa gràcia haver tractat d'utilitzar una estructura "tradicional" poètica per parlar d'aquest tema tan important i tantes vegades vilipendiat.

amoldados nuestros cuerpos
hallando los recovecos
más secretos de las noches
no dormidas del gran goce.

a las costas de tus islas
se presentan mis orillas;
y así, en casi un abrazo
piel para piel despertamos.

todo huele todavía
a nuestro sudor y sexo;
la batalla de saliva

dejó rescoldos de juegos,
sabiendo la llama viva
por un despertar de fuego.


P.S.: fotografia per Raquel Riba Raja, Riells, Pasqua 2010.

veritats i profecia

Últimament no estic gaudint de gaire temps per dedicar a la blogosfera; tot i això, voldria deixar-vos un text que ja té cinc anys:

veritats i profecia

T’espiaré a l’univers
com una ombra de la llum
i tornaré a confessar
que t’estim
sense remordiments.
Amb la navalla d’Ockham
he desxifrat les meves
línies de les mans
i matemàticament escriuen
els secrets de la teva ànima
amagats en el cos del teu nom.

Natxo Barrau Salguero

setembre’05 BCN nits

¿quin és el teu nom?

L'acompanyarem amb una cançó Tendrá que haber un camino interpretada per Los Planetas amb la col·laboració, genial com sempre, del grandíssim Enrique Morente. Aquesta versió d'una lletra popular demostra com quan criatures especials treballen conjuntament es creen sinergies meravelloses.

P.S.: Aquesta versió que canta Enrique Morente per a Los Planetas, aquests li dediquen la seva lletra, popular, a Aleix Vergés (Dj Sideral). La versió en directe la podeu veure i escoltar aquí.

Carta a un company que em bordava

L'estimació i l'afecte són sentiments que hom rep i dóna sense pensar-ho i perquè la vida que un viu així ho esdevé. I sovint ens sorprenen; els rebem quan no els esperem o de qui no pensàvem que en podríem donar. I perquè som units a la vida no sols entre persones poden succeir els sentiments; mai podré oblidar la imatge del gran Félix rodejat de llops.

Si la humanitat ha esdevingut una fita més enllà de Gaia perquè el simbolisme mental ha nascut en el seu cervell, hom es pregunta si la resta d'animals no poden somiar amb quelcom similar a una vida més enllà de la vida; no seria just que sols poguessin sentir el dolor i la pena però no quelcom similar a l'esperança.

Sigui com sigui, espero que la teva vida hagi sigut, l'hagis sentida, perquè sé que ho ha sigut, com una vida feliç i joiosa. Potser no és consol ara, però has sigut molt important en la vida d'alguns éssers vius que sé que t'han estimat i t'estimen i que sempre guardaran un record agradable de tu.

És trist quan un ésser estimat marxa d'aquest món; és trist veure com persones estimades pateixen una pèrdua, que no per coneguda o esperada deixa d'ésser menys dolorosa.

Trobaré a faltar que em bordis quan arribi a casa de la Raquel.

Requiescat in pace, Pug.

P.S.: continuaré tenint cura de la teva Raquel.

P.S.II: les paraules de comiat de la Raquel aquí