Boeing Boeing

Ahir convidats per KLM-Air France, mitjançant la Sara, vàrem anar a veure Boeing Boeing al teatre Apolo.

La seva publilcitat diu:

Boeing Boeing, el vuelo más divertido de tu vida

Un arquitecto (Àlex Casanovas), tres azafatas (Beth, Cristina Solà y Marta Bayarri),
el amigo de siempre (Santi Ibáñez) y la sufridora y fiel criada (Mercè Comas)
se verán enredados en esta divertida comedia en la que no podrás parar de reír.

La veritat és que és un vodevil dels d'abans; i que si més no permet passar una estona entretinguda. Recomanable? Per què no? Però cal que aquest tipus d'obra t'agradi, si no et trobaràs amb una comedia "tonteta"; ara si simplement vols passar una estona agradable i (som)riure una micona pot ésser una bona opció.


Més info (extreta de Si es TV: (aquí -amb info addicional-)

Boeing Boeing, l'obra més aplaudida de l'autor francès Marc Camoletti, guanyadora de dos Tony Awards de Broadway el 2008, tornarà a Barcelona aquesta tardor després de la seva estrena al Teatre Coliseum a la temporada passada.
Ho farà amb una renovada posada en escena i en un nou espai, el Teatre Apolo del Paral•lel. El text d'aquesta comèdia d’embolics ha estat revisat per Paco Mir, a partir de l'adaptació de Joan Gallart i la traducció d'Alexander Herold. El nou repartiment, encapçalat per Àlex Casanovas, incorpora a Santi Ibañez, Mercè Comes, Marta Bayarri, Beth Rodergas i Cristina Solà.

L' estrena oficial serà el dimarts 29 de setembre. Des de la seva primera representació en els anys 60, Boeing Boeing s'ha consagrat com a referent en el món de la comèdia teatral. El text original de Camoletti ha estat origen de nombroses versions, també una de cinematogràfica el 1965, protagonitzada per Tony Curtis i Jerry Lewis.

L'última adaptació teatral del West End estrenada al 2007 s'ha convertit en un èxit sense precedents en la cartellera londinenca. The Daily Telegraph l'ha definit com: "la comèdia més divertida de Londres". Bernard, el seu protagonista, és un arquitecte d'èxit que està promès a la vegada amb tres hostesses de vol, Janet, Juliana i Judith, tot i que cap sap res de les altres dues. El seu paradís romàntic funciona a la perfecció: és qüestió de tenir un bon calendari de vols i comptar amb l'ajuda de la Berta, patidora però fidel criada, que actua com a controlador de trànsit aeri romàntic. Així arrenca Boeing Boeing, però l’inesperada visita del seu vell amic Robert, els canvis de vols, les turbulències climàtiques i els nous horaris portaran als nostres protagonistes a un delirant i divertit caos, ple d'inesperades coincidències.

Le Toucher

Després d'haver llegit La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal vai' tenir la necessitat de llegir poesia de R.Vivien. Vaig trobar un selecció a la biblioteca i l'estic llegint. Bàsciament he pogut llegir el divendres i ahir a l'avió (quin gran plaer llegir a l'avió!); i aquest vai' pensar que era molt indicat per mostra-vos-el.

Le toucher

Renée Vivien (Grand Bretagne, 1877 - 1909)
de Évocations (1903)

Les arbres ont gardé du soleil dans leurs branches.
Voilé comme une femme, évoquant l’autrefois,
Le crépuscule passe en pleurant… Et mes doigts
Suivent en frémissant la ligne de tes hanches.

Mes doigts ingénieux s’attardent aux frissons
De ta chair sous la robe aux douceurs de pétale…
L’art du toucher, complexe et curieux, égale
Les rêves des parfums, le miracle des sons.

Je suis avec lenteur le contour de tes hanches,
Tes épaules, ton col, tes seins inapaisés.
Mon désir délicat se refuse aux baisers;
Il effleure et se pâme en des voluptés blanches.

El Tacto

trad. Aurora Luque

Los árboles retienen el sol entre sus ramas.
Con sus velos de dama, evocando el pasado,
el crepúsculo pasa quejumbroso. Mis dedos
siguen, de tus caderas, la línea, estremecidos.

Mis dedos ingeniosos se demoran en roces
de tu carne vestida con suavidad de pétalo.
El arte de tocar, complejo y raro, iguala
el soñar del perfume, las magias del sonido.

Lentamente el contorno sigo de tus caderas,
tus hombros y tu cuello, tus senos insaciados.
Mi deseo rechaza, delicado, los besos:
con un roce se pasma entre blancos placeres.

imatge: rodalies de La Cartuja de Cazalla de la Sierra (Sevilla)

*

cap endavant!

ja hem tornat! Ja som novament a Barcelona. Ha sigut un cap de setmana genial. Hem gaudit de la bona companyia de la família; hem viscut un moment màgic, i hem continuant sentint com tot instant viscut ens fa evolucionar.

gràcies a les persones que m'he permés gaudir tant aquests dies. Ens veurem aviat! oi i tant!

ara cal tractar d'aconseguir que el camí continui essent positiu. Demà dimarts visita amb Luisamen al registre de la propietat intel·lectual; i a més, continuar a la recerca d'una feina (digne). A més ja comencen les festes a Les Corts.

I el millor de tot és que cada dia que passa sóc més feliç; gràcies, especialment, a una persona meravellosa.

foto: Cerro Hierro (Sevilla)

SÍ CONSIENTO

amb aquesta frase Jara i Manu es converiten en matrimoni. Fou una gran vetllada... molt llarga, són les 20:49 del dia després i fa menys d'una hora que he tornat a casa...

Tot meravellós. Bé, l'únic problema foren els petits inconvenients logístics ens feren arribar tard a la cerimònia; però vai' poder viure el moment del "Sí consiento".

Després tot el que un enllaç matrimonial comporta, en un lloc maquíssim i genial, amb festa fins les tres de la matinada. I encara durà més...

Avui ens hem llevat i 18 dels que ens quedarem a dormir allà hem anat a dinar a un lloc molt xulo, el Matinete; i Jara, Manu, Noe i jo em anat a veure el Cerro Hierro. Brutal.

I aquesta nit Jara, Manu, Antonio, Luli, Pablo i un servidor 'nirem a sopar per la Alameda.

Haurà sigut un cap de setmana genial!!!

P.S.: espero que la Mercè hagi anat bé.

Boda de Jara y Manu + Actes de Foc de la Mercè 2009

Avui, dia dels actes de la mercè a Barcelona, sóc a Sevilla per gaudir de l'enllaç entre la meva cosina Jara i Manu...

bé, demà, o dilluns quan torni, ja farem un intercanvi d'experiències...

Bona Tabalada i Bon Correfocs!!!

cap a Sevilla

avui divendres marxo amb mare cap a Sevilla per demà dissabte gaudir en la boda de la meva cosina Jara amb Manu.

(cert que coincideix amb la Mercè, però no es pot ésser a tot arreu).

el petit problema és que seré pocs dies allà, dilluns a la tarda ja tornaré a ésser a Barcelona; emperò, podrem veure la família.

Toc d'Inici 2009

ahir fou el Toc d'Inici de la Mercè, i els diables hi participem.

l'important és demostrar que tota la cultura popular i tradicional d'arrel catalana som una, que les festes d'una ciutat sense nosaltres no tenen sentit ni punt de partença.

per això cal seguir lluitant tots plegats per salvaguardar la nostra cultura i crèixer cada vegada més.

gràcies!

Mercè 2009

Avui comencen els actes de la Festa Major d'estiu de Barcelona.



a la pàgina web de la Mercè'09 teniu tota la info del que ofereix la ciutat durant aquests dies.

Avui és dia de pregó i de Toc d'Inici. Aquesdt, però, no podré gaudir gaire de les festes de la ciutat ja que seré per Sevilla a la boda de la meva cosina.

Això sí, tot queda en bones mans; i si no mireu en el video del link (aquí) a partir del minut 36.

Bona Festa Major.

c'est fini

Aquest matí ha sigut el torn de fer les defenses orals de les tesines del màster.

Ja està fet. S'ha acabat. Demà publiquen les notes i ja tindrem el MSc.

Ara caldrà continuar a la recerca d'una bona feina.

Demà al matí, dues de les Marines -que avui han fet l'esforç de venir- i l'Alba acabaran el màster amb les defenses de les memòries de pràctiques de la vessant professional.

Gràcies a les 7 per haver fet d'aquest dur any quelcom magnífic.

Petons.

P.S.: gràcies també a les persones que sempre ens han donat suport.

això és notícia?

aquest matí mentre esmorzava escoltant la ràdio, com cada dia, he escoltat algun comentari al respecte d'una "notícia" que podríem qualificar de "curiosa".

he trobat una referència a la mateixa en llengua italiana, ja que és en la república de les vellines on ha succeit el fet: -després hi ha un resum en català-

Sesso orale agli invitati, festeggiata finisce in ospedale

E' successo nel comune di San Remo, protagonista della vicenda, una generosa ragazza che, per festeggiare i suoi diciotto anni, ha deciso di praticare sesso orale ad un gruppo di invitati...
Immaginate di essere invitati ad un party esclusivo, organizzato per festeggiare i diciotto anni di un’esuberante ragazza, party che si conclude poi con un regalo molto hot per gli ospiti: sesso orale, praticato dalla neo maggiorenne.
E se crediate sia soltanto una fantasia erotica maschile, vi sbagliate di grosso…
E’ successo proprio qui in Italia, nel comune di San Remo, protagonista della vicenda una diciottenne, contenta di esserlo diventata. Qualche bicchierino di troppo e l’euforia della festa, devono aver scatenato i suoi bollenti spiriti, se ad un certo punto ha deciso di ringraziare alcuni invitati con un regalo a sorpresa: sesso orale per un gruppo di fortunati ospiti..
Uno di questi, presente al party, ha raccontato: “Era assatanata, per giustificare la sua foga urlava: ho compiuto 18 anni e ora posso fare quello che voglio”. Quante sono state le candeline sulla torta, tanto i fortunati maschietti che, invece di farlo, il regalo lo hanno ricevuto.
Dopo diciotto rapporti orali continui, la ragazza però ha iniziato ad accusare un inevitabile malore, è stata infatti condotta all’ospedale per una lavanda gastrica.
La festa non sarà finita nel migliore dei modi, ma sicuramente quella dell’anno prossimo, prevediamo, sarà affollatissima!
Danila Mancini

El resum de la notícia vindria a ésser que una noia en la celebració dels seus 18 anys, després de prendre unes quantes copes, i sota el lema cridat de "ja sóc major d'edat i puc fer allò que em roti" es decidí a practicar felacions a divuit dels convidats. Ulteriorment hagué d'ésser ingresada a l'hospital per a practicar-li un rentat d'estómac. (N'he escoltat cert comentari del tipus: ah, la inexperiencia se paga, no todo lo que se chupa se traga.) Clar que qui afirma que el problema hagi sigut per les felacions i no per le copes prèvies? I si més no, cal fer d'això una notícia? Val a dir que en el programa on ho comentaven ho feien en una secció humorística; emperò, quantes notícies que no haurien de considerar-se com a tals escoltem, llegim o veiem? I parlo referint-me a (pressupossats) espais de notícies -no els programes de telescombreries que omples la graella televisiva-.

Podem reflexionar sobre le que hom pot considerar notícia i el que no.


La "notícia" m'ha fet recordar certa llegenda urbana, aquí us la deixo en la versió recopildada a Blogodisea. (si passeu per l'enllaç podreu riure amb algunes de les famoses llegendes urbanes)

En una clase de biología, ciencias naturales, medicina o lo que toque, están explicando la composición del semen. El profesor cuenta que el semen tiene un tipo de azucar llamado fructosa ( este dato es cierto). Entonces una chica pregunta que si tiene ese azúcar… ¿por qué el semen sabe amargo cuando se lo traga?. Se hace el silencio en la clase y todo el mundo mira a la chica que se va poniendo roja a medida que se da cuenta de lo ha confesado sin enterarse, hasta que sale de la clase muerta de vergüenza. Entonces, el profesor aguantándose la risa contesta, que el sabor amargo se debe a que cuando se corre en la boca, el semen suele terminar en la parte de la lengua que solo percibe los sabores amargos.

Hay otra versión que toma a la chica como candidata a una prueba de análisis de fluidos, en la que descubren en su saliva restos de semen.

I si més no, tot això ens recorda que encara hi ha molts tabús referents al sexe. Un exemple relacionat amb el mateix país -sí, recordem el de les "vellines" del primer ministre- seria aquest que ens deixa el corresponsal a Roma de RTVE (aquí). I ja posats, us deixo un link al respecte d'una cançó i les felacions (aquí)



(font de la imatge: http://www.extrujado.com/archivos/radiografia.jpg)

Clar que quan es considera que la mitjana d'una relació sexual, tot inclós, són vora els tretze minuts...

La Casa dels Entremesos

Aquest matí ha sigut la cerimònia d'inauguració de la Casa dels Entremesos . Com a president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona era convidat a la mateixa i he tingut l'honor d'ésser present.

Aquí teniu la notícia a la pàgina de l'Ajuntament; i aquí la notícia a Infodia (BTV) -a partir del minut 6-.



És important que la cultura popular i tradicional d'arrel catalana es fagi fent cada vegada més forta; són les nostres arrels, som nosaltres i no podem oblidar d'on venim si volem alguna vegada plantejar-nos si desitgem continuar endavant.

Recuperant el símil culinari que tant li agradà al President Toni Lucena, que vai' utilitzar quan recordàvem als ens de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que ningú oblidi que som el pa amb tomàquet de la cultura.

Llarga vida a les nostres tradicions!

Enllaç Pablo i Carolina

avui els nostres amics Pablo i Carolina, davant del petit Sergio, es diran "sí ho vull"; i allà, a Gavà, serem per poder compartir amb ells un dia especial i únic.

autumn (tardor)

Aquests dies tothom parla del canvi de temps, que ja han baixat les temperatures, que han arribat, per fi, les pluges i que sembla que la tardor vol instal·lar-se entre nosaltres.
Ahir llegint Tardor vingueren al cap alguns textos dels "romàntics" anglesos. Així que aquí us deixo un text de John Keats, una oda a la tardor, i la seva traducció al català per Marià Manent.

TO AUTUMN John Keats (1795-1821)

Season of mists and mellow fruitfulness,
Close bosom-friend of the maturing sun;
Conspiring with him how to load and bless
With fruit the vines that round the thatch-eves run;
To bend with apples the moss'd cottage-trees,
And fill all fruit with ripeness to the core;
To swell the gourd, and plump the hazel shells
With a sweet kernel; to set budding more,
And still more, later flowers for the bees,
Until they think warm days will never cease,
For Summer has o'er-brimm'd their clammy cells.

Who hath not seen thee oft amid thy store?
Sometimes whoever seeks abroad may find
Thee sitting careless on a granary floor,
Thy hair soft-lifted by the winnowing wind;
Or on a half-reap'd furrow sound asleep,
Drows'd with the fume of poppies, while thy hook
Spares the next swath and all its twined flowers:
And sometimes like a gleaner thou dost keep
Steady thy laden head across a brook;
Or by a cyder-press, with patient look,
Thou watchest the last oozings hours by hours.

Where are the songs of Spring? Ay, where are they?
Think not of them, thou hast thy music too,
While barred clouds bloom the soft-dying day,
And touch the stubble-plains with rosy hue;
Then in a wailful choir the small gnats mourn
Among the river sallows, borne aloft
Or sinking as the light wind lives or dies;
And full-grown lambs loud bleat from hilly bourn;
Hedge-crickets sing; and now with treble soft
The red-breast whistles from a garden-croft;
And gathering swallows twitter in the skies.

A LA TARDOR J.Keats trad. Marià Manent

Estació de boires i d’abundor emmelada,
gran amiga del Sol que el camp madura,
tu que mires amb ell de donar pes i joia
de fruits al cep, sota el teulat de palla,
i els arbres plens de molsa amb les pomes inclines,
i dónes fins al cor maduresa a la fruita,
i la carbassa infles, i omples les avellanes
d’un gra dolç, i fa néixer les poncelles
tardanes, més i més, i així l’abella en tingui
fins que es pensi que els dies calents no han d’acabar-se
perquè li ha omplert l’estiu les llefiscoses cel.les.

Qui no t’ha vist sovint en la teva abundància?
De vegades, qui et cerqui enfora, et trobaria
asseguda al trespol d’algun graner, distreta
quan venten i el cabell suaument se t’esbulla;
o en un solc mig segat, ben adormida
a l’alè dels cascalls, mentre respecta
la teva falç el blat i les flors que l’abracen.
O el rierol travesses com una espigolera,
carregada la testa, però que no vacil.la;
o a la premsa de sidra, amb pacient mirada,
els últims regalims vetlles, hores i hores.

On són, on són els cants de primavera?
No hi pensis, que ja tens la teva música
quan núvols estriats fan florida la posta
tranquil.la, i als rostolls donen claror rosada;
llavors en cor planívol, els lleus mosquits murmuren
el seu dol entre salzes del riu, portats enlaire
o avall, segons la brisa;
i a laes muntanyes belen, ja grossos, els anyells;
canten grills a les cledes i amb triple dolçor xiula
el pit-roig a l’hortet de la masia
i cel enllà s’apleguen cantant les orenetes.



imatges:

• Missatger de la tardor; Paul Klee; Yale University Art Gallery, New Haven, USA.
• Albereda a la tardor;Vincent van Gogh;Fundació Vincent van Gogh; Amsterdam, Holanda.
• La tardor; Giuseppe Arcimboldo; Musée du Louvre, París, France.
  
• Tardor a Bavaria; Vassily Kandinsky; Museu Nacional d'Art Modern, Centre Georges Pompidou,Paris; França.
  

The shower

Avui m'ha vingut a al memòria un poema de Charles Bukowski; un que a més vai' llegir a la meva primera Lectura Poètica. I he decidit que el podríem compartir. Us el deixo en la versió original i en una versió traduïda al castellà.

THE SHOWER by Charles Bukowski

we like to shower afterwards
(I like the water hotter than she)
and her face is always soft and peaceful
and she'll watch me first
spread the soap over my balls
lift the balls
squeeze them,
then wash the cock:
"hey, this thing is still hard!"
then get all the hair down there,-
the belly, the back, the neck, the legs,
I grin grin grin,
and then I wash her. . .
first the cunt, I
stand behind her, my cock in the cheeks of her ass
I gently soap up the cunt hairs,
wash there with a soothing motion,
I linger perhaps longer than necessary,
then I get the backs of the legs, the ass,
the back, the neck, I turn her, kiss her,
soap up the breasts, get them and the belly, the neck,
the fronts of the legs, the ankles, the feet,
and then the cunt, once more, for luck. . .
another kiss, and she gets out first,
toweling, sometimes singing while I stay in
turn the water on hotter
feeling the good times of love's miracle
I then get out. . .
it is usually mid-afternoon and quiet,
and getting dressed we talk about what else
there might be to do,
but being together solves most of it
for as long as those things stay solved
in the history of women and
man, it's different for each-
for me, it's splendid enough to remember
past the memories of pain and defeat and unhappiness:
when you take it away
do it slowly and easily
make it as if I were dying in my sleep instead of in
my life, amen.

LA DUCHA by Charles Bukowski (trad. Cecilia Ceriani y Txaro Santoro)

nos gusta ducharnos después
(a mí me gusta el agua más caliente que a ella)
y ella me lava primero
me extiende el jabón por los huevos
los levanta
los aprieta,
luego me lava la polla:
"¡oye esto sigue duro!"
luego me lava el vello de ahí abajo,
la tripa, la espalda, el cuello, las piernas,
yo sonrío sonrío sonrío,
y después la lavo yo a ella ...
primero el coño,
me pongo detrás, mi polla en sus nalgas
suavemente enjabono los pelos del coño
,lavo ahí con un movimiento suave
tal vez me detenga más de lo necesario,
luego las piernas por detrás, el culo,
la espalda, el cuello, la hago girar, la beso,
enjabono los pechos, luego la tripa, el cuello,
las piernas por delante, los tobillos, los pies,
y luego el coño, una vez más, para que me dé suerte...
otro beso, y ella sale primero,
se seca, a veces canta mientras yo sigo allí
pongo el agua más caliente
disfrutando los buenos momentos del milagro amoroso
luego salgo...
normalmente es por la tarde y todo está tranquilo,
y mientras nos vestimos hablamos sobre qué otra cosa
podríamos hacer,
pero el estar juntos resuelve casi todo,
en realidad, lo resuelve todo
porque mientras esas cosas estén resueltas
en la historia de un hombre y
una mujer, es diferente para cada uno
mejor y peor para cada uno...
para mí, es tan espléndido como para recordarlo
después de la marcha de los ejércitos
y de los caballos que pasan por las calles fuera
después de los recuerdos del dolor y el fracaso y la desdicha:
Linda, tú me has traído esto,
cuando te lo lleves
hazlo lenta y suavemente
hazlo como si estuviera muriéndome en sueños en lugar de
en vida, amén.

imatge: Els amants, Rodin.

*

PONT

la tarda de la Diada tot passejant pel passaieg Lluïs Companys trobarem una paradeta de PONT una associació d'agermanament cultural català-gal·lès...

òbviament ens haurem d'informar, allà no fou possible, de les seves activitats... potser podrem aprendre una micona de cymraeg i tot...

genial!!!

La passió segons Renée Vivien

«Fa uns cinc anys em van caure a les mans uns versos d'una fosca bellesa». Així s'inicia La passió segons Renée Vivien, la única novel·la que escrigué Maria-Mercè Marçal. És una novel·la, com ella mateixa diu en una nota final, inspirada en la vida d'aquesta poeta d'origen anglès i d'expressió francesa, el nom de la qual era Pauline Mary Tarn (Londres 1877-París 1909).Segurament ens trobem davant de la primera autora després de Safo (continua dient la pròpia Marçal) que ha cantat de forma inquívoca i oberta l'amor per una altra dona. Així, el seu nom destaca amb llum pròpia en una tradició certament existent, però subterrnània i afectada de forma especial per la invisibilitat i el silenci. (...)

»La novel·la, bastida a partir d'un canemàs de fets reals, documentats, és però una obra de ficció. Tot i que no he inventat cap dels personatges que van envoltar Pauline/Renée ni cap dels episodis de la seva vida, tot això no constitueix sinó un punt de partença, un escarit esquema inicial. (...)

»En el meu relat he volgut presentar la protagonista de forma indirecta, a través dels altres personatges que la recorden o que s'hi interessen per tal de donar una perspectiva múltiple, complexa, fins i tot a voltes contradictòria d'ella i del seu entorn. (...) He cercat també que les lectores i els lectors s'endinsin en la història no pas d'una manera lineal, sinó que aquesta es vagi construint en la seva ment a partir de dades fragmentàries que es van acumulant, afermant o replantejant en les pàgines successives, de forma aparentment caòtica, tal com ens sol arribar la informació sobre els éssers i els esdeveniments del present o del passat. La novel·la té, doncs, també, deliberadament, alguna cosa de trencaclosques a mig fer.

I la veritat, i aquesta ja és la meva opinió, és que és una novel·la molt interessant. Tant és així que ahir, al acabar-la, una de les primeres coses que vai' fer fou atansar-me a una biblioteca a cercar alguna obra de Renée Vivien -vai' trobar una antologia-. Tornant a la novel·la: és una petita delicía. El llenguatge marçalià, la seva bella, visceral, brutal, sublim poesia és a cada paraula; i això permet que una història que comença fent-te dubtar d'on ets i què llegeixes et subjugui i et mantingui aferrat a la seva lectura. Mica en mica, el personatge de Pauline/Renée, la seva vida i la seva obra -tant absolutament lligada l'una amb l'altra- van formant una xarxa de la no pots, ni vols, escapolir-te. Aquest collage amb el que et presenta la vida de Pauline/Renée, diverses veus en diferents moments, fan que et sentis captivat per la seva història. No pots abandonar la lectura, vols saber més de la seva vida; i al mateix temps, veus els deu anys de feina que necessità per fer la novel·la i et preguntes per què no en sabies res de Renée Vivien i vols descobrir tota la seva obra.

Gràcies al recorregut que fa la novel·la permet a Maria-Mercè Marçal fer dissertacions al respecte de la vida, la poesia, al condició femenina, l'amor i totes les grans preguntes de la humanitat; i qualssevol de les persones lectores de l'obra veu les veritats davant seu en la lletra escrita.

El meu consell seria que agaféssiu un bon lloc per llegir: estirats en una gandula sota l'ombra fresca dels arbres a l'estiu, arraulits sota una manta vora el foc a l'hivern, i us deixeu seduir per una novel·la intensa, apasionada, captivadora i d'una sonoritat excelsa i sublimment amorosa.

de sèries i televisió

avui parlarem una mica del que hom pot veure a la televisió, des de la vessant de qui no paga per veure la televisió.

la motivació ha sigut la programació de sèries a TV3 aquest estiu. Donà la casualitat que el primer diumenge de vacances a Riells, la Raquel i jo mandrossejàvem al sofà i vàrem veure que començava una nova sèrie i sense adonar-nos, ens vàrem enganxar. Era Traveler. A més, a continuació feien una altra sèrie, The Nine, a la que també em vai' aficionar. Aquesta última em digué la Raquel que ja l'havien feta i que ella havia vist el principi.

resulta que la setmana passada acabaren totes dues sèries; fet relativament normal i previsible, ja que així podien iniciar la temporada "normal" de tardor. Aquest fet no hauria de tenir res de particular. El que succeix és que de Traveler emeteren 8 capítols i de The Nine 13. Són els que hi ha. No existeixen més. És a dir, les sèries són finalitzades. Emperò... (si no hi hagués però no tindria gaire sentit el comentari) Les sèries no estan acabades. En el cas de Traveler, degut a la baixa audiència, la productora la tancà i el creador tractà de deixar-la més o menys tancada però amb certa capacitat per continuar-la si alguna altra cadena acceptava. En aquests dos links podeu llegir més (un i dos). Respecte a The Nine, fou un cas similar; la cadena la tallà, després acceptà acabar la primera temporada i prou.

En amnbdós casos, el públic ens quedem sense saber com acaben, realment, les sèries. Fet que en el fons fot; has seguit durant un cert temps les aventures i desventures dels protagonistes i et quedes sense saber el final de la història.

En aquest cas la cadena que ens l'ematia no era la responsable del final de la sèrie, han emesa tota; però, clar, sabem que no és sencera. En altres ocasions, com per exemple Lost (perdidos) en emissió en obert a Espanya ha sigut, tant a TVE com a Cuatro menystinguda. També ho fou en el seu moment, per exemple ER (emergencias). En general podríem criticar bastant les cadenes generalistes estatals per la forma com maltracten el públic que segueix les sèries que emeten. Resultarà que la única solució és seguir les sèries per les cadenes de pagament...

Ah, per cert, sembla ésser que Segrestat, l'altre sèrie que havia emés TV3 aquest estiu -descomptant Les germanes MacLeod- també tenia el mateix problema.

imatge: mítica escena de la pel·lícula Poltergeist (Direcció, Tobe Hooper; Producció, Frank Marshall & Steven Spielberg; Guió, Steven Spielberg, Michael Grais & Mark Victor).

estrena en lliga de Cornellà-El Prat

ahir 12 de setembre de 2009 fou el primer partit de lliga al nou estadi de Cornellà-El Prat. Era també el meu primer partit a la nostra nova casa, ja que sols havia set per acomiadar el nostre capità; el dia de l'estrena enfront el Liverpool era gaudint de les vacances.

mon germà ja m'havia parlat de les sensacions que tingué el dia de la inauguració, però com tot en aquesta vida, cal experimentar-ho un mateix.

La veritat és que ja havia apreciat l'estructura de camp britànic; que fins i tot ahir quedava encara més palesada pel fet de la quantitat de gent que transitava pels carrerons que l'envolten i la gent que feia temps als bars de la zona. I el millor de tot és quan hom entra i s'apropa a la seva localitat; sent que torna a estar a casa, és una evolució de Sarrià... i a més: torno a ensumar l'olor de la gespa!!! Això em recorda quan era petit i veia els partits a la reixa verda tot just darrera la porteria en el gol de Sarrià... Sí... l'olor de gespa; això és un camp de futbol (Montjuïc Lluïs Companys és l'Estadi Olímpic -el més gran i millor-).

aquesta és la meva visió del camp (més o menys la mateixa que tenia a l'Olímpic; res a veure amb el futbol dempeus a dalt de tot del gol de Sarrià...):



La veritat és que Cornellà-El Prat és un camp PERFECTE per veure futbol. A més ahir l'ambient era genial -gairebé 40000 persones- comgregades per animar els pericos. Llàstima del resultat.





*

Diada 2009 (versió musical)

GRANDÍSSIM BOLO!!!

no existeixen, gairebé, paraules per definir el que ahir succeí a la Salamandra 2. El primer concert de MALA DIGESTIÓN fou absolutament brutal. Els temes sonaren perfectes, perquè són grandíssims temes, però foren interpretats a la perfecció i la sonorització fou collonuda.

tocaren millor del que esperàvem... TOTÈMIC.

eren una cinquentena de persones vestides amb les samarretes del grup entregades per gaudir del que ens havien d'oferir; i que, a mesura, que tocaven, cada tema nou es guanyava el públic.

gràcies a totes les persones que vingueren per donar suport a la banda en la seva primera gran nit!

gràcies a la banda per oferir un espectacle tan absolut!

gràcies al SrRamon per creure en Mala Digestión i oferir-nos la possibilitat d'actuar.

gràcies Isaac, Miguel i Luis per permetre'm estar amb vosaltres en aquest somni.

I a més a més, sembla que la Raquel aconseguí algunes fotos bones!

gràcies per una primera de, esperem, moltes nits exitoses.

ara a treballar en els quatre temes nous!!!

P.S.: el detall Paranoid fou genial...

MALA DIGESTIÓN

aquesta nit, finalment!, MALA DIGESTIÓN debuta actuant a Salamandra 2. (info)

és el festival sonoestil -la sala on assagen- i servirà per poder presentar els temes propis de la banda.

no sóc gaire objectiu, són els meus amics i "sóc el mànager": són collunuts: Rock Dur i Metal del bo. Amb decibels i quirats!

Així que ja ho sabeu si voleu passar una bona vetllada en bona companyia i amb bona música, veniu aquesta nit a la sala Salamandra 2, us hi esperem. I a més a més, l'entrada és gratuïta.

per contactar amb la banda: maladigestion@gmail.com (o cerqueu-nos pel facebook).



*

propostes per a demà dijous

el gran esdeveniment demà és l'estrena de MALA DIGESTIÓN a Salamandra 2 (link); però d'això ja en parlarem demà...

un altre gran esdeveniment és el pas per Barcelona de la Istanbul Europa Race. (web) És una competició IMOCA com ho són la Barcelona World Race o la Vendée Globe, per exemple.



així que demà els 6 IMOCA 60 peus que participen arribaran a la nostra ciutat i seran fins a la sortida el dillus 14 camí de Brest de la última etapa de la regata, amb el torneig Barcelona el dia 12.

per saber més d'aquests dies de vela a BCN: aquí

curiositat del dia:
aquí

*

la llavor del plaer

Aquests dies continuo amb la lectura de La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal. Sols puc dir que, tal i com era previsible, m'està agradant molt. No és una lectura fàcil; però havent gaudit de l'art de la ploma que ella tenia -una de les millors poetesses de la literatura universal- és fàcil comprendre que una obra novel·lada per ella havia d'ésser un delit pels sentits.

Fa uns dies, vai' deixar un fragment (l'enyor) i avui necessito deixar-vos un altre. En aquest fragment Kerimée rememora una trobada amb Renée:

S'ha alçat de terra un moment per anar a atiar el foc i, aleshores quan l'he vist dreta davant meu, m'he adonat dels seus pits menuts sota la seda i he tingut el deler de sentir la seva frescor de rosa silvestre, d'atrapar entre les dents el seu botonet tibant. El record, vivament trenat amb la presència, m'ha fet endevinar tot el seu cos, sota els plecs de la roba. I el desig m'ha arrossegat deliri enllà. I m'he arrapat ben fort al cos d'ella, per no perdre'm, per no perdre-la. El seu cos, que és com un jardí blanc i rosat i tebi de llet i de vi. I l'he trobat a ella i m'he trobat a mi en els racons més amagats, i en aquella flor secreta, d'un or pàl·lidament rosa, on els meus llavis han deixat la llavor del plaer.

la imatge és el quadre de Gustave Courbet El Somni que es troba a Musée du Petit Palais. París. L'any passat el vai' poder veure en viu i en directe en una retrospectiva de la seva obra; i em va venir al cap ahir mentre llegia aquest fragment. Potser també hauríem pogut adjuntar L'origen del món, del mateix autor; però ho deixarem per una altra vegada.

*

Ibn Khafaja

Un gran plaer és deixar-se perdre entre les pàgines organitzades d'una biblioteca; especialment entre les de poesia. La última ensopegada, com aquestes que es produeixen en els primers minuts de les pel·lículs romàntiques entre els protagonistes, ha sigut amb un llibre intitulat Jardí Ebri.

Sembla ésser aquest jardí ebri és una tria de l'obra El Divan del poeta Ibn Khafaja traduïda per Josep Piera amb la col·laboració de Josep R. Gregori. Sembla que fou entre altres coses poeta i amant de la bona vida; nascut a Xàtiva cap a l'any 1058. I ara servidor es sumbergirà en la seva lectura.

Val a dir que per mi el record d'Al-Àndalus, més que el record, la imatge (auto)formada és la la vessant lluminosa del que podia haver set l'Edat Mitjana: la cultura, les fonts, les músiques, els jardins i l'amor; i per damunt de tot: el somni de la convivència... l'intent de crear una nació feta per diverses sensibilitats.

********

Certament, al meu paradís d'Al-Àndalus
la bellesa és la més pura
i l'olor l'alè més net.
La claror del dia té la gràcia d'unes dents blanques,
com la foscor de la nit els llavis els té vermells.
En bufar el ventijol, vaig cridar:
Quin desig tinc d'Al-Àndalus!

********

Aboca el vi, ara que és suau la brisa,
batega el fullam ombriu del rafal,
la flor del taronger desperta
amb parpalleig plorinyós, i l'aigua
és clara i somriu transparent.

Quin agràcia, la d'aquest jardí ebri
a qui el ventijol vincla les branques,
Humit i platejat de rosada,
en despullar-se
l'ha tornat d'or el crepuscle.

********

Dolç és el riu, com dolça és la saliva
olorosa dels llavis de l'amant.
El zèfir arrosega mandrós la cua humida.

Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.

Jo m'enamore d'aquest verger
on la camamil·la és el somrís,
la murta els rínxols
i, la viola, una piga.

********

foto: els camins de Riells.

caminant per Barcelona

últimament estic recuperant el gust de passejar per la meva ciutat; de desplaçar-me no en transport públic sinó caminant.

la veritat és que et permet tornar a veure o (re)descobrir Barcelona; i també inverteixes el temps en quelcom maco com pensar o deixar que la ment vagaregi. La vessant negativa seria les estones de lectures que es perd; però sempre poden ésser recuperades si abandonem cert temps del que es pot passar a la barra del bar o perduda de maneres molt tontes (e.g.: la tele quan no fan res que realment ens interessi).

avui m'he fet una tranqil·la sessió des de l'Hospital de Sant Pau fins la Bibilioteca Lola Anglada, des d'allà cap a la plaça Tetuan i tornar cap a l'Hospital de Sant Pau. I he recuperat el "vell" mp3.

a passejar, que és quelcom molt interessant de fer, a Barcelona i arreu.

P.S.: i sense oblidar la maca "passejada" del dissabte a la tarda pel centre de Barcelona...

més de 7000 persones per recordar que FAREM LES FESTES AMB FOC PETI QUI PETI

ahir més de 7000 persones ens vàrem aplegar a Barcelona per donar força a les alegacions que hem presentat al Real Decreto que serveiex com a transpossició de la Directiva Europea 2007/23/CE.

la veritat és que fou màgic poder ésser una d'aquestes persones; de ser-hi en representació de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc en la capçalera de la manifestació i després des de la balconada de l'Ajuntament, poder veure una plaça de Sant Jaume plena de diables i persones que estimen la cultura del nostre país essent una única veu.

gràcies a totes les persones que ahir assistiren a la manifestació i gràcies especials al Pep Sala per voler ésser la nostre veu unitària en la lectura del manifest:

Bona tarda! Bon camí! I, sobretot, Bon Foc!
Estem tots aquí per dir NO a un projecte de Real Decreto que vol reblar el clau inquisitori de la Directiva Europea sobre Pirotècnia.
La mateixa que els badocs dels nostres europarlamentaris van votar-hi a favor.
Ens hem reunit pacíficament i cívica per recordar al Govern espanyol i a tots plegats que el foc i la pirotècnia són components fonamentals de les nostres festes populars i tradicionals.
I no és d’ara ni d’ahir. Des de fa segles l’utilitzem per fer teatre popular de carrer, seguicis de festa major o a les processons religioses per part de diables, bestiari festiu i altres elements de cultura.
Estem aquí per recordar als Governs espanyol i europeu que estem vius, que les nostres tradicions es renoven dia a dia i només cal veure l’impuls dels darrers anys en les activitats festives de diables i bestiari i de tota la cultura tradicional en general.
Per recordar que estem creant contínuament nous espais de convivència cívica i ciutadana, que estem donant un gran impuls a l’associacionisme, tant en àrees rurals com urbanes.
Que estem renovant constantment el nostre patrimoni cultural festiu, que és ben viu i amb una gran projecció de futur.
Tant és així que l’activitat de diables i bestiari de foc acaba de ser reconeguda com un dels 10 Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. Com abans ho ha estat per la Unesco la Patum de Berga com a Patrimoni Mundial Immaterial.
Estem aquí per donar plegats un SI massiu i rotund a les al·legacions a aquest projecte de Real Decreto que hem presentat unitàriament el Govern de Catalunya, el municipalisme, les federacions i coordinadores de bestiari i diables.
Voleu seguir fent les festes amb foc, peti qui peti?.... SIIIIIII!
Voleu que Madrid i Brussel·les ens dictin com han de ser les nostres festes?.... NOOOOO!
Voleu seguir sent mediterranis, alegres, que fem del carrer el nostre espai de festa?... SIIII!
Hem de transigir de nou i que des de Madrid converteixin les nostres festes tradicionals en un “espectàculo”?.... NOOOOOO!!!!
Voleu que el Ministerio accepti una per una totes les al·legacions que hem presentat?.... SIIIIII!
Doncs perquè ho senti tota Europa, cridem tots ben fort:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
Una altra vegada, que no ha petat prou:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
I ara, per demostrar-los que ho farem així a partir del 2010 i per sempre que retrunyin els tabals, que segueixi la festa.
VISCA EL FOC!
VISCA LA FESTA AMB FOC!
VISCA CATALUNYA!


imatge de Marga Arregui (Coordinadora). Entrada de la capçalera a la Plaça Sant Jaume.

ens juguem la vida

Avui dissabte 5 de setembre a Barcelona (18h Plaça Urquinaona) comença la Manifestació sota el lema Farem les festes amb foc. Peti qui Peti per la defensa del món de la cultura del foc.

aquí la convocatòria oficial.

aquí la Nota de premsa.

Us adjunto la carta de la Presidència de Coordinadora:

Companyes i companys de foc;

vivim les hores incertes de la foscor. L'obscuritat amenaça la llum del nostre foc; sols la nostra força de voluntat ens pot permetre renàixer de les cendres, novament.

En el 2003 s'inicià un llarg camí d'un procès regulador amb el que no haguéssim estat en contra si s'hagués volgut comptar amb la nostra participació. El món de la Cultura del Foc hem volgut sempre una legislació lògica, justa i consensuada que nostre àmbit d'actuació; per una salvaguarda de la nostra tradició i del nostre futur.

Ningú no pot oblidar que ara fa una trentena d'anys, amb la recuperació de les llibertats i de la nostra cultura com a poble i nació, a la ciutat de Barcelona es batejava, amb el nom de Correfoc, una activitat avui en dia present, i imprescindible, a totes les festes majors de tot els territori nacional. Emperò, això és sols la punta de l'iceberg. Aquesta festa del correfoc era una nova versió feta pel propi poble, per gaudi del propi poble, tal i com es construeixen les tradicions, de la nostra llarga història de vida al voltant del foc a tot arreu dels Països Catalans. Era una aportació més a la nostra cultura del món del foc, com tantes i tantes han lluit, llueixen i lluiran a la nostra terra. Tothom sap, i plenament orgullosos n'estem del fet, que un actuació amb foc tant emblemàtica com la Patum és Patrimoni Cultural de la Humanitat, i més de cinc segles d'història la contemplen. Com centenaris també són els Balls de Diables que es conserven i es mantenen vius a diferents regions de Catalunya. I si ens submergim a la nostra Història trobarem referents escrits quasi mil·lenaris de celebracions amb foc. I això és així perquè la història de la humanitat no es pot entendre com a tal sense la presència del foc; i la cultura de la Mediterrània n'és un clar exemple.

És per tot això que demanem que se'ns escolti, perquè la veu del món del foc -amb o sense pirotècnia- sigui escoltada i respectada. Perquè som Cultura Popular Tradicional d'arrel Catalana. Aquesta és la nostra herència com a poble i la nostra obligació és manternir-la viva per llegar-la a les properes generacions.

Aquestes properes generacions que, seguint la tradició, des de ben petites ja en són part activa. I és aquesta, la possibilitat que continuin formant part activa de la tradició, la més important reivindicació que cal fer. No es pot entendre cap acte de la nostra cultura que no impliqui directament i de forma activa els nostres infants. Elles i ells són el més important actiu de qualsevulla nació; i cal que sàpiguen, estimin, respectin i entenguin qui som, d'on venim, per poder preparar el nostre esdevenidor.

És per aquesta necessitat de salvar la nostra Cultura del Foc que Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, conjuntament amb totes les entitats del nostre àmbit, hem continuat lluitant. Ara, una vegada presentades les esmenes a la proposta de transpossició , restem a l'espera del que el Ministerio valorarà i propossarà al Consell de Ministres.

És per aqust motiu que el dissabte 5 de setembre tothom que estimi la Cultura del Foc i els costums de la nostra terra cal que participi de la Manifestació a Barcelona convocada per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sota el lema “Farem les festes amb foc, peti qui peti” per recordar que som vius i pensem estar-ho sempre.
Perquè la única batalla que es perd és aquella que s'abandona; siguem totes i tots i continuem lluitant per salvar allò que som.

VISCA CATALUNYA i VISCA LA CULTURA DEL FOC

Natxo Barrau i Salguero
President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

nou bloc

avui vull anunciar-vos la creació d'un nou bloc:

Afrodita Calipigia (aquí)

em satisfà molt per qui l'escriu, la Raquel, i per la intenció que té.

espero que us afegiu a seguir la lectura d'aquest bloc que segur que serà molt interessant.

Ah, i pel nom podeu llegir això jeje.

Qui no té deessa és perquè no vol...

Des que la humanitat és tal, ha viscut astorada davant certes preguntes de pes; i fou per això que es veié empés a la "descoberta" de les divinitats. Des de ben antuvi amb el començament dels ritus funeraris ja apareix el concepte diví i, com tot té dues cares, com a mínim, òbviament no podia faltar al culte a la vida, representat en la seva més màgica expressió: la fertilitat. Són ben conegudes les figures de les anomenades venus prehistòriques, amb la Venus de Willendorf com a màxim exponent

Mica en mica la mitologia fou un jardí que gràcies a moltes i sanitoses cures creixia i s'expandia com el propi univers. Tota religió té les seus mites; així que tothom que ho vulgui, pot tenir la seva deesaa, mite o advocació en la que creure.

Avui us apropo l'Afrodita calipigia.



Aquesta deessa [Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos] rebé culte a diferents llocs, entre ells a Siracusa. Les representacions, hel·lístiques, i modernes seguint l'estil, es representen sempre vestides però amb una acció que premet que s'aixequi el seu livià peple (la túnica) de tal forma que les seves caderes, natges i cames quedessin al descobert; conjuntament, ella feia una torsió del seu cap per poder contemplar per damunt de la seva espatlla dreta i delir-se en la contemplació de la seva pròpia bellesa. Turbadora bellesa del seu cos.

Ah! No ho havíem dit, calipígia significa de les belles natges...

Si ja ho han dit moltes vegades: aquests grecs en sabien de tot i molt bé... allò que no sabessin els grecs no existia... I com dèiem al principi: es pot ésser ateu, però amb certa ginefília, qui no té deessa és perquè no vol...

P.S.: avui es conserva una calipigia trobada a Roma al Museu arqueològic NAcional a Napoli, n'hi ha de François Barois al Louvre -que havia set a les Tulleries-, sembla que també a l'Hermitage...

P.S.II: Calipigia/Calipigi de kalós maco, formós; i pygé natges.

hem après del passat?

ahir, 1 de setembre de 2009, es cumplien 70 anys de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i consegüentment de l'inici de la II Guerra Mundial. Allò fou una gran bogeria col·lectiva que tots sabem que acabà amb unes innecessàries -com tota la resta anterior- explossions atòmiques.

mentre veia els talls a les notícies em tornava al cap el pensament de si hem sigut capaços d'aprendre de les nostres errades passades -la infinitat de guerres succïdes des de llavors no diu gaire en favor de la humanitat; o dels seus governants, si més no-. I ningú sembla entendre que el concepte "Hivern Nuclear" del TTAPS no és una bogeria, sinó quelcom massa plausible si no ens desfem JA de totes les bombes atòmiques que hi ha extesses per la superfície del planeta.

Només cal pensar en Tambora. L'abril de 1815 fou la última gran explossió volcànica coneguda per la humanitat. L'any següent seria conegut com l'any sense estiu degut a les conseqüències d'aquella explosió.

Fóra bo que d'una vegada, els mandataris fessin allò que la història i la intel·ligència els demanen.

imatge: In Ictu Oculi; Juan de Valdés Leal; Hospital de la Caridad, Sevilla.

coses interessants a BCN

avui recopilem tota una sèrie de propostes per gaudir de la ciutat de BCN i fer una micona de cultura al mateix temps:

fins el 27 de setembre tenim al MNAC les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro. Una visita molt interessant per "gaudir" del fotoperiodisme i refelxionar sobre la condició humana mentre es tenen, després, maques vistes de la ciutat.

parlant de fotoperiodisme i de la nostra ciutat, i cito textualment de l'agenda del Sàpiens 83: algunes de les fotografies més famoses d'Agustí Centelles de la Barcelona en guerra seran exposades al lloc exacte des d'on es van fer. (...) Es tracta d'una iniciativa de l'Associació Arqueologia del Punt de Vista i del fotògraf Ricard Martinez. A partir del 21 de setembre. Més info aquí



(aquesta mítica imatge de dos guàrdies d'assalt disparant el 19 de juliol del 1939 rere els cadàvers d'uns cavalls serà expossada al xamfrà dels carrers Diputació i Roger de Llúria.)

també en la línia historicista i de la guerra (in)civil tenim al MHC l'expossició Retallables de la Guerra Civil. (info aquí, aquí i aquí)

per cert, avui s'inaugura una expo a la Biblioteca de Catalunya al respecte de la setmana tràgica del 1909. aquí

i sempre tenim la possibilitat de fer una visita al Refugi 307 (+ info)

A la segona pàgina (full de la dreta) d'aquest link veureu que a l'octubre al Museu de Ciències Naturals de Barcelona hi haurà uns diàlegs que poden ésser molt interessants. Estan sota l'epígraf: L'abans i el després de Darwin. Evolució i societat. A més, l'ambient, al parc de la Ciutadella, permet abans i després fer passejades per profundes reflexions.

i parlant de Ciències, sempre ens quedarà una visita al CosmoCaixa -oi que sí, senyoretes?-

i si el que voleu es un bon soparet sota els estels, fins el dia 20 ho podeu fer a l'Observatori Fabra. Com? així

una altra opció és fer un "Picnic al Cel". Aquí us expliquen com.

i si el que voleu es estar informats, passejeu i observeu la ciutat. (O bé visiteu Canal Cultura BCN -aquí- o l'agenda de la ciutat a la seva plana web)

i si teniu calor:

icebarbcn

ens veiem?

P.S.: la foto és de la Raquel de quan anà en helicòpter.