Una nit, potser no qualsevol

Fitant el moviment dels estels

jaient damunt les fulles d'herba;

el temps és inexorable,

una veritat lenta

que sempre acaba arribant,

i s'ho fa venir bé

perquè sigui a l'hora.

La Via Làctia il·lumina la nit

mentre els sons de la boscúria

ens recorden que la vida brolla arreu;

els nostres dits s'entrortolliguen,

com els àtoms a l'espai,

per ésser aigua

i degotar conjuntament en la clepsidra.

La Lluna fa dansar les aigües de la mar

mentre a la sorra construïm castells que perduraran en el record

entreteixint mots amb els dits als teus cabells

podent afirmar que més enllà de necessitar-nos

ens triem.

La foscor de l'habitació

esclata en l'escalfor del llit

on covem el nostre amor infinit

fins a la fi de la infinitat

gràcies a les abraçades de les nostres llengües

essent el lacre dels nostres cors;

perquè no hi ha millor instant

que després de recórrer el món

tornar a Nosaltres.

Natxo Barrau i Salguero

Can Niuet (el Fort Pienc, Barcelona) 19/VIII/2021

imatge: el cel d'Àger (agost 2016)

Existeix un país petit...

 

Existeix un petit país,

un oasi acolorit

al bell mig de la blanca curvatura.

Un reialme

on continuar perdent el cap i el nord,

on ésser essent,

on glatir a cada batec del cor,

on deixar fluir el riu de l'existència;

un petit indret on l'Univers

esdevé paradís.

És un llenç

on,

amb pinzellades linguals

pintar somnis

amb saliva calidoscòpica.

Campament base

d'on sortir a solcar la mar

de la teva panxa viscuda

i on trobar una cruïlla on triar

si escalar les muntanyes de la voluptat,

davallar a la gorja del gaudi

o seguir circumnavegant

fins l'esquena calipígia.

Anhelo viatjar en globus

fins la lluita mareal

de les llengües

dins la teva boca;

saber-me ofegat

en la boscúria tardoral

dels teus ulls,

i concedir-te tot desig

que em demani,

trapella,

el teu somrís.

Les meves mans

brollen des de la petita marca

anant a enfonsar-se per la teva esquena

com dins espècies i fruits

en la soc de l'edèn.

Corriols deixats humits pels llavis

des dels peus,

que et dugueren

per salvar-me del desert,

fins el cap,

llar de la teva màgica tinta,

on disbauxar-me en els teus cabells.

El temps i l'espai

es pleguen

en aquesta incertesa certa

on el plaer

és infinit i etern.

Un instant

per perdre'm

en i amb tu

és la infinitud fruïda.

Trobo l'horitzó

transmutat en perfecta pell

fet espill davant meu

en un petit país,

un oasi acolorit

al bell mig de la blanca curvatura,

on tornar a fer camí en i amb tu.

N.B. i S.

Castellar del Vallés 15/VIII/2021

fotografies gentilesa de Raquel Riba i Raja (http://afroditacalipigia.blogspot.com/)

T'he vist (dubto que m'hagis reconegut)

T'he vist.

M'has reconegut quan m'has mirat?

O, sóc massa inexistent

perquè sàpigues del meu rostre?

La sang m'ha bullit

i he hagut de refrenar el volcà…

T'hagués enfonsat la nou

fins a veure't cianòtic

mentre recargolava els teus testicles.

He desitjat

colpejar el teu cap contra les llambordes

fins veure brollar

la teva malnata sang

embrutant el terra

que mai hauries d'haver trepitjat.

Avui no haurà sigut la nit,

però arribarà,

perquè la venjança

és un plat que ben cuinat

se serveix fred i per sorpresa;

no passem pas ànsia,

tard o d'hora la topada arribarà

i no l'oblidaràs pas mai.

Natxo Barrau i Salguero

corrent de nit pel Fort Pienc 9/VIII/2021

La imatge representa el moment final de l'epopeia de Gilgamesh en què la serp li roba la planta que dóna la joventut fent-li entendre que la immortalitat és quelcom diví i negada als humans, per molt heroics que siguin.

https://mjananias.wordpress.com/2018/03/22/analisis-de-la-epopeya-de-gilgamesh-y-su-posible-influencia-en-la-vision-de-la-inmortalidad-en-el-judaismo/

Vull marxar

Vull marxar...

Vull marxar i no tornar mai més.

Vull abandonar aquest Univers

fins que la veritat no hi retorni.

M'han esmicolat els somnis

i ja no em queda res.

Vull marxar...

i deixar-me entrar en la fosca nit.

N.B.i S.

2-3/VIII/2021

font de la imatge: https://kattyayanistravellingcircus.com/2016/06/02/interstellar-do-not-go-gentle-into-that-good-night-by-dylan-thomas/