...homenatge als herois...

Robert Bruce's March To Bannockburn

Scots, wha hae wi' Wallace bled, Scots,
wham Bruce has aften led,
Welcome to your gory bed,
Or to Victorie!

Now's the day, and now's the hour;
See the front o' battle lour;
See approach proud Edward's power-
Chains and Slaverie!

Wha will be a traitor knave?
Wha can fill a coward's grave?
Wha sae base as be a Slave?
Let him turn and flee!

Wha, for Scotland's King and Law,
Freedom's sword will strongly draw,
Free-man stand, or Free-man fa',
Let him on wi' me!

By Oppression's woes and pains!
By your Sons in servile chains!
We will drain our dearest veins,
But they shall be free!

Lay the proud Usurpers low!
Tyrants fall in every foe!
Liberty's in every blow!-
Let us Do or Die!

http://www.robertburns.org/

SANT JOAN IN UK

Aquest cap de setmana passat s'inicià divendres d'horeta al matí per agafar el bus, que amb un tren després ens portaria fins a England, més concretament a Manchester. Al arribar a la ciutat del United i el City, al cercar el lloc d'informació -perquè volíem un mapa, perquè havíem de trobar el hostel; lloc on arribarem en minuts-, ens trobem amb aquest plafó on s'incitava a la gent a contestar aquesta interessant pregunta:
El hostel era molt a prop del Museu de la Ciència i la Tecnologia; així que abans de continuar caminant per Manchester decidírem fer-hi una ullada. Hi ha una secció molt interesant respecte com era la vida a la ciutat al segle XIX. I veierem un mural, que en una ciutat obrera com aquesta, només ens podia fer recordar unes sàvies paraules:
UN ESPECTRE RECORRE EUROPA...

La ciutat de Manchester ens la vàrem patejar força entre el divendres i el matí de disabte. En aquesta imatge és veu part del que és Manchester: una ciutat indultrial i obrera que ara, degut al creixement amalgama tradició victoriana amb modernitat.

Això sí, com no hi ha res millor que un bon pub on fer una pinta, i si tens gana, una Guinness, que com diu un colega: "no es beu, es mastega".

De fet, varem caminar per tot el centre de la ciutat. I al diu següent forem a visitar el seu Chinatown. És molt divertit pensar que aquí un after fa de 2am a 6am. Això ho visitarem a Liverpool.

I ferem cap a Liverpool, on d'una manera divertida trobàrem la petja catalana:

Però també cal dir que tot de nit podem ésser molt perillosos els britànics -que no és el mateix que anglesos- encara la moral victoriana és molt pressent i són molt "polites":

Aquests són els macos cartells que et recorden que pot passar si fas "botílion":

I a vegades et trobes, passejant per una ciutat industrial quelcom com això:

Manchester sembla "més ciutat" que Liverpool; però de fet són molt semblants. Dues ciutats industrials que han tractat de seguir la senda del segle XX que ja ha mort. Liverpool ha notat molt la davallada d'importància del seu port, i potser Manchester intenta ser més una petita London; però dintre de lo lleig que són les ciutats de passat clarament industrial tenen el seu encant. I la pluja.

A L'pool visitarem la seva catedral anglicana, amb 103 anys d'antiguitat. Un edifici neogòtic, amb coses molt particulars:

I què és obligat visitar a Liverpool? Efectivament; aquí em veieu mostrant els meus repectes al gran Bill Shankly.

Per als guiris que no saben on mirar, aquí una teniu clar: Look Right, Look Left!

I, òbviament, també ferem una pinta al Cavern!

Aquest ha sigut el meu sant Joan -Saint David a Cymru- sense petards, foc, ni platja amb enlluarnament de blanc nuclear.

See you soon!!!

ERYRI -snowdonia-

Aquí som els setze personates que durant les 2 primeres setmanes de juny hem "invait" les terres de Llangollen i rodalies. (dotze de catalanes i quatre d'alemanyes) Aquesta foto està feta al Parc Cenedlaethol Eryri -el Parc Nacional d'Snowdonia-.

a sota, d'esquerra a dreta: Iris, Míriam. següent fila des de la dreta: Marta, -darrera d'ella- Thomas, Alba, Tania, Iván, Sandra, -darrera Míriam-, Lysann, Sara, Dani. els de darrera, des de l'esquerra: Dani, Armin, Ramón. I darrera de tot un servidor.

Aquell dia pel matí havíem 'nat a visitar el Conway Castle. Amb una parada prèvia per vore la Marble Church (feta amb txorrocientos tipus diferents de marbre). I gràcies a l'explicació de Nigel "Hemingway" vàrempoder descobrir moltes coses del castell de conway; fins i tot enteníem el seu anglès d'anglès.

Després vàrem fer cap al parc d'Eryri; on vàrem passejar i vorejar un llac. Entre d'altres destacables coses descobrírem el Homo Natxus Gaelicus.

diálogo mirando un espejo donde Ella se refleja

No quiero resucitar los fantasmas que han habitado nuestras calles; tan sólo pretendo permanecer como un aluz en mitad de la noche. No sé si llegará la mañana de mañana, por eso pretendo esperarte esta noche, aunque sea eterna. Quizá soñar, con rozar tus labios; o quizá esperar enmarañarme en tu pelo... sé que ya no quedan sirenas que lejos, más allá del horizonte, puedan llevarnos para dejarnos seducir; pero quizá el embrujo de babel sea el sabor de una saliva en la piel. Hace ya demasiado tiempo que la luna no es capaz de mentir sobre los sentimientos del mar; así que este triste bufón ya no tiene artificios con los que iluminar las veladas junto a las chimeneas de los recuerdos. Por cierto, ahora que bebes de tu taza de chocolate caliente, me pregunto si has visitado los jardines de las lluvias de plata donde los suspiros se convierten en hielo y los besos se marchitan entre las marmitas de deseos que se cocinan a fuego lento; no lo sé si los conocerá; pero recurdo las brujas con hasdas en las manos que me los enseñaron... Volviendo a nuestra noche, creo que ahí, entree los rescoldos del fuego hay algo que te pertenece, lo que no logro discernir es si alguna vez ha tenido alguna vinculaci'on conmigo. ?Sabrías decirme cómo hemos llegado hasta aquí? ?Y dónde es aquí? Este lugar donde el humo inunda la vista y las palabras, que parecen brotar como arroyos límpidos de la verde montaña, son, en realidad, trabadas en laberintos sin ariadna. No te preocupes, cariño. ?Puedo decirte "cariño"? No le des más vueltas, quizá sólo sea la noche en mis venas -o en las arterias-; creo que ya nunca sabré quién es mi oxígeno. Y un apregunta, ?has probado alguna vez el sabor de la sangre? Bien, quizá no sea el momento. Ahora que miro los reflejos del líquido, quizá sea ell tiempo de dejar madurar las flores y dejarse arrastar por la corriente y abandonar la contracorriente de las nieves. Es posible que no haya un final del mundo; pero las ideas no serán infinitas si no hay quien las defienda: ?es el corazón roto un sentimiento? He visto tantas cegueras que ya no creo en los imposibles, ahora los sueños son olas, con el mismo sentido. Quizá estoy hablando demasiado en un divagar sin ningún sentido ni destino; pero creo que hoy podría invitarte a perderlo todo conmigo, en este juego sin azar. Porque, ?si todo es estatocastica, qué importancia puede tener sentirse coimo un fantasma en un castillo equivocado? Se supone que hay cosas que no se pueden decir; pero me gustaría pronunciarlas todas entre los pliegues que tuvieses a bien regalarme. ?Sabes que creí en la venganza, un tiempo? Pero creo que la ahogué en algún mar; no supe ser un acróbata buscando a cenicienta entre los escombros de las maravillas; así que creo que me olvidé de mirar atrás. Fue la crueldad, si no me equivoco, la que me hizo no creer en los lugares; no hay lugar al que pertenecer; ni tansiquiera pertenecemos a la vida. Pobre Gaia, qué sola debe sentirse en su noche estelar. No creo que nunca lleguemos a entenderlo. Dulce corazón de manzana... Una vez escuché una canción sobre la desesperación; y por unos instantes las líneas de los labios parecieron detenerse; pero no hay droga suficiente para poder escribir toda la oscura noche del alma cuando ésta tiende a manifestarse entre vestidos de otros... ?Sabes que hay flores que saben gritar? Quizá se acerca la época de recoger la siembra; pero sólo las ardillas son capaces de entender este invierno que aceha a mi piel cada vez que el horizonte empieza a teirse de roja locura. ?Has bebido del ardor de las lágrimas? Fui un experto en los abores del arco-iris; pero el vino siempre regresó a mis oídos con la danza, a ojos cerrados, de la mentira de la primera vez que conoces a alguien. Creo que la nieve se está derritiendo, quizá sea tiempo de que regreses a casa, o de que me vaya con la dama... ya no soy capaz de comprender si debo pensar o callar; hace tanto tiempo que dejé de buscar un templo donde poder creer, que ya sólo me queda aquello que el pasado no me robó...

P.S.: in dreams begin responsabilities

N.B.S. 18/VI/07 Llangollen

somethings that happen in Llangollen

La verdad es que la vida es tan tranquila en este lugar que a veces parece que no se pueda hacer nada; pero quizá lo mejor sea no dejarse llevar por las primeras impresiones. Así que una vez despierto, lo mejor sería prepararse -o mejor dicho, meterse entre pecho y espalda- un All Day Breakfast. El que veis en la foto -nosotros lo hicimos como comida- no está completo.

Una vez has cogido fuerzas puedes hacer como los lugareños e ir hasta el River Dee y refrescarte; porque aunque cueste de creer, aquí también hace calor -a ratos-, después se nubla, sale el sol, llueve, sale el sol otra vez pero ahora con viento... y todo esto 17 veces cada día. Ah por cierto, las gentes del lugar se bañaban -los teennagers-.

Aquí podéis ver a parte de mis compañeros de aventuras. De izquierda a derecha de la imagen:

Iván -also known as "áivan"-, Iris -also kwonw as "áiris"-, Alba (podeu visitar el seu flog: www.fotolog.com/albetapetiteta ), Marta, Ramon -also kwnow as "réimon"-, "big" Dani, Sara "la queen"; darrera hi és el "little" Dani -el meu company de casa. Elles i ells fan que això rutlli.

Siempre queda la opción la opción de dar una vuelta por los alrededores y encontrarse con los que han habitado estas tierras desde tiempos inmemoriales...

I per les nits, quina millor forma que 'nar al Plas Newydd i montar-se una "botílion"; on per gots cal utilitzar petits bols.
Pero si ataca la lluvia, o el frío, o simplemente quieres algo de luz y relacionarte con gente vuelva a casa, digo al pub... Éste es el Sun Inn. Toda una institución.

Aunque los miércoles íbamos al Ponsonbys (o algo así), lástima que ahora Pete lo deja. ¿Volveremos al karaoke?

Y éstas son algunas cosillas de la vida cuotidiana en Llangollen.

aforism

aforismos poético-flamenco XXIV
Uno no comienza a sentirse persona
hasta que no tiene secretos.

mi pequeño post CCCXXXIV
Para gustos: posturas.

aforisme des de la condemna a Lesbos fins els llavis de la nit IV
si sapigués pintar, et pintaria;
com que no sé,
t’estimaré.

un pas més per a la història

Ja són 112, 1 més dels que va fer el gran Rafa Marañón. Ara queda fer-ne més per donar més alegries a l'afició perica.

Des de 1900:

RCDESPANYOLDEBARCELONA

LA FORÇA D'UN SENTIMENT

do we are pathfinders?

El camino es sólo una senda si no quieres que sea personal. No necesitas más equipaje que tu propia vida; más cielo que una esperanza; y más noche que un deseo. Si cada vez que enciendes una pequeña luz una amistad vela por ti; el viento en los bosques no puede ser sólo la respiración del planeta tratando de refrescar tu piel. El propio cuerpo es el horizonte y tu espíritu el infinito universo. No hay caminos, sino destinos que todavía no conocemos, así como ni las hadas que nos indicarán el giro sin nosotros saberlo. Somos el camino, ¿quién sabe el destino y hasta dónde llegaremos?

N.B.S. 8/VI/2007 Llangollen -Cymru-

foto: Castell Dinas Brân

LIVING LLANGOLLEN

CROESO I CYMRU -benvinguts a Gal·les-.

L'aventura començà disabte passat. A les 9 hores del matí -una mica abans- érem a l'aeroport del Prat. Encara amb la dolça "ressaca" de la meravellosa nit anterior. CUÁNTO KABRÓN!!! I que meravellós fou. Després d'esperar massa per poder facturar -i estalviar-nos el pagar els 7 kilos de més d'equipatge- aconseguírem que, tard, sortíssim cap a Liverpool. Caigué alguna estoneta de son, i alguna xerrada amb els companys i companyes; ara que ja comencàvem a creure que sí era veritat que marxàvem.
Una vegada passat el control de passaports a l'aeroport John Lennon, dos taxis -s'escriu tacsi en gal·lès- ens duguéssin fins Llangollen. Deu ésser complicat per un continental adaptar-se a conduir al revés.
I arribàrem a Llangollen -pronunciï's quelcom similar a una barreja entre "Jlangojlen" i "Clangloclen". Fàcil, oi?
Jo visc amb en little Dani -hi ha dos danis al grup i un fa 2,02- a la casa del molt especial Mark Realy, qui ens obrí la porta sense samarreta i fent les primeres bromes. L'habitació està be. Ell viu teòricament sol; però la nòvia passa molt per casa. I té una habitació llogada a una polonesa que treballa a l'hotel i qui no veiem gaire, com a la resta de la "família". Vivim en règim de self catering; és a dir, a cadascun ens donen 30 pounds a la setmana perquè ens comprem jalo i ens cuinem.

Aquestes són dues vistes de la nostra habitació.



Bé, una vegada instalats, varem quedar els dotze i vàrem sortir a fer un tomb pel poblet. Òbviament, aquella nit vàrem sortir i tancàrem el Sun Inn -com el pub més mogut- a les dues. El "fet diferencial" és que els pubs tanquen a les 23:30 -després ja no pots entrar- però pots ser-hi a dins fins les dues. Tancàrem amb uns bascos que tornaven al dia següent.

La nostra vida consisteix en fer el curs d'ànglès (sembla que tot lo oxidat que el teníem va millorant), fer passejades -entre elles la pujada al Dinas Brân Castle, ja parlarem un altre dia- i fer estones al pub. Mola.

Bé, com veieu la vida transcorre interesant per aquesta part del món. Espero que continueu sent molt dolentes i dolents.

Per acabar, aquí us deixo dues fotos des del pont de Llangollen.

See you soon!!!

LLANGOLLEN

Ja hem arribat! Ja som a Cymru (Wales) -que cal pronunciar-ho [camri].
En aquestes terres tenen uns ordinadors sense accents i tot colocat diferent.

Arribarem dissabte i el poble es una postaleta on viu gent. L'home que m'allotja -junt amb un altre company- es forca particular. ja us en parlare. Aquella mateixa nit ja varem tancar el pub a les 2h (algu ho dubtava?)
Diumenge fou mes tranquilet. Avui ja hem comencat el curs.

Posiblement les practiques les fare a Bangor a la universitat.

avui aixo sera molt rapid.

See you later!!!