Ahir es complir el primer aniversari els atemptats a Barcelona i Cambrils... i què difícil semblava viure el dol!
Alguns diran que la societat catalana és una societat fracturada; emperò, és aquesta una mentida unionista que, malauradament, treballen amb molt d'esforç per intentar que esdevingui realitat: aquell anhel txètnik hispà de crear un Ulster a Catalunya. La societat catalana mostrà la seva unitat vers la barbàrie terrorista fa un any, aquella era la veritable cara de la Catalunya real; no pas aquella que demana no polititzar l'espai públic (encara continueu sense voler entendre que tot és política?, que la política és o hauria d'ésser l'art de governar la polis, ergo, la res publica?!) mentre ataca contra les més bàsiques llibertats des de la seva praxis filofeixista.
Exagero? Ahir l'anhel d'aquests tarats era mostrar la seva adhesió al borbó, de fet al monarca hereu del delfí del dictador que amassà part de la fortuna, entre llits d'amistançades, venent armes a qui les facilita a aquells que acaben perpetrant atemptats com el del Cap i Casal. També impedien l'accés amb pancartes amb el lema "Pau Justícia Llibertat" però lluïen estanqueres a dojo per deixar clar que vénen amb desitjos colonitzadors. I alguns d'ells intentaven agredir els periodistes de mitjans catalans. Tot molt digne d'uns "ciudadanos" (sic) que mai han condemnat el franquisme però que ens titllen de nazis a la primera de canvi. Per cert, la "més llesta de la classe" ens ha criticat per no comportar-nos com la Repúblique française o la Bundesrepublik Deutschland vers llur monarquies... aquest és el nivell. Aquesta és la xusma que ahir, malauradament, donava la raó al gran Ovidi Montllor i el seu aforisme "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". I tot això, ho feia en un acte on el que s'havia de fer era homenatjar les víctimes dels atemptats, llur famílies i les persones (de serveis públics o no) que les atengueren en aquelles hores infaustes.
I no podem oblidar que mentrestant, com deia en Jaume Clotet, els quatre màxims responsables dels mossos que van localitzar i neutralitzar l'escamot terrorista són a presó o imputats: HC Quim Forn, Cèsar Puig, Pere Soler i el major Trapero. Una vergonya i una revenja. Tal volta, per què impediren que, arran de la tragèdia (presagiada per l'exministre Margallo?) no pogueren fer-se, com deia en Fraga, amos dels carrers? I per si algú ho interpreta així, no estic pas afirmant que l'atemptat fos de falsa bandera (tot i que alguns s'esforcen perquè així ho acabem creient) però que potser eren conscients dels riscs i dels possibles beneficis cara a la repressió vers l'imminent referèndum (que ja es va demostrant com treballen las cloacas del estado...). Per cert, l'ésser vil que difama el periodisme, ja s'ha retractat de les seves mentides i the nota? Aquests sí haurien d'ésser a presó!
Ahir s'havia de viure un dia de dol compartit, com un sol poble; però aquells que voldrien netejar els carrers com en els anys trenta via Ordnung und Sicherheit ("orden y seguridad" en castizo, para aquellos que ven un problema en no ser monolingües) estan demostrant que tal volta no som un sol poble. Preferiren mostrar la seva bilis bestial i oblidar les víctimes. Mala peça al teler, Catalunya; pitjor la tenen, però, a la espaÑa de la mantilla als ulls.
P.S.: els bombers seran sempre nostres!
