fou emocionant

ahir vàrem celebrar l'acte CONTACONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES al Casal de Les Corts.

fou un veritable èxit. La sala acabà plena; diverses persones -algunes que no pensaven que ho farien- pujaren a l'escenari per participar activament de l'acte. A totes vosaltres i a tothom que hi vingué, GRÀCIES per ser-hi. (Especialment, vull agraïr l'Astrid per deixar-me ser-hi amb ella en la coordinació de tot això).

fou una molt maca forma de fer palès la nostra visió de les coses. Sonaren cançons; es llegiren poemes, textos -alguns d'inèdits-i cartes; s'interpretaren contes (gràcies Janina per acabar explicant la formosa versió d'Eva i Adam); i es realitzà una performance final.

personalment vull destacar la possibilitat d'haver participat, d'haver deixat palès que com a home sols es pot estar en contra d'aquest terrorisme`.

em vai' emocionar especialment al sentir-me una nena petita llegint el text de la Raquel -gràcies per deixar-me ésser qui el llegís-.

continuarem lluitant mentre sigui necessari.

què bonic fou tot: començar amb el conte recollit per Rodari, Una tira de cuero perezosa; que la última cançó fos Ella de Bebe; que l'Anna fes l'esforç de venir a cantar les seves cançons i a fer els cors a l'Astrid a La Caterina -sonà genial!- [per cert, Anna, se m'oblidà felicitar-te pel recent premi Butaca!!!; I'm so sorry]; l'Ori, com sempre, demostrant que l'escenari és el seu medi, i ajudant a que tot pogués sonar bé; la Irene llegint-nos la "definició de dona" perquè meditéssim; que la Marta i l'Astrid Plantada llegissin dos poemes de l'àvia de l'Anna; que la Raquel llegís dos meravellosos poemes (llegir aquí); que les i els companyts del grup Empenta fessin la performance final; la Janina que ens donà unes lliçons de com explciar contes; qui pujà sense que fos previst a llegir un conte... (i que pogués ésser partícep)

i que hi hagués tanta gent...

gràcies a totes i tots els que vinguéreu.

CONTA CONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

En verdad les digo:

no hay nada más poderoso en el mundo

que una mujer.

Por eso nos persiguen.

Gioconda Belli

ahir dijous 27 d'octuubre al casal de les corts vàrem celebrar l'acte CONTACONTES CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!!! (comentari al blog)

fou tot un èxit; moltes mercès a les persones que s'aproparen, a les que col·laboraren... esperem que pocs actes així haguem de fer més; però mentrestant continaurem lluitant perquè no hi hagi cap agressió més a cap dona:

la cançó que es versionà per gairebé concloure l'acte:

VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES MAI MÉS!!!

aquest dijous porteu un conte, una història per explicar, un text per llegir, una cançó per cantar o una reflexió per fer a...

ESCENARI OBERT DE
CONTES - MÚSICA - ESPECTACLES - LECTURA DE TEXTOS
per la NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Porteu el vostre text i expliqueu-lo als altres!

DIJOUS 27 NOV. 21:30h
CASAL DE JOVES DE LES CORTS

C/ Dolors Masferrer 33-35, L3 Les Corts

http://maps.google.es/maps?f=q&hl=ca&geocode=&q=dolors+masferrer+33&sll=40.396764,-3.713379&sspn=8.347091,19.775391&ie=UTF8&ll=41.385479,2.128472&spn=0.004017,0.009656&z=17

Us hi espero! no tingueu vergonya que no hi ha motiu per tenir-ne, i com més serem més xulo serà!

(reconec que he copiat l'escrit directament del bloc de l'Astrid; ho sento però no hi ha més temps...)

La Idea d'Europa (per Georg Steiner)

Cinc axiomes per definir Europa: els cafès; el paisatge que podem recórrer, abastable i d'escala humana; els carrers i les palces que porten noms d'estadistes, científics, artistes, escriptors del passat -a Dublín, fins i tot les parades d'autobús indiquen on són les cases dels poetes; la nostra doble procedència d'Atenes i de Jerusalem; i, per acabar, el temor d'un capítol final, d'aquell famòs crepuscle hegelià, que enfosquina la idea i la substància d'Europa fins i tot en ple migdia.

Així acaba la primera part d'aquest llibre -és la transcripció d'una conferència- de Georg Steiner. La veritat és que és molt interessant -i amè, tota l'obra són 49 pàgines-; però amb una profunditat intel·lectual ingent.

Aquests cinc axiomes ens permeten entendre com i per què Europa és el què és i com ha evolucionat fins arribar-hi. Un sent que està vivint el moment de la veritat revelada; i si més no, guanya una bona estona de lectura i una molt llarga estona -totes les hores que hom vulgui dedicar-hi- de reflexió.

Si mai us heu preguntat el per què de la Vella Europa, més enllà del mític rapte per part del brau zeusià; i voleu tractar d'entendre perquè som com som i perquè pensem moralment, políticament, històricament i socialment com ho fem, us recomano que llegiu aquesta interesantíssima conferència.




Us deixa la nota que fan a LA CENTRA:

La idea d´Europa La idea d´Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner el mes de maig d´enguany dins les activitats promogudes pel Nexus Instituut, una institució holandesa amb seu a Tilburg, dirigida per Rob Riemen, l´objectiu de la qual és aprofundir en la tradició cultural europea en un context social, filosòfic i artístic.

George Steiner és un gran erudit i estudiós de la cultura europea. Va néixer a París, l´any 1929, fill de jueus austríacs. L´any 1940 la seva família es va traslladar als Estats Units, i ell es va educar a les universitats de París, Chicago, Harvard, Oxford i Cambridge. La seva carrera acadèmica l´ha dut a ensenyar literatura comparada als centres universitaris més prestigiosos d´Europa i els Estats Units. Les aportacions com a crític, que ha estès a col·laboracions periodístiques a revistes com The New Yorker i el TLS, han situat Steiner al capdavant dels referents mundials en la matèria. Entre els seus llibres més importants destaquen Language and Silence (1967), After Babel (1975), Real Presences (1989), No Passion Spent (1996), Grammars of the Creation (2001) i Lessons of the Masters (2003), i el volum autobiogràfic Errata (1999).

sempre cap endavant

tot i que molt negra ens sembli la foscor de la nit sempre acaba eixint el sol... cal tenir confiança en les persones que ens estimen i estimem i podrem gaudir del plaer de viure...

parafrasejant el gran Nietzsche, allò que no ens mata ens fa més fort

un bonci somrís per en "peretzós" i la joia eterna de la seva fulla (de nas verd)...

imatge: ParadiseƒAdam and EveƒThe Morning Hymn] Book 5. line 136., bound at p.133 in the book, The Paradise Lost of John Milton (London: Charles Whittingham, 1846), 1825. Mezzotint. 25,4 x 35,8 cm. Museo de Bellas Artes de San Francisco. San Francisco. California. USA.

Saint Crispin's day

El 19 de novembre és Sant Crispí; efemèride de la batalla d'Agincurt. De fet, la batalla fou el divendre 25 d/octubre de 1415; però fou moguda del calendari litúrgic pel Concili Vaticà II-.

Les meravelloses paraules que el cigne posà en boca de Henry V resonaran per sempre en un dia com aquest.

What's he that wishes so?
My cousin Westmoreland? No, my fair cousin:
If we are mark'd to die, we are enow
To do our country loss; and if to live,
The fewer men, the greater share of honour.
God's will! I pray thee, wish not one man more.
By Jove, I am not covetous for gold,
Nor care I who doth feed upon my cost;
It yearns me not if men my garments wear;
Such outward things dwell not in my desires:
But if it be a sin to covet honour,
I am the most offending soul alive.
No, faith, my coz, wish not a man from England:
God's peace! I would not lose so great an honour
As one man more, methinks, would share from me
For the best hope I have. O, do not wish one more!
Rather proclaim it, Westmoreland, through my host,
That he which hath no stomach to this fight,
Let him depart; his passport shall be made
And crowns for convoy put into his purse:
We would not die in that man's company
That fears his fellowship to die with us.
This day is called the feast of Crispian:
He that outlives this day, and comes safe home,
Will stand a tip-toe when the day is named,
And rouse him at the name of Crispian.
He that shall live this day, and see old age,
Will yearly on the vigil feast his neighbours,
And say 'To-morrow is Saint Crispian:'
Then will he strip his sleeve and show his scars.
And say 'These wounds I had on Crispin's day.'
Old men forget: yet all shall be forgot,
But he'll remember with advantages
What feats he did that day: then shall our names.
Familiar in his mouth as household words
Harry the king, Bedford and Exeter,
Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester,
Be in their flowing cups freshly remember'd.
This story shall the good man teach his son;
And Crispin Crispian shall ne'er go by,
From this day to the ending of the world,
But we in it shall be remember'd;
We few, we happy few, we band of brothers;
For he to-day that sheds his blood with me
Shall be my brother; be he ne'er so vile,
This day shall gentle his condition:
And gentlemen in England now a-bed
Shall think themselves accursed they were not here,
And hold their manhoods cheap whiles any speaks
That fought with us upon Saint Crispin's day.

William Shakespeare

Henry V, Act IV Scene III

no tinc paraules per definir el concert d'EPICA

el passat divendres vai tenir l'oportuitat de gaudir del concert d'EPICA a la sala nova de Salamandra en companyia de Luisito -mi bajista!!!- i uns colegues seus.

val a dir que els teloners (support band, que no "curtainer") Amberian Dawn feren un concert molt digne i interessant.

Dels EPICA poca cosa es pot dir... BRUTALS!!! Si en estudi sonen genials en directe, tot i la necessitat de samplers són absolutament fantàstics... vai' gaudir com feia molt de temps que no podia en un concert. Els heu de descobrir tota persona que encara no hagi sigut subjugada per ells!!!



Ariën van Weesenbeek, drums, impressionant, amb ell queda clar que mai es passaria fred a l'Infern; no és un motor, és el cor de la terra reconvertit en bateria de metal.
Yves Huts, bass, la sobrietat de qui sap que tot el pes recau en el seu treball fosc.
Ad Sluijter, guitars, un altre treballador nat que fa tot el conjunt pugui brillar, recordant com la múscia és matemàtica, la llengua universal.
Coen Janssen, synths and piano, màgia en els dits donant-li amplitud al conjunt de l'encanteri.
Mark Jansen, guitars, grunts & screams, el cervell de tot plegat, un geni que ens permet gaudir des de la foscor cap a la llum.
Simone Simons, la seva veu és la nostra llum com ella ho hagués set per Vermeer.

Són com un quadre de Rembrant il·luminant la foscor de l'existència amb el seu art.

Gràcies Luisito per, finalment!, haver aconseguit fer realitat quelcom que desitjava des de feia temps...

Darwin's Dangerous Idea

Nothing in Biology makes sense except in the light of Evolution; aquesta maca i certa sentència del grandíssim Theodosius Dobzhansky ens permetria resumir aquest interessant llibre (bé, de fet, ens permet explciar la vida en 11 paraules).

El llibre de Daniel C. Dennett és un gran -per volum i exposició- compendi d'idees al respecte de les conseqüències de la Perillosa Idea de Darwin.

Quan parla de la Darwin's Dangerous Idea, ho fa en aquests termes des del respecte i l'admiració cap a una de les més brillants teories -veritats científiques- a que ha pogut arribar l'home. Aquesta idea encara avui en dia, i fins i tot en àmbits científics, no és del tot acceptada, o si més no, no totes les seves ingents i nombroses implicacions. És aquí on aquest llibre tracta d'incidir.

L'obra primer ens presenta la teoria; i des d'aquí inicia un camí per les seves implicacions biològiques. Aprofita per recordar-nos i demostrar-nos com només som una espècie més dins del món animal. Mentre va fent això ens presenta les crítiques que se li han fet i les rebutja amb arguments sempre darwinians. Després ens anirà mostrant les seves implicacions a nivell filosòfic -com aquesta té arrels més profundes del que pensem a nivell social-; a nivell de la AI, o de la consciència i l'evolució moral de les nostre idees; així com del que Dawkins anomenà memes.

Daniel C. Dennet és filòsof, professor a TUFS, i ens demostra com aquella tradicional diferència entre Ciències i Lletres caldria deixar-la abolida definitivament. Una persona no pot ésser culta si no té uns mínims de coneixiements científics.

Casi nadie es indiferente a Darwin y nadie debería serlo. La teoría de Darwin es una teoría científica, pero no sólo eso. Los creacionistas que se oponen tan amargamente tienen razón en una cosa: la peligrosa idea de Darwin penetra más profundamente en el entramado de nuestras creencias fundamentales de lo que muchos de sus refinados apologistas han admitido hasta ahora. (cap I pág. 16)

el llibre és una mica dens, en el sentit que vol, i ho fa, abarcar tants aspectes que acaba essent un tòtem. Però, és un llibre totalment lúcid i molt indicat per a qui no ha fet una aproximació real cap a la Perillosa Idea de Darwin. Us aconsello que cerqueu una bona estona de calma i us deixeu seduir per els raonaments d'aquest llibre.

voleu fer nussos?

amb un gran concert el divendres -ja parlarem- el meu cap de setmana ha sigut (amb unes quantes hores conjuntes amb Raquel):



aquí us n'explico dos:

gassa de ma

volta d'escota

masses coses pel cap de setmana

Aquesta tarda acabem els submòduls 4 i 5 del mòdul 1b del màster (sí, és complicada l'estrucutra de les coses aquestes que area es diuen màsters oficials -estil Bologna-). i per remartar-ho, amb les treballs pendents, un examen (i això com es feia)...

Per la nit, gaudirem, per fi, del show, segur que impagable, d'EPICA:

demà i diumenge, deu hores cada dia al Saló Nàutic:

Teníem planejat una visita a un acte molt i molt interessant; però qui sap si arribarem:

i per si algú no ho sap, avui estrenen SAW V...

molta merda!!!

perquè els "chipsahoy" us ho mereixoeu per lo bona banda que sou; i perquè als que conec sou meravelloses persones; espero i desitjo que aquesta nit sigui molt gran...

http://www.myspace.com/thecityslastnoise

Una nit màgica

La nit d'ahir dimarts 11 de novembre de 2008 fou màgica. Més enllà de la bellesa que deixava la lluna al cel; vai' ésser l'aforntunat receptor d'un bonic regal.

El 19 d'octubre fou l'aniversari de la Raquel, i algunes de les seves amigues li regalaren dues entrades per anar a vore l'obra Els nens d'història (the history boys d'Allan Bennett) al renovat Teatre Goya. Ella decidí que volia que jo fos el seu partenaire. A més, per fer-ho més rodó, se li acudí que al acabar podíem anar a sopar i que fos una sorpresa per a mi el lloc.


És divertit troabr-se amb gent coneguda quan un surt de la rutina habitual; aquesta vegada fou l'Àngela -per cert, recorda els consells de salut que vai' donar-te, jo crec que fora molt adient que els apliquessis-.

L'obra fou interessant; ja farem un comentari a Semirea, al respecte. La veritat és que us la recomano; si més no, us farà pensar mentre gaudiu de dues hores i mitja d'una obra digne i amb bons diàlegs i algunes bones interpretacions.

Després d'allò, fèrem camí devers les rambles, al número 120, per sopar al restaurant Attic. Un gran sopar:

Amanida de formatge de cabra amb fruits vermells i pipes + Coca fina de verdures amb sardines, formatge de cabra, rúcula i germinats/Rissoto de verdures amb ceps + postre verd/postre vermell.


El sopar ens permeté xerrar de tot una mica -penseu en dos empalagosos sopant...- i tot i que hi ha qui té una capacitat de síntesi ingent, sempre surten temes per poder xerrar...

Resumint; fou una nit màgica amb la millor companyia posible.

dels records de les Festes Majors de la UAB

L'altre vesprada, sortint de la facultat duna classe del màster, vai' vore el cartell que ens recorda que la UAB fa 40 anyets... i això de fer anys aliens a vegades ens fa pensar sobre la fugacitat del temps; i com tot just dijous passat fou la Festa Major de la UAB, el cap comença a donar voltes...

Com bé ens diu El Sobrino del Diablo "cualquier tiempo pasado es... anterior"; ell també afirma que recordem agradablement i diem allò de "la música de la meva època era millor" ja que foren els temps en que "follàvem" més... això últim potser és més discutible segons la persona; però la primera asseveració no la pot negar ningú (els físics no contarien).

Qui fa un cert temps que havia trepitjat i viscut a la UAB (possem des del tombant de mil·leni) haurà dit més d'una vegada allò de "la Festa de la UAB de la meva època era molt millor". Potser té raó; i no ho dic sols pel fet que un servidor sigui un d'aquests... sinó perquè així ho sento... Ara, que també pot ésser una clara forma de síndrome de PeterPan no diagnosticada... Sigui o no veritat, el cert és que m'és ben igual, el que mai ens podran robar -si no fem cas de les pelis de ciència ficció- són els records...

aquella primera festa amb els companys de primer, quan fa "quatre dies" que ens hem conegut i de fet, poc sabem uns dels altres, a la gespeta davant del bar de Ciències -quantes hores ens esperàven al bar del Quiñonero!!!-. el BRUTAL -amb majúscules grans i color- segon any amb l anostra primera paradeta... i totes les que foren venint abans que la UAB decicís canviar el format...

potser és simplement que un tracta de crèixer, o de madurar, o simplement, de sobreviure en aquest món, absolutament de bojos que ens ha tocat heretar, i hi ha coses que no volem que se'ns escolin per les mans com qui tracta d'aferrar la mar amb la mà...

no és el que voldria escriure; però ara mateix sóc en una biblio i com tracti de redactar el que significa REALMENT per a mi la idea de la Festa Major de la UAB, els records esclataran en mi mitjançant un nus a la panxa, sequetat a la gola, tremolor humida d'ulls i no sé si fora bo... potser, millor, que deixi que la massa que ara és al forn pugui a poc a poc i quan pertoqui fer-ho públic...

Nyllu, quan ens llancem a la piscina i tractem de montar un nou CAN GIRONA???!!!

la festa de la Autònoma es resumeix en:

LOS TOMATES Y LOS PEPINOS

Planeta Famolenc

El passat divendres la Raquel i un servidor vàrem visitar l'exposició Planeta Famolenc a l'Espai Cultural de Caja Madrid.

link

És una interessant expo, on la primera part consta de 30 fotografies, i la segona de tota una sèrie de conceptes que volen fer-nos recapacitar al respecte del que hem vist.

Les fotografies són realitzades per el fotògraf Peter Menzel, conjuntament amb l'escriptora Faith D'Aluisio, a famílies de 24 països amb el menjar que cosumiran durant una setmana. Així podrem apreciar des de qui pot utilitzar 500€ i qui tant sols 1€.



És interessant vore les diferents cultures -molt condicionades per les possibilitats-, a nivell d'hàbits alimentaris. És cert que es podien haver fet encara més paleses les diferencies del primer món del primer món respecte als oblidats per aquest; però tot i així també es veuen alguns efectes de la globalització i com les dietes no són, en els esapcis occidentalitzats, tan adequades com podrien ésser. (Podeu jugar a dues versions del famós "cercant en Wally": on és el peix? i trobeu la beguda de cola i els "pringles"?)



Una vegada vistes les fotografies, ens volen fer reflexionar al respecte dels fets de la gran diferència entre el que es pot consumir en els diferents llocs del món; com mentre en alguns països augmenta l'obessitat -i cada vegada més la infantil; ja veureu com la gran pandèmia occidental serà la diabetes- i en d'altres es manté la increïble taxa elevadíssima de desnutrició... Però no oblidem les greus implicacions polítiques i sicoials que duu això darrera. Al mateix temps; també ens fa certa incidència al respecte de les tendències publicitàries; i les seves grans, i acceptades, voluntàriament o de forma "massiva" -relatiu a la massa de la que formeçm part-, mentides...

És una exposició interesant que no us robarà gaire temps, que és al centre de la ciutat i que us farà, o ho hauria de fer, reflexionar durant un cert temps...

visita virtual: aquí

de victòries i salons nàutics

ara fa unes 8 hores que s'ha inciat la Vendée Globe 2008-2009; una de les últimes aventures de la humanitat.





i fa unes 24 hores que Diables de Les Corts va aconseguir la seva primera victòria a segona!!! (llàstima que no em concediren la última cistella -tot i que duia dedicatòria igual). La Raquel, que es debé sentí una mica "en presentació oficial" fou l'espectadora que veié la nostra primera victòria no en el nostre millor partit. I després sopar en un Thai.

Avui ha sigut, com serà tot el cap de setmana vinent, i el matí d'ahir amb el Far Barcelona, dia de Saló Nàutic amb el Consorci El Far. Una mica cansat...




si voleu vore què fai al Saló, entreu aquí:

una gassa de ma

quan tingui més temps i menys cansament ja parlarem de tot amb més calma...

SOLSTICI

SOLSTICI

El teu sexe i el meu són dues boques.

No sents quin bes de rou sobre la molsa!

Quin mossec amb lluors d'ametlla viva!

Quina parla, amb rellent de gorga oberta!

Quin ball, petites llengües sense brida!

Quin secret de congost! Els nostres exes,

amor, són dues boques. I dos sexes

ara ens bateguen al lloc de les boques.

A esglai colgat, fos l'eco de la brida

que domava la dansa de la molsa,

de bat a bat tenim la platja oberta:

avarem-hi el desig d'escuma viva.

El teu sexe i la meva boca viva,

a doll, trenats com si fossin dos sexes,

entremesclen licors de fruita oberta

i esdevenen, en ple desvari, boques.

Boques, coralls en llacuna de molsa

on l'hora peix l'atzar i perd la brida.

Som on l'hora i l'atzar perden la brida,

on, a cavall de la marea viva,

llisquen sense velam, pels solcs de la molsa,

el meu sexe i la teva boca: sexes

al mig del rostre i a l'entrecuix, boques.

Tot és un daltabaix de sal oberta.

Castells de mar en festa, a nit oberta

esborren signes i donen la brida

de tot a la follia de les boques.

Qualsevol fulla morta es torna viva

al clar del sol que ens fa llum negra als sexes

i pinta de carmí flames de molsa.

Que cremi tot en un torrent de molsa

i que ens mauri la nostra saba oberta!

Que facin el solstici els nostres sexes,

que el cor transformi en pluja tota brida!

Que esclatin els bancals en saó viva!

Que els boscs floreixin en milers de boques!

I que les boques facin que la molsa

arreli, viva, com la pell oberta

sense brida al mirall dels nostres sexes!

Maria Mercè Marçal

imatge: Eternal Spring by A. Rodin, Ermitage, St. Petersburg

més enllà d'Obama

demà dijous 6 de novembre FESTA UAB -en el seu 40è aniversari:

link

el diumenge 9 és la sortida de la Vendée Globe -"coincidint" dues voltes al món a vela, junt amb la Volvo Ocean Race:

link

changing the White House's guest

Com gairebé la majoria de la població occidentalitzada sap a aquestes hores Obama ha derrotat a McCain en la cursa per ésser el nou nomen la llista que els alumnes nord-americans han d'aprendre darrere de George W. Bush.

La gran alegria europea, reflectida en la davallada generalitzada de les borses?, caldrà veure si es converteix en fets i no sols paraules de propaganda... però que ningú oblidi que algunes de les molt cirticades opnions, no dites per ella, de la reina espanyola serien perfectament compartides per ell. En el seu gran país, aquell que alguns recorden sols per dir "tant de bo Canadà fos una illa!", l'esquerra fa molt i molt temps que és més extraviada que aquest costat del basal.

Calia un canvi? Sí, però de fet, Bush ja era un ànec coix; i si havia de guanyar un republicà, millor que ho fes el "maverick"; però guanyà el primer afroamericà -després de derrotar una dona-. Té una dura, molt dura tasca, enfront: a la global crisis, cal afegir-li dos conflictes armats amb pressència seva i molts fronts polítics internacionals que ara mateix els USA no saben tancar i que Rússia i la Xina aprofitaran; i aquesta última amb Índia i Brasil volen fer-se amb la última hegemonia econòmica que els resta per derrotar, després de fer-ho amb la perduda i vella Europa (algun dia algú pensarà quelcom últim per aquest petit continent?).

Obama ja és el polític amb més poder, a vore què farà, deixem si més no que formi equip...

P.S.: envejo de Raquel del Río la possibilitat d'haver viscut aquesta nit a NYC
P.S.II: m'agradarà saber que diuen els meus estimats Sarita i Nacho de l'obamització des de l'altra vessat americana (Colorado) [aquí i aquí]

cbs info: here

dinar de tots sants

aquest passat dia 1 de novembre ens vàrem reunir tot una bona colla de bons amics, érem 12, per dinar a Cabrera de Mar, a can Marta i Nyllu: Núria i Óscar, Muntsa i Gorka, Marta i Roger, Lluna i Ferran, Raquel i un servidor. per fer el cafè s'apuntaren la Laia i la Montse.

la veritat és que fou un dia força interessant. és maco, i molt, això de poder passar una bona vetllada acompanyat dels teus (a més, així els que no "recodàveu" Raquel ja no podríeu dir que no sabeu qui és...)

potser ens fem grans i ja quedem per dinar i veiem fotos de quan érem joves o de les bodes passades -potser perquè s'ho repensin els propers?-; però els macos moments viscuts continuen en expansió, i això és l'important.

és un plaer continuar gaudint de la vida en la vostra companyia.

per vore les fotos: aquí

per cert, després de la tornada cap a BCN amb Raquel, i sopar una micona, vai passar a buscar a Isako a la Formiga i cap al Hijos de Caín -quantes nits li queden?- per retrobar-nos amb Muntsa i Gorka. Xerrar i fer birres, també amb Miguelito; i fer la nit en converses fins les 7 del matí...

gràcies per existir!!!

dinars de tardor i hivern

i així amb aquest temps ja pot permetr'es un luxe de tornar a menjar el "Puchero" com el feia la meva "abuela"; i així tenir caldo per les nits i arraulir-se ben endins de la vida.

o fins i tot ja és temps de tornar engalanar els terres amb les catifes... o de pensar a posar el basser amb "alhucema"...

sí, m'agraden la tardor i l'hivern...

P.S.: avui dinar a can Marta i Nyllu...