el jovent avui dia ha d'ésser nihililsta?

Actualment gaudeixo de la lectura del clàssic rus de Ivan S. Turguénev Pares i fills (Отцы и дети) i vaig ensopegar amb la següent afirmació:

(...) escolta com s'han d'expressar els joves d'avui dia! I si hi penses, com podrien deixar de seguir-vos? Abans als xicots se'ls obligava a instruir-se; si no volien passar per ases els calia treballar volguessin o no. Però ara només cal dir-los que totes les coses del món són absurdes i tot està resolt. Els nois estan encantats. I en efecte, abans només eren rucs, senzillament, però ara, de cop, s'han tornat nihilistes.

 

Creieu que aquesta afirmació que Pàvel Petróvitx realitza després de sentir l'argumentari de l'ínclit Basàrov seria escaient avui en dia? Creieu que des de la seva publicació, l'any 1862, en algun moment aquesta afirmació ha tingut validesa? Tal vegada estem abocant el nostre jovent a aquesta situació?

Les imatges procedeixen dels següents enllaços la pintura i l'escrit.

 

"No acabeu mai com Anna Karènina!" o un poema acabant el curs abans de les vacances

No acabeu mai com Anna Karènina!

Vosaltres encara sou joves,
i tot i que boniques,
heu d'aconseguir aprendre
a utilitzar la intel·ligència
per no haver d'acabar
sota un tren.

És la dolçor de l'amor,
ara en la jovenesa,
occidora fiblada
que d'un instant
sembla construir la infinitud;
però, al igual que l'eternitat
resta enamorada de les obres del temps,
l'odi per allò perible
pot ésser un foc
més abrusador que l'infern.

Entregueu-vos a les passions;
emperò, feu-les vostres,
que realment neixin de la vostra ànima,
o esdevindreu una nova esgarriadissa
de l'efimiritat de l'existència...

N.B.S.

BCN 25/VI/2012

 Les fotografies són imatges promocionals del Eifman Ballet Theatre-"Anna Karenina" trobades aquí.

Prou atemptats contra la Lingüística

Tot i que pugui semblar mentida, el fet que ara vulguin anomenar el “català de la Franja” com “aragonès meridional” no és el que més em fot. Com tampoc ho fou en el seu moment l'intent de fer creure que una de les variants dialectals de la llengua que anomenem català és el valencià. El que realment més em fot és aquesta creença que es poden prendre decisions “porqué lo digo yo y tengo unos huevos más grandes que una mesa camilla”. Aquesta política d'operar quasi per dret de conquesta que anihila tota voluntat científica. Si hi ha quelcom que ens pot fer avançar com a societat és la recerca científica i la seva validació social; emperò, si qui es suposa que es triat per dirigir la polis vers una societat millor treballa per la via dels seus interessos propis i fanatismes mai podrem avançar de forma holística. Recordem que la Ciència investiga i descobreix com són les coses, així que cal evitar dogmatismes ni imposicions alienes; consegüentment, sigui el camp que sigui no s'ha de permetre cap mena d'imposició doctrinària que atempti contra les veritats científiques.

Fingeix

Fingeix.

Fingeix

que una vegada em vares conèixer,

que alguna nit

compartírem vells temps;

i, fins i tot,

fingeix

que com a mínim,

t'ho dec tot.

 N.B.S

 BCN 18/VI/2012 

Imatge: de "le petit soldat" de Jean-Luc Godard .