dimarts, 4 de setembre del 2018

Treball de profe a l'estiu?

Ahir molta gent va tornar a la feina, entre ells el personal docent de les escoles i instituts i m’hagués agradat tenir enllestida aquesta entrada del blog. Bé, aquí la teniu, perdoneu el retard.

Fa uns dies em feien a mans aquesta piulada d’@astrotouristing que referenciava una altra de @quimicahipolito on deia que havia preparat un “guest who” (Qui és qui?) sobre la taula periòdica.



La idea em sembla molt interessant, però avui, preferixo parlar d’un detall concret de la piulada, la frase: hay profesor@s que se curran su preparación durante el #Verano.

Ara és el moment en què surt el típic “suposat” gracioset d’humor cunyadil dient que com a mínim així alguns profes treballen una mica. Si ets d’aquests, pots abandonar l’escrit, si no, gràcies per continuar llegint.

Us adoneu, ens adonem, de què significa en realitat l’afirmació que resalto de la piulada? Que acceptem com a normalitat treballar en temps vacacional. És a dir, legitimem allò que hauria d’ésser il·legal per, com a mínim, amoral i injust. Hi haurà qui defensarà que s’això s’esdevè en molts àmbits laborals, però per aquest motiu no es converteix en legitimable; la pena de mort és legal en molts estats, normalitzant, per tant, allò amoral i injust. No siguem ingenus xaiets sota el jou capitalista…

No entraré ara a divagar respecte el fet que la jornada completa d’un membre del professorat, 30 hores, hauria de contemplar unes 10 complementàries (ja estaríem legitimant les hores de feina “a casa”) o si aquestes hores (correccions, preparacions de classes, etc.) ja haurien de ser-hi dins de les pròpies trenta hores; tot i que fa referència al mateix aspecte laboral, són figues d’un altre paner (o no!). Si més no, vull fer ènfasi en el fet que acceptem que així ha d’ésser que un treballador ha de dedicar part de les seves hores de vacances a treballar; bé, de fet hi ha qui ho justifica i aplaudeix! I això ens palesa el fet que la feina és el jou esclavitzant que destrueix la societat (aneu obrint els braços per acollir la realitat líquida i veureu com l’estrès continua fent estralls…); sí, Marx tenia raó quan criticava Hegel per la desafortunada sentència que el treball dignifica la persona. L’acceptació i normalització, especilament per qui no forma part del col·lectiu, és anar fent realitat el poema del pastor luterà Martin Niemöller (que erròniament s’atribueix al gran Bertolt Brecht) “Quan els nazis vingueren pels comunistes”. I malauradament, així sembla la nostra societat, amparada en el llançament contra la pròpia teulada en què esdevé el  virgencita que me quede como estoy si podem anar pasant dies per empènyer anys; emperò, en realitat, només legitimem els nostres esclavistes i llencem per la borda l’únic llast que com a treballadors no ens podem permetre perdre: les victòries que suposaren les conquestes dels nostres drets.

Ara bé, la veritable poma podrida que escampa la seva pròpia putrefacció és el propi col·ectiu docent que accepta, tolera i vindica aquesta situació. Aquesta situació hauria d’ésser contra legem, no hem de tolerar que la nostra realitat sigui que arribat el període vacacional no poguem gaudir del nostre descans ni del nostre temps perquè encara hem de dedicar hores i, cada vegada més, més hores a la feina. Ja n’hi ha prou!

Esclar que el professorat hem de treballar constantment per millorar i fer qua així la nostra activitat docent esdevingui millor en benefici de l’alumnat, però per fer això cal rendir les hores necessàries en dins de l’horari laboral i mai en període vacacional.

Si cerqueu treballadors dedicats 24 hores al dia set dies a la setmana feu-nos esdevenir robots androides, si no, permeteu-nos ésser persones!

Espero i desitjo que tingueu un bon curs.

P.S.: en seguirem parlant...