Lligo els records i tanco la maleta:
(Bruixa de dol I Zodíac) Maria-Mercè Marçal
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
(De mi en sé poca cosa) Miquel Martí i Pol
Quant dura un record?
La flama d’una espelma
tremola
mentre l’aire s’agita
en fugissera dansa.
Tots hem jugat
a veure engolir les onades
els traços a la sorra;
sense capir
la magnitud de la tragèdia
de l’oblit de l’oblit.
Somniar
nostàlgies de futurs
impossibles
que imaginar reals.
Els remembraré
amb els detalls nítids
dels teus actes?
Fins quan seré capaç
d’evocar el tacte de la teva mà?
Fins quan?
Ploraran les llàgrimes
haver desdibuixat el records?
No cerco
la certesa estratigràfica d’un geòleg
ans el fantasieg
d’un infant front un fòssil.
Anit encendré l’espelma
i en llur tremolor
cercaré
la conservació dels records
entre les certituds
que no han pogut ésser;
i veuré la nostra veritat.
N.B.S.
26/III/2019
