dimarts, 30 de juny del 2009

360



tornarem a veure els U2 a Barcelona... No Line On The Horizon...

serà un plaer... ja varen demostrar allò que com a banda havien de fer: són història, sols unes poques bandes són a la seva alçada... tornem a gaudir del que és un concert convertit en espectacle absolut...

ens tornarem a entregar als 4 irlandesos genials...

si voleu saber més coses: U2 360

dilluns, 29 de juny del 2009

Captain Morgan + Valentina



ahir al arribar a la sabadellenca casa del Joan i l'Astrid en motiu de la visita de la Laia i els seus progenitors, em vai' trobar amb la grata sorpresa de veure una ampolla de Captain Morgan -amb els records que això comporta-. En Joan em va oferir que l'acompanyés; i que no es pot dir no... vàrem deixar que la tarda es fes vesprada i nit amb la companyia dels gels, les llimones del pati i les gotes del rom jamaicà, fins que l'ampolla -encetada per la meitat- s'acabà.

Val a dir que també, entre molt interessant converses- vai' descobrir lo bones que estan les crispetes amb salsa Valentina, una mexicana salsa un xic picant.

Fou una vetllada molt maca. Sempre és agradable i necessari gaudir de les bones estones amb la bona gent.

diumenge, 28 de juny del 2009

The Princess Bride (La princesa prometida)



per a moltes persones aquesta és una pel·lícula mítica, d'aquelles que forgen el nostre esperit i la nostra ànima... qui l'ha vista recorda sempre alguns dels seus passatges, i no pot deixar de tenir una estimació especial per ella i el que suposa.

des de fa molts anys volia llegir la novel·la en que es basa -tot i que tenia la por de no saber si em decebria (ja sabem que sols en el cas de Blade Runner i Somien els androids amb ovelles elèctriques existeixen disparitats d'opinions sobre quina és millor, si la peli o el llibre)-; i per fi ho he fet...



LA PRINCESA PROMETIDA
relato clásico de amores verdaderos y grandes aventuras escritos por S. Morgensten versión de las partes buenas compendiadas por William Goldman, autor de Butcht Cassidy and the Sundance Kid


és pot demanar més? No. Ha set genial llegir-la... Realment és una història màgica, fabulosa, perfecte... Sublim...

Si la pel·lícula és meravellosa, que ho és, llegint la novel·la -el guió del film és del propi autor- hom entén per què...

Deixeu-vos seduir per aquesta novel·la senzilla i màgica...

dissabte, 27 de juny del 2009

Foc i Rock + Concurs de Percusió de Barcelona

Com cada any quan s'apropa Sant Pere coincideixen a la Ciutat Comtal aquests dos esdeveniments:

Foc i Rock a Les Corts i el Concurs de Percusió de Barcelona al Guinardó.

Els horaris del Foc i Rock 2009 són:

17h.

* Tallers infantils
* Fira de veins
* Cremada infantil

19h.

* Xerrada sobre la nova normativa del foc

20h

* Cercavila

Concert i espectacle de diables 21h

* La cuerda floja
* La ceba i la carxofa
* Dijous paella

Lloc: Plaça de la Concordia

Per si algú té qualsevol dubte que consulti la molt útil pàgina de la Xarxa ciutadana de les Les Corts (d'on he tret els horaris) [per si no heu vist que clickant el nom podeu 'nar, clickar aquí]



Respecte al IV Concurs de Percussió de Barcelona

horaris:

-17.00h: Acollida de grups.
-18.30h: Cercavila (Avinguda Mare de Déu de Montserrat des de Plaça Guinardó)
-19.30h: Finals (Parc del Nen de la Rutlla)
-21.00h: Concert. Beatriz Valladares y su Son
-22.00h: Entrega de premis
-22.45h: Concert. Beatriz Valladares y su Son
-23.30h: Concert. SonAson.



Ara ja no teniu excuses per dir que no fareu res avui -l'altre opció és fer bondat i estudiar...-

divendres, 26 de juny del 2009

dolor



sembla mentida que quelcom tant aparentment insignificant com un herpes en el turmell pugui ésser tant molest, i fer que la cama et bulli i et faci fiblades de dolor gairebé constantment.

crec que és més molest que les vegades que m'he kardat un os, gairebé i sols a estones.

gairebé de lo inflamat que tinc el turmell que no el puc moure sense dolor...



clar que ésser un home i queixar-se quan hi ha dones que pateixen dolors infernals una vegada al més em sembla una mica de mal gust... ho sento.

sort que una passejada, tot i que dolorosa físicament, en bona companyia és el millor remei per l'ànima.

imatge: Dolors, Isidre Nonell Monturiol; Museu Art Modern de Catalunya; Barcelona.

dijous, 25 de juny del 2009

quina cosa més rara...

mireu aquesta imatge:



per si no ho situeu bé aquí es veu on és:



per els que no heu identificat què és, us diré que es tracta d'un herpes a la regió interior del turmell dret. Sí, és estrany que es presenti en aquesta regió, però ha sigut així.

Així que ja som amb el tractament amb aciclovir.

Per aquells que voleu saber una mica més del tema:

aquí teniu informació fiable

una dades curioses:

Los aminoácidos lisina y arginina han mostrado jugar un papel en los brotes herpéticos. De acuerdo con algunas nuevas investigaciones, la lisina puede ayudar a controlar los brotes herpéticos. Por otro lado, la arginina puede empeorar los brotes. En consecuencia, los alimentos que son ricos en lisina, y pobres en contenido de arginina, podrían ayudar al control de ambos herpes, genital y oral. El pescado, el pollo, la carne de res, el cordero, el queso, la leche, los frijoles, la levadura de cerveza, un tipo de brotes de habas orientales (mung bean sprouts) y la mayoría de las frutas y vegetales, tienen más lisina que arginina, con excepción de las arvejas. La gelatina, el chocolate, la algarroba, el coco, la avena, la harina blanca y la de salvado, el maní o cacahuate, los brotes de soja y el germen de trigo tienen más arginina que lisina.

(extret d'aquí)

+ info: aquí

i per cert, sí, és molest. La cuïsor, les llambregades i demés són molestes. Bé, esperem que d'aquí set dies tot sigui de nou perfecte.

Ah, per si algú no ho sap; dues coses importants, existeixen 8 herpesvirus humans, dels quals el HSV-2 és el responsable del genital, essent el HSV-1 el de el que serien els més comuns i no associats a genitals. D'aquests, es considera que el 80-90% de la població adulta és infectada -des de edats infantils- tot i que no tothom ho manifesta. I quan el virus ha entrat el cos no desapareix, el que sí succeix és que entra en estat de latència.

dimecres, 24 de juny del 2009

l'essència de sant joan




el gran esdeveniment en la història de la humanitat fou el domni del control de foc; i, d'això a la Mediterrània en sabem. És per aquest motiu que la revetlla de Sant Joan -alter ego del solstici d'estiu- és tant important a terres dels Països Catalans -que tot i la crisi que ningú oblidi que som en lluita-.

És per aquest motiu que una nit com la viscuda ahir, en bona companyia -tot i que després no es permetés el descans- a Girona fos màgica. Diables de Les Corts, en col·laboració amb les Bruixes de 7 de Mal en l'espactacle que organitzaven QRambla, vàrem encendre la foguera per gaudir d'una nit de ball, al voltant del foc, donador de vida...

Fou molt intens poder tornar a gaudir de cremar amb i en la meva colla... Gràcies a totes i tots, sou collonuts; de fet, som els millors!!! (Gràcies amor per donar-me el foc de lavida a cada instant)

Ara que ja hem encès el foc d'aquesta anyada fem que sigi profitós, encarca més, fins el proper i gaudim de la nostra existència...

dimarts, 23 de juny del 2009

FOLC de Sant Joan




aquest any Diables de Les Corts no participarà a la Nit de Foc de Barceloneta (ens podràs perdonar, Pollo?) i marxem cap a Girona a col·laborar en el FOLC DE SANT JOAN.

+ info aquí

lloc:
Jardins de les Pedreres de Girona, 23 de Juny, 21h. (Googlemap del lloc, prop de Plaça de Catalunya)

programa:

21h: Fideuà (de Can Co, La Cellera).

22:45 Comencen els diables de les Corts a cremar i les Bruixes de Set de Làtex a embruixar.

23:00 Bufanúvols (El Vallès)

00:30 (més o menys) Set de folc (Són d'Olot) i les Majorales de la Nit (Barcelonines)

1:30 de la nit: (si Déu vol) Traca final amb Spi et la Gaudriola (eclèctic, França)

3 de la nit: After-foc amb tots els que vulgueu tocar.

Promet ésser una màgica nit en bona companyia voltats de música i foc, tal com pertoca a l'anomenada nit més curta de l'any...

(I tractarem que la DIrectiva 2007/23 CE, si més no, per avui, no ens toqui gaire els collons... ja continuarem lluitant per salvar-ho tot abans del 4 de gener de l'any vinent)

dilluns, 22 de juny del 2009

avui, tocarem les consciències i/o el collons!

a la meva altra bitàcola SEMIREA s'ha iniciat una nova entrega de comentaris de periodicitat irregular:

prèvia aquí

primera entrega aquí

Anna la de Teules Verdes



durant la passada setmana santa, TV3 va emetre una versió televisiva de la saga d'Anna la de Teules Verdes basada en les novel·les de la canadenca Lucy Maud Montgomery.



Val a dir que la Raquel s'enganxà a la sèrie i jo ho vai' fer de retruc. Al tornar vai' cercar el llibre a la biblio -vai' trobar sols el primer en català- i després que ella se'l llegís ara ho he fet jo.

La veritat és que el llibre és interessant. Ens narra la vida d'Anne Shirley, una òrfena adoptada pels germans Cuthbert -tot i que ells cercaven un nen- a Avonlea a la finctícia illa canadenca del Príncep Edward. Vuerem al llarg d'aquesta primera entrega com ella evoluciona dels 11 als 16 anys.

La novel·la, des de llavors considerada per jovenetes, és una novel·la lleugera, al estil del realisme de les Brönte però sense tant dur dramatisme. Té un lirisme senzill i una narrativa ràpida i directe. El personatge de l'Anne, tot i, o precissmanet, per la seva verborrea -i tots els seus estremiments- es fa estimar.

És una lectura entretinguda, per a passar l'estona. Crec que sí que és una interessant lectura per a persones joves i no tan joves.

Sembla ésser que Mark Twain digúé d'Anne Shirley que era la nena de ficció més estimada i encantadora des de l'immortal Alícia.


info de la wiki aquí

diumenge, 21 de juny del 2009

els metges (avui tocarem... I)

un dels grans avenços de la Humanitat és la Sanitat -especialment el concepte de Sanitat Pública en alguns països-. Emperò, com tot allò que és conformat o prové de la genialitat humana, és formada per éssers humans; o millor, dit persones.

Si hom pregunta al respecte de l'aportació dels metges a la història humana i més concretament de la humanitat, la resposta és:

aconseguir que les dones pareixin en una postura antinatural però molt més còmode pels metges...



això és tot.

No fóra més lògic tornar a les postures naturals -i no cal renunciar als avenços científics, com exempli gratia, l'epidural-.

imatge procedent d'aquí.

avui, tocarem les consciències i/o el collons! (0)



encetem avui amb aquesta prèvia una sèrie de comentaris que serviran per reflectir i deixar constància certs pensaments que poden, potser voluntàriament, tal vegada de forma gairebé involuntària, ferir algunes sensibilitats; emperò, ja se sap que per tot depèn de si considerem que el got és ple o cal demanar-ne una altra consumició. O dit, d'una altra manera: "Para gustos: posturas!". Tot el que es desitja és dibuixar com onades a la mar una sèrie de pensaments i incitar, si no és demanar massa, a la reflexió. De vegades seran més incorrectes o d'altres seran més profunds... qui sap?!



Com tot en aquesta bitàcola, és obert a tots aquells comentaris que creieu convenients, o no, fer.

Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió, o no.

imatge de la indicació aconseguida aquí (blog de Mary. M..)

imatge de l'eslògan aconsegguida aquí

dissabte, 20 de juny del 2009

t'estimo perquè sí.

avui fa un any de la primera foto...



T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.

Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.


Maria Mercè Marçal

PRIMARK ha arribat a BCN!!!


ahir, vigília de l'aniversari de Ramon -més conegut com "Réimon"- festa segura avui a Salamandra, vai' descorir que al centre comercial de Diagonal Mar, el passat dimarts 9 de juny Primark obrí la seva primera botiga a Barcelona.

I què direu alguns? Doncs resulta que les primark són unes mítiques botigues al UK. Oi que sí, Sara "la Queen"? De tot i a molt bon preu...

I res, que em va fer gràcia descobrir-ho...

imatge: Primark Liverpool, extreta de BBC aquí

divendres, 19 de juny del 2009

de teatros y querencias en la vida



de teatros y querencias en la vida

dijiste que querías ser mi primera dama;
y entre mis sábanas lo has conseguido,
si quieres saber más
pregúntaselo a tus nalgas…

…pero para el escenario de vida
mejor se lo dejamos a las sombras…

no querría quejíos marchitos por el amor;
que si me he crucificado en tus ojos,
ha sido por la voluntad vencida en los ensayos
viendo como se cimbreaban los pliegues de tu falda…

…pero sin gemidos desearía las palabras
y sólo las dudas del guión bajo los focos casi apagados…

adoro envolverme en tu aliento;
sentir que eres la única ropa que deseo vestir
bajo las caricias de la ducha,
quiero que tu saliva sea mi perfume…

…pero no busco, todavía, los rosales celestes
como para discernir cuál es la rosa de maravilla…

al fondo, el ballet enseñorea el vacío espacio;
mientras te digo qué deseo de ti
tratando de mirarte sólo a los ojos,
sabiendo que si tiemblo a tus labios…

…la fuente fría en la noche habrá sido derrotada
porque mis demás ya nos habrán visto…

yo sólo quería dirigir desde lo oscuro de un guión;
pero tú me has bajado a los escenarios incendiarios
de las revoluciones callejeras de gemidos,
desnudas entre paredes y mordiscos a las palabras…

…que en el espectáculo no debemos enamorarnos
de los personajes que sabemos que nunca podrán llegar a nuestras camas…


Natxo Barrau Salguero
10/IV/05 BCN
(sin niña de la escena
reconvertida en musa de cama)


imatge: The Theater in Taormina; Gustav Klimt; Burgtheater. Viena. Austria.

dijous, 18 de juny del 2009

de borratxeres adolescents



Ahir fou presentat la Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas entre Estudiantes de Enseñanzas Secundarias (ESTUDES) 2008 des del Mineteri de Sanitat.

Aquest estudi es realitza biennalment entre alumnes de 14 a 18 anys de centres públics i privats; és a dir, estudiants d'ESO, Batxilletat i Cicles Formatius de Grau Mig. Aquesta vegada han set 30183 estudiants de 784 centres.

Hi ha tota una sèrie de dades interessants que mereixerien alguna reflexió.

Copiant un paràgraf de les conclusions presentades amb l'informe -link aquí- diuen:

Sigue aumentando la percepción entre los jóvenes del riesgo que supone el consumo de estas sustancias. También aumenta la percepción de que es más difícil acceder a ellas.

“Estos datos ponen de manifiesto que las políticas de prevención funcionan”, ha asegurado la ministra, quién ha destacado el esfuerzo conjunto de todas las administraciones y entidades sociales en la lucha contra las drogas.

Encara que només parli per l'experiència pròpia; és a dir, un servidor i les persones que l'envolten, o ho han fet al llarg del temps. Ésser conèixedor del fet que certes substàncies són nocives per a la salut no implica no tenir cert interés per provar-les; o fins i tot, decidir ometre el risc. Ja sabem que és socialment acceptat que és molt "juvenil" allò del: a mi això no em passarà...

Altres apreciacions del resultats:

El consumo de drogas entre los adolescentes sigue teniendo un carácter experimental u ocasional, vinculado la mayoría de las veces al ocio y diversión de los fines de semana.

El alcohol y el tabaco continúan siendo las drogas más consumidas entre los escolares, seguidas del cannabis. El 81,2% declara que ha consumido alcohol alguna vez en la vida, el 44,6% tabaco y el 35,2% cannabis. La proporción de consumidores actuales (últimos 30 días) es de 58,5% para el alcohol, el 32,4% para el tabaco y el 20,1% para el cannabis. El resto de sustancias psicoactivas está mucho menos extendido: alrededor del 5% las ha probado y menos del 2% las consume actualmente.

La edad de inicio se mantiene en torno a los 13 y 14 años. Aumenta casi un año la edad de inicio del consumo diario de tabaco (15,1 frente a 14,2 en 2006) y del consumo semanal de alcohol (15,6 años, frente a 15 de 2006).

Los chicos consumen más drogas ilegales que las chicas, mientras que entre las mujeres es más frecuente el consumo diario de tabaco (el 16,4% de las chicas fuma frente al 13,3% de los chicos) y de alcohol (el 59,4% de las chicas ha consumido alcohol en los últimos 30 días, mientras que sólo lo hicieron el 57,7% de los chicos). Los chavales, en cambio, consumen alcohol de forma más intensa y lo mismo sucede para el resto de drogas.

Més enllà del fet que, com diuen en castellà, "para este viaje no se necesitaban aljorjas", continuem constatant que per les susbtàncies addictives legals -les il·legals són un món apart- són perfectament a l'abast dels menos d'edat. Les dades d'inici no crec que siguin gaire "esfereïdores" respecte a la pròpia experiència; tot i que si hom s'atura a pensar fredament, caldria fer un replantejament al respecte.

Les persones que em coneixeu sabeu que no sóc un "talibà antigrogues"; tal vegada ara ja no se'm pot considerar un policonsumidor, però ho set, i he experimentat fins a uns certs límits. També és cert, que potser és quelcom gairebé un efecte d'impromta genòmica, amb l'edat un comença a recordar el seu passat com diferent del present actual i el sobrevalora i el considera més positiu. Deixo anar tot això, perquè hi ha reflexions que caldria fer més enllà de les benes (auto)imposades.

Però abans de fer les reflexions personals, alguna dada més de l'informe:

Alcohol.- Es la sustancia más extendida entre los menores de 14 a 18 años de ambos sexos. el 81,2% lo ha probado alguna vez (frente al 79,6% de 2006), el 72,9% lo ha hecho en los últimos 12 meses (74,9% en 2006) y el 58,5% (58% en 2006) en los últimos 30 días (consumo actual). Casi la tercera parte de los estudiantes (29%) se ha emborrachado alguna vez en los últimos 30 días. Las borracheras aumentan conforme se incrementa la frecuencia del consumo de bebidas alcohólicas. Así, entre el 58,5% que declara haber consumido alcohol en los últimos 30 días, prácticamente la mitad (el 49,6%) se ha emborrachado alguna vez en este mismo periodo (44% en 2006). El consumo de alcohol se concentra en los fines de semana. El 99,8% de los menores que declara haber consumido bebidas alcohólicas en los últimos 30 días lo ha hecho entre el viernes y el domingo. Un 23% consume alcohol todos los fines de semana. Aunque ha bajado 12 puntos los episodios de atracones de alcohol (41,4% frente al 53,4% de 2006) -es decir, el binge drinking o consumo de cinco o más copas en una sola ocasión- el porcentaje de los que se han dado un atracón de alcohol más de cuatro días en el último mes ha aumentado (23,8% frente al 17,7% en 2006). En fines de semana la bebida más consumida son los combinados o cubatas, mientras que en días laborables predomina la cerveza. Consiguen alcohol en bares o discotecas, aunque un 52% lo compra en supermercados.

Tabaco.- Es la segunda droga de mayor consumo entre los estudiantes. En 2008 se mantiene la tendencia descendente que comenzó en 2006: la prevalencia de consumo de tabaco alguna vez en la vida disminuye y se mantiene estable la proporción de consumidores diarios en el 14,8%. El 16,4% de las mujeres fuma a diario, frente al 13,3% de los hombres. La edad de inicio se sitúa en 13,3 años.Por otro lado, un 68,7% de los adolescentes que fuma se ha planteado dejar el tabaco en alguna ocasión, aunque sólo dicen haberlo intentado un 36,7%%. A un tercio de los estudiantes les molesta mucho o bastante que se fume en lugares cerrados cuando ellos están presentes. La encuesta también pone de manifiesto que en más de la mitad (52,9%) de los hogares de los alumnos alguna persona fuma diariamente. Y cuatro de cada 10 chavales (38%) piensa que sus padres serían permisivos con ellos si los vieran fumar.

Centrant-nos en les drogues legals -aquest concepte donaria per moltes pàgines de reflexions- veiem allò que ja pressupossàvem.

Veiem que, òbviament, els menors fan allò que fan els adults però portat més a l'extrem -possiblement condició d'edat-: les birres són per la setmana i el cap de setmana és per els cubates. El fet és que possiblement s'està anant cap allò que podríem anomenar "estil anglosaxó": on la bona diversió és el fet de sortir a emborratxar-se (i fins i tot cercar brega). Torno a les reflexions del passat, quan era adolescent sí sortíem i bevíem i fumàvem i etc; i inclús fèiem "botellona", però, i tot i que l'alcohol feia "estralls" l'objectiu no era cercar la borratxera. D'acord que això no es dedueix de l'informe, però hi ha coses que hom veu i sent si es mou una mica. A més, la reflexió vol anar una mica més enllà. Vol deixar palés que fins i tot en aquells temps "gairebé remots" en que s'educava a casa per beure, llavors es feia en la cultura del menjar i beure. I que consti que cal cercar cadascú el camí per conèixer el seu propi cos, i la natura en general. Emperò, s'ha passat d'un 20-24% en els "meus anys" a un 49% actualment de borratxeres de qui beu.

M'agrada la cervesa, el vi i els alcohols espirituosos; però això, tot i haver set i ésser en segons quins ambients, un incitador, també cal tenir una mica de seny. Això tan català del seny i la rauxa. És un hom pot emborratxar-se; però que no sempre sigui el motiu de diversió aquest.

Respecte al tabac, tal vegada si que amb el temps i ara que gairbé fa dos anys que he deixat de ser fumador actiu em vai' fent més "intransigent". Potser perquè socialment tenim molt més acceptat, i especialment en el nostre entorn, l'alcohol que el tabac. [L'exemple més clar és el fet que es pugen impostos d'hidrocarburs i tabac però no dels alcohols...] També cal tenir present que som animals conductuals; per tant, quan el 50% té un membre a la família que fuma és més difícil tractar d'evitar el tabaquisme. La gran barrera enfront d'aquest i per evitar futurs consumidorsi perdre'n és la pujada de preus del mateix. És així, no hi ha més. Siguem conscients; els efectes a llarg temps no acostumen a ésser tan útils enfront del jovent.

De les drogues il·legals, parlem un altre dia. Sé que restarien molts comentaris a fer al respecte; però si voleu, quedem un dia i prenent alguna cosa fem petar la xerrada...


imatge: Los borrachos; Diego Rodríguez de Silva y Velázquez; Museo del Prado, Madrid, Espanya.

dimecres, 17 de juny del 2009

anys i anys... per molts anys!!!



encara que marxis lluny... sempre ets per aquí...

moltes felicitats!!!

aquesta, o millor d'altres fresquetes, ja farem a la tornada...

salut!!!

dimarts, 16 de juny del 2009

3 "mítiques" cançons "meves"

mai he pogut oblidar la nit en que vai' descobrir aquesta cançó en el mític Un, Dos, Tres... Responda otra vez.

a més hem tingut la sort que a la colla s'ha convertit en un himne...



ara vénen dues cançotes que fa anys, també, que vai' descobrir en cintes perdudes. La primera l'havia trobada mon germà, no sé com; i la segona, tampoc no sé com, la meva cosina. Les lletres, com no, són impagables.




ens agraden les dones amb cos!!!

El passat dia 13 a The Times publicava la notícia segons la qual la directora de Vogue -la revista britànica- hauria enviat una carta a les importants cases de moda.

podeu llegir la notícia aquí:

http://women.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/women/fashion/article6489243.ece

Alexandra Shulman insta als dissenyadors a deixar de fer roba que només noies amb els ossos enganxats a la pell, sense pits ni caderes poden vestir; roba que ni tant sols Kate Moss pot dur (aquets tipus de dona, afegit meu, no pot lluir res). Fins i tot afirma a la carta -comunicació privada no per ésser publicada- que moltes de les fotos que s'han de publicar es retoquen perquè les models no semblin tan primes!

A més, diu que no és sols que sigui una incitació a l'anorèxia; sinó, que en una època en que augmenta l'obesitat -(un altre afegit personal: especialment en el seu país i a nivell d'infants en tot el món "occidentalitzat"; fins els 25% en nens de 10 anys en el nostre país)- també és un problema psicològic ja que en època de crisi les seves lectores no volen veure imatges que les facin pensar en "passar gana".

El fet ens demostra les greus problemàtiques de salut i d'ideals en els que podem arribar a viure.

Llarga vida a les corves!



imatge: Les tres Gràcies; Rubens, Museu del Prado, Madrid.

com m'agraden les dones? aquí ho podreu saber.

dilluns, 15 de juny del 2009

jornades gastronòmiques de Badalona

aquest cap de setmana passat han set les XXIV Jornades Gastronòmiques de Badalona.



d'acord, podria haver-ho esmentat abans; emperò, el cert és que ahir vai' passar-hi. És la segona vegada que hi vaig i ho trobo una molt encertada activitat. Hom pot gaudir d'un dinaret -o sopar- a l'aire lliure amb preus molt interessants i descobrir alguns locals de la ciutat de Badalona.

Us recomano que assistiu a les properes.

+ info: aquí


trobo també molt encertada la possibilitat d'emportar-te les receptes de les jornades.

diumenge, 14 de juny del 2009

ROSENDO + La Banda Trapera del Río



Ahir, a Cornellà del Llobregat i dins les festes de Corpus09, va actuar "mi primo", el gran Rosendo Mercado (-cosí teu? -clar, no ens heu vist de perfil?), amb l'actuació prèvia de La Banda Trapera del Río.

En bona companyia, férem camí devers el concert.

La Banda Trapera del Río, pioners del punk a l'estat, feren un molt bon concert. La veritat és que vai' gaudir molt escoltant-los. Val a dir que érem a la zona tranquil·la, però fent unes birretes vàrem permetre que la història musical del nostre país d'apropés a nosaltres.



Clar que per parlar d'història musical ROSENDO MERCADO. Els seus concerts són genials. Ell i els dos músics que l'acompanyen s'entreguen totalment a un públic fidel i que l'estima, com el grandíssim músic que és. Qui alguna vegada ha escoltat el seu "gracias" ja sap al respecte del que parlo. I, òbviament, ahir no fou diferent. Ens oferí un concert genial. Què gran! Perfecte. És sublim poder gaudir d'un concert de Rosendo a l'aire lliure amb els amics.



De Rosendo podrien dir-se moltes coses, però crec que una de les que millor el defineix és AUTENTICITAT.

[llàstima que el pipa em tirés tan malament el set-list i tot i saltar la valla, se'l quedà un altre; revenja pel de masterplan?]

després una estoneta de camí fins les alternatives i la tornada -amb crepes incloses-.

font de la imatge: aquí

dissabte, 13 de juny del 2009

ULVERTON

Una docena de relatos sirven a Thorpe para narrar la historia de un pueblo ficticio, Ulverton, a lo largo de 300 años. Los más variopintos personajes se pasean por este libro, generación tras generación, elaborando una precisa radiografía de la historia británica.



Amb aquesta resenya vai' pensar que seria un llibre prou interessant... marrada! És insoportable. Sincerament, no tingeu mai la temptació de llegir-lo. Gairebé han sigut dues setmanes tan perdudes com la "lectura" de las "papanatades" de D. Brown.

Els relats no tenen cap mena d'interés, perquè fa que no en tinguin, amb el seu intent d'ésser molt modern cercant noves vies, experimentals o no, de narració, fent que la història es perdi i no quedi res.

Sincerament, un llibre totalment prescindible.

divendres, 12 de juny del 2009

cel de llibertat




...m'agradaria ésser crit de llibertat...


desitjaria volar en el cel,
ocell de plomes discretes,
solcant l'aire devers l'hortizó,
l'infinit horitzó d'horitzons;
sols essent el desig de viure,
d'ésser lliure i gaudir d'ésser...


desitjaria ésser l'onada a la mar,
la carícia que piga la teva pell
de l'esperit blau de la vida;
l'escalfor blanca de la llum;
desitjaria pintar-me la vista
amb els colors de l'existència...

desitjaria ésser un au com un foc follet,
una cançó per fer somriure les ànimes,
una paraula que bressoli els cors
una mirada que besi les polpes dels dits,
un xiuxiueig que faci pessigolles a la pell...

del color dels dies al nàixer,
amb les olors del bosc després de la rosada,
amb el gust del cos després de l'amor,
amb els sons de les danses de galanteig,
del tacte de l'aigua al escolar-se;

sols una traça al cel
camí devers el paradís...

aucell del desig d'ésser lliure...




imatges: Luis Sidrach de Cardona

dijous, 11 de juny del 2009

de la poesia



Avui llegint un article d’opinió d’en Joan Barril (aquí) al respecte de la poesia i la seva imatge a nivell global, o general, m’ha fet reflexionar-hi.
Els que hem coneixen saben que sóc un amant de les “belles lletres”; tant com que de vegades intento “ajuntar-ne” per expressar el meu interior. Sempre he cregut que pot ésser un vehicle molt màgic i meravellós per transmetre els nostres sentiments, creences, idees, etc.


Emperò, moltes vegades ha set acusada de “cultisme”, o refinament demodé. Discrepo. La poesia pot ésser quelcom proper i planer –mireu l’exemple del recentment desaparegut Benedetti- o quelcom més abstractament complex. La poesia, un arma carregada de futur com deia Celaya, és la millor forma, utilitzant les paraules, que la humanitat ha trobat per mostrar a l’Univers que Gaia no es va equivocar del tot fent una aposta arriscada per aquell mico que davallava dels arbres a la vall del Rift. La poesia pot expressar des de l’astorament davant la magnificència del DNA, fins la sensació de petitesa sota un cel estrellat envoltat de la remor de la mar, les aromes de la natura al passejar una tarda de primavera entre el bosc montà, fins al dolor de la pèrdua d’un ésser estimat, o l’exaltació joiosa de l’amor esdevingut real, i fins i tot aixecar les masses per defensar les seves justes idees. La poesia ho pot tot, perquè ho és tot; però cal que creguem en ella.


Per desgràcia, en el nostre estil vital, o si més no, en l’occidental, que sempre es vol posar com exemple generalitzat, no considera necessari el restar uns segons per gaudir del temps amb nosaltres mateixos o conjuntament amb qui nia a la nostra ànima. La poesia requereix de cert temps per degustar-la. No podem oblidar que quan la humanitat guanyà el do de la paraula, una de les primeres coses que feu fou trametre les seves històries com a grup a la vora del foc; aquesta era la forma d’establir la pertinença al grup i de sentir-se quelcom més que un volva microscòpica. Ulteriorment, però possiblement no gaire, aparegué la música, i es feren les cançons per narrar aquestes històries... i algú decidí que es podien fer estèticament més atractives; i la poesia era naixent.


La poesia, com a art que és, s’insereix en lo més profund de la nostra ànima, allà on el nostre neocòrtex i el nostre cervell més primari combreguen en unes noces perfectes, com l’horitzó serveix, al llunyedar, perquè la mar i el cel es trobin. Aquestes fílies hom les troba en el seu esdevenir per la vida; emperò, tots plegat, podem ajudar a trobar-nos.


imatge: Al·legoria de la Poesia; Santiago Rusiñol; Museu Cau Ferrat. Barcelona.

dimecres, 10 de juny del 2009

de l'aigua



L’existència de la nostra vida es basa en el carboni i l’aigua; tant és així que, qui més qui menys, ha escoltat alguna vegada que som, majoritàriament, aigua –com el nostre planeta, al que li vam posar un nom molt curiós.

Una altra frase que la gran majoria hem sentit és allò que digué Einstein : “No sé amb quines armes es lluitarà a la tercera guerra mundial, però sí amb quines es farà a la quarta: pals i pedres.” Habitualment la gent quan pensa en una nova guerra mundial ho fa al respecte dels fanatismes religiosos i polítics i amb la por de l’armament nuclear i bacteriològic. El que potser poques vegades hem pensat és el fet que el gran motiu de guerra és l’aigua.

Aquest és un bé que cada vegada es converteix en més escàs; o si més no, des que és gestionat per la humanitat, o part d’aquesta ha decidit que som els propietaris de tot, és cada vegada, pitjor distribuït. En el nostre ambient més proper hem vist els exemples de terres que demanen aigua, suposadament per evitar sequeres mentre es continua l’ascens de la totxana i del camp de golf. Però si mirem una miqueta, no gaire, més lluny de les nostres fronteres ens trobarem amb multitud de gent que no té, o gairebé no en té, o molt lluny i/o contaminada ni tan sols per beure. Aquest fet no va dissociat de la resta de problemàtiques socials que això comporta; fet que esdevé en el caldo de cultiu “perfecte” per a ésser el lloc de les properes revolucions globals contra un poder tecnocràtic en monocràcia.

La meva reflexió va lligada al fet alarmant que les grans reserves hídriques d’aquest planeta són en mans d’un grup d’empreses. El bé més important de tots i és gestionat a nivell mundial per uns oligarques capitalistes. No sé si és per la meva visió marxista de certs aspectes de la política, emperò , crec que aquesta ha sigut la gran derrota de la nostra societat. Les privatitzacions realitzades per governs liberals (no sols de dretes) ens han dut a que es desmembressin les estructures estatals; però, certes necessitats bàsiques, crec, no haurien d’ésser únicament gestionades per empreses privades.

P.S. (casolana): ja es parlarà quan la ciutat amb l’aigua més cara –degut a la molt diferent taxa i nombre d’impostos- de l’estat espanyol, Barcelona, torni a patir una pujada del preu de l’aigua degut a la nova desalinitzadora.

Reflexió externa: algú sap que succeirà aquest any en que es compleixen els 50 anys de durada del Tractat Antàrtic?

imatge: La font; Jean-Auguste Dominique Ingres; Museé d'Orsay. París. França.

dimarts, 9 de juny del 2009

dels resultats electorals



Diu un antic adagi polític que l’esquerra distribueix riquesa i la dreta genera riquesa (de fet, un corol•lari seria que la dreta genera riquesa i l’esquerra la distribueix); emperò, en aquest món on les línies vermelles (i/o mestres) del que era l’esquerra i la dreta han quedat desdibuixades és difícil intentar extreure conclusions ideològiques de resultes de les accions polítiques, especialment quan les persones que regeixen la política cada vegada són més polítiques.

Sembla ésser que davant d’una situació de crisi generalitzada (i que està servint d’excusa perfecte al món empresarial per a permetre moltes accions que els compromisos socials haurien d’impedir) la por ha fet refugiar els votants (cada vegada més escassos) en el món dels partits de dreta (i/o centredreta). Una dreta, emperò, que sembla refugiar-se en el keynesianisme (ara volen dir-li capitalisme social –sic-), fet, tal vegada, que hauria d’anar més de bracet de les esquerres; emperò, aquestes, cada vegada, més escorades cap al centre. Sense menysprear els resultats dels partits “radicals” o directament d’extrema dreta o antieuropeus.

No podem oblidar que cada vegada és més difícil aconseguir atraure la gent devers les urnes, però cal que entre tots fem una reflexió profunda; i potser caldria iniciar-la amb una neteja generalitzada dels nostres representants (o candidats). Cada vegada més, els partits polítics semblen autèntiques cases de barrets.

Les eleccions del diumenge no podien, ni havien, de contemplar-se com un plebiscit als respectius governs; servien per elegir un dels tres estaments de la Unió Europea (el Consell tornarà a ésser en mans de Durao-Barroso , dretà; i la presidència és rotativa). Molt bé, hem deixat el màxim òrgan legislatiu en mans de la dreta i com deia, una grandíssima veritat, Perich:


SER OBRERO Y DE DERECHAS ES COMO SER SODOMIZADO Y DAR LA ESPALDA


resultats aquí

resultats a nivell espanyol aquí

dilluns, 8 de juny del 2009

AC/DC Black Ice Tour




les més antigues arrels de Barcelona poden ésser tal vegada les de Laie, i això faria que el seu centre no fos sant jaume sinó la montanya de Montjuïc, i ahir nit, en el seu Estadi Olímpic, com si miréssim el cel de la música, la llum dels estels, de la història (passat, present i futur) ens arribà en forma de descàrrega del millor Rock'n'Roll...

ahir vàrem assistir a la que aquesta vegada sí podria ésser la definitiva, la banda australiana tornava a demostrar què és el Rock: aquesta esséncia del jazz i el blues que s'accelera, es fa obrera i acabarà essent el Heavy Metal. Al mig, i essent el seu cor bategador: AC/DC.

Un gran espectacle: una de les millors bandes de la història de la música -de tota la seva història- i un show digne de les grans stars. AC/DC són la versió contemporània de les peces del que anomenem "música clàssica": un concert és l'expossició d'una obra subdividida aquesta peça en diferents moviments. Gairebé és indiferent quins temes toquin -hi ha himnes, emperò que no poden fallar: això és un concert d'AC/DC!- ni l'ordre, és com una òpera on hi ha un leitmotiv musical central sobre el que es fan petits aderezzos.

La veritat que tot i l'excessiu preu, foren dues hores de grandíssima música -tot i la no gaire bona sonorització-. Bona companyia i el millor Rock'n'Roll.

fou màgic veure 55000 ànimes entregades a AC/DC; there ain't no cure for Rock 'n' Roll!!!


set list:
Rock n Roll Train
Hell Ain't a Bad Place To be
Back In Black
Big JackDirty deeds done dirt cheap
Shot Down in Flames
Thunderstruck
Black Ice
The Jack
Hells Bells
Shoot to thrill
War Machine
Dog Eat Dog
Anything Goes
You Shook Me all night long
TNT
Whole lotta Rosie
Let There Be Rock

Encore:
Highway To Hell
For Those About To Rock

(info del set-list aconseguida d'aquest bloc)

diumenge, 7 de juny del 2009

la USAP campiona



54 anys després els arlequins han tornat a guanyar la Ligue Nationale de Rugby.

Ha set una final interessant; Clermont s'ha avançat en uns primers minuts molt bons de joc, i l'USAP ha 'nat a remolc durant tot la primera meitat en que els jugadors arverns han set dominadors del joc. Un joc que ha alternat fases de "rugbi champagne" amb fases més "britàniques" de cercar el joc ràpid i contundent. La segona part ha vist el resorgir dels catalans del Rosselló i amb uns primers minuts genials han sigut capços de donar-li la volta al marcador.

S'ha trencat l'hegemonia dels útlims 12 anys en el Top 14; tot i que Clermont continua amb la seva creu perdent totes les finals (i ja van 10!) que ha disputat.

video de tv3: aquí

més info de la final aquí

web de l'USAP aquí

activitats per avui

avui diumenge 7 de juny tenim dues activitats previstes:

a) votar en les eleccions al Parlament Europeu.

Des de fa uns quants anys "som europeus", malgrat aquesta sigui a nivell efectiu una Unió més econòmica que social -no podem dir que "no política", ja que un 80% de les lleis que ens afecten es redacten, com a mínim en línies mestres a "Europa"-.



Val a dir que el model polític que per ara la regeix és com a mínim molt discutible i poc útil, emperò; i tot i la vergonya que la gran majoria de polítics suposen, aquesta vegada tornaré a apropar-me al meu col·legi electoral per votar.

b) BLACK ICE TOUR

o el que és el mateix veuré als AC/DC en directe -a l'estadi olímpic-. Quan passi aquesta nit podré dir que ja he vist en directe a una de les bandes més importants no sols de la història del Rock sinó de la música en general.



val a dir que mai vai' ésser un gran fan de la banda dels Young, però, que no puc m'agrada el que fan, i que una cita històrica com aquesta no podia perdre-me-la.

dissabte, 6 de juny del 2009

I can't get enough of your love babe




Aquí us deixo la brutal versió dels Afghan wings del mític tema de Barry White.



[spoken]
I've heard people say that
Too much of anything is not good for you, baby
Oh no
But I don't know about that
There's many times that we've loved
We've shared love and made love
It doesn't seem to me like it's enough
There's just not enough of it
There's just not enough
Oh oh, babe

[sung]
My darling, I can't get enough of your love babe
Girl, I don't know, I don't know why
Can't get enough of your love babe
Oh, some things I can't get used to
No matter how I try
Just like the more you give, the more I want
And baby, that's no lie
Oh no, babe

Tell me, what can I say?
What am I gonna do?
How should I feel when everything is you?
What kind of love is this that you're givin' me?
Is it in your kiss or just because you're sweet?

Girl, all I know is every time you're here
I feel the change
Somethin' moves
I scream your name
Do whatcha got to do (?)

Darling, I can't get enough of your love babe
Girl, I don't know, I don't know, I don't know why
I can't get enough of your love babe
Oh no, babe

Girl, if I could only make you see
And make you understand
Girl, your love for me is all I need
And more than I can stand
Oh well, babe

How can I explain all the things I feel?
You've given me so much
Girl, you're so unreal
Still I keep loving you
More and more each time
Girl, what am I gonna do
Because you blow my mind

I get the same old feelin' every time you're here
I feel the change
Somethin' moves
I scream your name
Do whatcha got to do (?)

Darling, I can't get enough of your love babe
Oh no, babe

[spoken]
Baby, let me take all of my life to find you
But you can believe it's gonna take
the rest of my life to keep you

[sung]
Oh no, babe
My darling, I can't get enough of your love babe
Yeah, I don't know, I don't know, I don't know why
Can't get enough of your love babe
Oh my darling, I can't get enough of your love babe
Oh babe
I don't know, I don't know, I don't know why
I can't get enough of your love babe
Oh babe

arribada a la terra promesa

tota travesia pel desert hauria de servir per arribar a una terra promesa; especialment quan has set fet fora de la teva terra...

els pericos ja tenim casa nostra:




(notícia extreta de la pàgina web oficial del club)

Daniel Sánchez Llibre, president del RCD Espanyol, ha rebut la certificació final d’obra del nou estadi de Cornellà-El Prat aquest migdia, en un acte que s’ha celebrat a les mateixes instal•lacions i que ha comptat amb el suport institucional de nombroses autoritats i membres del Consell d'Administració de l’Espanyol.

El president blanc-i-blau, que ha dirigit una visita guiada pel camp en la qual l’han acompanyat, entre d’altres, Anna Pruna, Secretària General de l'Esport de la Generalitat, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, Lluís Tejedor, alcalde de El Prat, Jesús M. Canga, alcalde de Sant Adrià, i Pere Alcober regidor d’esports de l'Ajuntament de Barcelona, ha rebut el certificat d’obra de mans de Carlos Sánchez, gerent de la UTE, Xavier Tauler, conseller delegat de COPISA i Francisco Vallejo director de construcció de Catalunya de FCC.

Durant l’acte de presentació, Sánchez Llibre ha aprofitat la presència dels representants municipals de Sant Adrià (seu de la ciutat esportiva), de Cornellà i de El Prat, per comentar que “hem estat sempre tan ben rebuts per ells que és com si tinguéssim tres cases. Gràcies a l’ajuda de tots hem arribat fins aquí. Montjuïc, per a mi, no ha estat una travessia pel desert perquè esportivament hem crescut”.

En la seva al•locució, el president blanc-i-blau va assegurar que “des de l’any 2001 fins ara hem passat per moments complicats, però els hem anat superant. Per això també vull agrair als consellers que m’han acompanyat en aquest temps perquè hem arribat fins aquí, que era la terra promesa”.

Per la seva part, Anna Pruna ha comentat que “el verdader final del conte de l’Espanyol és aquest estadi impressionant, increïble” i ha recordat que “el periquito, com a símbol del club, és un ‘periquito-fènix', perquè quan pitjor estan les coses, sorgeix i remunta el vol. No es pot explicar d’una altra manera la increïble història d’aquest club centenari”.

La Secretària General de l'Esport ha assegurat que “després de sortir de Sarrià a l’Espanyol li quedava una llarga travessia. Esportivament li ha anat be després d’aconseguir dues Copes del Rei, una final de la UEFA, construir una ciutat esportiva i ara un nou estadi”.

Lluís Tejedor, alcalde de El Prat, ha destacat que, en aquest tipus de fets, “a les persones se les ha de jutjar pel que fan i els fets són el que valen. No són paraules ni compromisos”. Tejedor, que ha qualificat com un “gran treball” el nou estadi, ha apuntat que “ens omple d’orgull com a ciutadans de El Prat i des de la nostra institució ens esforçarem per establir majors vincles amb el club”.

Finalment, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, ha comentat que “és molt difícil expressar el que ens passa pel cap en aquests moments veient aquest magnífic equipament” i ha subratllat que “jo no només veig un equipament, sinó una zona que crearà ocupació”.

L’Espanyol estrenarà oficialment la seva nova casa el dia 2 d’agost, en un partit amistós davant el Liverpool. Endarrere hauran quedat dotze anys a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

divendres, 5 de juny del 2009

10



hi ha qui creu que el deu és el número de la perfecció; la numerologia té la seva gràcia, com supose que la majoria de "màncies", però no és de les que més m'atrau.

emperò, avui és un dia màgic... (com qualsebvol altre i qualsevulla nit)

per això sempre és bon moment per mirar el cel i contemplar els estels -si és possible- i deixar-nos seduir per els sentiments i els pensaments que poden majèuticament inspirar-nos...

gràcies.




imatges de la pàgina web http://www.astronomy.org

dijous, 4 de juny del 2009

sembla que els resultats poden arribar...



quan era a Bangor vai' començar a escriure un poema, encara no acabat, que s'intitulava -de fet, s'intitula, The loneliness of the scientist (inspirat en la sentència "the loneliness of the long distance runner). i en el fons, la feia de lab pot ésser molt "solitària" encara que sigui dins d'un grup; emperò, quan les coses comencen a sortir, l'alegria es palesa dins del grup i hom sent que el món pot ésser un lloc meravellós on viure (i investigar).

esperem que tot continui rutllat, per fi!, i que tinguem la possibilitat de fer-ho durant molt de temps...

dimecres, 3 de juny del 2009

un llibre sense acabar?


és lícit deixar un llibre sense acabar de llegir? Ho heu fet mai?

confessaré els pecats; si la memòria no em falla, sols hi ha un llibre que no hagi acabat -de fet, oficialment fa anys que el tinc esperant el seu moment-. Emperò, n'hi hagut uns quants que s'han fet durs i que desitjaves que arribés el final per no haver de tornar. Recordo un en especial que em va costar força quan era jove; però em tingut problemes amb més d'un.

Dic tot això perquè el llibre que estic llegint ara mateix se'm fa ferragós i no acabo de trobar-li la distracció ni el gaudi; i això que li havia posat certes ganes per lo desconegut i allò de "què troabrem?" Li he donat unes quantes pàgines més (ara dex portar el 25%) però no sé si podrem millorar gaire...

Si un llibre és un amic que ens espera, abandonar-lo seria com aquella amistat que podia haver esdeningut però no quallà...? Si és una ànima oberta que ens parla, seria el savi consell que no vàrem voler escoltar...? Si és un viatge per fer, seria abandonar-lo en l'últim moment en una estació per una altra oferta...? Si cada llibre té una lliçó per ensenyar-nos, seria la classe a la que vam fer kampana...?

És un crim no acabar un llibre?

Forbiddden fireworks - Is the corre foc'd?


el 24 de març us comentava que Suzanne Wales de la revista Barcelona Metropolitan em faria una entrevista com a president de Coordinadora i amb motiu de la famosa directiva 2007/23/CE.

doncs d'aquella trobada i de la feina que ella havia fet prèviament per preparar tot el seu article ja ha sortit a la llum el seu fruit.

si voleu llegir l'article, aquí us deixo el link:

http://www.barcelona-metropolitan.com/articles/forbidden-fireworks/index.html

si el llegiu bé trobareu que en la part de les meves declaracions hi ha dues errates (podeu jugar a trobar-les). I n'hi ha alguna altra sentència al text que tampoc és del tot certa; coses que passen quan un xerra massa en una entrevista que no es pot gravar i es fa com s'havia fet tota la vida.

i passi el que passi, MAI NO PODRAN APAGAR LA NOSTRA FLAMA!!!

per cert; la foto (c) de Jordi Folch -ha sigut escanejada- també pot ésser un joc: què em sabeu dir d'ella?

dimarts, 2 de juny del 2009

dels petons i el canibalisme


La parella de nuvis continuava fent-se petons àvids per damunt dels bols d'enciam i això em va tornar a fer venir al cap el canibalisme. A la cultura a la qual jo pertanyo està socialment acceptat xuclar-se i llepar-se, fins i tot en públic, encara que sigui damunt els plats del sopar. El límit del tabú no es manifesta fins a intervencions culinàries més irreversibles. Suposava que a l'antiga cultura de les Fiji devia haver estar diferent. No devia estar permès petonejar-se públicament i menys durant un àpat. En canvi, la comunitat acceptava la ingestió de les tripes d'un ésser humà mort.

Maya Jostein Gaarder trad. d'Anne-Lise Cloetta i Anna Casassas


no és maco la imatge de dues persones estimant-se? l'entenem com a quelcom innat i natural? En quin moment i per quin motiu l'evolució humana decidí que aquesta fos la "nostra" forma d'expressar-nos amor? Com ho faria Gaia? Altres éssers a l'univers s'expressen igual?

És el canibalisme la última frontera humana? O ho seria la tortura? Podem arribar a considerar-ho un acte d'amor extrem? Per això ens agraden certs jocs sexuals?

tot just al anar a penjar-lo, he recordat que havia penjat aquest text a l'altre bloc, i casualitat, li havia posat el mateix títol:

aquí

imatge: Petó, Edvard Much;
Museo de Munch. Oslo. Noruega.




dilluns, 1 de juny del 2009

ja sols queda la tesina



Enviat ja l'últim treball del màster ara només resta pendent aconseguir totes les dades experimentals per poder entregar una tesina amb cara i ulls el 22 de juliol.



això significa que els propers dos mesos seran d'un estrès força considerable... comprovarem si continua essent veritat allò que m'agrada treballar sota pressió...



com a més no sols d'això m'alimento i les persones que m'envolten també van estressades, algunes molt, podrem fer-nos companyia els uns als altres...

penseu que l'estiu ja és aquí: ja sabeu què fareu?