Cor de pedra

 

El lent esdevenir del pas dels anys

va anar sedimentant

a l'indret més remot de l'ànima

mentre les vivències deixaven solcs

com a recordatoris a la pell.

Els ulls canviaven la brillantor per serenitat

al temps que les riallades deixaven pas

als somriures consuets;

i les esbojarrades entremaliadures

cedien terreny a l'assossec mansoi dels llacs.

Les llengües desbocades com onades de tempesta

esdevingueren calms petons

com postes de sol pintades en quadres.

I érem afortunats

perquè a cada passa

sentíem el batec de l'altra;

tot i que la fressa del món

ofegava la música de la nostra cançó.

I en el panta rei vivíem

i ens sentíem feliços.

Una nit, emperò, l'abisme ens fità els profunds ulls de l'ànima,

i així, amb l'existir compungit

en una respiració deturada

Ens vam mirar el cor de l'amor

esculturitzat con una estàtua dels vells bells temps.

Missatge estàtic, con l'Iris de Rodin,

tal qual l'instant pintat de Origen del món,

el cor semblava haver-se marmoritzat

reconvertint el bategar en una freda escalfor enyorada.

L'observàrem com qui cerca malformacions en un recent nascut,

tal volta havia entrat en hivernació?

O com una ninfa esdevinguda obra d'art

podria encara entrar a l'aigua…

l'aigua que ha modelat l'orografia del món

va davallar en rius d llàgrimes

esperant desfer l'encanteri

amb la màgia de la creença en el poder de l'amor…

No sabem si l'amor sempre venç,

però el temps

ens dirà si hem cinzellat el cor de pedra

i l'hem ressuscitat

com un au fènix

renascut per volar

en la nostra llibertat;

si l'instant etern

del nostre nou petó,

com Eros amb Psique,

ens farà immortals

fins a la fi del temps.

Natxo Barrau i Salguero

el Fort Pienc

5/IX/2021

He ha fotos d'obres d'art citades o referenciades en el text:

Iris, misstgera dels déus, d'A. Rodin al @museerodinparis
L'origen del món, de G. Courbet al @museeorsay.
Nimfa o Nàiade, d G.B. Lombardi.
Eros i Psique, d'A. Canova al @museelouvre.