diumenge, 28 de desembre del 2014

de Déu i el perdó


Com puc creure
en el perdó de Déu,
en la capacitat divina de perdonar,
si a la, per ell suposada, primera errada
d'Adam i Eva
els expulsà del paradís?

Natxo Barrau i Salguero
Barcelona 13/XI/2014




dimarts, 10 de juny del 2014

el forat negre i la decepció


Quina decepció
arribar a l'embocadura
del forat negre
i no trobar-te...
a qui li agafaré,
ara, la mà
per perdre'm dins la nit?

Natxo Barrau i Salguero
BCN 29-30/XII/2013


 font de les imatges: ESA & Phys.org


dijous, 5 de juny del 2014

...no ets més bonica


...no ets més bonica
perquè no hi ha més enllà
de l'Infinit.

Natxo Barrau i Salguero
BCN 20/V/2014



dimarts, 27 de maig del 2014

Wishlist de setlist per a The Beast al the Palau (Iron Maiden @ Barcelona)


Ja que aquesta nit els Iron Maiden inicien la seva nova gira, versió de Maiden England, en el Palau Sant Jordi de Barcelona i la premissa és “temes dels vuitanta (alguns que no es tornaran a tocar mai més) i afegint Fear of the dark” aquí us llanço un wishlist com a impossible setlist per aquesta nit: (que difícil és fer un setlist d'aquests discs només a 2h15, i ja és massa llarg!!!)

UP THE IRONS!!!

  • Intro Churchill's Speech + Aces High
  • Where Eagles Dare
  • Killers
  • Alexander The Great
  • The Trooper
  • Remember Tomorrow
  • Invaders
  • Seventh Son of a Seventh Son
  • Strange World
  • The number of the Beast
  • Powerslave
  • Infinte Dreams
  • Rime of the Ancient Mariner
  • Prodigal Son
  • Only the Good Die Young
  • Losfer Words (Big 'Orra)
  • Phantom of the Opera
  • To Tame a Land
  • Fear of The Dark
  • Caught Somewhere In Time
  • Iron Maiden
  • Hallowed Be Thy Name
p.s.: si volguéssiu afegir del No prayer...: Tailgunner i Mother Russia (sense comptar Afraid To Shoot Strangers o Wasting Love del Fear!)

dimarts, 13 de maig del 2014

Ens faríem mal

ENS FARÍEM MAL

Som conscients,
com un humà davant la divinitat
de la seva pròpia mortalitat,
que els nostres actes,
si seguim per aquesta senda,
ens aboquen a la tragèdia.
¿Acceptem el risc
de les nostres paraules i accions
o simplement l'assumim
a l'espera que un miracle impossible
canviï l'esdevenidor?

Natxo Barrau i Salguero
Barcelona octubre 2013

font de la imatge: sanabilis fb


dimecres, 26 de març del 2014

L'Heroi és la llum (11 anys en el record)


L'Heroi és la llum;
és l'espurna closa
en l'ou de la pregunta,
la guspira
que fa trobar la sortida
que guia fins la resposta.

En l'esperança
trobem les paraules
que l'Heroi ens ha deixat
en el seu camí
vers l'avenidor;
les llanternes
per no perdre la nit,
i saber sempre
on hi ha l'estel
que ens guia al bon port.

L'Heroi és qui
no estant
hi és sempre.

Natxo Barrau i Salguero
20/I-25+1/III/2014 Barcelona
in memoriam d' À.B.iL.


Font de les imatges: LightPath, Your making things explicit (O.Elilasson), NASA.




dissabte, 8 de març del 2014

8 de març (encara cal reivindicar un "dia de la dona!")



Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, 1791
Article tretze


Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d’administració, les contribucions de la dona i de l’home són les mateixes; ella participa en totes les prestacions personals, en totes les tasques penoses; per tant, ha de participar en la distribució dels llocs, les ocupacions, els càrrecs, les dignitats i altres activitats.



A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.






Maria Mercè Marçal







En verdad les digo:



no hay nada más poderoso en el mundo



que una mujer.



Por eso nos persiguen.






Gioconda Belli


"Enfortim la ment femenina eixamplant-la i serà el final de l'obediència cega; però com el poder busca l'obediència cega, els tirans i els sensualistes tenen raó quan tracten de mantenir la dona en la foscor, perquè el primer només vol esclaus i l'últim una joguina." 

Mary Wollstonecraft


"El principi regulador de les actuals relacions entre els dos sexes –la subordinació legal d'un a l'altre– és intrínsecament erroni i avui constitueix un dels obstacles més importants per al progrés humà; i ha de ser substituït per un principi de perfecta igualtat que no admeti poder ni privilegi per a uns ni incapacitat per a uns altres". 
John Stuart Mill. La submissió de la dona






dimarts, 4 de març del 2014

Oscars 2014

Sembla que aquest any la travessa era força fàcil, o si no fos així, hauria tingut més sort de la que tenia habitualment; hem fet un 71% d'encert quan la ràtio normal oscil·lava al voltant del 50% (amb un marge d'error de més o menys un 10% si era un any bo o dolent).

Després d'això quedar clar, que l'any vinent, serà un de desastrós; sort que la paradoxa del jugador és falsa!

Quins temps aquells de poder veure la cerimònia en directe!!!













dilluns, 24 de febrer del 2014

"Recuperant l'esperit" Valoració de la Trobada de la Coordinadora de Diables de Barcelona a Sant Adrià


Recuperant l'esperit. Aquest seria el millor resum, i la millor notícia, de la Trobada de diables de Barcelona i Barcelonès de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona celebrada el proppassat dissabte vint-i-dos a Sant Adrià de Besòs. I només l'esperit de la Trobada, sinó, l'esperit de l'entitat; i això és molt més important.

Fa molt de temps que molta gent defensem que la Trobada, com a acte propi i per les característiques que ha de tenir, és, o hauria d'ésser, l'acte més important de la nostra entitat. Aquí cal obrir un obligat parèntesi respecte aquells que s'omplien la boca afirmant-lo però que després només han fet batalla per les seves idees centrades en Mercè i la por. Afortunadament, un acte com el de dissabte torna a demostrar qui teníem la raó. Ja se sap, de les errades i les fissures s'aprèn: allò que no ens mata ens fa més forts. Així que ara toca celebració perquè la Trobada fou un èxit.

Fent un balanç general, cal valorar-la molt positivament; ara bé, com en tota activitat humana, sempre hi ha aspectes a millorar, però és una victòria saber que totes les valoracions que faran les entitats seran crítiques constructives dites des del respecte.

Un matí amb xerrades sempre és necessari i útil, i les xerrades estigueren ben triades. La primera d'elles, centrada en la famosa i maleïda normativa dels PAU, tot i que a priori podia semblar que acabaria esdevenint feixuga, fou força útil. El problema d'aquesta xerrada fou la limitació de temps; potser caldria plantejar-se si cal fer-ne alguna altra xerrada centrada en aquest punt. La segona, centrada en els elements pirotècnics, quedà una mica deslluïda per la possible imminència de possibles nous canvis en l'etiquetatge (aquella famosa escletxa legal de la normativa europea). Tal vegada, unes nocions bàsiques de què i com és realment la pirotècnia, i que sembla no voler tractar-se per afigurar-se que podria ésser poc atractiu, no aniria gens malament a molta gent de les entitats per entendre el funcionament de la pirotècnia i fins i tot normatives. La tercera de les xerrades, emergències i primers auxilis, fou, des del meu punt de vista, la menys reeixida i és una veritable llàstima. Dels quaranta cinc minuts disponibles s'invertiren massa en recordar allò que es pot fer i que no es pot fer durant un correfoc, i la seva preparació (quelcom que mai és negligible), però massa poc temps (un màxim de deu minuts, si arriba comptant els vídeos finals) a explicar allò que hauria d'haver estat el nucli de xerrada: com prevenir i actuar en cas d'accident i quin tipus de primers auxilis cal aplicar i quins no en cada situació essent una mica més descriptiu. L'última xerrada, referent a la història de la festa amb foc pirotècnic, fou didàctica i entretinguda (quelcom que no sempre s'assoleix). Tot i que també li faltà una mica de temps, la llàstima és que l'organització, a diferència de les altres xerrades, no pogués facilitar la documentació emprada pels ponents als assistents perquè en Pep Enric, president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, no se la facilità.


 Amb el bon esperit que ja es respirava a la sala de conferències de la Biblioteca Municipal de Sant Adrià del Besós marxàrem cap a la plaça de la vila a gaudir del dinar de germanor i l'estona de sobretaula, on sempre sorgeixen les millors converses d'aquestes vetllades. A mitja tarda arribà el moment de fruir veient la plaça plena de gent participant activament en els diferents tallers: percussió corporal, malabars de foc i escopir foc. Aquí és on rau l'essència vital de Coordinadora: ser-ne útil per a millorar les colles i integrar-les per un millor món del foc.

La diada continuà amb la tradicional tabalada per acabar d'animar tothom a gaudir de la festa del món dels diables per a enllaçar amb el cor de la celebració: les cremades (correfoc estàtic a la plaça) tant d'adults com d'infantils amb el reeixit model de l'anterior trobada al Carmel. A qualsevol diables el fet d'olorar i cremar pólvora ja el fa ésser la criatura més feliç de l'Infern. Les cares de joia mentre es corria envoltats per les espurnes comunals i quan ens col·locàvem per fer les conjuntes finals, tots barrejats, justifiquen aquest tipus de trobades.

I per tancar: sopar i concert de festa.

Perquè a més de celebrar la joia de la festa volem ésser constructius, una vegada vist el resum, i per tant vistes les parts positives (el format i l'esperit), cal citar alguns aspectes a millorar: l'absència de lavabos, que la cremada d'adults s'iniciés abans d'hora (la meva colla encara ens estàvem canviant a la plaça i si s'hagués iniciat deu minuts després, és a dir, a l'hora prevista hauríem pogut cremar tota l'estona; si s'anuncià, no es va sentir res), la sensació de poca pirotècnia per a poder cremar i, suposo que ens ho vàrem perdre per la manca de potència de la megafonia, la mostra de material pirotècnic que s'havia de realitzar.

Ara bé, cal felicitar l'organització, tant a la nostra junta de Coordinadora com, i especialment, a la gent de Tronada de Sant Adrià per l'acte. Crec que realment fou una Trobada tal i com la gran entitat del món del foc que és Coordinadora ha de fer i la que ha d'apostar; aquella idea que Diables de Les Corts vàrem fer lema en la nostra Trobada: la festa dels diables pels diables.

Coordinadora estem recuperant el nostre esperit i el camí.

Enhorabona i felicitats!

Salut i Foc!!!

P.S.: La fotografia és de Javi Prieto. Al facebook de Coordinadora podeu trobar-ne més.

dijous, 13 de febrer del 2014

Tercer Conte de la Cultura Popular i Tradicional d'arrel Barcelonina

Aquest havia d'ésser, i de fet ho és, el tercer Conte de la Cultura Popular i Tradicional d'arrel Barcelonina (CPTB). Com a tal, hauria d'haver vist la llum, tal i com succeí amb els dos anteriors, en la presentació conjunta dels actes de la CPTB que es fa per les festes de la Mercè. Emperò, l'any 2013 aquells projectes amb què Els 5 Bojos de la CPTB havien aconseguit engrescar les entitats, per diferents motius, no es pogueren o volgueren dur a terme. Això, coadjuvat amb les vicissituds d'un projecte conjunt per commemorar el Tricentenari del 1714, ha fet retardar la seva aparició fins la diada de la nostra altra copatrona, Santa Eulàlia.

La Laia es sentia feliç, tot i que cansada, en preparar-se per allitar-se. S'havia passat tot el dia passejant de la mà de l'avi per la seva estimada ciutat de Barcelona. Després de les vacances d'estiu allunyada del brogit de l'urbs, s'havia sentit transportada gràcies a les paraules; com si les hagués viscudes, l'avi, li havia narrat les històries d'aquella Barcelona que resistí a l'invasor ara feia 300 anys. Cadascuna de les senyeres i estelades que penjava a les balconades havia fet imaginar a la Laia un somrís en el rostre d'aquells ciutadans que lluitaven sota la consigna “Mort o els nostres privilegis mantinguts”.

Un ingent estrèpit provocat per tres canonades desvetlla la Laia. Tres salves de funesta premonició desperten la ciutat. Encara és negra nit, però el tanyat corprenedor de les campanes des dels senys fins les dríngoles trenca la matinada. La Laia es treu la son de les orelles i s'adona que davant els seus ulls la Tomasa, L'Honorata i la resta de campanes criden a sometent mentre els trabucaires es dispersen des de la Seu per a convocar tothom als seus llocs de defensa. La ciutadania reprèn la lluita per mantenir la llibertat al so dels tabals i les gralles tocades amb honor i orgull.

La Laia atemorida inicia una cursa damunt el fangar que són els carrers de la ciutat després de tants dies de pluja. No sap cap a on es dirigeix, només veu ciutadans i ciutadanes preparats per a l'última defensa. Sense saber-ho ha corregut fins el Castell de Montjuïc. L'esclat de la lluita és eixordador. Els seus ulls són negats en llàgrimes. Desitjant fugir del malson, nota quelcom eixugant-li el rostre. En alçar la mirada veu l'Àliga de Barcelona que li somriu. La Laia parpelleja diverses vegades; no és pas possible que l'ésser mitològic del Seguici estigui ballant per a ella. En finalitzar el ball, l'Àliga entoma la senyera negra i inicia el descens per encapçalar la defensa de la seva ciutat.

Barcelona és recorreguda per un fervorós cant coral de creença en la victòria que silencia l'esclat guerrer. Mentre al Saló de Cent s'ultimen les estratègies de defensa, el penó de Sant Eulàlia surt de l'Ajuntament portat pels Gegants de la Ciutat. Sota el seu guiatge, gegants i bèsties fogueres eixiran per formar part dels diferents batallons que conformen la Coronela i permetre resistir els atacs en els baluards.

Cavalcant el Lleó de la ciutat, la Laia podrà observar com les hores avancen i la ciutat es manté ferma en la seva defensa. Com si a cada ferit el substituís l'esperit dels caiguts en el Fossar de les Moreres, la ciutadania rebutja l'ofensiva de l'invasor. Les crides patriòtiques es succeeixen per mantenir l'ànim ferm.

La nit s'apropa i la ciutat s'ha salvat de caure derrotada. La Laia ha vist com totes i tots, plegats, han resistit i han impedit la caiguda de la ciutat. L'enemic marxa cap al seu campament derrotat; però una força tel·lúrica fa que els barcelonins i les barcelonines els persegueixin com diables enfollits pel foc. La creença en ells mateixos i les seves llibertats els porta a escometre contra l'opressor.

Finalment, tota la ciutadania es pot refugiar dins les muralles sabent-se vencedors. Els balls es succeiran a les places ara enfollides sota l'estrèpit dels petards festius. Al Portal de Mar, s'alçarà una castell humà coronat per la senyera en símbol de victòria.


Ha estat un dia molt llarg i els ulls de la Laia es clouen. L'única rendició a signar és deixar-se vèncer per la son i obrir les muralles als somnis.



Natxo Barrau i Salguero
Els 5 Bojos de la Cultura Popular i Tradicional d'arrel Barcelonina
 
Si voleu (re)llegir els anteriors contes, aquí teniu el primer i el segon.

Gràcies a la Raquel per l'edició del text.




dijous, 16 de gener del 2014

Quan una llengua mor (När ett språk dör)

La poesia ha d'ésser capaç de mostrar tant estats d'ànim com realitats no només cercant el gaudi de les pròpies paraules sinó el benefici de la llengua i per extensió de la comunitat. Què succeeix si una llengua mor? Doncs que tota la humanitat perd i mor una mica...

Això ens vol palesar el següent poema del suec Kjell Espmark que us faig a mans en la seva versió original i la traducció al català de Lluís Solanes.


När ett språk dör



När ett språk dör
dör de döda för andra gången.
Det vassa ordet som vände jorden
i fuktigt glimmande fåror,
det kantstötta ordet med rykande kaffe,
det blanka, lite flagade ordet
som ett ögonblick reflekterade
fönstret och den bråkiga almen därute,
det hemligt doftande ordet
som handen sökte sig mot i mörkret
under skygga försäkringar:
dessa ord som gav de döda ett liv
bortom livet
och de levande del i ett större minne
har just skrapats bort ur historien.

Så många skuggor som skingras!
Utan ett namn att bo i
tvingas de i slutlig exil.

Skylten på den övervuxna stationen
heter något på 54 bokstäver
som ingen får in i munnen mer.
Det kan man stå ut med.
Om inte bara alla dessa
som dött för andra gången
tagit mullens strävhet med sig bort,
grönskan ur lövverket, svalkan ur bäcken.
Foten kan plötsligt gå tvärs genom marken.
Och ingen vet vad vinden vill oss
eller varför vi kom hit en gång.
Visst hör vi fåglarna i trädet
men var har sången blivit av?

"När ett språk dör" av Kjell Espmark ur ”När vägen vänder”

 
QUAN UNA LLENGUA MOR

Quan una llengua mor
moren els morts per segon cop.
El mot agusat que tombava la terra
en lluents solcs humits,
el vot esvorallat amb fumejant cafè,
el mot brillant, un pèl escatat
que un moment reflectí
la finestra i el turmentat om de fora,
el secret mot olorós
que la mà cercava en la foscor
em tímides asseveracions:
mots que donaven als morts una vida
més enllà de la vida
i als vius part en un més gran record
acaben d'esborrar-se de la història.

Quantes ombres que es dispersen!
Sense un nom on viure
són obligats a l'exili final.

El rètol de l'estació abandonada
es diu quelcom amb 54 lletres
que ningú mai més no tindrà en boca.
Es podria suportar.
Si tots aquells morts per segon cop
s'emportaven l'aspror de l'humus,
la verdor del fullam, la frescor del rierol.
El peu de sobte pot travessar el sòl.
I ningú no sap què ens vol el vent
o per què vam venir aquí un cop.
És clar que sentim els ocells a l'arbre,
però què ha passat amb la cançó?

NÄR ETT SPRÅK DÖR
KJELL ESPMARK
trad. Lluís Solanes

dimecres, 8 de gener del 2014

M'agraden els teus pits asimètrics

Tornem a l'habitud, a la rutina diària desitjant trobar els moments de fugir de la monotonia i fruir dels gaudis.

En la senda de deixar-nos seduir pels plaers, us faig a mans unes paraules que volen transmetre la sublimitat que pot arribar a construir la nostra existència.

Desitjo que us agradin.


M'AGRADEN ELS TEUS PITS ASIMÈTRICS

M'agraden els teus pits asimètrics.

M'agraden els teus pits asimètrics,
muntanyejant perfecció
de mareal dansa.

M'agraden els teus pits asimètrics
de formatge amb cireres
on viure viatges de gaudi sens fi.
Atalaies de móra
on puc contemplar els boscos
descendents a la platja
de la mar del teu ventre.

M'agraden els teus asimètrics pits
que em narren contes
del teu cul de pa de lluna.

M'agraden els teus pits asimètrics,
massís màgic
en la diferència de la seva perfecció.

M'agraden els teus pits asimètrics.
Paradís fet llar
on els somnis esdevenen raó.

M'agraden els teus pits asimètrics
on fer àgapes
dels estels mentre la respiració de la vida
balla amarada de la teva pell.

M'agraden els teus pits asimètrics.


Natxo Barrau i Salguero
X/ 2011


imatge: Reclining nude with loose hair, Amedeo Modigliani

divendres, 3 de gener del 2014

Llistat de llibres llegits el 2013

Amb la majoria pendents de comentar-los en aquesta bitàcola, aquí deixem constància dels llibres llegits durant l'any 2013.

Esperem que el 2014 sigui un any de bones lectures!



LLIBRES 2013

  • De la Terra a la Lluna Jules Verne
  • El cau del Conill Cristian Segura
  • A l'altra banda del mirall Jordi Sierra i Fabra
  • Guerra mundial Z Max Brooks
  • El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per Suècia Selma Lagerlöf
  • Quantic Love Sonia Fernández-Vidal
  • Yo vivía en el fin del mundo Ramón Trigo
  • Ialo Elias Khoury
  • El viatge de Darwin I: Plymouth – Río de Janeiro José Fonollosa
  • Òliba Andròmina (bitxets curiosos) Antoon Kings
  • El viatge de Darwin II: Tierra del Fuego José Fonollosa
  • El viatge de Darwin III: La Pampa José Fonollosa
  • Mala Ciencia Ben Goldacre
  • Sempre han tingut bec les oques Joaquim Miret i Sans
  • Viatge a Escània + Univers endins Enric Casasses
  • El curioso incidente del perro a medianoche Marl Haddon
  • Verano indio Hugo Pratt & Milo Manara
  • La lanza del destino Arnaud Delalande
  • Emigrantes Shaun Tan
  • La orden del Temple Raymond Khoury
  • La verdad sobre el caso Savolta Eduardo Mendoza
  • D'on venim? L'origen de l'Homo sapiens Marina Lozano & Xosé Pedro Rodríguez
  • La balada de la mar Salada Hugo Pratt
  • Llum antiga John Banville
  • El cas dels catalans (Consideració del cas dels catalans / La deplorable història dels catalans) Anònims, trad. Michael B. Strubell
  • Paràsits mentals Sergi G. Oset
  • Blast I: Bola de grasa Manu Lacernet
  • Te quiero como sólo se quiere a los cabrones María José Giménez & José Miguel Fonollosa
  • Cuestiones curiosas de ciencia VVAA Scientific American
  • El ball Iréne Nemirovsky
  • Peter Pan I: Londres Loisel
  • ¿Juega Darwin a los dados? Rafael Lahoz-Beltrá
  • Vides desafinades Xavier Aliaga
  • Astérix en Atenas. A por el oro olímpico René van Royen & Sunnyva Van Der Vegt
  • Historias de la Prehistoria Alberto Moravia
  • Simiocràcia Aleix Saló
  • La calavera de cristal Manda Scott
  • Una tendra donzella Joyce Carol Oates
  • Españistán (Este país se va a la mierda) Aleix Saló
  • Vaticano 2035 Monseñor Pietro de Paoli
  • Novecento Alesandro Baricco
  • Astèrix i els pictes Jean-Yves Ferri & Didier Conrad
  • Comer o no comer. Falsedades y mitos de la alimentación Antonio Ortí, Ana Palencia & Raquel Bernacer
  • Perduda Gillian Flynn
  • Donzelles 2000 Antologia de dones poetes dels Països Catalans A cura de Noèlia Diaz Vicedo i Sandra D. Roig
  • En las profundidades Arthur C. Clarke
  • Noces / L'estiu Albert Camus
  • La clivella Doris Lessing
  • Una canción para Julia Ann O´Leary
  • L'escanyapobres Narcís Oller
  • Senyora, aquí teniu el vostre taüt James Hardly Chase


    font de la imatge: tvserverina