Recuperant l'esperit. Aquest seria el millor resum, i la millor notícia, de la Trobada de diables de Barcelona i Barcelonès de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona celebrada el proppassat dissabte vint-i-dos a Sant Adrià de Besòs. I només l'esperit de la Trobada, sinó, l'esperit de l'entitat; i això és molt més important.
Fa molt de temps que molta gent defensem que la Trobada, com a acte propi i per les característiques que ha de tenir, és, o hauria d'ésser, l'acte més important de la nostra entitat. Aquí cal obrir un obligat parèntesi respecte aquells que s'omplien la boca afirmant-lo però que després només han fet batalla per les seves idees centrades en Mercè i la por. Afortunadament, un acte com el de dissabte torna a demostrar qui teníem la raó. Ja se sap, de les errades i les fissures s'aprèn: allò que no ens mata ens fa més forts. Així que ara toca celebració perquè la Trobada fou un èxit.
Fent un balanç general, cal valorar-la molt positivament; ara bé, com en tota activitat humana, sempre hi ha aspectes a millorar, però és una victòria saber que totes les valoracions que faran les entitats seran crítiques constructives dites des del respecte.
Un matí amb xerrades sempre és necessari i útil, i les xerrades estigueren ben triades. La primera d'elles, centrada en la famosa i maleïda normativa dels PAU, tot i que a priori podia semblar que acabaria esdevenint feixuga, fou força útil. El problema d'aquesta xerrada fou la limitació de temps; potser caldria plantejar-se si cal fer-ne alguna altra xerrada centrada en aquest punt. La segona, centrada en els elements pirotècnics, quedà una mica deslluïda per la possible imminència de possibles nous canvis en l'etiquetatge (aquella famosa escletxa legal de la normativa europea). Tal vegada, unes nocions bàsiques de què i com és realment la pirotècnia, i que sembla no voler tractar-se per afigurar-se que podria ésser poc atractiu, no aniria gens malament a molta gent de les entitats per entendre el funcionament de la pirotècnia i fins i tot normatives. La tercera de les xerrades, emergències i primers auxilis, fou, des del meu punt de vista, la menys reeixida i és una veritable llàstima. Dels quaranta cinc minuts disponibles s'invertiren massa en recordar allò que es pot fer i que no es pot fer durant un correfoc, i la seva preparació (quelcom que mai és negligible), però massa poc temps (un màxim de deu minuts, si arriba comptant els vídeos finals) a explicar allò que hauria d'haver estat el nucli de xerrada: com prevenir i actuar en cas d'accident i quin tipus de primers auxilis cal aplicar i quins no en cada situació essent una mica més descriptiu. L'última xerrada, referent a la història de la festa amb foc pirotècnic, fou didàctica i entretinguda (quelcom que no sempre s'assoleix). Tot i que també li faltà una mica de temps, la llàstima és que l'organització, a diferència de les altres xerrades, no pogués facilitar la documentació emprada pels ponents als assistents perquè en Pep Enric, president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, no se la facilità.
Amb el bon esperit que ja es respirava a la sala de conferències de la Biblioteca Municipal de Sant Adrià del Besós marxàrem cap a la plaça de la vila a gaudir del dinar de germanor i l'estona de sobretaula, on sempre sorgeixen les millors converses d'aquestes vetllades. A mitja tarda arribà el moment de fruir veient la plaça plena de gent participant activament en els diferents tallers: percussió corporal, malabars de foc i escopir foc. Aquí és on rau l'essència vital de Coordinadora: ser-ne útil per a millorar les colles i integrar-les per un millor món del foc.
La diada continuà amb la tradicional tabalada per acabar d'animar tothom a gaudir de la festa del món dels diables per a enllaçar amb el cor de la celebració: les cremades (correfoc estàtic a la plaça) tant d'adults com d'infantils amb el reeixit model de l'anterior trobada al Carmel. A qualsevol diables el fet d'olorar i cremar pólvora ja el fa ésser la criatura més feliç de l'Infern. Les cares de joia mentre es corria envoltats per les espurnes comunals i quan ens col·locàvem per fer les conjuntes finals, tots barrejats, justifiquen aquest tipus de trobades.
I per tancar: sopar i concert de festa.
Perquè a més de celebrar la joia de la festa volem ésser constructius, una vegada vist el resum, i per tant vistes les parts positives (el format i l'esperit), cal citar alguns aspectes a millorar: l'absència de lavabos, que la cremada d'adults s'iniciés abans d'hora (la meva colla encara ens estàvem canviant a la plaça i si s'hagués iniciat deu minuts després, és a dir, a l'hora prevista hauríem pogut cremar tota l'estona; si s'anuncià, no es va sentir res), la sensació de poca pirotècnia per a poder cremar i, suposo que ens ho vàrem perdre per la manca de potència de la megafonia, la mostra de material pirotècnic que s'havia de realitzar.
Ara bé, cal felicitar l'organització, tant a la nostra junta de Coordinadora com, i especialment, a la gent de Tronada de Sant Adrià per l'acte. Crec que realment fou una Trobada tal i com la gran entitat del món del foc que és Coordinadora ha de fer i la que ha d'apostar; aquella idea que Diables de Les Corts vàrem fer lema en la nostra Trobada: la festa dels diables pels diables.
Coordinadora estem recuperant el nostre esperit i el camí.
Enhorabona i felicitats!
Salut i Foc!!!
