NOS ESSE QUASI NANOS, GIGANTIUM HUMERIS INCIDENTES. I am just going outside and may be sometime. Que la prudència no ens faci traïdors. There's biology in everything, even when you're feeling spiritual.
dijous, 31 de juliol del 2008
L'Amor sedueix la Innocència
text inspirat en el quadre L'Amor sedueix la Innocència de Pierre Paul Prud'hon (1808-1810).
N.B.S. BCN julil 2008.
trying to fish + assaig de tabalers
Al matí següent, després de comprovar com anava el procés de pintura del pis, vai' aconseguir les fotos del casori del Jordi i la Montse -en breu crònica i fotos-.
Per la vesprada havia pensat 'nar cap al passeig marítim i/o la platja a llegir i/o escriure. Però, al final vai' decidir, gran pensada!, passar per l'assaig de tabalers...
En Pau demostrant quin era l'esperit... tot i que per esperit bo, el del vi:
Després acabaríem al bar fent unes birres, més; i amb una sèrie d'acudits més o menys enginyosos...
i fins i tot faríem alguna més al carrer on vàrem veure que l'Ori sap fins i tot girar en bici i possar-se dempeus!!!
i com a reflexió final:
" si ellos plantan oferta, qué es lo que están cultivando y esperan cosechar?:
dilluns, 28 de juliol del 2008
"...Y COMIERON PERDICES"
"L'excusa" era la participació de l'Anna Moliner a l'obra. De fet; eren una sèrie d'escenes adaptades de diferents obres i lligades per un mínnim fil conductor:
- PÁNICO CONTENIDO (de Clare McIntyre) Emilia Ruiz / Yolanda del Moral
- THE PERFECT PARTY (de A.R. Gurney) Rakel Ezpeleta / Ángel Martínez
- THE WAITING ROOM (de Lisa Loomer) Alléne Hébert
- STEPMOM (de Ronald Bass i Gigi Levangie) Isabelle Bres / Laura Barba
- TORCH SONG TRILOGY (de Harvey Fierstein) Mercè ESpelleta / Òscar Bosch.
- ALMOST; MAINE (de John Cariani) Anna Moliner / Xavi Álvarez Ortega.
Direcció: Anna Alarcón, Álvar Triay, Ramón Garrido.
La veritat és que fou bastant interesant, vàrem riure bastant i permeté fer una sèrie de reflexions durant l'hora que després esperàrem per 'nar tots a prendre quelcom. (els actors i la claca que portava l'Anna).
Hi hagué alguns diàlegs molt divertits. Tant en l'obra com durant la conversa ulterior.
A més de comprovar que l'Anna és un animal de l'escenari; ens podríem quedar amb les següents reflexions:
- com tornaries tot l'amor que t'ha donat?
- és comparables el dolor per la pèrdua entre persones?
- per què no som capaços d'enfronatar-nos al nostre passat per mirar i caminar cap endavant?
- podem creure les paraules de les nostres amistats més que les d'un mag?
- es pot prende un combinat que sigui un pecat cardinal (sic) éssent basca i coneixent les relacions d'Euskadi amb l'esglèsia catòlica?
Després de prometre -veritat absoluta- que 'nirem al TNC per vore l'Anna a Aloma de Dagoll Dagom la Raquel, l'Aleix i jo vam fer una birra a l'ovella on vàrem seguir xerrant i xerrant. Quan l'Aleix marxà, xino-xano acompanyí la Raquel a ca seu i vai' seguir caminat (quin maco plaer és caminar de nit per Barcelona quan no hi ha gairbé ningú!) fins casa meva.
Una nit molt interessant; tant per l'obra com per la companyia, tot i que els quatre ens dedicàrem al nostre molt entusiàstic esport i art de llençar-nos "puies" els uns als altres.
imatge: A Silent Greeting by Lord Alma-Tadema (Tate Gallery)
del dormir i el despertar
dissabte, 26 de juliol del 2008
Crònica de Santes -som si fos una teenager!-
per cert, la seva breu história -extreta de la pàgina de les santes-:
Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme. Deixebles de Sant Cugat van ser decapitades l'any 304 a l'actual municipi que porta el nom del Sant al Vallès Occidental. A partir d'un estudi fet el 1722 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, on es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes que s'allargà fins l'any 1852, quan el Papa Pius IX les nomenà patrones de Mataró.
Doncs bé, recuperant el fil. A l'hora que deia al principi decidíem possar fi a una gran nit de Santes... Tot a començat cap a les 22:30 de la nit de St Jaume -tothom sap que el dia 25 de juliol és la Nit Boja!- a casa de l'Astrid. Amb ella, la seva mare i uns cosins francesos hem fet cap a Mataró. He pogut tornar a comprovar que per molt que diguin d'una conversa en la llengua de la república veïna entens, o aixòi creus, quatre paraules.
Una vegada arribats i després de fer part del Desvetllament Bellugòs -es diu així, mai ho aprendré... comptem fins a 15!- en contradirecció hem arribat a la plaça de darrere de l'Ajuntament. Allà haurien d'arribar lo Roger i el seu amic mallorquí Pedro, La Muntsa i el Gorka -després de molta estona a Sta Anna- (bona estada a la Sardinia!!!), la Marta i el Nyllu junt amb la Montse i la Laia, i també la Raquel, son germà -que no poguè gaudir de la festa però visqué una paral·lela, en Pau i en Lluís. Llàstima no haver pògut quedar amb Michel i Berto.
Després de fer unes birretes -i algun DespertaFerro (sic)- que en Nyllu caminés delcaç per la plaça, que parlèssim de l'humà i lo diví, l'Astrid i la Raquel i en Roger i en Pedro feren cap a la correfoc. A mi m'havien mangat el final a al plaça, així que hauríem d'anar fins el Parc Central. [Això sí, ja vai' quedar amb el Nyllu per a 'nar a pescar (?) dimarts a la nit.
Una vegada al parc central i després de trobar-me amb companys de Clot, Bestiari i Tarascaires -coses de la Coordinadora- i d'ésser emebstit amb foc per la Mulassa més d'una vegada; -i de trobar-me a la Ruth- arribà el gran final del correfoc... Semrpe seré enamorat del seu final...
Arriba el moment de la tornada, un ha pujat per vore i xerrar amb els colegues i gaudir del final del correfoc -ni tan sols duia la genollera- i no era preparat amb roba de recanvi per la ruixada... però en el fons tenc complex de Peter Pan...
Després de viure un moment freak d'una clara mostre de lo dolent que és el binomi jovent i drogues (n'hi ha poques, així que compartiu amb els vostres "majors" que ja hi érem abans...) Les grans actuacions dels seus amics i d'un frustat -òbviament vist el que féu- metge ens donaren tema de conversa i quan tothom marxava... quatre jenets de l'Apocalipsi vàrem decidir gaudir de la sessió paxanga de la Ruixada...
Qui ho heu viscut ja sabeu què és... Allà vàrem passar l'estona essent remullats -quina forma més maca de jugar amb l'aigua ara que n'hi ha tanta (sic)-... La veritat és que fou molt divertit i vai' tornar a gaudir de la ruixada, que en feia massa de temps que no.
Llavors, després de tornar a vore altres cossos que tenen la molt dolenta ocurrència de caure al fangar quan sona el Hey Girl Hey Boy i un gaudeix del trípic-caleidoscópic de les ulleres plenes d'aigua; i descobrir que puc ésser un intent de pingüí, vàrem tornar, com vàrem poder, cap al cotxe.
La veritat és que no feia tant de fred com la jovenalla deia... Una vegada a BCN, a tetuan, vai' fer una passejadeta molt relaxant fins a caseta... treu-te la roba humida i fote't a dormir i gaudir del record d'una nova edició de la Nit Boja de les Santes.
les fotos són cortesia de la Raquel Merci guapíssima!!!
divendres, 25 de juliol del 2008
Les Santes; Mataró
Si la memòria no em falla, que tot podria ésser, diria que ara farà uns dotze anyets que vai' 'nar amb en Gorka i en Roberto a Mataró per gaudir de les Santes...
per + info: aquí
doncs bé; aquella primera vegada recordo de 'nar a beure vinho turbio, no sé si vàrem passar pel correfoc -supose que sí- i acabar a la ruxada per 'nar a dormir molt d'hora al matí -si és d'hora per treballar també per tornar de festa- a ca la tieta o una amiga seva del Gorka.
A partir d'aquesta foren arribant més i més nits de Santes; per la Nit Boja... Tant entrant a gaudir del correfoc amb ells i amb la gent de la colla -Qui són els Millors???!!!-; o quedant-nos a fer birres i birres amb els colegues de la uni -seria maco tornar-ho a repetir-, nits interminables -les millors!- amb en Michel, Don Danilo i Berto. A més, Nyllu i Marta viuen al costat...
I a més; ho aconseguírem! Diables de Les Corts hem cremat a Les Santes!!! Realment fou una experiència brutalment inexplicable.
Tot i l'edat -juas juas juas això d'haver acceptat que un ja està sols per organitzar més que per cremar i ja no et dic per fer de claca...- trepitjar les santes és sempre quelcom molt agradós...
Supose que aquest any tornaré, després de l'absència obligada de l'any passat. Així qu ens podem veure darrera de l'Ajuntament fent unes birres pel final del correfoc o vés a saber on!!!
Salut, Foc, Tabals, i molt d'Amor!!!
enguany trobem per la Nit Boja:
23.30 h .- Nit Boja: ----------------------
23.30 h .-Localització: Des de l'Ajuntament
Desvetllament bellugós
24.00 h .-Localització: Plaça de Santa Anna
Convidada de la Família Robafaves
Concert a càrrec de Xarop de Canya
Tot seguit .-Localització: Des de l'Ajuntament fins al Parc Central
Escapada a negra nit
Amb les Diablesses, la Momerota i el Drac de Mataró i els convidats d'enguany
Tot seguit .-Localització: Parc Central
Tabalada
Amb els Tabalers del Drac, els Tabalers de la Momerota i els Tabalers Do Maresme
Tot seguit .-Localització: Parc Central
Ruixada
dijous, 24 de juliol del 2008
The X Files II: I Want To Believe
tothom tenim un passat on hem sigut enamorats de moltes coses; aquesta n'és una d'elles...
THE TRUTH IS OUT THERE
un blog freak
links:
pàgina del film
pàgina en castellà
dimecres, 23 de juliol del 2008
La naturalesa de les coses. Olafur Eliasson.
L'expo és de l'autor dano-islandès Olafur Eliasson (link a la seva pàgina). La veritat és que no sabia molt bé què 'nàvem a vore; quelcom relacionat amb la llum i les seves capicitas artístiques...
Amb la intenció que descobriu què era el que podíem vore us deixo un video:
Heu quedat astorats? Òbviament. Així, com sou ara voltros, amb la boca oberta i l'expressió de satisfacció per haver gaudit d'una experiència sublim, vàrem sortir.
Dins de la nostra, ja llarga, trajectòria de desitjar robar peces de les expos, l'Astrid i jo -que al principi vàrem tèmer per si la nostra companyia sabria acceptar-nos sabem com visitem noltros les expos... juas juas juas-; tornant, doncs destaco una sèrie d'obres:
- Your espace embracer (la primera obra; la primera vegada que et sobta. Penses que així podries escriure les peces més maques, i que podries arribar a acaronar la teva parella en un silenci hiptònic)
- Between inside and outside (una successió d'imatges que et permet jugar a psicoanalitzar-te i amb la persona que tinguis al costat. Fou aquí on vàrem pènsar que els perdríem ;p)
- Large TV lamp (absolutament sublim; superior, allò que només les deeses poden imaginar. Aquí l'Aleix tingué un moment Hommer -totalment comprensible-: milers de làmpades led reaccionen, one by one, amb els píxels d'una pantalla de tv; conseqüència? una sèrie de llums absolutament hipnòtics... perfectes tant per tenir una experiència enteogènica o per torturar a qualsevol... o per gaudir d'una nit d'estels sense estels amb la parella...)
- Corner extension (version 3) (escultura perfecta per tenir en una cantonada del saló en les nits d'hivern)
- Round rainbow (la meravella que heu vist al video)
- Medium square sphere
- Colour square sphere (amdues són més moments hipnòtics) -per cert, vàrem pensar que cal fer que l'Àngela digui "hectoicosaduoedre"- ;p
- Power tower (el llum per el saló a les vesprades fosques a una casa de pedre)
- Who is afraid (juguem amb els colors?)
dossier per si el voleu visitar: http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0007.pdf
En resum; feu una visita i gaudiu... BRUTAL!!!
http://www.olafureliasson.net/ (de la seva pàgina són les fotos, excepte la de Who is afraid).
dimarts, 22 de juliol del 2008
detingut un criminal contra la humanitat
En declaracions a la BBC el diplomàtic nordamericà que negocià l'acord en 1995, Richard Holbrook, va descriure Karadzic com un veritable arquitecte de matances.
El "carnisser de Sarajevo" és considerat, perseguit per Tribunal Internacional des de feia 13 anys, com el responsable de l'assedi de la capital bosnia durant 43 messos cuasant de la mort de més de 12000 civils i per organitzar la massacre de Srebrenica on moriren 8000 musulmans.
A la guerra de Bòsnia es creu que moriren 250 mil persones i 1.8 miionss foren desplassats. Una guerra que s'originà quan el partit de Karadzic -en línia amb el central de Milosevic, no acceptaren la independència bòsnia, com tampoc ho havien fet amb l'eslovena i la croata-.
Srebrenica
Desierto;
selva resquebrajada de hedor
de fantasmas palidecidos
ante las guadañas.
Cadenas de odio,
fraguadas en la hiel regurgitada,
aislando las lágrimas putrefactas
para las moscas del adiós final.
Infernal azufre
calando en el alma
con la fe violada
en la sangre desbordada.
No puede ser obra de un igual a dios;
traición,
llamaradas de odio
a las puertas de un cementerio de vivos.
Descerrajadas las almas
acribilladas las vísceras
masacradas las esperanzas
degollados los sueños
exterminadas las miradas
asesinados los corazones.
Tumba infinita
con epitafio de vergüenza
y sangre de vida
como injusto ataúd.
BCN 11/VII/2005
in memoriam
dilluns, 21 de juliol del 2008
altres concerts perduts...
http://es.youtube.com/watch?v=tFBKV0zVXSE
-encara puc fumar-
10/VII/2007
diumenge, 20 de juliol del 2008
Loreena McKennitt
aquí us deixo un tastet:
(en breu faré els comentaris sobre el casori del Jordi i la Montse)
dijous, 17 de juliol del 2008
marxem de bodorrio!!!
dimarts, 15 de juliol del 2008
aNYTa!!!
- el diumenge vai' cometre l'errada de vore Volver, d'Almodóvar. Quina patranyada!!! Una altra infumabilitat seva en forma de peli... Basta ya!!! I per cert, per què tracten d'enganyar-nos dient-nos que la Pe és bona actriu... primer que faci d'actriu!!!
- després del dessastre del Metalway (kabrones!!!) pensarem que només falten 122 dies per la nova descàrega en directe al Nou Salamandra dels grans EPICA
- un altre dia comentarem la notícia de l'assassinat al barri... al final resultarà que és perillós... (millor no fer-ho en calent que a vegades un es panedeix del que diu...)
- a vegades la política i les casualitats tenen coses curioses; avui es publiquen per primera vegada les famoses "balances fiscals" i al mateix temps l'advocat de l'estat presentarà recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del parlament basc per la famosa "consulta d'Ibarretxe"... ai aquesta Espanya que vol ésser una, que somia ésser gran i que no sap ésser lliure...
- esperem que aqueta vegada no ens trenquin el gaudi julià de la grande boucle; per ara pinta molt bé...
- potser demà en parlarem dels "nous conceptes PACER i RUMIAR" (made in on the road to Metalway)
diumenge, 13 de juliol del 2008
MECAGOENDIOSENLALLUVIAENESTEPAÍSDEPANDERETAYENTODALAPUTAMALAHOSTIAJODER!!!
Sábado 12 de julio de 2008, después de haber celebrado la cena de verano del curro y haber aprovechado para hacer un poco de fiestecita por la futura boda de Mari, ha amanecido, el sol brilla en la ciudad condal; y junto a mis amigos Luichi ("adoro el olor del napalm por la mañana"), Isako, "el Negro" y Tito -Luisamen y Marshall irán en otro vehículo- nos preparamos para dirigirnos al Recinto Ferial de Zaragoza para disfrutar del MetalWay'08.
Este año los cabezas de cartel son los dioses Madien presentando su Somewhere Back in Time World Tour'08 (cómo más tarde diría Luichi "veníamos "sólo" para el orgasmo de escuchar Rime of the Ancient Mariner en directo"); aderezado por uno de los 14 únicos conciertos en todo el mundo de presentación de Avantasia part III, y con la previa de los ingentes Slayer. (Entre otros).
El día anterior cuando conocía la nueva casa de Isako y Laura le comentaba que había visto que se preveían lluvias para el finde en Aragón; pero que pese a todo sería buena idea "abandonar el negro de ser heavy y vestir de colores claros". De hecho, mucho nos reímos al principio al verme vestido con la samarra de la colla y los pantacas del básket.
Partimos hacia Zaragoza. En la furgona, escuchando buena música, echando unas (muchas!) risas vamos quemando kilómetros. Las ganas van en aumento; tod está por llegar y los anhelos parecen que se cumplen. El cielo se encapota y despeja alternativamente -"total, si está tapado no hará tanto calor"-. Cuando ya entrados en Aragón, o cerca, nos llega la noticia que al parecer debido a las inclemencias del día anterior se suspendió sin que Deep Purple ni Twisted Sister -los cabezas de cartel del Monsters of Rock, que se celebraba en el mismo recinto- pudiesen hacer sus bolos y que no se sabe si hoy suspenderán.
Primeras dudas, pero confiaremos. Antes de llegar a la ciudad de la expo del agua donde la inauguración no se produjo como estaba prevista por la crecida del Ebro, y donde hace unos años Deep Purple ya suspendió por el agua, se nos confirma que ha quedado suspendido.
JODER! mecagoendiosyensuputamadre! mierda de país tercermundista! esto en el Wacken NO pasa!
Nos dirigimos hacia la Feria de Muestras donde los picoletos evitan la entrada y comunican que ha sido suspendido.
El comunicado oficial dice que "Debido a los daños causados por la tormenta de ayer en las estructuras y equipamentos del recinto, y al no poder garantizarse la seguridad de las personas y la realización del espectáculo, el festival METALWAY queda suspendido."
Iros a la mierda! Por mucho que nos devolváis la entrada, -aunque, ¿quién paga los gastos de desplazarse hasta allí, para nada!,?- dónde queda nuestra ilusión por ver algo que ya no podremos gozar??? Mala suerte de una lluvia fortísima con un cierzo huracanado? No me jodáis!!! Esto en otros lugares de Europa no pasa... (que si queréis que sea demagogo os recuerdo que en Bagdad cayeron bombas durante quince días y tenían luz en las calles...)
No queda más remedio que joderse... ya que estamos aquí, vamos a comer.
Bajo un inicio de lluvia -después apretraría- buscamos un primer refugio donde beber algo. "Dicen que es Ámbar, pero yo la sigo viendo amarilla." Después de no encontrar nada cerca de la Pilarica -por qué siendo sábado había tantos lugares cerrados?- un "perdido de la vida" bajo la lluvia nos dice "vaya mierda!" A lo que despúes de varios comentarios nos indica que "un kilometrico más 'pallá está el Gallizo". Así que allá nos vamos a buscarlo (el lugar de las "gallardas en el cobertizo", después rebautizado como "zarigüello" e infinidad de nosmres más) bajo una intensa lluvia. No lo encontramos, y tras varias vueltas y pruebas acabamos en una zona que vendría a ser una especie de barrio chino más que raval donde nos meteremos en "Las Tablas". Allí yantamos y bebimos cual jabatos y nos divertimos muchísimo (al mal tiempo -nunca mejor dicho- buena cara). Descubrimos, entre otras cosas a algún individuo que tras meter las mónedas entre las rendijas del ventilador sobre el tabáco no encontraba los avances ni el "colgoast"...
Después descubriríamos el Gallizo -cuando cerraba, en la calle san lorenzo?-. Pero hicimos más ambar en otro garito.
Tras todo esto, decidimos regresar -tras breve entrada en la basílica- hacia la ciutat comtal... algunos todavía con gafas de sol... ("que alguien le diga a Vlad que se las quite")
al final lo pasamos bien; pero una pésima organización nos ha robado parte de nuestros sueños...
comentario en el Heraldo de Aragón
comentario en el Periódico de Aragón
divendres, 11 de juliol del 2008
metalway
13:30 a 14:00 Miss diciembre
14:15 a 15:15 Rage
15:45 a 16:45 Candlemass
17:15 a 18:15 Pretty Maids
18:45 a 19:45 Thin Lizzy
20:15 a 21:15 Ted Nugent
21:45 a 23:15 Deep Purple
23:45 a 01:00 Twisted Sister
01:30 a 02:30 Saxon
The Metalway Festival - Sábado 12 de julio
12:45 a 13:15 Leyenda Prohibida
13:30 a 14:00 Lauren Harris
14:20 a 15:20 Rose Tattoo
15:45 a 16:45 Avenged Sevenfold
17:15 a 18:15 Baron Rojo
18:45 a 19:45 Iced Earth
20:15 a 21:15 Slayer
22:30 a 00:30 Iron Maiden
01:15 a 02:45 Avantasia
dijous, 10 de juliol del 2008
l'estiu
el Gazpacho com el feia la meua àvia:
un pebrot verd, un bon tros de cogombre, dos tomàquets, dos o tres dents d'all, una micona més de mig got d'oli, tres o quatre llesques de pa del dia anterior que acabes de possar en remull, un bon rajolinet de vinagre, entre mitja i una ceba sencera (depenet del tamany), salar...
tot la batedora, es barreja bé, s'afegeix aigua, es mira si fa falta fer algun retoc de gust i a gaudir...
sempre és bo acompanyar-ho de bones amanidetes:dimarts, 8 de juliol del 2008
Muntsa i Gorka (comiat de solteria) -sols unes poques imatges-
vàrem quedar dissabte al matí per 'nar fins a Vilanova i la Geltrú. Allà aniríem a la platgeta, faréim el verro -amb exhibició de volley inclosa-; i després de dinar "jugaríem" una micona amb ells; per tornar cap a barna a sopar i sortir de farra...
tothom que hio fou sap el gran dia que resultà!!!
Lost in Translation
d'això tracta aquesta pel·lícula; de la necessitat que tothom té d'ésser trobat... potser el que no sabem és si l'ordre és primer per noltros mateixos i després per qualcú altre... o l'errada és en el qualcú i cal que sigui algú molt concret...
Hi ha qui criticà el film per lent i gairebé insubstancial; bajanades! és una peli per estirar-se al sofà, tenir tots els llums apagats i la porta de l'ànima ben oberta... si has viscut, i has sentit el que això significa sabràs identificar-te... camins? on són els camins? com saber si la vida és allò que estem construint o el riu que vam deixar marxar pel costat...
potser és que mai he sabut cercar el meu camí; potser és que tinc por de crèixer; potser sé que la meua fada encara és per arribar; o potser és la por d'arribar a ésser un Bill Murray qui necessitarà al Japó massa tard per trobar la meua Scarlett Johansson; potser són els meus eterns dubtes...
LOST IN TRANSLATION
sols afegir que tant l'script, com la direcció són molt encertats, que les actuacions són excel·lents; i per damunt de tot la fotografia, superba; el so i la música molt encertades.
P.S.: per si algú té interés en vore què pot "fer" el doblatge per una peli... aquí
divendres, 4 de juliol del 2008
feliç aniversari!!!
que avui en fa 28!!! kisses & hugs!!! when do we meet?
Avui fa un any que ho varem deixar,
després d’una llarga relació.
Encara recordo quan et vaig conèixer,
t’havia vist anant amb altre gent,
Però no t’havia tocat mai.
Feies una estranya olor,
em feies sentir diferent,
més gran,
més atrevida.
Recordo el primer petó,
tan desagradable,
però, alhora, tant intens.
Amb el temps em van agradar més,
els teus petons, la teva olor.
I pensar; que al principi tot era un joc,
només ens veiem de tant en tant,
quan a mi em venia de gust,
jo controlava la situació.
De fet, la vaig controlar durant molts anys,
fins que em vaig adonar
que ja no podia viure sense tu,
m’havia convertit en la teva esclava
i no podia deixar-te.
Per tu hauria estat capaç de tot,
si podia tenir-te al meu costat,
estava tranquil·la.
Però tu no m’estimaves,
crec que no m’has estimat mai,
volies matar-me de mica en mica
i em feies creure que no era prou valenta
per abandonar-te.
Doncs bé, ja veus que no era així,
ja fa un any que visc sense tu
i, encara que sovint recordo
els nostres moments compartits,
ja no controles la meva vida.
Aquest escrit el penjà ella al seu bloc el 15 de juliol de l'any passat; quan feia el seu primer any sense fumar...
i, sí, jo avui també fai' el primer any com a fumador que no fuma... [que ningú oblidi que qui ha sigut junkie ho és per tota la vida; i que la rehabilitació és la rendició del jo]. -el paquet de la paret és el que contenia l'últim piti que em vai' fumar, ara fa un any, 'nant cap a la feina al Prifysgol Cymru Bangor-.
així que gaudim de la vida, i celebrem que encara som vius!!!
P.S.: ahir desrpés de la bomba H de concert que ens regalaren els The City's Last Noise, vàrem viure un tongo monumental en putu festi... Ens queda el consol que a cada bolo que karden ho foten millor!!!
dijous, 3 de juliol del 2008
The City's Last Noise
Ens veiem?
Qui ja els coneixeu, ja sabeu que no calen paraules; els que no, passeu-vos i us en quedareu sense...
The City's Last Noise
dimecres, 2 de juliol del 2008
Mademoiselle Chimie
dimarts, 1 de juliol del 2008
El Pergamino de la Seducción
Juana La Loca pel Mestre Joan de Flandes
Fa unes setmanes vai' acabar la lectura d'aquesta molt interessant novel·la de la meua admirada -cada vegada més- Gioconda Belli.
Ens narra mitjançant el personatge de Lucía i l'historiador Manuel la història de Juana Trastàmara I de Castilla, la més coneguda com Juana la Loca. Viurem com la narradora, Lucía, una noia de 17 anys, va descobrint i desxifrant els misteris que envolten la història d'una dona envoltada de voltors masculins. La prosa, sempre poètica, de Gioconda Belli ens permet tancar els ulls i convertir-nos nosaltres mateixos en Juana Trastàmara... sentirem i ens apassionarem amb ella, sentirem i patirem amb ella, sentirem i ens trairan...
Una molt i molt recomanable, tant per la bellesa de les paraules com de la narració: la desconeguda història d'un personatge molt interessant.
Aquí us deixo algunes frases del llibre:
- Deja que tu decisión sea la de amarlo y el amor se te dará.
- Mis pechos saltaron fuera y sentí el espacio abierto, el viento sin corrientes de la desnudez. Mis pezones se alzaron, se contrajeron como redondos ahuijones. Él me abrazó por la espalda. Sus manos rodearon la redondez de mis pechos al aire, amasándolos deliberadamente con una lentitud enervante como si fuera pan, como si se tratara de hacer subir la levadura de mi piel hasta que ésta se hinchara de placer.
- Se aferraba a mí con el amor que odia a quien así lo tiene sometido a su embrujo.
- La de Felipe reza: "¿Quién se atreverá?", y la mía que responde: "Yo me atreveré." Lo pensamos al casarnos; que él y yo nos atreveríamos tanto al mútuo amor, como a lo que el destino nos dispusiera.
(molt breu) apunt històric sobre Joana Trastàmara:
La que passà a la llegenda història degut a una suposada follia d'amor, i que en realitat fou una dona assetjada per les traicions masculines i les lluites de poder. No oblidem que fou reina de Castella, Comtessa-Reina de Barcelona i Aragó -mai succeí el seu pare, de fet-, (això suposava ésser senyora de Castella, Lleó, Galícia, Granada, Sevilla, Múrcia, Jaén, Gibraltar, Canàries, Índies Occidentals, Navarra, Barcelona, Aragó, València, Nàpols i Sicília, així com Bizkaia), arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Borgonya i Brabant i comtessa de Flandes.
Declarada boja per les Cortes i no reconeguda com a tal a posteriori, i senyora dels Comuneros...
El seu marit fou Felip d'Habsburg dit el Bell (casada a Lieja el 12 de novembre de 1496); amb qui engendrà la infanta Elionor qui casarà amb Manel I de Portugal i Francesc I de França, el príncep Carles I de Castella i V d'Alemanya, futur rei de Castella i Aragó i Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, la infanta Elisabet que casarà amb Cristià II de Dinamarca, el príncep Ferran I, emperador del Sacre Imperi, la infanta Maria casada amb Luís II d'Hongria i la infanta Caterina casada amb Joan III de Portugal.
Tot i això, Juana passarà a la història pel seu amor per Felipe el Hermoso; i la seva supossada follia que anirà més enllà de la mort d'ell -i de les connivències polítiques del seu marit i el pare d'ella: Ferran II el Catòlic-. Acabarà els seus dies tancada al castell de Tordesilles, Valladolid, des del 1509, quan la reclou son pare, fins a la seva mort el 1555. Els seus fills es desentengueren d'ella.
Juana la Loca por Pradilla; en el Casón del Buen Retiro, Madrid.
trailer de la peli de V.Aranda:
antikaraoke al Sidecar
La veritat és que fou una vesprada molt interesant i creiem que pot esdevenir molt fructífera. Ja veurem.
Després d'això me'n vai encaminar cap a la sala Sidecar -al final hi aniré molt més ara que mon germà ho ha deixat (ara treballa en un restarurant (aquí), per gaudir de l'espectacle dels AntiKaraoke amb "l'excusa" que era el 23è aniversari de la Reich:
com que no tinc fotos de la nit d'ahir, li he mangat aquesta del seu flog.
La veritat és que fou molt divertit; no oblidem la brutal actuació de Dani Simmons (I was made for loving you).
Després vàrem fer cap al Fellini; però la cua era ingent, així que acabàrem al Tequila (C/ Escudellers, 28)... lo qual significava tornar a la meva (pre) adolescència!!! jo havia set allà abans d'arribar a l'insti!!!
després alguns foren cap als Enfants i altres tornàrem cap a casona (cal anar acceptant l'edat que comencem a tenir... i que era dilluns!!!)
Aprofito per tornar a felicitar a la Reich; i sobretot per haver aconseguit ser una free-lance per un diari a NYC!!!
enjoy it!!!