Nit d'Ànimes 2009

Des del 2001 Diables de Les Corts vàrem recuperar la tradició de celebrar la nit d'ànimes, òbviament per la castanyada. Ulteriorment el Casal de Joves i les seves entitats es sumaren per fer quelcom conjuntament.

Al respecte de la nostra pròpia història quan la comissió històrica tingui la feina enllestida podrem saber més coses mentrestant, podeu gaudir d'una bona vetllada avui a Les Corts.



Com cada any, al Casal Jove de Les Corts celebrem nit d'ànimes! i la volem celebrar amb tu!

Aquest dissabte 31 d'octubre, desde el Casal (C/ Dolors Masferrer 33-35, Les Corts, Barcelona) sortirem Bocs de Can Rosès, Republi-k de l'Avern i Diables de Les Corts cap a la Plaça Concòrdia, per dur a terme el nostre espectacle/ritual anual, on esteu tots convidats.

Després, soparem tots juntets fent germanor, i tot seguit començarem amb la vetllada de contes de por, pelis, diverses activitats i sobretot moooltes castanyes...

Us hi esperem!

moltes felicitats (i moltes gràcies) 50 anyets!!!

Ahir 29 d'octubre Astèrix el gal cumplia 50 anyets. Bé, de fet, Obèlix també, ja que nasqueren el mateix dia.

El 29 d'octubre de 1959 es publicava a Pilote la primera tira còmica d'Astèrix i... la resta és història, mai millor dit.

Fa 22, dels meus 29 anys, que el guerrer gal de la indòmita aldea i els seus boigs amics em fan companyia; i n'és un plaer, descobrir de noves aventures i rellegir les antigues. Sempre hi ha alguna vinyeta, per moltes vegades que les hagis llegit, que et fa com a mínim somriure sinó riure. D'acord que des de que morí Gosciny no és lo mateix, els guions que ha fet Uderzo no arriben al mateix; però hi ha coses amb les que un perd l'objectivitat...



pàgina

*

pedro ximénez

doncs sí, a la Raquel li agraden els Pedro Ximénez. Per segon any consequtiu ha vingut al tast de vins dolços per la tardor de la Vinacoteca; i tot i que aquest any ha tastat algun més, reincideix en el fet que li agraden els Pedro Ximénez.

Si voleu saber més sobre aquests vins podeu visitar la pàgina de la D.O. Jerez (Aquí).

és cert que el que tastar i li agradà ahir fou de Bodegas Tradición. (aquí teniu el seu comentari)

val a dir que no és gens fàcil introduir-se en el món del vi, però també que és molt d'agrair que una persona t'acompanyi a un tast sols per veure com gaudeixes d'allò.



imatges extretes del llibre La cata de vinos de Lluís Manel Barba.

vins dolços

VINACOTECA
València, 595
08026 Barcelona
T 932 325 835. F 932 320 715

VINS DOLÇOS.
Jornada de portes obertes.
Dia: 28/10
Hora: 16:30 a 20:30 h
Cellers convidats: De Müller, La Bota de, Capçanes, Lustau, Bodegas Tradición i Château Dereszla.
Preu: Gratuït.

+ info aquí

nota de l'any passat aquí

*

Sodomia (avui tocarem... III)

La sodomia és definida al DLC com:

sodomia

1 f. [MD] [LC] Coit anal.
2 f. [LC] [MD] [PS] Homosexualitat masculina.

2 [MD] coit anal Coit realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.

La sodomia avui en dia és delicte en moltes societats -fins i tot en molts llocs (mal)anomenats "occidentals/avançats". El "pecado nefando" de l'edad mitjana -o els coits contranatura- encara són mal vistos per gran part de la societat. No cal parlar sols de qui considera que qualsevulla relació sexual sense intenció reproductiva és pecat -hi ha estultícia contra la que no es pot lluitar-; però encara hi ha qui creu que hi ha coses que no són naturals. Naturals? Que potser no és producte de la natura això que passa? Perquè si hi ha qui ho dubta, l'homosexualitat no és un producte únicament humà. Maleïts humans, sempre tan egocèntrics!

A més, les relacions sexuals per via anal, de les que avui farem un comentari, no són únicament per a relacions homosexuals, per sort! Punt primer, i possiblement el més important, les relacions sexuals van molt més enllà del coit!!! Poder gaudir d'una llarga estona dels anomenats "preliminars" (supravalorats? en absolut! gaudir de les carícies, les llepades, els jocs etc...) per poder passar a una bona estona de jocs en diferents possicions fins poder arribar a l'orgasme molt de temps després dels 15 minuts que diuen que dura de mitja una relació sexual completa!!! [Això és vergonyòs...]

Bé, tornem a la temàtica que fugim d'estudi...

Déiem que les relacions sexuals van més enllà, molt més enllà de la introducció del penis a la vagina, o en aquest cas anus, de la dona (o d'un altre home en cas d'homosexualitat; però degut a les meves pròpies fílies -tot i que molta gent s'ha dedicat a dubtar durant molt de temps- em centraré en la vessant heterosexual). A més qui ha provat i gaudit de l'experiència sap que és una zona extremadament ben irrigada i plena de terminacions nervioses fent que pugui originar, quan les coses estan ben fetes, un gaudi ingent. Qui més qui menys reconeix l'atracció o admiració per les figures "calipígies" (de maques natges). Existeix una teoria científica (a la que se lipot donar més o menys credibilitat -crec que està molt poc acceptada i l'esmento a tall anecdòtic) que creu que el desenvolupament de la forma de les mames femenines -les anomeno així perquè no oblidem que som mamífers- estaria relacionada amb la nostra postura erguida com a element d'atracció sexual per a una postura sexual "frontal", fent recordar que les natges que queden exposades durant la postura de "monta trasera" més extesa entre els animals. A més, moltes persones, tant dones com homes reconeixen el plaer que senten en la postura del "gosset", entre d'altres coses per la resta de coses que permet fer.

Si preguntem en un col·lectiu de persones més o menys avingudes, pel fet que sigui un grup fàcilment homogeni, al respecte de les relacions sexuals anals, veurem que no són gaire exteses. Potser perquè encara és bastant tabú; i també perquè hi ha coses que hom no vol fer amb qualsevol. Ara bé, per què no si ja has gaudit de l'experiència? Mentre que molts homes ho poden veure com una possició de "dominació" o fins i tot degradant. Hi ha qui pensa, espero i vull pensar que cada vegada són menys, que això són coses que no faries a la teva esposa però que sí pots fer en relacions fora del matrimoni (sic). Cal trencar amb aquestes barreres i pensar que és una forma més, i molt gran de donar i obtenir plaer. Les accions ben fetes són perfectes. És lògic acceptar que segons quines coses es poden voler experimentar, mica en mica, no és un procés com per entrar de cop i sense miraments, amb una persona determinada. Ara, com tot, cal que sigui una decissió de consens. Però us animo a fer-ho.

A més en les relacions sexuals anals heterosexuals gaudeixen els quatre. Els 4? Sí, els quatre: ell "donant", ella "rebent" i ella "donant" i ell "rebent". Perquè més enllà de la introducció del penis a l'anus, cal que pensem que el joc anal dóna per moltes "trapelleries": tenim la llengua, els dits i les joguines que la imaginació ens concedeixi. Podem pensar que ens estem entregant totalment a la nostra parella, ja que no la veiem, és a la nostra esquena -però podem fer-ho com si estiguem jugant amb els ulls embenats-. Cal que amb molta cura ens deixem seduir i que mica en mica les flors vagin florint i els fruits madurin per permetre un joc plaent.

Abandonem, definitivament, la hipocresia de les mentalitats tancades i represores i deixem-nos emportar per la saviesa del fruir.

El nostre cos és per poder viure la vida, i la vida cal viure plenament: estimem i deixem-nos estimar... i gaudim plegats.

imatge: Dibujo de El Bosco, alegórico de la sodomía, representada por el hombre que exhibe sus nalgas, mientras expulsa pájaros por su ano. Un bufón le golpea con un instrumento musical, simbolo de la lujuria. (Galeria Albertina, Viena) segons aquí

ho sento

HO SENTO

fa mal.

és dolorós
saber que t'he fallat;
que he faltat a allò que sóc,
i he ferit nosaltres.

l'ànima es dol
del meu cop
que deixa una nafra.

no ho entenc:
vai' deixar d'ésser jo;
el pitjor dolor
és haver-te fet mal.

desitjo el perdó
per poder saber
que t'has recuperat
i que ens hem fet més fort.

Ho sento.

BCN 25-25+1/X/2009



imatge by Raquel Riba Raja.

*

NO a l'impost de succecions!!!

Hi ha coses que són inadmissibles.

Entenc, i sóc partidari, de la necessitat dels impostos. Val a dir que entre el model "escandinau" i el "nord-americà" es suposa que se situa l'europeu (on trobem la rara excepció catalana: pagar com un nòrdic per "rebre" com un yankee). Tot i això, crec que el sistema espanyol cal revisar-ho molt. I un dels exemples paradigmàtics és la situació catalana de "l'impost de succecions".

És vergonyós el que es demana, una vegada una persona ha mort, a l'hora de fer que la seva parella i descendents heredin. I sé del que parlo! No és gens lògic allò que les autoritats demanen. És com tractar de mantenrir vigent el dret de pernada".

És per aquest motiu que em sembla adequada la campanya iniciada per la gent de NOsuccesions -en la línia del bus ateu-.

per més informació podeu visitar la web de NOsuccesions aquí.

I miss your touch

*

I MISS YOUT TOUCH

I miss your touch
all taciturn
like the slow migration of birds
nesting momentarily
upon my breast
then lifting
silver and quick--
sabotaging the landscape
with their absence

my skin silent without
their song
a thirsty pool of patient flesh

by JEWEL

Trobo a faltar el teu tacte

Trobo a faltar el teu tacte,
taciturn,
com una lenta migració d'ocells
que niuen momentàniament
en el meu pit
i llavors aixequen el vol
argentades i veloces,
sabotejant el paisatge
amb la seva absència.

La meva pell resta en silenci
sense la seva cançó,
assedegat estany de carn pacient.

traducció: N.B.S.

imatge: Noia pèl-roja en camisa, Amedeo Modigliani; col·lecció particular.

video-clip: Hands, Jewel (la versió que he pogut penjar amb els problemes de connexió)

*

SAW VI qualificada "X"?

aquest cap de setmana Disney ha decidit suspendre l'estrena de la pl·lícula Saw VI ja que el ministeri l'ha qualificada X.

notícia a La Vanguardia

mentre d'altres pel·lícules molt pitjors s'estrenen sense cap mena de problemes, la sisena entrega de la sèrie -les altres no eren igual o pitjors que aquesta?- no es podrà veure (no deien que baixaven les entrades venudes pel cinema?). Això sí, no tenim cap mena d'inconvenient a que la franja horària "protegida" (per qui i per a qui?) continui plena de merda audiovisual.

per cert, ´la sra. ministre no firma el guió d'una pel·lícula, segons sembla, bastant dolenta, on tota la trama es basa en mamades i 'nar a "pillar" coca? mot rebé...

una altra gran fita d'aquest país per la cultura...

Las lágrimas de Eros

El Museu Thyssen inicia l'explicació de l'exposició Las Lágrimas de Eros dient:

El título de la exposición procede del último libro publicado en vida por Georges Bataille, Les Larmes d’Éros (1961). Aquella fue la aportación final del autor sobre un problema que había indagado a fondo en su obra El erotismo (1957): la íntima relación entre Eros y Tánatos, entre la pulsión sexual y el instinto de muerte. El punto de partida de Bataille es la certeza de que en la petite mort del orgasmo experimentamos un avant-goût, una anticipación de la muerte definitiva. El recurso a imágenes de la agonía para expresar el clímax amoroso y al lenguaje del éxtasis para representar la muerte no es desde luego una invención de Bataille. Lo encontramos en Wagner, en la poesía romántica, en Bernini y en Miguel Ángel, en los místicos españoles y en la lírica griega arcaica. Lo que Bataille cree haber hallado es un fundamento para la identificación entre Eros y Tánatos: tanto en la muerte como en la consumación erótica regresamos, desde la discontinuidad de la vida individual, a la continuidad originaria del Ser.

Això fa recordar una exposició a La Pedrera de fa ja uns quants anys de l'AMOR i la MORT (dibuixos i gravats de la Biblioteca Nacional). Veient aquella se'm va ocòrrer el concepte AmorT (que havia de servir de títol per una compilació de poesies).

Tornant a l'exposició acabada d'inaugurar a Madrid, a la seva pàgina diu:

Para explorar la íntima relación entre Eros y Tánatos, nuestra exposición dispone las figuras mitológicas en un itinerario casi narrativo que avanza desde la inocencia a la tentación, de la tentación a los suplicios de la pasión, hasta la expiación y la muerte.

la veritat és que sempre han 'nat força de la mà Eros i Tànatos, no ja sols en l'art... oi?


link de l'expo aquí

i de futures n'hi ha de Monet!!! aquí

així que tocarà tornar a Madrid de visita d'expos...

imatge: Eva, James White.

*

"librarying"

Ahir vai' decidir utilitzar el concepte "librarying". Com podeu deduir és el suposat gerundi de l'inexistent verb "to library"* (perquè no existeix, oi?).

Avui he tornat a meditar: Per què les paraules que utilitzem són aquestes? Per què les coses es diuen com es diuen? Per què les nostres llengües estan organitzades com ho estan? Sí, d'acord, provenen de llengües anteriors, etc etc... però, ¿com fou el moment en que aquell homínid decidí utilitzar aquell so concret per expressar aquell concepte? Com aconseguiren consensuar les paraules per entendre's entre elles? ¿Com devia ser el moment de trobar-se amb un altre grup i comprovar que no s'entenien?

No és apasionant l'arqueoantropologia?

P.S.: també és interessant veure com evolucionen els idiomes; clar, que quan vols aprendre una llengua molt dialectalitzada o amb molts registres es fa força complicat.

imatge: Letras, Juan Navarro de Baldewag.

tornem a les feinetes de la colla

després de cert temps d'exercir com a Vieja Gloria, bastant en actiu emperò, hem decidit tornar a estar més actiu a la colla: amb la Núria hem col·laborat amb l'Aleix en la versió '09 -molt simialr a la "tradicional"- de l'espectacle de Nit d'Ànimes.

i el millor, és que ens farem sessions per poder redactar -i altres suports- la història dels més de quinze anys de la història de Diables de Les Corts. Òbviament, per els dos és meravellós posar-nos a explilcar batalletes i recordar tot lo que hem passat, lo bo i dolent... però sobretot hi ha hagut moments bons...

una pregunta per l'aniversari

com agrair-te a tu amb qualssevol delspossibles regals el fet que m'hagis regalat la Vida?

gràcies Vida Meva...

moltes felicitats.

mua

ELUFPA

Dia Internacional de la Lluita Contra el Càncer de Mama

avui 19 d'octubre es celebra el dia internacional de la lluita contra el càncer de mama.

La dada més greu és el desconeixement: un terç de les dones de l'estat espanyol no es realitza les mamografies recomanades. Un càncer no és sinònim de mort; per sort la Ciència la avança (sabem que resta molt camí encara per poder fer) i avui en dia es pot convertir, en molts casos, en una malaltia crònica. Això sí, cal previsió.

El més important és ensenyar a les joves a fer-se les autoexploracions: això és educació.

per les persones malaltres de càncer, així com per les persones que les envolten, els primers moments són molt durs; però cal que mirem de fit a fit la malaltia i dir-li que pensem vèncer aquesta batalla. Cal lluitar cada dia perquè avui sigui un gran dia i demà torni a lluir el sol.

Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!!!

el pi de formentor

Aquest mes a la revista descobrir parlen de Pollença. Malauradament encara no he visitat ses illes, i és quelcom que m'agradaria molt. pensant he recordat el molt conegut poema del poeta de Pollença. El Pi de Formentor (Miquel Costa i Llobera)

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada

i li donà per trone l'esquerpa serralada,

per font l'immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor que passa sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada com l'au dels temporals. imatge: Pi; Albrecht Dürer, British Museum. *

sonríeme esta noche

Vista la bona rebuda dels últims texts propis en versió poètica us deixo un altre. S'anomena Sonríeme esta noche i té ja més de déu anyets; és d'aquells que et guanyen el cor i et fan creure que potser, de vegades, aconsegueixes allò que cerques quan jugues amb les paraules per exorcitzar l'ànima. És el text amb el que seguia la lectura poètica després de Las mentiras del amor. El següent text fou Glisser, el podeu llegir aquí. Espero que us agradi, i moltes mercès per les vostres paraules.

Durant gran part del meu camí pel món “ajuntant paraules” m'he dedicat incansablement a les fronteres que envolten l'amor: la dissort total i absoluta, l'abandonament, la mort del mateix, i altres xamors similars...
Però existeix un moment teatralment “meravellós”: dues persones, una enfront de l'altra, o com a mínim, compartint el mateix escenari. Si volem fer-ho molt “dramàticament romàntic”, que sigui de nit, amb poca llum a la sala, i a l'exterior, una tempesta que aconsellaria el mateix Dimoni a romandre a l'Infern i no passejar-se per la vida. Els nostres personatges retornen de l'amor cap al Big-Crunch; tots els núvols de vidre s'han esquerdat. Ara resta acomiadar-se i tancar la porta... però? Com ho fem? (¿Com amics? ¿i posem una x a la travessa?).
El següent text més o menys té uns nou anys [el 2007], i li tinc molt de carinyo. Pot sonar malament, però estic orgullós d'ell. Crec que aconsegueix plantejar l'enigma que l'esfinx li dibuixava a la meva ànima. Suggereix una manera de veure i viure aquest moment del final de l'amor i el principi de l'adéu.

SONRÍEME ESTA NOCHE

No me mires con ojos de tigresa
que disfruta jugando con su presa
antes de convertirse en una mantis.
No te ofendas,
pero sé que habías pensado abandonarme.
No es necesario que llores.
No te entristezcas, no debe haber sido culpa tuya.
Dijiste que buscabas alguien especial,
¿por qué te fijaste en este vagabundo de los sentimientos
que duerme entre palacios de palabras
y sólo sabía estar despierto para poder hacerte sonreír?
No recuerdo dónde me encontraste,
litros de buenas ideas debían bailar en mi interior.
Dijiste que querías construir un jardín
donde los ángeles pudiesen jugar;
ahora millones de fotografías de hermosos querubines nos observan.
No permitamos que vean nuestras lágrimas.
¿Por qué te encaprichaste de mí?
¿O fui yo quien se enamoró de ti?
No sería una locura,
pero quizá confundí la belleza con el futuro;
o quizá tú malentendiste deseo por amor.
No pensemos en derribar nuestro castillo de cristal;
simplemente déjame besarte la mejilla,
y no lloremos,
sonríeme esta noche antes de abandonarme.
Yo me quedaré con los recuerdos,
¿qué te llevarás tú?

Natxo Barrau i Salguero
delirios malsanos en el edén de los narcótios sedados
julio'97-mayo'98

imatge: The Knight's Farewell;Edward Burne Jones

*

las mentiras del amor

avui us deixo un poema que sempre m'ha agradat; però del que crec que tinc por que sigui veritat: que hagi fet una aproximació (para)científica per entendre el concepte de l'amor (lligat a la vida i la mort)

fou l'etern candidat per ésser llegit en les lectures poètiques, i ho fou en la que vai' fer de textos propis On vàrem perdre Nausícaa. Prèviament llegireu la base del petit "speech" que l'introduia en la lectura:


Possiblement no existeixi tema més manit que l'amor; emperò, tal vegada la pregunta més interessant sigui "¿Quines maldicions és l'amor?" I no em refereixo únicament al camí emprés per la Ciència en el què ens pot arribar a informar de la quantitat de saliva que intercanviem en un petó... Potser algun dia aconseguirem desxifrar la veritable fisiologia bioquímica de l'amor... I aquest dia els poetes i dramaturgs es suicidaran pels records de la nit... Però més enllà de filosofies, creences i "ciències lletraferides" seguim sense entendre què és l'amor.

De vegades les nits de l'ànima són terriblement dures; i és en quests moments què podem veure la llum, i potser entendre quines són LES MENTIDES DE L'AMOR; i tinguem por a continuar...


LAS MENTIRAS DEL AMOR

Siento haberte mentido
pero no estoy contigo
por el amor,
si no por el temor;
el irracional miedo a la muerte.
Tus brazos me han cobijado
y en tus ojos he sufrido
la imaginación de la esperanza.
Quizá sí sea esto el amor;
pero si no,
nunca hubiera deseado
que te sintieses engañada.
Junto a ti
he olvidado la mortalidad
y he creído
en la irrealidad del amor.
Siento en todo mi interior
el cosquilleo
de saberme en tus redes,
y al igual que soy feliz
desearía
que sonrieses querida
al verme mi alma
en los ojos llorosos
cuando nos abrazamos...

Natxo Barrau i Salguero
maig'05


imatge: Death Crowning Innocence, George Frederic Watts.

*

À peine défigurée + Bonjour Tristesse

Fa ja forces anys vai' llegir Bonjour, tristesse d'aquella "adorable petit monstre" Françoise Sagan, en traducció castellana -de la que hi ha la versió fílmica d'Otto Premimger, que ara em vindria de gust veure-. Recordo que la sensació que em deixà fou de desasosec i certa falsa plasidesa de migdiada a la vora de la platja. Pensava que algun dia voldria escriure quelcom amb aquella forma de deixar caure les paraules. A més, la seva és el fons una obra que més que al respecte de la bellesa o el plaer realment és centrada en el remordimet; en el gaudi i les seves consqüències. Perquè l'amor por esdevenir dolor...

Sempre havia volgut (re)trobar-me amb el poema de Paul Eluard del que Sagan agafà el títol. A continuació us deixo el poema i l'inici de la novel·la. Sublim els dos.

À peine défigurée

Paul Eluard (1895-1952)

Adieu tristesse
Bonjour tristesse
Tu es inscrite dans les lignes du plafond
Tu es inscrite dans les yeux que j'aime
Tu n'es pas tout à fait la misère
Car les lèvres les plus pauvres te dénoncent
Par un sourire
Bonjour tristesse
Amour des corps aimables
Puissance de l'amour
Dont l'amabilité surgit
Comme un monstre sans corps
Tête désappointée
Tristesse beau visage.


in La vie immédiate, 1935

DESFIGURADA APENAS

Adiós tristeza.
Buenos días tristeza.
Estás inscrita en las líneas del techo.
Estás inscrita en los ojos que amo.
Tú no eres exactamente la miseria,
pues los más pobres labios te denuncian
por una sonrisa.
Buenos días tristeza.
Amor de los cuerpos amables,
potencia del amor ,
cuya amabilidad surge
como un monstruo incorpóreo.
Cabeza sin punta,
tristeza bello rostro.

Versión de Luis A. Cano

(from aquí -A media Voz-)

"Sur ce sentiment inconnu dont l'ennui, la douceur m'obsèdent, j'hésite à apposer le nom, le beau nom grave de tristesse. C'est un sentiment si complet, si égoïste que j'en ai presque honte alors que la tristesse m'a toujours paru honorable. Je ne la connaissais pas, elle, mas l'ennui, le regret, plus rarement le remords. Aujourd'hui, quelque chose se replie sur moi comme une soie, énervante et douce, et me sépare des autres."

"A ese sentimiento desconocido cuyo tedio, cuya dulzura me obsesionan, dudo en darle el nombre, el hermoso y grave nombre de tristeza. Es un sentimiento tan total, tan egoísta, que casi me produce vergüenza, cuando la tristeza siempre me ha parecido honrosa. No la conocía, tan sólo el tedio, el pesar, más raramente el remordimiento. Hoy, algo me envuelve como una seda, inquietante y dulce, separándome de los demás."

(Paràgraf primer de la novel·la Bonjour, tristesse de Françoise Sagan)

imatge: Love and Death, George Frederic Watts

*

La Batalla del Río de la Plata (nuevamente)

Con este nombre se conoce la primera batalla naval entre británicos y alemanes durante la II Guerra Mundial. Acaecida el 13 de diciembre de 1939 ante el estuario del Río de la Plata que separa las capitales y los países de las repúblicas uruguayas y argentinas; localmente también se la conoce como la Batalla de Punta del Este.

Los cruceros británicos Ajax, Achilles y Exeter persiguieron al acorazado alemán Admiral Graff Spee. Al barco alemán se hundió, tras una primera batalla y hospitabilidad en el puerto de Montevideo, en aguas internacionales frente a la costa uruguaya el 17 de diciembre del mismo año.

Pero hoy no hablaremos de historia naval, militar... lo haremos de una rivalidad entre dos pueblos: y no sólo por dilucidar el origen de Carlos Gardel... dos bicampeonas del mundo por una plaza (y media) en el mundial de SouthAfrica 2010.

[tengamos presente que un mundial de fútbol junto a los JJOO y el mundial de rugby son los eventos deportivos más vistos en el planeta]

La primera gran "batalla" futbolística entre ambas data del 30 de julio de 1930. En un abarrotado (100000 espectadores) Estadio del Centenario de Montevideo, la selección anfitriona (muy discutida la decisión de la FIFA de entregar el primer torneo mundial a la campeona de los JJOO del 24 i del 28 ante Suiza y Argentina con tiempos suplemantarios ambdas y doble partido en el segundo) se enfrentaba, nuevamente como desde el 1901, a su vecina del sur; un nuevo encuentro entre las dos orillas del Río de la Plata. Uruguay ganó por 4 a 2 a Argentina.

Los charrúas conseguirían su segundo título mundial 20 años más tarde con el "maracanazo" (goles de Schiaffino i Ghiggia). Los gauchos tuvieron que esperar hasta el 1978, con los goles del "Matador" (no diga gol, diga Kempes) y el poste de Resenbrink para alzar su primer título mundial -y más críticas a Quiroga que a Videla-; y ocho más tarde a que D10s bajase a la tierra del fútbol para repetir.

esta noche gauchos y charruas regresarán a su eterna rivalidad para tratar de llegar al mundial.

desde hace tiempo, ya demasiado, se habla de la precariedad del fútbol que se juega -y consecuentemente que se ve-, y desgraciadamente el tópico es cierto: ya no se juega fútbol como el de antes... Lejos quedan los sueños de un país culto en todos los aspectos que lo llevó entre otras cosas a campeonar en el 1930; y curiosamente, el del 78 fue considerado por muchos el mundial del peor juego de la historia hasta entonces... y debía llegarse a la segunda edición mexicana (donde el aburrimiento puso de moda las "olas") para ver el mejor gol de la historia en los pies de un argentino...

porque recuerden como dijo el gran Vujadin Boškov Fútbol es fútbol; y como dijo el gran Bill Shankly Football is not just a matter of life and death: it's much more important than that.

imagen: balón del primer mundial -obtenida de la pàgina Tocando balón (aquí)

TABALS (passions compartides II)

Ahir ja vàrem fer una primera part de les versions compartides AFRODITA CALIPIGIA i SEMIREA. En l'edició d'avui simplement revertim l'ordre de les peces publicades.

Per això avui us deixo un text que vai' presentar a Lectura poètica On vàrem perdre Nausícaa? -i agrair novament a les persones que heu invertit temps en escoltar-les-. És un gran plaer poder gaudir de l'amor i la passió del foc acompanyat per una colla de tabalers/es; però el gran gaudi es poder afirmar que ara hem construir una gran família a DDCC, on tenim grans amistats.

TABALS

una múscia que s'ha convertit
en la meua companyia;
una de les més estimades

Nit.
Reflexos de foc
a la foscor.
La sang s'altera
i la vida balla.
Cors bategant
des de les vísceres
del sentiment
de l'ànima.
Els cossos vibren
i el ritme
de la bacanal
composa
l'amor a la vida.
Festeig
de vi i dansa,
som onades
de la mar;
els tabals
fan marxar les penes
arribant l'alegria.
Goig de viure,
ballant la nit...

(¿Qui són els millors tabalers?!)

Natxo Barrau i Salguero

imatges de: Àngela Garcia i Òscar Moto.

*

Night of the living dead 3D+ Giallo + The haunted world of The SuperBesto

Ahir us comentava que aniria per la nit a Sitges per veure la marató de l'Auditori com a cloenda nocturna del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Vai' agafar l'últim tren, a les 23.14 a Clot -vai' haver de baixar corrents el carrer Rogent- per arribar a Sitges a les 0.04. Llavors vai' cap a l'Auditori on vai' trobar-me amb mon germà. Veièrem que ja hi havia algunes persones a les portes fent cua, però vam fer cap al xiringuito per fer una cerveseta. Una vegada a la cua Armaine ens digué tot 'nava amb retard, així que no seria la 1.30 l'hora d'inici de la marató sinó possiblement les 2 en punt. Olé.

Vàrem entrar i ens entregaren les ulleres per poder veure la versió en 3D de tot un clàssic del cinema, no sols de terror, Night of the living dead. Qui ja ha vist la pel·lícula sap que no calen paraules, sinó simplement gaudir del film; qui no, doncs ja sap què toca. De la peli poc es pot dir; però ay! del 3D. Hi ha coses que sembla millor no tocar-les. És cert que guanyes la (falsa) profunditat, però el veia "grumós", i quedava molt forçat i fals. Emperò, com que és una gran peli, doncs gaudeixes; però em vai' quedar amb la sensació que hi ha coses que millor no tocar-les i deixar-les com han sigut tota la vida.

Després d'una pausa per tornar les ulleres vàrem entrar per veure la nova entrega de Dario Argento. Horror! I no em refereiro a una nova entrega de por; la pel·lícula és infumable. Què dolenta! Caldria prendre-se-la amb molt d'humor, però és que ni com a comèdia, sèrie B o Z o el que sigui, la Gallio és una castanya.

L'última entrega de la nit era la primera entrega animada de Rob Zombie. The haunted world of the superbeasto és un divertiment per qui l'ha feta, però la veritat és que és una paranoia -potser em caldria conèixer primerament el còmic-, sense cap mena de cap ni peus. Hi ha algun moment en què rius; la majoria de vegades per les referències cinèfiles (i la primera seqüència amb les zombies nazis), però és un humor barroer i gratuit i acaba fent que la sensació és de veure una conya infantil i privada que tampoc era necessària.

Així cap a tres quarts de set sortíem de l'Auditori. Potser no ha sigut la millor marató possible; però ha sigut una gran nit.

Fins l'any vinent!

BALL DE DIABLES (passions compartides I)

Aquesta vida a la que hem set condivats com si fos una festa en un jardí, hi ha nits millors i d'altres que millor oblidar-les, cal tenir certes passions -una bona conversa sota un til·ler amb una bona beguda, per exemple, seguint amb el símil nocturno festiu-. Si heu anant seguint els meus blocs (SEMIREA i SWEET HELL TORTURE CHAMBER) haureu descobert algunes (parlant de la festa, que tal vegada hauria començat amb un vodka sol o amb un tequila repossat amb tònica). Hi ha una expressió que n'aglutina algunes de les més estimades: Ciència i Amor per la Llengua/Literatura; n'és Científic Lletraferit. Però qualssevol de les nostres accions no són úniques, nosaltres mateixos sí, però el que fem no sempre ho és, (sempre hi ha algú més que coneix la cançó, la està ballant o té un passat compartit a aquella persona amb la que parla encara decidint si cal o no amagar-se més en aquell racó); i, per sort en podem trobar molts d'exemples. Avui, emperò, no us en parlaré del gran paradigme català, en Pompeu Fabra, citaré el Dr. David Jou.

Si voleu saber més d'ell cliqueu aquí (que vindria a ésser com preguntar al cambrer què en sap d'aquella persona d'allà). Jo sabia de la seva existència com a científic i traductor; però fou preparant la meva primera Lectura Poètica que vai' "ensopegar" amb la seva producció poètica (com quan xerres amb algú i sense adonar-te ensopegues amb algú amb qui creues la cinematogràfica mirada). Per aquella vegada vai' seleccionar dues peces: ADN i BALL DE DIABLES.

Avui, perquè sí, perquè l'altra part de la meva ànima (la persona amb qui gaudeixo de la vida i l'Univers -podeu visitar-la a AFRODITA CALIPIGIA) hem decidit que volem parlar de dues aficions compartides conjuntament: DIABLES i la seva música, els TABALS. Per això, aquí us deixo el text Ball de Diables de David Jou; per tenir la segona part de l'entrega compartida, podeu esperar fins demà, o visitar TABALS a Afrodita Calipigia.

Perquè no hi ha res com poder gaudir de la vida amb les persones que estimem...

BALL DE DIABLES

Necessitem el foc. I el foc es torna gesta:
pólvora, coets, espurnes i castells
-diables als carrers; al mar, els docs més bells
que fan els pirotècnics per a les nits de festa.

Diables, sorollosos -quin ritme de timbals,
com el batec d'un cor desmesurat, frenètic,
que impulsés la festa, tota foc herètic,
pels carrers de joia d'un laberint de calç.

Drac i àliga, espurnejants -polsim de sol i d'ales
de papallones mortes en la calor d'agost:
cada carrer esdevé un perillós congist,
parany de foc: la gent s'enfila a les escales.

Ah, la meva festa!: quan ha passat en queda
molt de soroll encara, encara molta flaire
de pólvora en un aire
finíssim com la seda.

DAVID JOU

*

de l'ATABALA'Mmmm a Sitges...

després d'una vetllada tipically Les Corts amb una edició de l'ATABALA'Mmmm aquesta nit tornem a Siges per la última marató d'enguany.



Respecte el Correbars sols puc dir una cosa: DEPUTÍSSIMAMARE!!! és ab-so-lu-ta-ment GENIAL gaudir d'una tarda vespre amb la colla, amic/amigues i demés éssers correbartístics passejant pel barri escoltant la nostra musiqueta estimada dels tabals i fent unes quantes (alguns més que d'altres) birretes.

Però que ningú es pensi que ja està, la festa continua:

12:00h – Jocs Japonesos

14:00h – Paella Popular

16:00h – Migdiada popular i Castellers horitzontals

17:00h- Actes del Correllengua a les Corts

21:00h- Tabalada (i potser algo de focs: malabars, escupidors,...) amb els Bocs de Can Rosés i els Diables de les Corts

23:00h- Concert amb la Ràdio Picasoques i grup de música tradicional




Això sí, servidor marxarà cap al tard amb direcció Sitges per gaudir de:

Night of the Living Dead 3D
Giallo
The Haunted World of El Superbeasto

per cert, el palmarès aquí

per saber les maratons de demà 12 aquí



fotos d'Aleix Batalla i Raquel Riba

*
i ara, a descansar una estona veient un partit de la Heineken Cup per Teledeporte.

*

ATABALA'Mmmm 2009 (el correbars a Les Corts)

CORREBARS CORREBARS!!!!!!
CORREBARS T'ESTIMOOOOOOOO!!!

Benvingudes i benvinguts un any més a la convocatoria de l'ATABALA'Mmmm 2009!

Els Diables de Les Corts (http://www.diablesdelescorts.cat), juntament amb la comisió de Les Festes Joves de Les Corts, organitzem aprofitant els dies de festivitat un recorregut divertit amb molta cervesa per no pasar sed!

Aquest any, us oferim:
- Percussió a carrec de LES GÀRGOLES DE BANYOLES i ELS TABALERS DE LES CORTS
- Recorregut turístic/etílic pel barri (barra festa major + 6 bars)
- Bona i abundant companyia (250 tiquets en venta)
- 1 Samarreta a conjunt amb l'event
- 7 cervesetes ben fresques

TOT AIXÒ PEL PREU DE.... 12€!!!!

Que on es pot pillar això? Qui? Que? Qui? Qu? Quina?

Als Jardins de Clara Campoamor (al Costat del Pedralbes Center, lloc on des duran a terme Les Festes Joves de Les Corts), estarem els diables desde les 18:00 venent els tiquets, fins les 18:45 aprox, ja que a les 19:00 tothom ja s'haurà acabat la primera cervesa i sortirem a la recerca de moltes més!

Us recomanem ser puntuals per comprar els tiquets, ja que la experiencia ens diu que cada any molta gent se'n queda sense per fer massa tard!

I PER ÚLTIM:
Recordar que tothom pot anar disfressat de lo que li surti de l'ànima, com nosaltres pensem fer.

US ESPEREM AQUEST DISSABTE!!!!


----------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------
PREGUNTES MÉS FREQÜENTS:

"El recorregut del cartell és el mateix que es durà a terme al Correbars?"

- NO. El recorregut del correbars l'anirem guitant els tabalers a mida que vagi abançant el correbars

"Si arribem a les 18:30 en ves de les 18:15, potser el correbars ja ha sortit i hem de buscar entre els bars?"

- NO. A partir de les 18h estarem venent els tiquets fins les 18:45, ja que a les 19h SORTIM, i si s'arriba més tard, ja no hi hauran tiquets i si els heu comprat anticipadament haureu de sortir a la recerca del Correbars pel Barri

"Si la birra no ens acaba de molar, però la samarreta és super xula i vui tenir-la com a record, haig de comprar el pack de tiquets sencer?"

- NO. A més de les samarretes incloses en el pack de tiquets, hem ampliat la tirada de samarretes per si les voleu comprar per 5€.

"Com funcionarà el sistema de tiquets?"

- El pack constarà de X tiquets, un per cada cervesa que us vulgueu pendre, que disposaran del nom del bar i d'un color corresponent, que coincidirà amb el color del cartell de "Jo Participo!" de cada bar que estarà a la entrada.

"On es poden comprar els tiquets?"

- Principalment, es podran comprar desde les 18:00 fins les 18:45 a la barra de la Festa Major Jove de Les Corts (Jardins de Clara Campoamor). També es poden comprar a través dels membres de la colla dels DIABLES DE LES CORTS anticipadament. EN CAP CAS ES PODRAN RESERVAR ELS TIQUETS.

si vols veure fotos i/o vídeos cerca pel youtube o el facebook, per exemple, i segur que en trobes.

sèries

la setmana vinent, el dijous, Cuatro, emet la premiere de la 6a temporada de House. Hi ha molta gent que critica la serie en base que els capítols són sempre iguals; i, de fet, quina sèrie en que les trames es tanquen a cada capítol no ho és. A més, House té un toc especial que fa que la segueixi. I que ningú oblidi que el final de la 4a temporada és de lo millor que s'ha fet mai a televisió (i també a nivell cinematogràfic).

mentrestant, podrem seguir, també a Cuatro, sèries com Lost -5a temporada, encara-, FlashForward -inici prometedor-, TrueBlood -primera temporada per aquells que no paguem per veure televisió o no les baixem sempre per internet-, Californication -ara que la tornen a emetre-.

Crec que són ara mateix les sèries que segueixo, de les que estan en emissió.

una pàgina interessant per mantenir-se informat seria: TodoSeries; per citar un exemple. Podeu dir-ne d'altres.

les tres pelis vistes a Sitges'09

esperant saber si diumenge o dilluns torno a Sitges, faré un breu comentari de les tres pel·lícules que vai' vore el dimecres:

Heartless (info)

decepció. una història que tracta de barrejar el mite fàustic amb les reflexions al voltant de la vida actual a les grans ciutats i les "marginacions socials" es queda en un batibull sense ésser res especial. Té algunes imatges de fotografia molt aconseguides; però la història fa aigües des del principi -on ja s'intueix tot el que passarà al final...-. A més, abusa dels efectes sonors per a tractar d'espantar el personal. Si cal quedar-se amb res: l'actor que fa de PapaB i Clémence Poesy.

Valhalla Rising (info)

a mi em va agradar molt; però reconec que a la majoria del personal els semblà, i supose que "lògicament" un pel·li incomprensible i toston. L'herència bergmanianan i dreyeriara a nivell de velocitat expositiva en el cinema "nòrdic" és massa gran, de vegades. No sols els asiàatics fan pel·lícules lentes en el seu desenvolupament.
Val a dir que és una història un pèl particular, o si més no la presentació formal fa que calgui fer un esforç per meditar una vegada vista. Això sí, la fotografia i la música són formidables.
A mi em va agradar força; ara reconec que no té cap recorregut comercial.

Splice (info)

era l'aposta fàcil. una pel·lícula comercial i previsible amb "monstres" però bastant entretinguda. Una monster movie interessant, que no debedrà els seguidors del gènere i que permet passar una bona estona; i fins i tot fer una tertúlia interessant al acabar la pel·li.


El millor, això sí, poder passar una interessant vetllada de cinema amb mon germà.

mirem l'horitzó i caminem devers el futur amb peu ferm

podem ésser conscients o no; però cada dia avancem en el nostre esdevenidor fent que el futur esdevingui present, i el farem passat. l'important és que mai ens haguem de penedir d'haver construit aquest passat i que sempre tinguem un futur al que arribar.

Quan hem aconseguit fer allò que ens havíem marcat com a fita, cal somriure al ésser al cim, i pensar fent descens quina serà la propera ascenció.

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

>Antonio Machado




*

avui cap a Sitges

aprofitant que Armaine està treballant al festival de cinema de Sitges, i que consegüentment mont germà Francis està per allà, aquesta tarda em faré una sessió de cinema fantàstic amb ell.

el programa pensat per avui és:

17:15 Heartless (Auditori)-SOF Competició-
20:45 Valhalla Rising (Retiro) -SOF Panorama-
22:45 Splice (Retiro) -SOF Competició-

el Ceptrot (La Meva Nena) -gràcies, infinites, Pedre-

la meva història s'inicia, una nit perduda -no en la nit del temps- sinó en una Mercè (on havia d'ésser, si la paraula que m'havia d'encerclar és Correfoc?); allò no havia d'ésser principi de res, però ho fou de moltes, per sort, vivències i universos...

aquella nit, vai' ésser "suport tècnic" del Pedre, el gran Pedre!, el ceptrotaire de Diables de Les Corts. I el més gran regal fou que em tregué a ballar-lo amb ell en la última encesa a la Via Laietana... òbviament, si la festa i l'ambient m'havien captivat, allà em vai' enamorar. Com en aquelles màgiques escecenes del cinema del bo on amb una sola mirada se saben enamorats; però, amb una diferència: aquesta vegada, sí seria per sempre i per tota l'eternitat...

en la següent actuació vai' debutar com a diable; i tot just després hi hagué una altra, i faltava una persona que s'encarregués del ceptrot. L'escollida vai' ésser jo. Un honor i un prestigi i una responsabilitat...

Per saber què esdevingué aquesta entitat, Diables de Les Corts, podeu llegir aquí (i tota la història que resta per escriure tant a Diables de Les Corts com ara des de la Coordinadora).

Però parlàvem de ceptrots. Tots sabem què representa un ceptre, oi? Doncs bé, amb el temps, vai' ésser la persona que en nom del Pedre, ell era el "legítim" encarregat, el treia. Potser el nostre ceptrot no serà ni el més maco, ni el més sorollós, ni el més fàcilment ballable, ni el que pot carregar més piro... però va esdevenir LaMevaNena. Especialment, la nit que el Pedre em cedia la possició com a ceptrotaire de la colla.

Amb el ceptrot he viscut algun dels millors moments; allà sota es viu el foc d'una altra manera. (i fins i tot sense foc es pot aixecar una plaça!)

Doncs resulta que aquest passat diumenge quatre d'octubre de 2009 vai' poder complir una promesa -en la primera oportunitat després d'un any i mig-: ballar-lo amb la Raquel. Fou en l'Unitari d'aquest any, a la sortida a la plaça Comas. A més, val a dir, que tot just abans havia tornat a treure el ceptrot de Kinta Forka, aquesta vegada amb en Pere Jr.

Poder ballar un ceptrot com el de la colla de la que formo part és tot un honor; és ésser estendard de la nostra celebració de la cultura del nostre país. És sentir-se membre d'un col·lectiu, part de la seva història i forjador de futur. Poder-ho fer amb la meva parella és un petit, un altre, fet realitat.

Per això cal que agraeixi al Pere que em permetés ajudar-lo aquella mercè, i que ulteriorment em considerà el seu succesor. I per descomptat, a la colla per continuar creient que "LaNenadelNatxo" pot lluir en nom nostre. I gràcies Raquel per voler compartir tot això conjuntament.

Aquí us enllaço el vídeo de lescorts.cc d'aquella jornada:



La fotografia d'avui l'he deixada pel final: sortí en un quefem de LaVanguardia per una Mercè. La fotografia és de Jordi Folch. En ella es veu al Pedre subjectant el Ceptrot de Diables de Les Corts.

El festí de Babette

Reconec que sabia de l'exitència d'aquesta obra per la versió fílmica -que no he vist-; però l'altre dia vagarejant per una de les biblioteques, el vai' veure i en aquell moment vaig sentir unes ganes ingents de llegir-lo.

és una novel·la breu, es llegeix en molt poqueta estona. no és d'aquells llibres dels que en vols més, perquè és tancat i saps que és això el que l'autora, Isak Dinesen, volia explicar.

és la història d'un festí en homenatge a un degà religiós; i com les persones relacionades ho són. Emperò, el tema central és el destí. Aquest destí que es plega davant nostre i ens fa travessar viaranys estranys. Un destí que quan mirem cap al passat no serà res del que haguéssim imaginat; i si mirem cap endavant, per molt que somiem se'ns fa difícil imaginar-lo.

crec que és una interessant novel·la.

P.S.: ara tinc ganes de veure la versió fílimica; i, sobretot, de llegir més coses d'ella.

Festa Major'09 a Les Corts

Ahir començaren les Festes Majors del 2009 al districte de Les Corts. Així que s'inicia l'època de passar moltes hores al barri d'acollida.

Aquesta nit, com a traca gran, el Correfoc Unitari.

aquí teniu el programa de FM.

per la Festa Major Jove clikqeu aquí





ens veiem a l'Unitari; al Correbars, al correfoc de Bocs, al de Plataforma, al concurs de llançment de pela de meló?

*

poemes Renée Vivien

El passat dimarts us deixava un poema de Renée Vivien, i comentava que havent llegint la novel·la de Maria-Mercè Marçal sobre ella m'havien vingut moltes ganes de llegir-ne obres seves.


Vai' atansar-me a la biblioteca i vai' trobar aquesta selecció de poemes traduïts al castellà (l'epíleg, quan em vai fixar em va defraudar una mica, que són fragments de la marçaliana novel·la sense res més).


Els seus poemes transpiren amor, sensualitat, vivències i contactes... és una obra viva, en el sentit que és la seva pròpia vida feta poesia. Hom suposa que les fonts de tota persona per escrire poesia són aquestes; però, més enllà de la possible, o no, sinceritat de l'autor/a, hi ha vegades que el verisme dels versos és evident i gairebé, segons els casos, punyents.

Aquest n'és un. Els seus versos parlen dels seus sentiment devers les seves estimades; les sensacions que 'naven deixant rastres a la seva ànima. La seva és una poesia personal amarada d'influències que seria difícil classificar. Quan l'estàs llegint et sembla com si una veu et parlés de lluny, des de l'horitzó dels propis records, i fa que sentis com teves les seves paraules i les seves sensacions.

És una poesia per llegir amb molta calma; amb molta tranquil·litat. Per paladejar i assaborir cadascuna de les seves paraules. Una obra per recordar postes de sol, eixides en companyia o en solitud; així, com els cossos de les persones estimades i les sensacions que ens produiren...

Petit poème érotique (de Sillages, 1908)

Et je regrette et je cherche ton doux baiser.
Quelle femme saurait me plaire et m’apaiser ?
Laquelle apporterait les voluptés anciennes
Sur des lèvres sans fard et pareilles aux tiennes ?

Je sais, tu mentais, ton rire sonnait creux
Mais ton baiser fut lent, étroit et savoureux,
Il s’attardait, et ce baiser atteignait l’âme,
Car tu fus à la fois le serpent et la femme.

Mais souviens-toi de la façon dont je t’aimais…
Moi, ne suis-je rien dans ta chair ? Si jamais
Tu sanglotas mon nom dans l’instant sans défense,
Souviens-toi de ce cri suivi d’un grand silence.

Je ne sais plus aimer les beaux chants ni les lys
Et ma maison ressemble aux grands nécropolis.
Moi qui voudrais chanter, je demeure muette.
Je désire et je cherche et surtout je regrette…

Pequeño poema erótico (trad. Aurora Luque)

Añoro y busco tu beso delicioso.
¿Qué mujer me podría dar placer y calmar?
¿Quién me devolvería las lujurias antiguas
sobre unos labios tersos, parejos a los tuyos?

Yo lo sé, tu mentías, tu risa estaba hueca.
Mas tu beso fue lento, apretado y sabroso.
Se extendía y llegaba a lamer hasta el alma
porque eras a la vez la mujer, la serpiente.

Mas recuerda los modos de amarte que yo tuve.
¿No me quedé en tu carne? Si nunca sollozaste
mi nombre en ese instante que no admite barreras,
recuerda el grito aquél seguido del silencio.

Ya no acierto a querer ni lirios ni canciones,
ymi casa semeja una inmensa necrópolis.
Yo, que quise cantar, he quedado tan muda.
Sólo busco y deseo, y, sobre todo, añoro...

*