La dolçor amarga
nia a la meva boca,
com aigües estancades
en una antiga llera recuperada.
Les flors
s’esforcen per brotar
arreu;
però la fel
brolla en erupció incontrolada.
Naixement i destrucció
simultanis
en una batalla irredempta;
carícies i silencis
en una mar tempestuós
tendint al desastre
si els fars no trenquessin la nit.
Lluitant batalles ignotes
d’una guerra massa incerta,
sense conèixer ben bé els bàndols
ni saber l’amagatall del tresor.
Una moixaina rere la indiferència,
un somni anhelat després del malson;
un llit compartit en la fredor absoluta.
Una abraçada entre fantasmes llunyans
que tot ho corsequen.
La dolçor amarga
corrent per artèries i venes,
ciclotímica mirada al món
intentant salvar-nos del naufragi
quan el més fàcil és deixar-se anar;
però la derrota no pot ésser una opció,
beurem i empassarem dolçor amarga
mentre no puguem canviar el destí.
N.B.S.
BCN 28/VII/2021
Imatge: records d'Ísland.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada