El so de la pluja i la flaire que genera són dos grans petits plaers que permeten alliberar la nostra ànima i llurs records. Com d'altres desllorigadors de la nostra essència millor a la natura que en la urbanitat.
Ara que la pluja
farà florir les olors de la gespa
trobo tot de flaires teves
en aquest llit,
desert ingent des que no hi ets.
L'alè acabada de dormir
amb el teu cap
damunt del meu pit
a mitja intranscendent pel·lícula
que demà voldràs saber
com acabava.
Aquell racó del llit
on acabava el meu cap
quan m'arraconaves
en la cerca del teu espai vital
segons les antigues normes.
Els efluvis del sexe
acabats d'orgasmar,
amb els nostres fluïds
en mans i boques
de l'altra meitat.
L'aroma de l'esmorzar
de festa grossa.
La cantarella dels teus versos
dits quan el món
deixava d'existir
perquè l'Univers érem tan sols tu i jo.
El repic dels somriures
de pessigolles
en els caps de setmana
en què el temps s'aturava.
L'escalfor de medecina
a l'espona del llit.
La flaire de les flors humides
per la finestra oberta
després d'una pluja com aquesta
que tot ho ha de netejar,
inclosos els records
cinzellats en aquest llit
ara tan buit de cossos
i massa ple de records.
Inhalant aquest aire de pluja
entre llençols,
trobo la dolçor dels somnis
encara per complir.
Deixem-los sortir
i que sigui la pluja
qui els ajudi a florir.
NBS
BCN 14/VII/2021
P.S.: la imatge fou presa a l'exposició sobre Monet al Barcelona Ideal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada