T'he vist.
M'has reconegut quan m'has mirat?
O, sóc massa inexistent
perquè sàpigues del meu rostre?
La sang m'ha bullit
i he hagut de refrenar el volcà…
T'hagués enfonsat la nou
fins a veure't cianòtic
mentre recargolava els teus testicles.
He desitjat
colpejar el teu cap contra les llambordes
fins veure brollar
la teva malnata sang
embrutant el terra
que mai hauries d'haver trepitjat.
Avui no haurà sigut la nit,
però arribarà,
perquè la venjança
és un plat que ben cuinat
se serveix fred i per sorpresa;
no passem pas ànsia,
tard o d'hora la topada arribarà
i no l'oblidaràs pas mai.
Natxo Barrau i Salguero
corrent de nit pel Fort Pienc 9/VIII/2021
La imatge representa el moment final de l'epopeia de Gilgamesh en què la serp li roba la planta que dóna la joventut fent-li entendre que la immortalitat és quelcom diví i negada als humans, per molt heroics que siguin.
https://mjananias.wordpress.com/2018/03/22/analisis-de-la-epopeya-de-gilgamesh-y-su-posible-influencia-en-la-vision-de-la-inmortalidad-en-el-judaismo/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada