Existeix un petit país,
un oasi acolorit
al bell mig de la blanca curvatura.
Un reialme
on continuar perdent el cap i el nord,
on ésser essent,
on glatir a cada batec del cor,
on deixar fluir el riu de l'existència;
un petit indret on l'Univers
esdevé paradís.
És un llenç
on,
amb pinzellades linguals
pintar somnis
amb saliva calidoscòpica.
Campament base
d'on sortir a solcar la mar
de la teva panxa viscuda
i on trobar una cruïlla on triar
si escalar les muntanyes de la voluptat,
davallar a la gorja del gaudi
o seguir circumnavegant
fins l'esquena calipígia.
Anhelo viatjar en globus
fins la lluita mareal
de les llengües
dins la teva boca;
saber-me ofegat
en la boscúria tardoral
dels teus ulls,
i concedir-te tot desig
que em demani,
trapella,
el teu somrís.
Les meves mans
brollen des de la petita marca
anant a enfonsar-se per la teva esquena
com dins espècies i fruits
en la soc de l'edèn.
Corriols deixats humits pels llavis
des dels peus,
que et dugueren
per salvar-me del desert,
fins el cap,
llar de la teva màgica tinta,
on disbauxar-me en els teus cabells.
El temps i l'espai
es pleguen
en aquesta incertesa certa
on el plaer
és infinit i etern.
Un instant
per perdre'm
en i amb tu
és la infinitud fruïda.
Trobo l'horitzó
transmutat en perfecta pell
fet espill davant meu
en un petit país,
un oasi acolorit
al bell mig de la blanca curvatura,
on tornar a fer camí en i amb tu.
N.B. i S.
Castellar del Vallés 15/VIII/2021
fotografies gentilesa de Raquel Riba i Raja (http://afroditacalipigia.blogspot.com/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada