Ara que sembla que la tardor comença a arribar a les nostres contrades, us faig a mans uns lleus versos escrits en ple setembre a la llum del sol de les seves platges, com si fos un sentiment que recorre la nostra vida cavalcant damunt un tranquil tren...
Com una platja
al migdia a mitjans setembre,
així es troba ara el meu cor:
ara que la plàcida llum del sol
damunt les onades calmes
només ets tu,
i l'escalf de la sorra calenta
permet caminar
damunt el plaer a pler
com damunt les brases
del passat.
Pràcticament la sorra és buida,
com si l'haguérem passat pel sedàs.
És un allargassat instant de calma:
l'existència degotant
per la clepsidra
sense més necessitat
que deixar passar les hores.
Natxo Barrau i Salguero
10/IX/2013
de Calella a Barcelona
Les imatges són de Niwbwrch, Ynis Môn, Cymru. Fonts: AngleseyWalk, Uli_Germany flickr i Behance.
Quina pau, quina tranquil·litat i serenor. M'encanta el que descrius i com ho fas. Les imatges i les comparacions són sublims.
ResponEliminaCom ja t'he dit: no em queden més barrets per treure'm!
:)
P.S: per què no deixes la musa tranquil·la una temporada i me l'envies? :P
Gràcies per les teves admiratives paraules.
EliminaLa sensació que tractava de copsar i transmetre el poema era aquesta serenor de deixar passar el temps sense haver de capficar-se, simplement essent en el mateix moment que l'existència és.
Moltes mercès per la teva col·lecció de barrets.
Jo no tinc cap control sobre la musa, ella decideix què i quan fer-ho; però jo ja li dic que torni a visitar-te que segur que serà una visita plaent i productiva.