Si escrivís cançons en anglès això hauria estat "Trying to keep a lie alive", però com no és el cas, són dos breus fragmets poètics, o intents d'ésser poesies. En el fons, segurament només són paraules, pensament que qui sap si tal vegada el vent se les endurà o potser comel fum abans esbosaran quelcom.
L'AMISTAT
El rellotge reflectit a l'espill
infereix que el futur
no serà una nostàlgia somniada;
molts hauran enretirat les aigües
i tal vegada, ja només restarà
el desig d'un doble gronxador
al porxo d'una caseta
on sospirar per allò
que podia haver sigut
i sabies que mai seria.
Natxo Barrau i Salguero
BCN 30/V/2013
EL FUTUR QUE NO FOU
Què pots preguntar-li
a l'espill
quan et sents lluny de tothom,
quan t'adones
que ha sorgit una frontera
i quasi tothom
és en un altre territori
i tu ja no pertanys
sinó al passat
i al teu propi record
del somni de futur.
Natxo Barrau i Salguero
BCN 30/V/2013
Quines reflexions més dures, però més dur és arribar a fer aquestes reflexions.
ResponEliminaUnes grans paraules que transmeten allò que alguna vegada hem hagut de viure tots, malauradament.
Crec que tens tota la raó quan dius que és molt dur haver de viure aquesta experiència, la vivència de patir com l'amistat s'esmicola com un miratge o fuig entre els dits com l'aigua de la mar.
EliminaSuposo que aquestes paraules, com tantes d'altres escrites com a versos, no són sinó un intent de catarsi per exorcitzar els dimonis d'aquests traumes.