No vingueres.
La teva paraula,
promesa d'una arribada,
es marcí en el vent,
mentre el temps
consumia la sorra del rellotge
alleugerint-se
del pes del futur.
Natxo Barrau i Salguero
BCN 24/II/2013
Font de la imatge aquí.
NOS ESSE QUASI NANOS, GIGANTIUM HUMERIS INCIDENTES. I am just going outside and may be sometime. Que la prudència no ens faci traïdors. There's biology in everything, even when you're feeling spiritual.
És un poema tan bo que no sé ni què dir.
ResponEliminaM'agrada aquesta frase llarga i la imatge del rellotge de sorra m'apassiona! Ja saps com m'agraden.
:)
Segueix així!
Gràcies per les teves apasionades paraules.
EliminaÉs curiós com aquestes llargues oracions abans o eren un o dos versos o com a mínim una de les noltes estrofes i ara esdevenen un poema per ells sols. Anem evolucionant el tot que hom és.
M'agrada com progresa el text i ell mateix sembla alleugerir-se del pes d'un aparent rencor entortolligant-se amb el propi temps passat.
El primer vers sembla ple de dolor i al final sembla cercar una soferta llibertat en (quasi) abandonar el feixuc pes dels anhels no assolits; esdevindran una melangia de no-futur?