Què dirà el temps
de les teves llàgrimes vessades (avui)?
Què pensarà el futur
quan a l'espill vegi
les arrugues forjades
per les decepcions?
Què recordaran les teves mans
quan el tacte sigui quasi inexistent:
les carícies donades,
les rebudes...
o les que pogueren ésser?
Quines imatges
restaran dibuixades en els teus ulls
que l'oblit no hagi cremat
a les postes de sol al dormir?
Creus ara
que pots perdre
la teva joia
per una realitat
que només existeix
a la teva ficció?
Què podrà recordar el temps
si avui llueixes el teu millor somrís?
Natxo Barrau i Salguero
BCN 7/III/2012
Les imatges són obres del gran Alberto Giacometti
Un poema per reflexionar-hi tot el dia i la nit.
ResponEliminaM'encanta que hagis tornat a escriure i d'aquesta manera tan sublim i perfecta.
M'han agradat molt les teves paraules, però m'han deixat sense idem a mi.
I m'has fet pensar en:
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2011/07/qui-vindra.html
i
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/09/p-n-s.html
No deixis mai de regalar-nos els teus versos!
Gràcies per les teves paraules.
EliminaAfortunadament, tornen a sorgir versos i sembla que sóc capaç de jugar amb ells, o ells fer orfebreria amb mi.
Gràcies també per les comparacions; saps, perfectament, què en penso dels teus versos, així que és tot un honor.
Crec que els versos de l'una i l'altre se'ns van entortolligant com la resta de l'existència.
Espero tenir sempre la meva musa perfecta per inspirar els meus vagarejos pel Parnàs.
Una bona reflexió per situar-nos en el futur i recopilar ara sensacions per gaudir del present.
ResponEliminaUna reflexió:
Crec que el futur recordarà la recopilació de la satisfacció de nosaltres mateixos.
Eder
Gràcies Eder per la visita i el comentari!
EliminaCrec que el poema intenta transmetre aquest missatge que de vegades hem de donar, o donar-nos, que cal aturar-se un moment i relfexionar sobre què desitgem realment.
M'agrada la teva reflexió... Déu n'hi do!