Tot i el meu ateisme recalcitrant hom pot entendre l'existència de la fe; o si més no, que la aquesta sorgeixi com a una necessitat evolutiva dins les societats humanes. Ara bé, el que ja costa més d'acceptar és l'existència de certes estructures jerarquitzades per gestionar aquesta fe. Val a dir que degut a les meves circumstàncies la que he viscut al meu voltant és el catolicisme.
Si hi ha dues coses que són desagradables de la “transició” són: l'acceptació de la monarquia -necessitat obligava- i la signatura del Concordat amb la Santa Seu. I més d'una trentena d'anys després encara són acceptades i vigents. Ah? Que no voleu parlar d'història? Vaja, així no parlarem del naixement de l'Inquisició. Ni de totes les croades enfront diverses heretgies. Ni de l'evangelització feta a cop d'espasa i ja humiliats fer-los besar la creu...
Així doncs, parlem de l'actualitat. Mentre el sínode de l'església protestant sueca accepta per àmplia majoria celebrar bodes homosexuals, a l'estat espanyol el clergat surt en manifestació de la maneta de la dreta més rància a favor de la família (sic) i ara a més amenacen (no em sembla gaire cristià això, eh!) amb excomunicar tots aquells parlamentaris que votin a favor de la llei d'avortament... Això és simplement inadmissible. No entraré en lo difícil i engorronidor que es demanar l'excomunicació; però em sembla vergonyós que aquesta colla de pòtols desconeixedors de la vida i la societat es dediquin a tractar d'aferrar-se a un poder que ja no tenen (per sort el nacionalcatolicisme caigué) i al que mai haurien d'apropar-se.
Que diguin totes les bajanades que vulguin des dels seus púlpits, adequant-se a la llei terrenal estatal -no en volem saber res d'altri-. I si no que callin per sempre d'una maleïda vegada!
Ja n'hi ha prou!

podeu llegir aquí un interessant article de la Maruja Torres (d'on he tret la imatge)
...és la que crema!
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu.
Una cosa és tenir fe i l'altra la jerarquia que hi ha i els posicionaments ANTIVIDA (els encanta aquesta mena de paraules) És indignant!
I després diuen que els ateus no respectem res...quins nassos! Són ells que mai no ens han respectat a nosaltres! Jo tinc família creient i practicant i mai no els he fet una mala mirada. Ni ho penso fer. Cadascú té els seus mètodes per ser feliç. Per tant, que em deixin ben tranquil·leta...
Gràcies a Déu no vaig fer la comunió.
Com s'afirmà que digué Bueñuel: Gràcies a Déu sóc ateu.
ResponElimina