mon germà ja m'havia parlat de les sensacions que tingué el dia de la inauguració, però com tot en aquesta vida, cal experimentar-ho un mateix.
La veritat és que ja havia apreciat l'estructura de camp britànic; que fins i tot ahir quedava encara més palesada pel fet de la quantitat de gent que transitava pels carrerons que l'envolten i la gent que feia temps als bars de la zona. I el millor de tot és quan hom entra i s'apropa a la seva localitat; sent que torna a estar a casa, és una evolució de Sarrià... i a més: torno a ensumar l'olor de la gespa!!! Això em recorda quan era petit i veia els partits a la reixa verda tot just darrera la porteria en el gol de Sarrià... Sí... l'olor de gespa; això és un camp de futbol (Montjuïc Lluïs Companys és l'Estadi Olímpic -el més gran i millor-).
aquesta és la meva visió del camp (més o menys la mateixa que tenia a l'Olímpic; res a veure amb el futbol dempeus a dalt de tot del gol de Sarrià...):
La veritat és que Cornellà-El Prat és un camp PERFECTE per veure futbol. A més ahir l'ambient era genial -gairebé 40000 persones- comgregades per animar els pericos. Llàstima del resultat.
*
M'alegro molt que us pogueu tornar a sentir a casa vostra.
ResponEliminaPotser algun dia t'hi puc acompanyar per gaudir d'aquesta bona olor al teu costat.
estàs la primera de la llista per quan mon germà no pugui venir.
ResponElimina