momir

La llum és apagada;
la teva tendra veueta
em recorda que m'estimes.

Tanquem i fermem
l'abraçada
per dormir junts
tota la nit.

Les paraules
creuen la nit
d'un cos a l'altre,
fent un infinit sencer
en un ínfim espai
no existent entre les pells.

Petons tendres
i dolçament
xiuxiuejats
en els replecs
de l'acaronament
mentre la son
ens fa arraulir-nos
en l'abraçada.

Riells i Viablrea
estiu 2009