![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfAwWAiWhZehFsF8tlSw_FBb7-AgJVEn5zlC1OlEVO9Xm_wXEcM1ey3s6rIazZsxd4DaXM4GNNQ8oqq3X6oIvJGL2aYn079LjDQyVNGQATU6S7eORJxB0mz9cV5kBjRcqC23NbIV6Iaaeo/s400/wcc09_poster_en_LR-WHO_web.jpg)
al respecte del càncer es pot parlar llargament i abastament; emperò, no podem oblidar que és la gran malaltia a la que encara la humanitat haurà de fer front -sense comptar amb les que si destruïssim l'existència de primers i tercers móns-. Escriure la frase que "gairebé tothom coneix un cas bastant proper" necessita del corolari de "per sort o per desgràcia"; en base al final de la mateixa història. En aquesta malaltia -molt, massa!- vinculada al propi procès evolutiu -i que ningú cregui que sols circumscrita a l'espècie humana- és una vertiat ingent allò de que cada cas és un món.
Sabeu que és un tema que em toca molt properament; ara, per sort, professionalment -o acadèmicament parlant-; per desgràcia, familiarment.
Del que voldria deixar constància és de la necessitat de la investigació bàsica; i del fet que totes i tots siguem conscients que es pot vèncer; pot derrotar-te la malaltia, sí, per desgràcia succeeix masses vegades, emperò, se la pot guanyar. I la millor batalla és la prevenció!
campanya a Espanya aquí podeu veure el pòster
+ info: aquí
nota de premsa de l'OMS aquí
activitats de la Fundació ICO aquí
Aqui estem, uns diagnosticant i d'altres investigant...
ResponElimina