diumenge, 28 de setembre del 2008

MANOS ARRIBA ESTO ES UN ATRACO!!!


Ja ens digué Marx que la història de la humanitat era la història de la lluita de classes; el que en el fons significa que el proletariat lluitem contra la burgesia aristocràtica o que continuem desitjant que David pugui tornar a vèncer Goliat... però hem d'ésser conscients que "la alegria dura poco en casa del pobre".

És per això que el que ha d'ésser l'últim derbi al nostre exili a l'Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys tornà a ésser el guió de sempre on el poderòs -l'amic des de sempre dels diners, un dels pilars del nacionalculeranisme que tant de mal ha fet, fa i farà al nostre país- ha de guanyar com sigui -i això es fa així- sempre.

Qualsevulla persona que entengui de futbol pot deduir que per molt dolent que se sigui, per molta mala sort que es tingui mai, repeteixo MAI, es pot realitzar un arbitratge tan absolutament partidari sense voluntarietat manifesta... [ara faltaria saber on serà el nou xalet de la cosa anomenada Medina Cantalejo -això NO és una persona- per si algú vol fer-la saltar pels aires com feien Meibion Glyndwr amb els invasors]. Ho aconseguí, tingué el final apoteòsic que desitjava després de l'expulsió de Nené -rigurosa? no, pas... clarament cercada, com la no-expulsió de Busquets...- inventant-se un penal (sols ell, ni tan sol l'assistent del "trencilla" el veié) perquè els del cantó suís aconseguissin els tres punts (una vegada fet, per què dissimular i fer una sacada de centre?). Per aquells que parlareu de la falta en el gol perico, adoneu-vos que el mateix que fa Luís García li fa Puyol -el que després anima a la seva ¿afició?-... [però clar d'una gent que encara no ha vist la falta que féu Montero prèvia al tap de Vrankovic què es pot esperar si no és miopia...?]

Respecte als éssers amb capacitat intelectual negativa una vegada feta el seu valor absolut que es dedicaren a llençar bengales encesses (quants anys seguits porten fent-ho?); remarcar que l'errada és nostre per vendre'ls entrades, però que com a grup els reconeix els mossos d'esquadra [més fer la feina que us toca i menys mirar amb cara de xuleria i superioritat a les persones del Lateral] i òbviament la directiva del familiar polític de la direcció de la fundació franco (els governs de qui sí van donar molts privilegis a l'hora de requalificar terrenys...) dóna informació... Però és encara més vergonyós veure tot l'equip celebrant amb aqueixa escòria el gol. La imatge recorda perfectament als dirigents nacionalsocialistes felicitant les seves juventuts... -i pel que sembla, tot l'equip, excepte Puyol els aplaudí retornà l'ovació una vegada acabat el partit i dutxats- (I per cert senyor Guardiola, en deu minuts foren incapaços d'adonar-se que el joc era parat per les bengales que llençaven els seus aficionats?).

La conseqüència de tot això serà el tancament del nostre camp degut a la invasió del terreny de joc -bé, intent d'invasió de la pista d'atletisme, per part dels afionats pericos del sector de Lateral. S'anomena indignació al veure com t'estan atacant a casa teva i els mossos de saura s'ho miren... (ui sí, 5 detinguts!). Per què no es presenta una denúncia formal, en totes les judicatures, contra aquests "aixos" i contra l'entitat?.

Si algú vol recordar que això hauria d'haver sigut una crònica sobre un partit de futbol que pensi per què no ho ha pogut ésser...

Una vegada més, i vist el que succeí ahir, per història, per colors, i pel bé de la nostra terra i pàtria:

BARCELONA NOMÉS BLANC-I-BLAVA


1 comentari:

  1. Hola, me encanta el blog.
    Lo siento no escribir más, pero mi español es malo escrito.
    Un abrazo de Portugal

    ResponElimina