La dolça nit havia eixit
des del fons del seu amagat llit;
en els carrers lluïa la foscor
amb calms fars de freda brillantor.
Obaga arriabava la buidor
que ens robava nostre delit;
mes no ens negava en l’oblit:
en comiats, l’amistat fa amor.
Cada galta un petó obté,
esclaten els llums de lluentor;
un bon senyal, tothom es digué.
Dels jardins de l’hortizó, al cor,
la nova espècie nasqué
d’una massa preciosa flor...
BCN 15-18/IV/2007
aquest petit text naix dedicat i inspirat per Irene Muro. L'amistat és un ens tant poderòs que pot acabar amb la llum amb un simple petó de comiat...
Un poema preciós per una noia increible...
ResponEliminaM'en adono de la meva incultura e incapacitat per interpretar la poesia, i m'agradaria gaudir del significat d'aquesta obra.
Ja em faràs una explicació profunda per a que la entengui.
Una abraçada artista
podria haver dit allò de "mai he sigut gaire "paritdari" d'explicar un poema"; però després d'haver pujat a un "escenari" i llegir-los i parlar d'ells no sé si seria gaire conseqüent.
ResponEliminaigualment, per ser tu, quan vulguis, parlem del poema.
i sí, com dius, tu que ho saps millor, és una persona increïble.