El 17 d'agost de l'any passat a primera hora de la tarda ens trobàvem en un pis de la Vila de Gràcia fent l'últim assaig preparant la nova versió del recital poètic Tres històries d'amor, sexe i ràbia que havíem de representar el dia següent. Érem a punt de començar quan decideixo fer una ullada al mòvil abans no em "desconnecti" durant una estona, en un dels grups de whattsapp un col·lega diu que hi hagut un atropellament massiu a Les Rambles. No és possible. No m'ho puc creure. Decideixo obrir twitter i comencen a aparèixer alguns comentaris. Diria que algun mitjà informatiu ja comença a fer-se'n ressò. Vaig dir a les altres quatre persones que eren allà (una d'elles la meva parella) el que acabava de llegir. Ja no vam poder desenganxar-nos de les notícies. Vam parlar amb les persones més properes (especialment amb qui era amb el meu fill) i vàrem restar junts aquelles tràgiques i incertes hores.
Òbviament, vàrem suspendre el recital del dia següent.
La lectura poètica fou ajornada fins el 2 de setembre. Aquell dia, en la part que pertocaria als "bisos" vaig "presentar" aquest text que vol homenatjar tant les víctimes com la resposta ciutadana. Tot i haver-la assajat algun cop a casa, no vaig poder evitar que la veu se'm trenqués i les llàgrimes fluïssin.
Avui us la vull fer a mans a tothom.
BCN 18/VIII/2017
El brogit ha deixat (tan) sols silenci.
Un silenci fèrric, plumbi
que trenquen les veus,
sempre innocents, dels infants.
Com un núvol de foscor
una furgoneta ha estavellat
el terror vers el carrer dels somriures.
S’ha emportat per davant
aquells futurs que ja mai
esdevindran realitats presents.
Han volgut desertitzar la ciutat;
però, fins en el més eixarreït erm
acaba plovent
i fent brollar la vida.
No serà l’aigua quan plou
qui netejarà els carrers,
serà la llum de la gent qui
abraçant l’esperança
derrotarà l’obscuritat
de la mort imposada.
Les flames de les espelmes semblen
moure’s perquè el vent
passa genuflexionant-se per retre homenatge.
Emperò, cadascuna d’elles xiuxiueja
que no té por;
tot creant una dansa
on la vida reneix de les cendres
com un au fènix;
on, de la innocent sang vessada
brotaran flors
com de la sang del drac,
per amor, floreixen roses;
on, dels silencis de condol
ressorgiran els mormols del enamorats
qui, agafats de la mà,
escriuran els llibres de la vida.
Han volgut esdevenir Les Rambles,
el carrer més alegre del món,
en un camp de batalla
entre els seu culte a la mort
i la nostra necessitat,
el nostre anhel,
la nostra aposta decidida per la vida.
I davant del seu odi
sempre ens trobaran;
perquè no els tenim por.
Aquesta ciutat haurà vist perdre moltes revolucions,
però, la lluita per la vida
no la perdrem pas;
ni venceran ni convenceran
aquells que tenen la mort per bandera,
enfront trobaran les legions
d’aquells que somniem un altre món possible,
un món millor
per viure aquesta imperfecta vida.
Sempre, fins la victòria.
acabat de signar a BCN
el 2/IX/2017
festivitat de Santa Raquel
i data, per ajornament de la prèvia, de la 3a edició
del recital Tres històries d’amor, sexe i ràbia
