Ahir es va procedir a la votació de la
qüestió de confiança a la junta de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. El resultat fou clar: la junta no assolí la confiança necessària per mantenir-se al front de l'entitat. Les conseqüències? El temps ens ho dirà.
La vetllada d'ahir fou una situació extraordinàriament tensa i poc agradable. A les prèvies es notava el neguit per tot allò que comportava la situació: haver-se vist obligats, una sèries de colles, a demanar a aquesta qüestió de confiança degut a la derrota que prenia la direcció de l'entitat. La tensió quasi de faccions, fomentada des de la segregació que fomentava el “amb mi o contra mi” de la junta (només cal tenir present l'esbiaixada i tergiversadora convocatòria per a l'assemblea, es podia, com diu el tòpic, tallar amb ganivet.
Fou la d'ahir una assemblea poc reeixida. Al final fórem un 63% de les colles membres les que assistírem a l'assemblea, de fet, i veient els resultats de la votació, les dades són, pràcticament, les mateixes de les de l'última jornada electoral (inici de la greu malaltia de la nostra estimada entitat). M'agradaria saber què en dirien al respecte els analistes si això fos de rellevància mundial. A més a més, crec que, ¿potser per la por a perdre o perquè tothom per una vegada prenia consciència de la greu situació?, les intervencions foren de poca volada; com si es volgués convertir el tràngol en un repte a primera sang i no a mort. I com deia una samarreta ahir, allò era un assumpte de vida o mort. Tot i que hi ha qui també creu que no era si més no la crònica d'una mort anunciada.
Jo crec que les raons dels promotors de la qüestió de confiança es podrien resumir en (tot i que l'exposició no acabà de palesar-ho):
La manca democràtica que aquesta junta ha suposat per l'entitat, ja que s'han pres decisions, fossin positives o negatives, sense el coneixement ni el consentiment de l'assemblea.
Una posició de manca de respecte de la junta vers els representats de les colles, dins i fora de les assemblees, pel fet d'ésser oposició.
Haver amagat informació a l'assemblea i haver-la donada només quan certs socis han demanat explicacions.
Haver donat informacions contradictòries en diferents assemblees i acusar de mentir qui assenyalava aquesta situació.
Una gestió inadequada dels assumptes interns.
Una organització nefasta de certs esdeveniments d'importància.
La generació i propagació de rumors, infundats, generadors de violència i mala maror en el si de l'entitat.
Front això, la junta replicà amb el seu discurs que hem viscut durant dos anys: tergiversació maniquea i victimisme arribant al paroxisme al afirmar la presidenta que si no eren benvolguts ells agafaven el seu programa i se'l guardaven a la bossa i prou. Quin programa? Aquell que presentaren dient “Nosaltres ens presentem perquè no volem que el Natxo torni a ésser president”? Que ningú oblidi aquella nit perquè fou l'inici de molts dels mals actuals.
Simptomàtic d'aquesta manera de fer, i ja tornant a la nit d'ahir, fou l'encesa intervenció des de la junta en les rèpliques i contrarèpliques, que ells mateixos hagueren de frenar-se. Res de nou en la conjuntura de l'Infern en els últims mesos. De la mala gestió també podria ésser exemple la poca claredat amb certs aspectes del funcionament de la jornada d'ahir, tot i considerant les dificultats degudes a la manca de legislació específica no es podien tenir dubtes respecte quòrums, cens, votació, recompte. I, novament, ens assabentem, quan no toca, de dades referents a la gestió de l'entitat. Els números no s'havien de presentar ahir, tot i que serviren per escoltar el primer comentari positiu vers la junta anterior.
A l'altra mà trobaríem les, des de la meva humil opinió, intervencions reeixides d'en Jaume Quiles, d'en Jordi Ullate i el representant de Diabòlica.
No puc obviar que, novament, es carregaren les tintes vers dos ex-presidents, el Sr. Ullate i un servidor, com si fóssim dues encarnacions malignes amb l'únic desig de fer mal a aquesta entitat. Tot i que, òbviament, no mereixerien cap comentari, aquestes estultes opinions, a més de falses, han generat una ferida molt gran a Coordinadora.
Sigui com vulgui, al final s'arribà a la votació i, com he dit prèviament, els resultats foren pràcticament els mateixos de la nefasta jornada electoral de la vigília de Sant Josep de l'any 2010. A la pregunta, òbviament, i seguint l'estil de la junta, incorrectament redactada, Dónes la teva confiança a l'actual junta de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona?(ara parlo de memòria, quan aconsegueixi les dades oficials les ajustarem) 22 sí, 13 no, 6 blancs/nuls sobre 41 colles acreditades, generant-se 24 abstencions. Això significa que la junta no té la confiança de l'assemblea ja que necessitava una majoria absoluta respecte el cens, és a dir, 33 vots “sí”.
Fins aquí hauria d'haver arribat la vetllada. S'aixeca acta, s'acorda que l'actual junta presentarà els números, que pertoca fer-ho entre gener i febrer, habitualment es feia al febrer però amb l'extraordinària sembla que no es podia fer l'ordinària, i es convocaran eleccions. Però no fou així. Això que havia de succeir sí succeí; emperò, un reguitzell (cinc?) de colles decidiren, millor dit, ja portaven decidit, abandonar la Coordinadora perquè creuen que es no no es veuen defensats ni ells ni els seus interessos dins de l'entitat. Crec que això no tocava ahir, i que calia esperar fins la propera reunió. A aquestes colles (pioneres de les que les seguiran?) se les podria acusar que elles sí han marxat quan les decisions no els han agradat, quelcom que alguns han esgrimit més d'una vegada envers aquells que manifestaven oposició respecte les decisions de la junta. Òbviament, cadascú és lliure de fer allò que cregui més convenient. Ara bé, també cal dir totes les veritats, com per exemple que, i és sabut que certes colles de Barcelona fa temps que somniaven fer una Coordinadora de colles només de la ciutat de Barcelona, aquest projecte s'estava, com a mínim gestant i ja s'havien fet contactes, fa força mesos, per tenir un primer president “de prestigi”. Així que potser alguns que semblava que haurien de plorar la derrota d'ahir ja estan celebrant una possible victòria.
Els temps presents i futurs per a la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona no són gens afalagadors. Són i seran molts durs; però estic plenament convençut que hi ha moltes persones, en nom de moltes colles, que lluitaran per dur aquesta nau a bon port, o si més no, al millor port possible. Encara estem immersos a la tempesta que ha provocat la mala i inconscient gestió de l'entitat, espero, emperò, que ara voldrem bogar tots plegats per trobar un bon rumb cap a la destinació somniada.
P.S.: Voldria fer un aclariment personal: El meu comentari respecte a resposta que vaig dir que el company Jan Ribalaiga encara no m'havia donat (referent a la formació de candidatures de les passades eleccions) fou, crec segons la conversa ulterior, erroni. Vaig fer referència a una altra persona. Et demano Jan, novament, disculpes. Errare humanum est.
P.S.II: Per si algú vol saber-ho les colles que abandonaren ahir la Coordinadora foren (si no em descuido ningú): Barri Gòtic, Kinta Forca (amb el mateix escrit?), Poble Sec (amb dos càrrecs, inclòs Presidència a l'entitat), Tarascaires i Guspires de Sants (amb dos, ara mateix, càrrecs a la junta).
Corol·lari: Espero i desitjo poder seguir lluitant per un millor món de la cultura del foc a Barcelona com a representant de Diables de Les Corts, la colla a la que pertanyo. Continuarem cremant petit qui peti. Sempre lluitant fins a la victòria.
