Sant Jordi 2010

Cal realment que la Diada del Cavaller Sant Jordi sigui un dia no laboral? Festiu ja ho és: només cal passejar pels carrers de les nostres viles, pobles i ciutats per poder comprovar-ho.

Quina joia veure la tradició de la rosa i el llibre amb una salut perfecte.

Celebrem el gaudi d'ésser vius i tenir, sempre sempre, motius que celebrar l'amor.

Pots haver de passar moltes hores tancat a la feina; però poder passejar agafat de la mà de la teva parella, amb un somrís als llavis mentre l'aroma de les flors inunda cada racó i els llibres ens xiuxiuegen somnis en forma de paraules que ens duran, tal vegada si ens deixem seduir, fins a d'altres móns...

No és, simplement, una tradició meravellosa? Per això penso que si mai hagués de passar aquesta diada lluny de la meva terra, en el 23 d'abril arribaria a casa amb una rosa i un llibre per la meva parella... perquè la Diada de Sant Jordi així ens ha ensenyat a estimar-nos...

fotografia per Sara Terrones (espero que no t'emprenyis per haver-la manllevat del teu espai...)

P.S.: respecte la llegenda aquí

UNA ROSA (diada de Sant Jordi)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada

del passat i de l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada

del meu cor fas sobreeixir.

Oh bella matinada!

Quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

23 d'abril 1931

avui fa 79 anys de l'inici d'un nou somni

La lluita envers els objectius per una vida millor no poden caure en un forat negre; perquè aquell somni ens hagués convertit en un far del món, no abandonem mai la lluita.

un sonet sexual?

Trobo que la temàtica del sexe és de les més complicades d'abordar des de la poesia; tot i això, com és l'experiència de la creació literària una catarsi per la meva ànima més d'una vegada he plasmat, o si més no ho he intentat, les experiències sexuals en versos.

Aquest és un intent de sonet, escrit cap a la tardor-hivern del 2007. Crec que em fa gràcia haver tractat d'utilitzar una estructura "tradicional" poètica per parlar d'aquest tema tan important i tantes vegades vilipendiat.

amoldados nuestros cuerpos
hallando los recovecos
más secretos de las noches
no dormidas del gran goce.

a las costas de tus islas
se presentan mis orillas;
y así, en casi un abrazo
piel para piel despertamos.

todo huele todavía
a nuestro sudor y sexo;
la batalla de saliva

dejó rescoldos de juegos,
sabiendo la llama viva
por un despertar de fuego.


P.S.: fotografia per Raquel Riba Raja, Riells, Pasqua 2010.

veritats i profecia

Últimament no estic gaudint de gaire temps per dedicar a la blogosfera; tot i això, voldria deixar-vos un text que ja té cinc anys:

veritats i profecia

T’espiaré a l’univers
com una ombra de la llum
i tornaré a confessar
que t’estim
sense remordiments.
Amb la navalla d’Ockham
he desxifrat les meves
línies de les mans
i matemàticament escriuen
els secrets de la teva ànima
amagats en el cos del teu nom.

Natxo Barrau Salguero

setembre’05 BCN nits

¿quin és el teu nom?

L'acompanyarem amb una cançó Tendrá que haber un camino interpretada per Los Planetas amb la col·laboració, genial com sempre, del grandíssim Enrique Morente. Aquesta versió d'una lletra popular demostra com quan criatures especials treballen conjuntament es creen sinergies meravelloses.

P.S.: Aquesta versió que canta Enrique Morente per a Los Planetas, aquests li dediquen la seva lletra, popular, a Aleix Vergés (Dj Sideral). La versió en directe la podeu veure i escoltar aquí.

Carta a un company que em bordava

L'estimació i l'afecte són sentiments que hom rep i dóna sense pensar-ho i perquè la vida que un viu així ho esdevé. I sovint ens sorprenen; els rebem quan no els esperem o de qui no pensàvem que en podríem donar. I perquè som units a la vida no sols entre persones poden succeir els sentiments; mai podré oblidar la imatge del gran Félix rodejat de llops.

Si la humanitat ha esdevingut una fita més enllà de Gaia perquè el simbolisme mental ha nascut en el seu cervell, hom es pregunta si la resta d'animals no poden somiar amb quelcom similar a una vida més enllà de la vida; no seria just que sols poguessin sentir el dolor i la pena però no quelcom similar a l'esperança.

Sigui com sigui, espero que la teva vida hagi sigut, l'hagis sentida, perquè sé que ho ha sigut, com una vida feliç i joiosa. Potser no és consol ara, però has sigut molt important en la vida d'alguns éssers vius que sé que t'han estimat i t'estimen i que sempre guardaran un record agradable de tu.

És trist quan un ésser estimat marxa d'aquest món; és trist veure com persones estimades pateixen una pèrdua, que no per coneguda o esperada deixa d'ésser menys dolorosa.

Trobaré a faltar que em bordis quan arribi a casa de la Raquel.

Requiescat in pace, Pug.

P.S.: continuaré tenint cura de la teva Raquel.

P.S.II: les paraules de comiat de la Raquel aquí

ARA...AVUI...AQUÍ...

Avui que fem trenta anys us penjo un poema amb quatre anys però amb el que volia agrair la vida que he pogut tenir.

Gràcies a totes i tots.

ARA... AVUI... AQUÍ...

Seguiré cerrando bares y recuerdos

Ismael Serrano

Recorde aquella nit al cotxe;
recordo el teu somriure,
la sabor dels teus llavis
-perquè era una sabor femenina-.
Recorde les nits de la Universitat;
les paraules,
com una roxada de noctambulitat
o una profunditat
de confessió;
Les eternes
-perquè la nit no acabava mai
i el dia era sols la continuació-
cerveses.
...Recordo recordar...
Recorde tantes coses...
Recordo
l’estiu,
el poble;
...els avis...
el calor quan res no importa,
sols gaudir del carrer
amb els amics;
...els avis...
Recorde les platges,
amb la suor de l’aigua
o la suor de l’amor.
Recorde els amics
de la infantessa;
les primeres mentides,
les abraçades
d’amistat eterna...
Recordo les primeres cançons;
les robes que desvestia;
tots i cadascun dels concerts.
Recorde imaginar
segons quins cossos;
històries, contes, poemes;
i desenllaços fatals.
Recorde les espurnes...
i el vostre toc de tabals;
recodo jugar a fet i amagar.
Recorde els petons
i les abraçades,
i fins i tot
les llàgrimes;
i et recordo a tu.
Recordo els tractes de cites
que mai complirem.
Recordo, per damunt de tot,
a la meva guia:
sempre et recordaré, pare!
Recorde els somnis,
els dolços i els que resten
per realitzar;
i també els malsons
per pensar en oblidar-los.
Recordo el sexe real i
el sexe imposible;
recorde les nits eternes
i les que no s’acabaven mai;
l’amor del matí
i el plaer de la nit.
Recordo l’institut,
i fins i tot el colegi;
recordo les hores de futbol
i els partidets de bàsket,
gegants com castells
plorant com si fossin de sorra.
Recorde aquella noia
que coneguí però mai
vai’ vore.
Recorde els versos,
i recorde la Biologia.
Recorde el teatre,
i ‘nar junts al cinema.
Recodo que aquesta nit hi ha concert...!
Recorde els somnis
als assaigs;
recorde que havíem quedat,
al bar.
Recorde que vàrem prometre
estimar-nos tota la vida;
em conformo amb aquesta nit...
recordo el metabolisme,
la primavera,
i moltes ciutats
i infinites nits.
Recorde que mutàvem el temps;
recordo la política,
recordo que discutíem
perquè ens agradava estar junts.
Recorde que quan no teníem ales,
ens les imaginàvem.
Recorde les tirades de daus,
recorde el fum,
i els bolets i la salvia;
recorde que encara ens estimem.
Recordo el cotxe
recordo que encara
cal que aprengui a ‘nar en bici.
Recorde les manis;
recorde els descobriments,
recorde les onades.
Recorde, inclús,
les traicions;
però de tot s’aprèn,
per això,
recorde els amanyacs.
Recorde les mans;
recorde les mentides.
Recordo els vicis,
i no negaré que les virtuts;
així com els porus
de les pells.
Recordo la suor
i els finals;
...recorde
que encara hi ha moltes coses
que no puc recordar...
Recorde el cor,
i el cervell,
i les vísceres;
i els sentiments
i les paraules.
Recordo la solitud
i recordo la guerra;
recorde la recerca
de felicitat.
Recordo que cal recordar;
el vertigen
i el somni roig.
Recorde aquells amors
que no pogueren ser;
potser no recordaria
per què.
Recorde els llibres
i la lectura;
recordo haver imaginat
que et trobava al metro.


Recorde que cal seguir lluitant
en la vida
per poder gaudir-la
enrecordant-me
de tu i nosaltres...

Natxo Barrau Salguero

III-IV/2006