Tractat Antàrtic

L'1 de desembre de 1959 es signava el Tractat Antàrtic. Allò era un gran avenç per a la humanitat, però molt més encara per Gaia.

Argentina, Australia, Bèlgica, Estats Units, França, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Sudàfrica, URSS -després Rússia-, Regne Unit, Xile foren els països signants; seixant, emperò la porta oberta perquè qualssevol dels països membres de l'ONU pogués afegir-se, o qualsevol estat convidat per la totalitat dels signataris. Els 12 signataris eren els països que havien realitzat activitats científiques a l'Antàrtida i els seus voltants durant l'any geofísic ingternacional (1957-1958). El tractat es signà Washington i entrava en vigor el 23 de juny de 1961.

Des de llavors 35 països s'ha afegit; podeu consultar-los aquí.

Quan hom és preguntat al respecte del que significa el Tractat Antàrtic el que creu saber és que nega les aspiracions territorials (de fet les congela, sense menoscau de les territorialitats prèvies), impedeix les activitats militars en el seu sòl i sols permet l'investigació científica en el terreny antàrtic. (Al final del fil podeu llegir en versió castellana el text del tractat).

Considerant, per exemple, les reclamacions territorials russes del territori polar àrtic, tot i que el protocol antàrtic se suposa que és aprovat "sine die", ens fa pensar en la importància de regular a nivell internacional (després cal cumplir-les, que ja sabem què succeix amb "certes" resolucions de la ONU) la protecció de determints espais.

L'Antàrtida és un bé del planeta i consegüentment entre tots l'hem de protegir; i ens ha de servir com a espill per entendre que tot el planeta hauria d'ésser preservat de la mateixa manera. Des del moment que ens hem otorgat el títol de "espècie superior" cal demostrar-ho i defensar el planeta i la seva vida per damunt de qualsevulla estupidesa humana.



P.S.: Recordeu que podeu visitar la pàgina del Secratariat del Tractat Antàrtic aquí i la del Scientific Comitee on Antectic Reseach aquí

P.S.II: la pàgina del Comité Polar Espanyol és aquesta.


El tractat antàrtic diu:

PREAMBULO

Los Gobiernos de Argentina, Australia, Bélgica, Chile, la República Francesa, Japón, Nueva Zelandia, Noruega, la Unión del Africa del Sur, la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas, el Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda del Norte y los Estados Unidos de América.
Reconociendo que es en interés de toda la humanidad que la Antártida continúe utilizándose siempre exclusivamente para fines pacíficos y que no llegue a ser escenario u objeto de discordia internacional;
Reconociendo la importancia de las contribuciones aportadas al conocimiento científico como resultado de la cooperación internacional en la investigación científica en la Antártida;
Convencidos de que el establecimiento de una base sólida para la continuación y el desarrollo de dicha cooperación, fundada en la libertad de investigación científica en la Antártida, como fuera aplicada durante el Año Geofísico Internacional, concuerda con los intereses de la ciencia y el progreso de toda la humanidad.
Convencidos, también, de que un Tratado que asegure el uso de la Antártida exclusivamente para fines pacíficos y la continuación de la armonía internacional en la Antártida promoverá los propósitos y principios enunciados en la Carta de las Naciones Unidas,

Han acordado lo siguiente:

ARTICULO I
La Antártida se utilizará exclusivamente para fines pacíficos. Se prohibe entre otras, toda medida de carácter militar, tal como el establecimiento de bases y fortificaciones militares, la realización de maniobras militares, así como los ensayos de toda clase de armas. El presente Tratado no impedirá en empleo de personal o equipo militares, para investigaciones científicas o para cualquier otro fin pacífico.

ARTICULO II
La libertad de investigación científica en la Antártida y la cooperación hacia ese fin, como fueran aplicadas durante el Año Geofísico Internacional, continuarán, sujetas a las disposiciones del presente Tratado.

ARTICULO III
1.Con el fin de promover la cooperación internacional en la investigación científica en la Antártida, prevista en el Artículo II del presente Tratado, las Partes Contratantes acuerdan proceder, en la medida más amplia posible: (a) al intercambio de información sobre los proyectos de programas científicos en la Antártida, a fin de permitir el máximo de economía y eficiencia en las operaciones; (b) al intercambio de personal científico entre las expediciones y estaciones en la Antártida; (c) al intercambio de observaciones y resultados científicos sobre la Antártida, los cuales estarán disponibles libremente; Al aplicarse este artículo se dará el mayor estímulo a establecimiento de relaciones cooperativas de trabajo con aquellos Organismos Especializados de las Naciones Unidas y con otras organizaciones internacionales que tengan interés científico o técnico en la Antártida.

ARTICULO IV
1.Ninguna disposición del presente Tratado se interpretará:

(a) como una renuncia, por cualquiera de las Partes contratantes, a sus derechos de soberanía territorial o a las reclamaciones territoriales en la Antártida, que hubiere hecho valer precedentemente; (b) como una renuncia o menoscabo, por cualquiera de las Partes Contratantes, a cualquier fundamento de reclamación de soberanía territorial en la Antártida que pudiera tener, ya sea como resultado de sus actividades o de las de sus nacionales en la Antártida, o por cualquier otro motivo; (c) como perjudicial a cualquiera de las Partes Contratantes, en lo concerniente a su reconocimiento o no reconocimiento del derecho de soberanía territorial, de una reclamación o de un fundamento de reclamación de soberanía territorial de cualquier Estado en la Antártida.

2.Ningún acto o actividad que se lleve a cabo mientras el presente Tratado se halle en vigencia constituirá fundamento para hacer valer, apoyar o negar una reclamación de soberanía territorial en la Antártida, ni para crear derechos de soberanía en esta región. No se harán nuevas reclamaciones anteriormente hechas valer, mientras el presente Tratado se halle en vigencia.

ARTICULO V
1.Toda explosión nuclear en la Antártida y la eliminación de desechos radioactivos en dicha región quedan prohibidas. 2.En caso de que se concluyan acuerdos internacionales relativos al uso de la energía nuclear, comprendidas las explosiones nucleares y la eliminación de desechos radioactivos, en los que sean Partes todas las Partes Contratantes cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, las normas establecidas en tales acuerdos se aplicarán en la Antártida.

ARTICULO VI
Las disposiciones del presente Tratado se aplicarán a la región situada al sur de los 60º de latitud sur, incluidas todas las barreras de hielo; pero nada en el presente Tratado perjudicará o afectará en modo alguno los derechos o el ejercicio de los derechos de cualquier Estado conforme al Derecho Internacional en lo relativo a la alta mar dentro de esa región.

ARTICULO VII
1.Con el fin de promover los objetivos y asegurar la aplicación de las disposiciones del presente Tratado, cada una de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones a que se refiere el Artículo IX de este Tratado, tendrá derecho a designar observadores para llevar a cabo las inspecciones previstas en el presente Artículo. Los observadores serán nacionales de la Parte Contratante que los designa. Sus nombres se comunicarán a cada una de las demás Partes Contratantes que tienen derecho a designar observadores, y se les dará igual aviso cuando cesen en sus funciones. 2.Todos los observadores designados de conformidad con las disposiciones del párrafo 1 de este Artículo gozarán de entera libertad de acceso, en cualquier momento, a cada una y a todas las regiones de la Antártida. 3.Todas las regiones de la Antártida, y todas las estaciones, instalaciones y equipos que allí se encuentren, así como todos los navíos y aeronaves, en los puntos de embarque y desembarque de personal o de carga en la Antártida, estarán abiertos en todo momento a la inspección por parte de cualquier observador designado de conformidad con el párrafo 1 de este artículo. 4.La observación aérea podrá efectuarse, en cualquier momento, sobre cada una y todas las regiones de la Antártida por cualquiera de las Partes Contratantes que estén facultadas a designar observadores. 5.Cada una de las Partes Contratantes, al entrar en vigencia respecto de ella el presente Tratado, informará a las otras Partes Contratantes y, en lo sucesivo, les informará por adelantado sobre: (a) toda expedición a la Antártida y dentro de la Antártida en la que participen sus navíos o nacionales, y sobre todas las expediciones a la Antártida que se organicen o partan de su territorio; (b) todas las estaciones en la Antártida ocupadas por sus nacionales, y (c) Todo personal o equipo militares que se proyecte introducir en la Antártida, con sujeción a las disposiciones del párrafo 2 del Artículo 1 del presente Tratado.

ARTICULO VIII
1.Con el fin de facilitarles el ejercicio de las funciones que les otorga el presente Tratado, y sin perjuicio de las respectivas posiciones de las Partes Contratantes, en lo que concierne a la jurisdicción sobre todas las demás personas en la Antártida, los observadores designados de acuerdo con el párrafo 1 del Artículo VII y el personal científico intercambiado de acuerdo con el subpárrafo 1 b) del Artículo III del Tratado, así como los miembros del personal acompañante de dichas personas, estarán sometidos sólo a la jurisdicción de la Parte Contratante de la cual sean nacionales, en lo referente a las acciones u omisiones que tengan lugar mientras se encuentren en la Antártida con el fin de ejercer sus funciones. 2.Sin perjuicio de las disposiciones del párrafo 1 de este Artículo, y en espera de la Adopción de medidas expresadas en el subpárrafo 1 e) del Artículo IX, las Partes Contratantes, implicadas en cualquier controversia con respecto al ejercicio de la jurisdicción en la Antártida, se consultarán inmediatamente con el ánimo de alcanzar una solución mutuamente aceptable.

ARTICULO IX
1.Los representantes de las Partes Contratantes, nombradas en el preámbulo del presente Tratado se reunirán en la ciudad de Canberra dentro de los dos meses después de la entrada en vigencia del presente Tratado y, en adelante, a intervalos y en lugares apropiados, con el fin de intercambiar informaciones, consultarse mutuamente sobre asuntos de interés común relacionados con la Antártida, y formular, considerar y recomendar a sus Gobiernos medidas para promover los principios y objetivos del presente Tratado, inclusive medidas relacionadas con: a) uso de la Antártida para fines exclusivamente pacíficos; b) facilidades para la investigación científica en la Antártida; c) facilidades para la cooperación científica internacional en la Antártida; d) facilidades para el ejercicio de los derechos de inspección previstos en el Artículo VII del presente Tratado; e) cuestiones relacionadas con el ejercicio de la jurisdicción en la Antártida; f) protección y conservación de los recursos vivos de la Antártida. 2.Cada una de las Partes Contratantes que haya llegado a ser Parte del presente Tratado por adhesión, conforme al Artículo XIII, tendrá derecho a nombrar representantes que participarán en las reuniones mencionadas en el párrafo 1 del presente Artículo, mientras dicha Parte Contratante demuestre su interés en la Antártida mediante la realización en ella de investigaciones científicas importantes, como el establecimiento de una estación científica o el envío de una expedición científica. 3.Los informes de los observadores mencionados en el Artículo VII del presente Tratado serán transmitidos a los representantes de las Partes Contratantes, que participen en las reuniones a que se refiere el párrafo 1 del presente artículo. 4.Las medidas contempladas en el párrafo 1 de este artículo entrarán en vigencia cuando las aprueben todas las Partes Contratantes, cuyos representantes estuvieron facultados a participar en las reuniones que se celebraron para considerar esas medidas. 5.Cualquiera o todos los derechos establecidos en el presente Tratado podrán ser ejercidos desde la fecha de sus entrada en vigencia, ya sea que las medidas para facilitar el ejercicio de tales derechos hayan sido o no propuestas, consideradas o aprobadas conforme a las disposiciones de este artículo.

ARTICULO X
Cada una de las Partes Contratantes se compromete a hacer los esfuerzos apropiados, compatible con la carta de las Naciones Unidas, con el fin de que nadie lleve a cabo en la Antártida ninguna actividad contraria a los propósitos y principios del presente Tratado.

ARTICULO XI
1.En caso de surgir una controversia entre dos o más de las Partes Contratantes, concerniente a la interpretación o a la aplicación del presente Tratado, dichas Partes Contratantes se consultarán entre sí con el propósito de resolver la controversia por negociación, investigación, mediación, conciliación, arbitraje, decisión judicial u otros medios pacíficos, a su elección. 2.Toda controversia de esa naturaleza, no resuelta por tales medios, será referida a la Corte Internacional de Justicia, con el consentimiento, en cada caso, de todas las partes en controversia para su resolución; pero la falta de acuerdo para referirla a la Corte Internacional de Justicia no dispensará a las partes en controversia de la responsabilidad de seguir buscando una solución por cualquiera de los diversos medios pacíficos contemplados en el párrafo 1 de este Artículo.

ARTICULO XII
1. a) El presente Tratado podrá ser modificado o enmendado, en cualquier momento, con el consentimiento unánime de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX. Tal modificación o tal enmienda entrará en vigencia cuando el Gobierno depositario haya sido notificado por la totalidad de dichas Partes Contratantes de que las han ratificado. b) subsiguientemente, tal modificación o tal enmienda entrará en vigencia, para cualquier otra Parte Contratante, cuando el Gobierno depositario haya recibido aviso de su ratificación. Si no se recibe aviso de ratificación de dicha Parte Contratante dentro del plazo de dos años, contados desde la fecha de entrada en vigencia de la modificación o enmienda, en conformidad con lo dispuesto en el subpárrafo 1 a) de este Artículo, se la considerará como habiendo dejado de ser Parte del presente Tratado en la fecha de vencimiento de tal plazo. 2. a) Si después de expirados treinta años, contados desde la fecha de entrada en vigencia del presente Tratado, cualquiera de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, así lo solicita, mediante una comunicación dirigida al Gobierno depositario, se celebrará, en el menor plazo posible, una Conferencia de todas las Partes Contratantes para revisar el funcionamiento del presente Tratado. b) Toda modificación o enmienda al presente Tratado, aprobada en tal conferencia por la mayoría de las Partes Contratantes en ella representadas, incluyendo la mayoría de aquellas cuyos representantes están facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, se comunicará a todas las Partes Contratantes por el Gobierno depositario, inmediatamente después de finalizar la Conferencia, y entrará en vigencia de conformidad con lo dispuesto en el párrafo 1 del presente Artículo. c) Si tal modificación o tal enmienda no hubiere entrado en vigencia, de conformidad con lo dispuesto en el subpárrafo 1 a) de este Artículo, dentro de un período de dos años, contados desde la fecha de su comunicación a todas las Partes Contratantes, cualquiera de las Partes Contratantes podrá, en cualquier momento, después de la expiración de dicho plazo, informar al Gobierno depositario que ha dejado de ser parte del presente Tratado, y dicho retiro tendrá efecto dos años después que el Gobierno depositario haya recibido esta notificación.

ARTICULO XIII
1.El presente Tratado estará sujeto a la ratificación por parte de los estados signatarios. Quedará abierto a la adhesión de cualquier Estado que sea miembro de las Naciones Unidas, o de cualquier otro Estado que pueda ser invitado a adherirse al Tratado con el consentimiento de todas las Partes Contratantes cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX del Tratado. 2.La ratificación del presente Tratado o la adhesión al mismo será efectuada por cada Estado de acuerdo con sus procedimientos constitucionales. 3.Los instrumentos de ratificación y los de adhesión serán depositados ante el Gobierno de los Estados Unidos de América, que será el Gobierno depositario. 4.El Gobierno depositario informará a todos los Estados signatarios y adherentes sobre la fecha de depósito de cada instrumento de ratificación o de adhesión y sobre la fecha de entrada en vigencia del Tratado y de cualquier modificación o enmienda al mismo. 5.Una vez depositados los instrumentos de ratificación por todos los Estados signatarios, el presente Tratado entrará en vigencia para dichos Estados y para los Estados; que hayan depositado sus instrumentos de adhesión. En lo sucesivo, el Tratado entrará en vigencia para cualquier Estado adherente una vez que deposite su instrumento de adhesión. 6.El presente Tratado será registrado por el Gobierno depositario conforme al Artículo 102 de la Carta de las Naciones Unidas.

ARTICULO XIV
El presente Tratado, hecho en los idiomas inglés, francés, ruso y español, siendo cada uno de estos textos igualmente auténtico, será depositado en los Archivos del Gobierno de los Estados Unidos de América, el que enviará copias debidamente certificadas del mismo a los Gobiernos de los Estados signatarios y de los adherentes. EN TESTIMONIO DE LO CUAL, los infrascritos Plenipotenciarios, debidamente autorizados, suscriben el presente Tratado. HECHO en Washington, el primero de diciembre de mil novecientos cincuenta y nueve.


aquí l'original

visit this

Lizzie Siddal

Ahir la Núria Piferrer, alter ego de la Névoa, (myspace) féu una referència a Lizzie Siddal.

Al llegir el seu nom quelcom en el meu cervell s'activà sabent que aquest era un nom que coneixíem; poc després vàrem recordar el motiu:



Aquest quadre de John Everett Millais, Ophelia, és l'obra més coneguda, probablement, dels pre-refaelites, i és una autèntica joia de la pintura que es pot veure a la Tate Gallery de London.

Ara bé, el que potser tothom desconeix al respecte d'aquesta peça són les calamitats que Lizzie Siddal patí durant la seva creació.

Sidall (el seu futur espós li tragué la segona "l") fou descoberta per Deverell mentre treballava en una botiga on es venien barrets -vigilem amb l'expressió!-. Aquest decidí, veient la seva especial bellesa, "utilitzar-la" com a model. Així fou com entrà en contacte amb els pre-rafaelites on coneixeria a Dante Gabriel Rossetti, el pintor, poeta, traductor, qui l'immortalitzaria en molts quadres i serien una parella de difícil relació, on mostraren el millor i pitjor de cadascun i que donà autèntiques obres d'art a la humanitat.

Parlàvem d'Ofèlia. Per a realitzar el quadre que representa el tràgic final de l'enamorada de Hamlet (acte IV, escenes V-VII -trobareu algun fragment al final de l'entrada-) Millais féu que Siddal posés en una banyera plena d'aigua, en ple hivern, perquè aconseguís representar millor l'ofegament. Es diu que el pintor posava espelmes enceses sota la banyera per entibiar l'aigua; però que alguna vegada no s'adonà que s'apagaren -i ella no digué res- i l'aigua gairebé es congelà. Això provocà l'emmalaltiment de Lizzie, de pneumònia; i que son pare demanés al pintor diners per pagar el metge.

Les llegendes respecte la seva persona foren molt més enllà. Després de la seva mort, sembla que sobrevinguda per una sobredosi de làudanum, Rossetti l'enterrà amb les seves poesies. Set anys després l'exhumà per recuperar-les i publicar-les; i es diu que ella continuava bella i prístina, i els seus sorprenents cabells havien continuat creixent.



(Beata Beatrix de D.G.Rossetti, Tate Gallery, London)

Però ella no sols fou la musa pre-rafaelita, majoritàriament de Rossetti; ella fou una poetessa. Havia descobert de ben petita la poesia en les obres mestres del gran Lord Alfred Tennysson.

The Lust of the Eyes

I care not for my Lady’s soul
Though I worship before her smile;
I care not where be my Lady’s goal
When her beauty shall lose its wile.

Low sit I down at my Lady’s feet
Gazing through her wild eyes
Smiling to think how my love will fleet
When their starlike beauty dies.

I care not if my Lady pray
To our Father which is in Heaven
But for joy my heart’s quick pulses play
For to me her love is given.

Then who shall close my Lady’s eyes
And who shall fold her hands?
Will any hearken if she cries
Up to the unknown lands?

Una ràpida traducció al vol podria ésser:

No prego per l'ànima de la meva Dama,
tot i que abans havia adorat el seu somrís.
No em preocupa el destí de la meva Dama
quan la seva bellesa hagi perdut el seu encant.

Resto assegut al peus de la meva Dama
contemplant fixament el seus ulls salvatges,
somrient pensant como fugirà el meu amor
quan la seva bellesa refulgent mori.

No em preocupa si la meva Dama
resa al Nostre Pare que és al Cel;
el meu cor batega alegre
sabent que el seu amor m'és donat.

I així, qui tancarà els ulls de la meva Dama?
Qui doblegarà les seves mans?
Algú l'escoltarà si plora
quan vagi camí de les Terres Desconegudes?

Aquí trobem una altra dona menystinguda pel seu present i per la història. Em sembla un gran encert que sigui protagonista del primer disc d'artista de la Névoa.

Una dona que era molt més que un rostre...
(trista reflexió que avui dia encara cal fer parlant de moltes i del tracte que reben...)

Sembla que escrigué: (...) a ningú importava la meva ànima (...)


Us deixo una pàgina on podeu trobar informació. (aquí)


Com no podia ésser de cap altra forma, aquí us deixo el tema d'Ofèlia interpretat per la fadista catalana Névoa -peça del seu disc (sublim) Entre les pedres i els peixos-:



Els fragments del final d'Ofèlia a Hamlet del gran W.Shakespeare:

meitat del acte IV escena V:

LAERTES
How now! what noise is that?
Re-enter OPHELIA
O heat, dry up my brains! tears seven times salt,
Burn out the sense and virtue of mine eye!
By heaven, thy madness shall be paid by weight,
Till our scale turn the beam. O rose of May!
Dear maid, kind sister, sweet Ophelia!
O heavens! is't possible, a young maid's wits
Should be as moral as an old man's life?
Nature is fine in love, and where 'tis fine,
It sends some precious instance of itself
After the thing it loves.

OPHELIA
[Sings]
They bore him barefaced on the bier;
Hey non nonny, nonny, hey nonny;
And in his grave rain'd many a tear:--
Fare you well, my dove!

LAERTES
Hadst thou thy wits, and didst persuade revenge,
It could not move thus.

OPHELIA
[Sings]
You must sing a-down a-down,
An you call him a-down-a.
O, how the wheel becomes it! It is the false
steward, that stole his master's daughter.

LAERTES
This nothing's more than matter.

OPHELIA
There's rosemary, that's for remembrance; pray,
love, remember: and there is pansies. that's for thoughts.

LAERTES
A document in madness, thoughts and remembrance fitted.

OPHELIA
There's fennel for you, and columbines: there's rue
for you; and here's some for me: we may call it
herb-grace o' Sundays: O you must wear your rue with
a difference. There's a daisy: I would give you
some violets, but they withered all when my father
died: they say he made a good end,--
Sings

For bonny sweet Robin is all my joy.

LAERTES
Thought and affliction, passion, hell itself,
She turns to favour and to prettiness.

OPHELIA
[Sings]
And will he not come again?
And will he not come again?
No, no, he is dead:
Go to thy death-bed:
He never will come again.
His beard was as white as snow,
All flaxen was his poll:
He is gone, he is gone,
And we cast away moan:
God ha' mercy on his soul!
And of all Christian souls, I pray God. God be wi' ye.
Exit

meitat de l'acte V escena VII:

Enter QUEEN GERTRUDE

How now, sweet queen!

QUEEN GERTRUDE
One woe doth tread upon another's heel,
So fast they follow; your sister's drown'd, Laertes.

LAERTES
Drown'd! O, where?

QUEEN GERTRUDE
There is a willow grows aslant a brook,
That shows his hoar leaves in the glassy stream;
There with fantastic garlands did she come
Of crow-flowers, nettles, daisies, and long purples
That liberal shepherds give a grosser name,
But our cold maids do dead men's fingers call them:
There, on the pendent boughs her coronet weeds
Clambering to hang, an envious sliver broke;
When down her weedy trophies and herself
Fell in the weeping brook. Her clothes spread wide;
And, mermaid-like, awhile they bore her up:
Which time she chanted snatches of old tunes;
As one incapable of her own distress,
Or like a creature native and indued
Unto that element: but long it could not be
Till that her garments, heavy with their drink,
Pull'd the poor wretch from her melodious lay
To muddy death.

LAERTES
Alas, then, she is drown'd?

QUEEN GERTRUDE
Drown'd, drown'd.

LAERTES
Too much of water hast thou, poor Ophelia,
And therefore I forbid my tears: but yet
It is our trick; nature her custom holds,
Let shame say what it will: when these are gone,
The woman will be out. Adieu, my lord:
I have a speech of fire, that fain would blaze,
But that this folly douts it.

Exit

*

Career progression in science – options beyond the bench

Aquest matí al Parc Científic de Barcelona es realitzava la sessió Career progression in science – options beyond the bench.

La sessió consisitia en set petites xerrades al respecte de les vies que havien seguit a nivell professional després del degree; i després la possibilitat de xerrar "indivualment".

"un acte adreçat a estudiants i joves investigadors amb l’objectiu de donar una visió més àmplia de les sortides professionals científiques"

Ha sigut interessant; però tampoc és que haguem vist res nou a l'horitzó.

Bé, nosaltres seguirem en la nostra recerca de feina...

Us deixo el link de la jornada aquí

Mentrestant us deixo uns links interessants:

* una pàgina de Millipore per trobar vies metabòliques i de senyalització (aquí)

* també ho podeu trobar a Biocarta (aquí)


P.S.: espero demà tenir temps per poder escriure quelcom al respecte dels ja complerts 50 anys del Tractat Antàrtic.

POSSIBILITATS

Fa un cert temps una bona amiga, l'Astrid, em féu conèixer un text de la gran Wislawa Szymborska. Crec recordar que ella l'havia descoberta arran d'una versió que Gerard Quintana llegí, o cantà, en algun dels seus concerts.

Allò em permeté gaudir d'aquesta gran reflexió emocional feta poesia, i començar a submergir-me en la seva obra.

I quan arribà Theía Manía -la meva primera lectura poètica- no podia captenir-me i la vaig llegir al principi d'aquell, llarg, recital. Cercant alguna versió en català íntergre del text vam topar amb una versió anglesa (de l'any 1997 per S.Baranczak & S. Cavanagh) -podeu llegir-la aquí- que em "permeté" fer-ne una en català. És aquesta -amb alguna lleugera millora- la versió que avui us ofereixo.

Prefereixo el cinema.
Prefereixo els gats.
Prefereixo els roures a les ribes del Warta.
Prefereixo Dickens a Dostoievski.
Prefereixo que m’agradi la gent
a estimar l’humanitat.
Prefereixo tenir a la mà fil i agulla.
Prefereixo el color verd.
Prefereixo no afirmar
que la raó és la culpable de tot.
Prefereixo les excepcions.
Prefereixo sortir abans.
Prefereixo parlar d’una altra cosa amb els metges.
Prefereixo les velles il.lustracions.
Prefereixo el ridícul d’escriure poemes
al ridícul de no escriure'ls.
Prefereixo, en amor, els aniveraris no assenyalats
que poden celebrar-se cada dia.
Prefereixo els moralistes que no em prometen res.
Prefereixo la bondat conscient
que una d'ingènua.
Prefereixo la terra vestida de civil.
Prefereixo els països conquerits als conqueridors.
Prefereixo tenir algunes reserves.
Prefereixo l’infern del caos a l’infern de l’ordre.
Prefereixo les faules dels Grimm
a les primeres planes del diari.
Prefereixo les fulles sense flors a la flor sense fulles.
Prefereixo els gossos amb la cua sense tallar.
Prefereixo els ulls clars perquè els tinc foscos.
Prefereixo els calaixos.
Prefereixo els gossos amb la cua no tallada.
Prefereixo moltes coses que aquí no he esmentat,
a moltes altres que tampoc he esmentat.
Prefereixo els zeros a granel
abans que els alineats en una xifra.
Prefereixo el temps dels insectes
al temps sideral.
Prefereixo tocar fusta.
Prefereixo no demanar com de llarg i quan.
Prefereixo considerar finalment la possibilitat
que l'existència tingui la seva pròpia raó d'ésser.

WISLAWA SZYMBORSKA

La versió original en polonés seria aquesta:

MOŻLIWOŚCI

Wolę kino.
Wolę koty.
Wolę dęby nad Wartą.
Wolę Dickensa od Dostojewskiego.
Wolę siebie lubiącą ludzi
niż siebie kochającą ludzkość.
Wolę mieć w pogotowiu igłę z nitką.
Wolę kolor zielony.
Wolę nie twierdzić,
że rozum jest wszystkiemu winien.
Wolę wyjątki.
Wolę wychodzić wcześniej.
Wolę rozmawiać z lekarzami o czymś innym.
Wolę stare ilustracje w prążki.
Wolę śmieszność pisania wierszy
od śmieszności ich niepisania.
Wolę w miłości rocznice nieokrągłe,
do obchodzenia na co dzień.
Wolę moralistów,
którzy nie obiecują mi nic.
Wolę dobroć przebiegłą od łatwowiernej za bardzo.
Wolę ziemię w cywilu.
Wolę kraje podbite niż podbijające.
Wolę mieć zastrzeżenia.
Wolę piekło chaosu od piekła porządku.
Wolę bajki Grimma od pierwszych stron gazet.
Wolę liście bez kwiatów niż kwiaty bez liści.
Wolę psy z ogonem nie przyciętym.
Wolę oczy jasne, ponieważ mam ciemne.
Wolę szuflady.
Wolę wiele rzeczy, których tu nie wymieniłam,
od wielu również tu nie wymienionych.
Wolę zera luzem
niż ustawione w kolejce do cyfry.
Wolę czas owadzi od gwiezdnego.
Wolę odpukać.
Wolę nie pytać jak długo jeszcze i kiedy.
Wolę brać pod uwagę nawet tę możliwość,
że byt ma swoją rację.

W.Szymborska

fotografia feta per Raquel Riba Raja

*

La Dignitat de Catalunya

Catalunya és una nació; i tot i això, forma part de l'estat espanyol. Això pot agradar més o menys, però ara mateix és la realitat. Més enllà de les idees polítiques de cadascú, la societat civil, quan l'estament polític sembla una mica divagador, cal que agafi el brau per les banyes i el guiï cap a bon port.

Personalment, i degut al fet que creec, encara avui dia, en les dies que hom pot trobar resumides en el Manifest Comunista -òbviament cal una reescriptura contemporània, però això són figues d'un altre paner-, m'haugés agradat una construcció sòlida i ferma de la II República Espanyola, considerada com la Confederació de Pobles Ibèrics. Emperò, cada vegada estic més convençut que el nostre camí necessita, com a poble, escindir-se de les cadenes que el traben.

Quan es realitzà la consulta en referèndum respecte al projecte de nou Estatut per a Catalunya vaig votar en contra. Per convicció, no sota l'aixopluc de cap partit ni associació. Creia absolutament injust que s'haugés retallat allò que el poble sobiranà, mitjançant els seus legítims representants i amb una majoria espaordidora, havia decidit. [No oblidem les promeses des d'una balconada que es quedaren en res i qui vengué el país per una fotografia.]

Emperò això, crec una molt encertada iniciativa la realitzada per dotze diaris de la nostra terra en defensa de la Dignitat de Catalunya i del respecte que es mereix el projecte d'Estatut que fou aprovat en referèndum.

Aquest editorial que en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels diaris:
El Periodico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

*

Waslala

Melisandra balancea sus piernas sobre el río que corre lentamente junto a la hacienda de su abuelo. Aguarda, con la calma propia de los habitantes de Fagua, la llegada anual de los contrabandistas que traerán las últimas noticias del mundo. Pero, esta vez, un forastero desconocido le propone a Melisandra emprender juntos la aventura con la siempre soñó: encontrar Waslala, el paraíso en cuya búsqueda se perdieron sus padres, un lugar que parece haberse esfumado dejando tan sólo la huella sutil de un ideal imposible, un sueño maravilloso grabado en el recuerdo de unos pocos.

En esta nueva novela, Gioconda Belli, celebrada autora de La mujer habitada, recrea con vigorosa voz uno de los mitos que acompañan al hombre desde el origen del pensamiento: la búsqueda de la Utopía.

Aquesta és la ressenya que a la pàgina de l'autora es diu al respecte de l'obra.

La novel·la, com es diu a la nota superior, tracta de la recerca d'una civilització perduda; una civilització que sembla que hauria ésser capaç de concedir-li un espai físic per residir a l'Utopia de Thomas Moro. La narració transcorre a Faguas, com La mujer habitada; però no té la màgia que destil·lava la primera novel·la d'aquesta genial poetessa.

És cert que al llarg de tota la narració et vas trobant amb les perles de l'imaginari de Belli, això també implica tota la seva vessant política-. I tot i que t'enganxa i vols veure com evoluciona l'aventura de Melisandra, i amb ella el país -i esperes que totes i tots-, no té la força d'altres textos seus. Ara bé, té moments sublims on les llàgrimes et cauen pel rostre. És una recerca de la més bella bellesa, la vida agafant la mà de la justícia, en meitat de la injustícia; és el desig de trobar una flor en un abocador (parafrasejant la publicitat d'una pel·lícula).

Potser per els més "giocondabellics" sigui una micona menys del que hom pot esperar al principi; tot i això es gaudeix la seva lectura i es troben bells passatges i és una recomanable novel·la.


curiositats:

una pensió en el camí francès del Camí de Sant Jaume (llàstima que no sigui en el Nord) aquí.

workcamps aquí

La sordidesa humana

Aquest matí la Raquel i jo hem gaudit d'un regalet cultural gràcies a CULTRUTA. Vàrem guanyar dos tickets per fer una ruta gratis; així que abans que expirés el termini vàrem decidir fer una de les que encara no havíem fet.

Aquesta vegada era centrada en la Barcelona Sòrdida: la (de vegades injusta) justícia humana i les seves vinculacions a la divina en l'àmbit de la ciutat de Barcelona. Com sempre, molt interessants -tot i que això d'escoltar el Joan en castellà era una mica estrany-.

Sigui com sigui hem tornat a aprendre coses; a més com són relacioandes amb la nostra ciutat, encara agraden més. I aquesta vegada hem pogut tornar a reflexionar sobre un aspecte que des de sempre em té fascinat: el costat fosc de la humanitat, la molt humana inhumna capacitat d'infringir-nos dolor...