cavalcada de reis 2009

la bogeria consumista és gairebé finalitzada...

però aquest any el càrrec a Coordinadora m'obliga a ser-hi a la Cavalcada de Barcelona amb la carrosa de la Carbonera...

sort que sempre hi és la bona companyia...

llibres 2008

• MOBY DICK Hermann Melville (comentari aquí)


• LA PELL FREDA Albert Sánchez Piñol (comentari pendent)


• LAS DESVENTURAS DEL JOVEN WERTHER Johan Wolfgang von Goethe


• EL PERGAMINO DE LA SEDUCCIÓN Gioconda Belli (comentari aquí)


• DIEZ NEGRITOS Agatha Christie


• FOLLIA Pep Bau


• SI MUERO ANTES DE DESPERTAR... Miquel Àngel Barrau i Salguero


• LA PENSIÓ EVA Andrea Camilleri


• NOMÉS SEXE Daniella Freixas


• CIMS BORRASCOSOS Emily Brontë (comentari aquí)


• EL FANTASMA DE LA ÓPERA Gaston Leroux (comentari aquí)


• EL JUEGO DE VIVIR Fabián Estapé


• NOSTRA SENYORA DE PARÍS Victor Hugo (comentari aquí)


• EL SILENCIO DE LAS SIRENAS Adelaida García Morales (comentari aquí)


• LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES Jules Verne (comentari aquí)


• POSTDATA: T'ESTIMO Cecelia Ahern (comentari aquí)


• EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS John Boyne (comentari aquí)


• GRANDES MAESTROS DE LA PINTURA: COURBET


• LA PELIGROSA IDEA DE DARWIN Daniel C. Dennet (comentari aquí)


• LA IDEA D'EUROPA Georg Steiner (comentari aquí)


• LLENGUA ABOLIDA (1973-1988) Maria-Mercè Marçal (comentari aquí)


• CLARA Y LA PENUMBRA José Carlos Comoza (comentari aquí)


• ELEGIES DEL FINAL CONEGUT Teresa Colom (comentari pendent)


• EL JUEGO DEL ÁNGEL Carlos Ruiz Zafón (comentari pendent)


• CARTES A UN JOVEN POETA Rainer Maria Rilke (comentari aquí)


• RAÓ DE COS Maria-Mercè Marçal (comentari aquí)


• POEMA DEL VELL MARINER Samuel T. Coleridge (comentari aquí)


• NAVIDAD DE UN NIÑO EN GALES Dylan Thomas (comentari aquí)


• EL PETIT LLIBRE DEL AMOR Antoni Bolinches


• LA CIUDADELA A.J.Cronin aquí


• TREMPANT T'EMPAITO Celdoni Fonoll (comentari aquí)

imatge: The Picture Book; Renoir; Dixon Museum. Memphis. USA.

ALOMA

L'amor em fa fàstic!

Així comença Aloma de Mercè Rodorera [si exceptuem la dedicatòria i la cita d'Anna Karenina de Tolstoi "I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més regunant.].

És aquesta un molt ideal forma d'encetar la novel·la (si més no la seva versió, la de 1968), considerant la seva història i el que succeirà. La història, per la qual obtingué el premi Creixells l'any 1937, ens narra el dur trànsit de la infantesa a la maduresa vist des dels ulls del primer amor; millor dit, des de la primera decepció de l'amor. Tot això dins de les típiques envolures de l'autora barcelonina: la importància de l'ambient familiar, el pes de la casa comuna i les sempre presents flors com a reflex de la natura.

Si reviseu el meu comentari quan vai' llegir la novel·la (aquí) podreu comprovar que fou molt crític amb la mateixa. Tot i això, el temps atempera totes les passions i porta el seu record cap a un punt més equilibrat. Així que ara diria que l'obra em sembla una petita obra des de la que la juventut s'apropa a la duresa de la vida i de les trencadisses del cor.

Però avui hem de parlar de l'adaptació que podem vore al TNC.



La valoració que vàrem fer al acabar l'obra -comentari de la nit aquí- variava molt segons les persones; quelcom que és interessant, si és no... total, obre el debat. El primer que podem afirmar és que és el més fluix dels últims tres treballs de Dagoll Dagom, fet que no significa que sigui dolent ni poc recomanable. Personalment, la recomano. Tot i això, podria haver sigut molt més. És com si es quedés en un bon intent; però no del tot reixit.

D'acord; potser no era un text per fer-ne un muscial... però, potser el problema és que calia treballar més l'adaptació del text per aquest art tan especial. Hi ha moments en que les peces queden una mica deslligades del text, i aquestes no sempre acaben de ser especialment explicatives. Tot i això, crec que és una versió acceptable i que aconsegueix transmetre el sentiment de l'obra. No voldria que semblés que no m'agrada la partitura, ans al contrari; però crec que l'adaptació teatral del text no ha sigut tan gran com podia ésser-ho.

Un altre punt dèbil, i molt, són les coreos; molt previsibles (el cas de la pantomima de l'amor és un crim, essent una cançó molt interessant). Per contrpartida, l'escenografia em sembla molt encertada.

Respecte a les actuacions... anem a pams.
Qui torna a sobresortir en un repartiment de Dagoll Dagom és la flamant guanyadora del premi Butaca, Anna Moliner -fet encara més difícil degut a l'alt grau de secundarisme que tenen els personatges acompanyants-. Especialment remarcable és l'actuació a l'inici del segon acte (interessant cançó, novament, llàstima de coreo).
Les dues Alomes -crec que fou una idea interessant jugar amb el fet de l'Aloma gran que narra la història i la jove que la viu; com un reflex de les dues versions de l'obra; però que potser no acaba d'estar del tot ben resolt en l'adaptació- són, com a mínim, correctes. Crec que la Carme Sansa ho fa prou bé, i refelcteix l'esperit rodoredià que té la pròpia Aloma narrant la història, i la Julia Möller crec que aconsegueix transmentre molt bé el que representa Aloma i la seva història.
L'Anabel Totusaus està molt i molt bé en el seu paper d'Anna i costa de identificar-la com a noia. Tot un encert, la seva actuació és molt acurada per al que necessita el seu paper.
Josep Julien com a Joan i Carlos Gramaje com a Robert serien les dues peces menys encertades. Aquell mai ha sigut actor de la meva devoció, i tot i que crec que s'acosta a part del que necessitava el paper no acaba d'ésser versemblant en alguns moments claus. De'n Gramaje, és la vegada que l'he vist més fluix -tot i que a la segona part m'agradà més-; no acaba d'ésser un paper per a ell. Bé, oblidava la Gisela. podríem dir que "progresa adecuadamente" però és massa lluny de poder treballar en aquest tipus d'obres. Com a Coral gairebé és creïble.
De'n Marc Pujol sols es pot dir que és una llàstima que no tingui més pes a l'obra. Així com que el personatge de'n Cabanes, Ferran Frauca -un grandíssim actor i cantant- no acaba de tenir cap necessitat en l'adaptació de l'obra. Del nen; que la cançoneta és tendra i un moment maco de l'obra -crec que toca la fibra, tot i que no fou un dels moments que més m'agradà-; però qui ho feia aquella nit no acabà d'agradar-me en la seva actuació.

Com a valoració final; Sr. Bozzo, aquesta vegada sols l'aprovo, ja que tenia un projecte molt interessant a les mans, però no l'ha dut fins el port més desitjable.

Recomano, emperò l'obra, per les seves part positives i remarcables, essent conscient que podia haver set millor.

llarga vida al teatre.

dels dinars amb amics

avui dia 2 de gener hem fet un dinaret a can Corbatera-Cano per celebrar l'arribada de l'any nou i el fet que seguim junts i que en breu encara serem més...

sempre és meravellós poder gaudir de la bona companyia i deixar que el temps s'escoli sense adonar-se...

em fa especialment feliç sentir la Raquel dir que s'ho ha passat bé estant hores i hores amb les meves amistats; això fa que el cercle es faci perfecte.

aquest any serà fantàstic!!!

imatge: L'amistat; Picasso; L'Ermitage Leningrad.

primer de gener

L'1 de gener de l'any 1820 Rafael de Riego aixecà amb els seus homes a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) per reclamar:

«Es de precisión para que España se salve que el rey Nuestro Señor jure la Ley constitucional de 1812, afirmación legítima y civil de los derechos y deberes de los españoles. ¡Viva la Constitución!».

això seria l'inici de certs aixecaments que culmianrien el dia 10 de març amb l'inici del que es coneix com a Trienni Constitucional o Liberal.

Ara que comença un nou any fora bo que tots ens plantegéssim lluitar per els nostres objectius; i, considerant el fet que part de les meves arrrels siten a Las Cabezas de San Juan, aquest em sembli un personatge digne de recuperació.

Desitgem que el nou any sigui venturós i profitós. Que poguem lluitar pels nostres somnis i desigs i que aconseguim apropar-nos a aquest altre món possible...

P.S.: coneixem tots el conegut com a Himne de Riego?

sant silvestre

hi ha algun motiu especial per el qual avui sigui Sant Silvestre? no ho sé.

valorem? vale...

l'any 2008 -el del mític 8, que li diguin als xinesos...- començava amb una esperança molt gran: semblava que la felicitat científica per fi arriba; emperò, no fou així. L'experiència durà poc; però quedar-se allà hagués significat, com a mínim, un suicidi -no sé de qui-. Així que el somni quedava fet bocins.

llavors vàrem ficar-nos en una altra aventura de somnis -i algun malson- que, tot i que molts no ho esperaven ni desitjaven, encara dura... Esperem que el proper any sigui més beneficiós per a la Coordinadora; per això continuarem treballant.

i durant l'any es succeiren mil i una idees, trobades i moments especials, llibres i concerts...

Però res més especial que trobar ELUFPA. A l'estiu se m'obriren les portes del paradís i vai' decidir passar... i no penso tornar a sortir... Gràcies Raquel.

Per contrarestar el fracàs inicial hem començat el màster; i això em duu al Duran i Reynals a treballar en Rabdomiosarcoma... esperem que sigui profitós.

gràcies a totes les persones que em regaleu la vida; voltros sabeu qui sou... GRÀCIES!!!

que l'any vinent sigui coma mínim igual, i si fos possible, millor per a totes i tots... us estimo.

el regal de cada any d'ATM...

Com cada any quan sortim després de fer el raïm, els tiquets de transport públic seran més cars... Així que avui dia 31 és el de fer càclculs i comprar les els abonaments fins a finals de febrer...

fills de puta!!!

com us atreviu a pujar 50 cèntims les t-10!!! i mentres tant ens omppliu "la parada fastasma" de Gaudí amb llumetes -com totes les grans decissions del consistori del Cap i Casal..-!!!

Llàstima que tots siguem massa cívics i continuarem pagant; però es una maleïda vergonya!!!

els coll dels caps que pensaren tan inteligents decisions -la pujada de les tarifes- haurien de col·locar-se a les vies del metro mentre aquets passen!!!