dijous, 30 d’octubre del 2008

autumnal weather


Per fi canviem d'estació... potser gairebé ens hem saltat la tardor; però tot tornarà... és cert que m'agrada l'hivern, les hores fosques, el fred -el que poc que fa a la meua ciutat-, les sopetes, les ganes d'arraulir-se dins el cos d'algú o de tancar-se sota les flassades per llegir... també és el temps per persar en les renovacions, en desitjar allò que voldrem ésser; pensar que les fulles cauen però que la vida tornarà a nàixer després de dormir la son dels somnis...
tinc la sensació que la tardor és època per passejar, per prendre un té calent en bona companyia, per gaudir d'una nit de teatre, o menjar castanyes tornant a casa d'una exposició... o deixar-se perdre prop de les onades o entre el sotabosc somiant; gaudint de la vida com Coleridge de les passejades.
cerqueu una cançó que us agradi i deixeu-vos seduir bressolats entre les carícies del temps de tardor camí de l'hivern...


dimecres, 29 d’octubre del 2008

vins dolços per la tardor


VINOS DULCES: JORNADA DE PUERTAS ABIERTAS


Día: 29 de octubre. Hora: 16.30 a 20.30 h.


Ideales para tomar como aperitivo. Acompañando un buen foie, quesos azules o chocolate. Imprescindibles con todo tipo de postres y dulces típicos como pasteles, cocas, músicos y panellets. Les proponemos un paseo por algunos de los vinos dulces más representativos de todo el mundo.


Se probarán: Ceretto Moscato d’Asti 2007, Enrique Mendoza Moscatel de La Marina 2007, La Bota de PX Montilla-Moriles Nº. 12, Château Dereszla Tokaji 3 Puttonyos, Beryna Christina 2005, Cazes Muscat de Rivesaltes 2004, Cyprès de Climens 2005 (Sauternes), Muller Moscatel Añejo, MR Moscatel 2007, Castaño Dulce Monastrell 2005 y Niepoort Tawny


Precio: Gratuito.


Lugar: Vinacoteca. València, 595. 08026 Barcelona. // Vinacoteca. Príncep de Viana, 31. 25004 Lleida.


dimarts, 28 d’octubre del 2008

per la meva Txe, ara que viurà a Santiago

ara ja fa un temps, supose que quan ´tot s'estabilitzà després de la relació, vai' escriure aquest petit, en tots els sentits, text per la Txe.

com que ara ha decidit que comença una nova vida a la ciutat de Santiago, crec que és el moment, ja que la compilació Txe's Zoo mai ho féu, de que vegi la llum. així deixem palès que les amistats de debó no es veuen afectades per la distància física, ja que la proximitat sentimental o anímica o espiritual -o si voleu científica-, la guanyarà sempre (i d'això començo a saber-ne una micona).

se'm va estrany que sigui en castellà; sempre parlàrem en català, però també és cert que llavors escrivia més en castellà...





Sé que eres mi amiga.
Y también sé que nos seguimos queriendo...
y mucho;
pero que no es como antes.
Fuimos novios,
amantes,
amigos perfectos;
y ahora somos tú y yo.

Sé que sigues ahí,
caminando entre las brumas
para que no me pierda mucho...
espero que notes mi presencia
por las noches
asegurándome de que no pasas miedo
y que eres feliz
y disfrutas la vida.

Sé que el río fluye,
y el agua nunca es la misma;
pero a veces te añoro...
y me pregunto si a ti te ocurrirá los mismo.
Sólo tengo intención
de recordar los buenos momentos;
me gustaría saber que también piensas hacerlo.

Sé que seguiré aquí
para saber qué ocurre en tu vida;
pero ahora que no escribiré tu historia,
déjame disfrutar de los recuerdos
e inventar nuevas.
Siempre seremos el uno para el otro...

dilluns, 27 d’octubre del 2008

ANYS (i de les seves diferències)


El passat divendres el meu estimat Isaako, el meu "tete", em donava un retall d'un comentari que havia sigut puiblicat al diari metro. Creia que era interessant, i té tota la raó, i que em podia fer certa gràcia. Com així fou, aquí us el deixo; a més, hi ha qui es troba es situacions com la descrita per Marc Villanueva, periodista, en l'article:

AÑOS

¿Es posible tener una pareja mucho más joven que tú y que la cosa funcione? Dicen que es necesario admirar a tu novio/a; entonces, si tiene 15 años menos, admiraré su ingenuidad pero no su inteligenmcia? Hay quien dice que salir con alguien mucho menor es abuso de poder, pero lo cierto es que ambos tenemos poder. La única diferencia es que el mayor lo usa a sabiendas y el menor lo hace inconscientemente. Muchos opinan que a la primera discusión ya se verán las abismales diferencias, que el miembro más joven se ofenderá más porque está menos blindado y que el mayor añorará una mayor esgrima dialéctica. Yo me conformo con una buena reconciliación, sellada con sudor del bueno. Creo que esta tendenciaa que nos guste alguien manor se debe a la eterna búsqueda de la perfección. Te presto mi experiencia y me cedes tu cuerpo. Un trato desfavorable para ambos: de qué me sirve la experiencia de otro y qué voy a hacer com un cuerpo que no me pertenece. Los saborearás pero no se trasplantan. La mujer de mi padre tiene casi 18 años menos que él, supongo que se hereda no sólo un apellido y un poco de pasta, sino también neurosis, privaciones, depresiones no tratadas y frustaciones no vengadas.

Me temo que no seré de los que prefiere salir con gente mayor y que eso me condena a sentirme más protector que protegido, deseante más que deseado. ADemás, tener una pareja mucho más joven es agotador, no sólo porque las sesiones sexuales son atléticas, sino por todo lo que implica alargar las noches, conocer a sus amigos a sabiendas de que no ofrecen el mínimo interés, y lopeor, presentarla a tus amigos que ya ensayan miradas de condescendencia. Los casados me odiarán porque he roto el pacto de que nuestras parejas debían parecerse entre sí para que no deseemos unos las de los otros. y mis amigas me despreciarán por restregarlesblaq ley de la gravedad por los morros. Pues aprovecho esta columna para proclamarlo: me gustas, peque. Porque yo tengo canas y tú tienes ganas. Porque te enfurecen injusticias que a mí ya ni me inmutan. Porque mientras aprendes, desaprendo. Por eso vale la pena todo este rechazo social, vale la pena ser siempre aquel a quien el camarero sirve antes el vino para probarlo. Espero tener que pagar sólo la cuenta y no también los platos rotos y el corazón destrozado.

divendres, 24 d’octubre del 2008

la Txe marxa a viure a Santiago!!!



aquesta nit fem un soparet ja que la meua estimada Txe -tothom li diu Meri- marxa a viure (i treballar) a Santiago de Compostela.

així es demostra lo dura que pot ésser la vida de qui vol treballar com a biòleg...

potser ara ja tinc l'excusa perfecta per fer el Camino de Santiago...

òbviament, és un fins aviat, un fins ara; però no deixa d'ésser una sensació ben estranya saber que una de les teves millors amigues marxa a viure una micona més lluny...

però seguirem junts, com sempre...

kisses & hugs



les fotos tenen entre sis i cinc anys... buf!!!

dijous, 23 d’octubre del 2008

avui (gairebé) tanquem la mercè'08



avui hi ha reunió de Coordinadora; i un dels punts, l'últim, serà la valoració dels actes de foc de la mercè'08. Podria ésser el final de les fetes; però ICUB vol fer una reunió de valoració la setmana vinent (quina casualitat que ho demanai ara...)

la millor valoració a nivell personal és que la vàrem passar, que ja és molt. que en el fons, tot rutllà més o menys com sempre. la junta i la comissió ferem el que crèiem i el millor posible -avui veurem què opina la gent-.

el més important per mi fou la col·laboració de la meva gent per superar aquest stress. gràcies a totes i tots.

com a conclusió, remarcar que des de 5 entitats (ens obrirem a més), geganters, castellers, diables, bestiari i ciutat vella, estem tractant de millorar les condicions de les entitats de cultura popular i tradicional d'arrel catalana. Resta molta feina per fer... i però lluitarem per aconseguir-ho.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

MIAO!!!

diu l'expressió castellana: se juntaron el hambre con las ganas de comer... i a vegades passa.

a la Raquel li feia gràcia poder "maquilla" algú, o si més no, jugar a pintar... i com al paiaso que duc dins també li feia certa gràcia que juguessin amb ell pintant-lo; doncs la resolució de l'equació era fàcil.

coses que passen ara que els dimecres són especialment màgics... (llarga vida a l'empalagosisme!!!) -no us toqueu!!!-




per cert, ara que ens llegim de nit, gràcies per fer-me recuperar la capacitat de tenir idees per escrire... ja vorem on arribem.

què et sembla el cap de setmana del 21-23 per les "vacancetes"? Sé que és una mica tardet, però... bé, ja ho parlarem...


P.S.: algú sap si queden entrades per poder vore els "abueletes aussies"?