ESCAMPADA 2008

El passat dia 9 secció Tabalera de Diables de Les Corts fèrem cap a Sant Boi del Llucçanès per participar en la X edició de l'Escampada.

La veritat és que fou un GRANDÍSSIM cap de setmana. La companyia, com havia d'ésser, si no?, fou excel·lent...

La veritat és que una vegada distribuits en els cotxes es formaren dos grups: el ràpid i el lent. En aquest últim hi anàvem dos vehicles: el de la Carmeta -amb en Lluís, la Raquel i jo- i el de l'Ori -amb la Irene-. Com ell, lògicament, no volia passar de 80, i no ho feu, marxàrem xino-xano... Val a dir que el cotxe de la Carmeta és mooooooolt còmode... i que en cas de dubte "tira recte!" (tot i que t'ho digui un tio amb cabells de lleó acabat de despertar i que era amagat). Arribàrem cap a la segona birra; organitzàrem el que s'havia de fer i cap al bosc!




Allà un soparet, una micona de xerrameca i a vore si veiem alguna estrella... i la veritat és que sí... que vai trobar l'estrella més bonica i més meravellosa de l'univers...




Després vindria la priemra de les actuacions de tabalers -que implicava també, l'estrena de la Raquel com a tabalera-. Destacar els 10€ que en Moi deixà en carregar-se la maça; i lo divertit que és fer de suport tècnic...




Una mica de descans i després tornaríem a actuar.



Hi hagué jocs amb la maça trencada, paraules i balls; i tota la festa que DDCC portem allà on anem... alguns, emperò, es retiraren més d'horeta.



Al matí següent (sí Joan, somrient) la família de'n Moi ens regalà un àpat d'aquells que fan història... déu n'hi do!!! encara no he pogut menjar, gairebé!

Després de reposar una mica, fèrem el camí de tornada. En Pau tenia raó, les vistes per la carretera de la trona són molt maques. I per quarta vegada, en quatre cotxes diferents, en quatre dies, tornàrem a escoltar Dusminguet...



Sols puc concloure-ho dient que ha sigut un cap de setmana meravellós... màgic.. genial...

+ infos:
Raquel
Joan

Girona i l'Estartit

Ahir L'Anna, L'Astrid, L'Èlia, la Raquel, l'Aleix i un servidor, vàrem fer camí cap a terres de la Catalunya Vella.

La nostra primera parada era Girona, tot i que primerament ens aturarem en un àrea de servei per vore'ns tots i fer camí junts. Allà, a l'hora de marxar vàrem haver de rescatar un pardalet que s'havia inserit dins la roda de recanvi del cotxe que duia l'Astrid.

Una vegada a Girona -sí, Èlia, vàrem arribar-; fèrem ràpidament camí fins la seu de la Fundació Caixa Girona -sort de la bona orientació de l'Èlia; jo vai' comprovar en silenci que recorde poc de la ciutat-.

Vàrem tenir molt poc temps, però tot i això gaudírem de la (segona) part de l'expo dedicada al (moilt interessant) artista Olafur Eliasson. [ja penjaré una crònica més tard a SEMIREA; per la primera part: aquí]

Després caminàrem una micona vagarejuant pel preciós centre històric de la vila, fins acabar al König; just al costat de la lleona de Girona. (per la seva llegenda: aquí) ´L'Anna, l'Aleix i la Raquel hagueren de pessar el tràmit de fer-li el petó al cul de la lleona.

Una vegada assaborida la ciutat; fèrem camí cap a l'Estartit,

parada final pèr a l'Astrid i l'Anna que farien cap de setmana allà per retrobar-se amb les "seves" banyolines i on tots gaudiríem d'una meravellosa tarda de platja i piscina -on descobrírem el personal estil de l'Anna per llençar-se a la piscina; i on l'Aleix es convertí en padrí de vida de la Raquel-.

Ulteriorment 'niríem a sopar i després els la resta tornaríem cap a la Ciutat Comtal. [per què en aquest país a nivell de carreteres tot és tan malament indicat?]

Desitjaria destacar de la jornada d'ahir:

• el haver gaudit d'una genial companyia.


• haver gaudit d'una expo molt interessant.


• haver descobert el gran plaer que pot ésser la platja, i fins i tot la piscina.


• sentir-me en el paradís...

Caldria recordar que:

Quina pregunta cal fer-se per salvar-se si ets tancat en una sala on hi ha dues portes, una duu a la salvació i l'altra a la mort (l'objectiu és salvar-se), i hi ha dos guardians un que sempre diu la veritat i l'altre que sempre en diu mentida; qiuna és la pregunta que ens duu a la salvació (per què?)

[algunes de les fotos, la majoria són de la Raquel; podeu llegir la seva crònica al seu flog]

I per a tu, sols per a tu:

que ha sigut meravellòs gaudir amb tu de la platja i de la piscina; sentir el teu gust salat, (re)descobrir el somrís preciós que tens, les teves mirades, les teves paraules a cau d'orella, la calildesa de la teva pell i les teves abraçades... superb sentir-te en mi mentre dormies de tornada... fada, angelet, o dimoni, saps que tu m'has dut al paradís... gràcies.

Felicitat Absoluta

Gràcies

fadeta encisadora

per no portar el verí

i dur sols

la confitura del plaer;

Gràcies

per fer nàixer els somnis

i demostrar que es poden viure

a la realitat

més meravellosa;

Gràcies

per extasiar el meu cos,

per il·luminar la meua ànima,

per donar-li llibertat al meu cor;

Gràcies

per desitjar prendre la lluna

i dibuixar-nos la pell

acaronant-nos els sentiments

amb els llavis;

Gràcies

per desitjar solcar les mars

del desig en el nostre bot

carregat d'imaginacions;

Gràcies

per regalar-me el Paradís;

Gràcies

per haver decidit creuar-te

en el meu camí

i dur-me fins l'altre costat de l'espill...

agost 2008

BCN

QUÉ BONITO ES EL AMOR!!! QUÉ BONITO ES EL AMOR!!! QUÉ BONITO ES EL AMOR!!!

El passat divendres 18 de juliol -no farem comentaris de la data; sols la camisa del Nyllu, juas juas juas- em llevava relativament d'hora amb un somrís ingent al rostre. Havia quedat a les 10am a la floristeria Ros per recollir un ram i unes floretes amb aqeust home:

Havia arribat el dia del seu casori amb la Muntsa; i, òbivmanent, com sempre ens havíem dit, l'un seria el padrí de l'altre.

Així que després d'esperar el Ferran i la Lluna, vàrem fer cap a Vilanova i la Geltrú. Tot i el que havia dit qu ell no era nerviós, va desaparèixer ràpid, símptoma inequívoc que els nervis arribaven... Quina emoció!

Una vegada arribats a Vilanova, em trobo que gairebé tota la seua família i amics són per allà... glups! crec que això de llegir el vers serà més complicat del que em pensava. Ni lectures poètiques ni res; això fou complicat; però el fet de vore com li somreia i deia qui li havia agradat em féu sentir-me que havia superat la prova... -d'això encara no tinc fotos-.

Ara tots cap a la Geltrú per l'acte...

Allà, la Peke em donà els anells -també em toca portar-los?; pensava que ho faria en Manelet...-

L'acte fou molt senzillet -bodes modernes per lo civil...!- Destacar el fet que entraren sonant -escollida per la Muntsa-:

després de les lectures i discursets, de la impossició d'anells -això va de veritat nanos!- i de signar (per cert, algú endevina qui s'equivocà signant... Els meus estimats Nyllu i la Marta ja em feren testimoni i hauria d'haver apres però...)

i sortiren per celebrar-ho i la sessió de fotos amb -aquesta l'esull en Gorka-:

sí, els ocellets en llibertat ja s'han casat!!! VISCA ELS NUVIS!!!

i com calia celebrar-ho; com millor sabem fer-ho: piro!!! i molta festa!!!

tots noltros:

les dues parelles casades -ja karda dos anys de la del Nyllu i la Marta!-

nuvis, madrina i padrí:

gaudint de La Cucanya, el lloc on dinaríem... i després començaríem la festa...

al acabar el dinar em tocà dir unes paraules... ara a sobre improvitsant... i la Núria que s'emociona... que em faràs plorar!

i després vàrem sortir els tios a besar el nuvi... i que la festa s'animés.. fins que s'acab´s la barra lliure -crec que és simptomatic que ràidament el cambrer sabés què volia; el dia següent a la boda del meu cosí em passà el mateix...-. Llavors aniríem a la platja -on ens vàrem banyar de nit en pilotes... i un breu sopar al passeig...

i ells marxarien cap a Sardegna al cap d'una setmana -el diumenge varen descobrir que algú havia visitat La Gàbia -ca seu-...

VISCA ELS NUVIS!!!

els propers, oi que tenen motius?:

IRENE!!!

Aquesta preciositat -internament i externa- fa avui 22 anyets...
així que qualsevulla nit que us la trobeu feliciteu-la -tindreu motius segurs- però amb un més!!!

Oh Irene qué guapa eres;
Oh Irene qué buena estás!!!

un text (vell) per ella: aquí

per la fundadora del meu club de fans s'ho mereix tot i molt més... (si acaben de fer 18 mesets!!!)

farem unes birres -i alguna més per celebrar-ho-.

les persones que ja la coneixeu ja sabeu que és una persona absolutament especial, i els que no, no sabeu el que us perdeu...

per cert, la foto és, si no recorde malament de la Mostra d'Entitats d'enguany i la foto és de l'Alba

lovers in moonlight

l'estiu fon els cels
desfen l'horitzó
a la línia de la fi del món.

la nit davalla silent
en el seu veler d'imaginació.

...somrius...

obrir els ulls a la vida
i notar els teus llavis
besant el meu coll;
les nostres cames
són entortolligades
com el destí
de la lluna i els estels;

els teus dits juguen
entre el pèl del meu pit,
mentre els meus
es perden a la teva esquena
i cerquen el teu melic.

Les llengües
es donen de beure
al temps que ballem
en el nostre joc d'abraçades.

Si això és un somni,
no vull despertar mai;
si és la vida,
no vull dormir...

nits de BCN 03 i 04/VIII/2008

gràcies a tu, ja saps qui ets,

per la col·laboració nocturna en somniar això...

imatge: lovers in moonlight, Marc Chagall

NAVIGATOR

Avui he recuperat qusta bonica peli de l'any 88 -premi a Sitges- que fa molt anys que vai' vore per primera vegada i ja m'enamorà. (de fet la tinc grabada en vhs, coses de l'edat, jejeje).

Ens narra la història d'una vil·la a la Cumbria de l'època de la Black Death -la pesta negra-, 1348. Al llogaret arriben mil i una històries sobre la dessolació que provoca. El poble s'aferrarà a les visions d'un nen per aconseguir arribar fins a la catedral més gran de la Cristiandat al final del món... viatge que els durà fins el futur...
No us explico més, us commino a vore-la... sí, és una peli una mica rara (barrejant blanc i negre amb color, amb un guió força enginyós) però molt interessant. Brutal banda sonora, per cert.

M'agrada el misstge final: tot i les pèrdues que implica tot camí, cal tenir fe en els nostres somnis per tractar de fer-los realitat... Cal visitar l'Infern per poder arribar al Paradís...

cinesporas



según dice la wikipedia:
The song "Farside of the World", from Ayreon's album Actual Fantasy, was inspired by The Navigator.