Euro 2008

Ahir diada de Sant Pere i Sant Pau finalitzaà l'Euro2008 -Switzerland-Österreich amb la victòria de la selecció espanyola.

Mai he sigut un afeccionat de la selecció espanyola, de fet al bar tothom donava que seria l'afeccionat de la selecció que s'enfrontés amb ella... però tot i això, al acabar el partit, després d'haver-ho vist dempeus i comentant-lo neutralment, em vai' vore abraçat pels meus estimats Miguelito e Isako. Com després els vai' comentar per mis als meus germans, no sé si mon pare, degut als nervis, hagués vist la final -les dels pericos mai les va mirar per la tele-; però jo era conscient que ell seria feliç amb el resultat, i això per mi ja era motiu per poder celebrar-ho.

Ha sigut una molt interessant eurocopa, on s'ha vist bon futbol i ha guanyat l'equip que més ho merescut. La "Roja" (l'anterior euro la va guanyar vestint de blau) ha guanyat jugant al futbol, tractant de tocar la pilota; aquesta fou l'aposta del Sabio de Hortaleza quan després d'intentar-ho al mundial no es va atrevir amb França. Per això va treure les "vaques sagrades" que es preocupen d'ésser estrelles i ha creat un grup on l'important és fer que l'equip rutlli. A més, ells han cregut en la versió castellana del "Yes, we can" d'Obama.
Cal destacar que el millor jugador de l'Euro, Xavi, ha sigut el gran motor d'un centre del camp envejable; però on totes les línies han ratllat a un nivell excelent. Sense oblidar el millor porter del món (la segona vegada que ho és un espanyol, Zamora. En la gran línea de Yashin i desbancant en joc a Buffon).

Voldria destacar el fet que Palop -com a perico i fill d'una mare de família bética no puc sentir cap mena de positivisme devers un palangana- vestís la samarra del gran Arconada (a qui havia convidat personalment Platini; l'home que li robà una eurocopa a espanya i ara se l'ha entregada). Jo només tenia quatre anys llavors, però després he vist moltes vegades aquella jugada, i com a porter sempre vai' sentir admiració "a posteriori" per ell. Tot un detall, que venja també totes les tradicionals desgràcies de la selecció espanyola. Per cert, ara emaptada a euros amb França i a una d'ALemanya.

Al respecte del que hem vist, més enllà del gran joc espanyol, destacar que la Mannshaft feu el mateix que al seu mundial: aportar el joc típic dels panzers però deixant espurnes de bon joc -contra Portugal i certs moments davant d'Espanya-. Els tricampions i trisubcamnpions d'Europa i tricampions i tetrasotscampions del món seran sempre un equip molt perillós però cal que visquin una renovació cercant el toc. Per cert, destacar que la seva afició es quedà fins el final de la volta olímpica. Destacar també les remontades turques i la frescor de Croàcia; el gran joc d'Holanda durant la primera fase; així com l'ensopegada italiana -que ja ha recuperata Lippi-. Com a decepcions França: s'ha acabat una fase i Grècia, on era l'esperit de l'euro a Portugal? I sobre aquesta: la versió europea de brasil: massa fum...

Aquesta vegada ha guanyat el futbol...

We will see again on SouthAfrica 2010 and Polland/Ukraine 2012!!!

FAMA ¡A BAILAR! a BCN

Ahir 28 de juny al Palau Sant Jordi de Barcelona aterrava l'espectacle de FAMA ¡a bailar!

Foren unes 2 hores en que poguèrem gaudir de coreos que ja havíem vist durant el programa, tant per parelles com grupals. Era el que molta gent creia que haurien d'haver set les gales finals: veure'ls ballar.

Val a dir que tot i que no era "sold out", podia haver-hi perfectament unes 15000 persones veient i gaudint, entregadíssimes, amb el show.

Podria dir que potser les presentacions eren massa llargues, i que hi havia masses moments dels profes a dalt de l'escenari; però que vai' gaudir moltíssim de l'espectacle.

Perquè podeu fer-vos una idea us deixo el link de les fotos que des del for ens ha ofert "martams" (moltes gràcies):

FOTOS

(foto de presentació del show a BCN) -aconseguida de http://vickygomezfama.blogspot.com/

propostes per a la revetlla de Sant Pere i Sant Pau

per avui dissabte 28 de juny podríeu gaudir del III Concurs de Percussió de Barcelona:

o podríeu gaudir del mític Foc i Rock a Les Corts:

però jo treuré la meua vena més freak i pujaré al Sant Jordi per:

si algú vol saber què es pot veure: aquí

ens veiem, si voleu al final de la nit a les corts -o a barrakes si la gent s'anima molt i vol pujar a Sant Cugat!-.

de fet, si algú de cop desitja venir al santjordi, tindria entrada... truqueu al mòbil.

P.S.: potser demà o dilluns parlem de la Euro 2008 -que encara no hem dit res-.

MIREIA

Les muses són juganeres i un sol pot fer allò que elles volen i com elles volen quan ho volen; això provoca que per molt que un treballi i treballi per tractar d'aconseguir fer arribar a bon port els desitjos de crear els nous espectacles -quelcom que espero vagi més enllà de les "típiques" lectures poètiques- no sempre aconsegueixi ensortir-se'n i fa que les noves possibles actuacions restin encara pendents de poder-se realitzar. És així com capbussat entre intents de textos nous i les notes dels anteriors i entre records de somnis havia ensopegat amb 'Nem a dormir (aquí); però també he recuperat un text que més d'una vegada havia preparat per alguna lectura poètica però que al final sempre s'ha quedat fora en l'últim instant. Així que he decidit, tot i que crec que alguna vegada potser el vai' enviar per mail, que era un bon moment per donar-li llum, atançar-la fins la bocana i deixar que solqui les mars del negre sobre el blanc... De fet, crec que encara no sé ben bé, supose que segons el dia s'interpreta d'una forma o d'una altra, per què succeix el que succeix...

MIREIA

¡Pero como el amor

los saeteros

están ciegos!
//\\
Para ver que todo se ha ido

para ver los huesos y los vestidos

dame tu guante de luna

dame tu otro guante de yerba

amor mío

F.G.Lorca

Sabían que aquella podía ser la última tarde

que regresasen juntos;

pero ninguno hacía ningún comentario

que lo recordase;

las miradas de soslayo hacia las manos

delatan que sólo piensan

en los instantes que se están perdiendo

antes de llegar.

Ella sonríe;

y en esa dulzura él entiende que las semillas

brotan como estrellas,

cual témpanos de hielo derritiéndose en hogueras.

Él gesticula

mientras explica alguna historia mirándola;

y ella se gusta

en esa mirada atenta de sueño detenido.

Mientras él desgrana ideas sobre el futuro

ella imagina

los campos con las flores mecidas a la mañana,

y descubre

que en ese amanecer de sueño

él aparece,

como ella en las ensoñaciones que él narra

cual luz bailarina.

Los pasillos del tren son un jolgorio

dilatado de estrés;

tras las ventanas atardece con suavidad,

símil perfecto

de esos instantes compartidos desde la nada

revertida

en una compañía magnificadora del tiempo

enraizante.

Detenido mar

el corazón atenazado por el temor en la duda;

las estación,

destino inexorable, se acerca con ojos cerrados

-no habrá cómplices-;

el primer silencio en muchas horas de viaje,

...diatriba...

"¿quieres que vayamos a tomar algo juntos?"

las aljabas

serán vaciadas de saetas buscando rocío

u olvido

eterno de recuerdos que quizá hubiesen podido ser...

la noche

puede cantar o ser desgarrado grito de dolor;

pestañeo...

miradas, silencio, dudas, intenciones, ¿respuestas?

"bajo aquí"

se contemplan con temblorosos iris bajo párpados

estáticos

enmarcados en labios que desean hablar.

Ella

ademanea levantarse sin perderlo del horizonte

y él

encierra entre las suyas una de sus manos.

De pie detenida sabiendo que su estación se acerca;

sentado

con su mano cogida como un amuleto

le observa;

ella se gira para recoger sus alforjas,

los ojos

sin desviarse de él ni sus suplicantes pupilas, pestañas

ni sus labios.

Recorre

sus brazos en una ascensión hacia los altares;

su mano

se detiene en la curva del cuello blanco

y ella

se gira sabiendo que quiere acercarse;

...beso...

él la hafundido en un solo beso;

ella

ha querido ser fundida en ese beso;

confesión

de los silencios eternos precedentes,

declaración

de intenciones cuando acecha la noche;

tras el beso,

las miradas placenteras detenidas...

el tren frena paulatino al entrar en la estación,

ellos

permanecen contemplándose en un diálogo

de sonrisas

y miras que se esconden y se buscan,

caricias etéreas

diluidas en un silencio a gritos

casi abrazados.

Las puertas se abren en abandono de la fe;

"debo bajar aquí";

gira sobre su eje reencontrado de golpe

y camina,

corre alejándose de él y abandonándolo ahí.

Su mirada

desea regresas hacia atrás donde espera lo encontraría

buscándola...

El tren

circula hacia la siguiente estación,

ella

lo espía plantada por la ventana

y él

permanece estático dentro del viaje...

¿Entenderían

que aquella podía ser la última noche?

N.B.S.

UAB-BCN 11-15/IV/2005

P.S.: les fotografies són d'una màgica nit tornant de Shrewsbury a Bangor (aquí)

Reimon!!!

This buffoon is my dear friend Mr. Ramon Gayubar. I want to dedicate him this comment 'cos the last week was his 27th birthday.

We met the last summer in Wales. Awhile 16 weeks we enjoyed with another ten catalonians discovering the country trying to improve our english.

You can find this chemist goint to a binge near Salamandra. I can assure all of you that he's a very nice guy; and if you want to check it, ask himn out for a captain morgan & coke...

The photograph above was taken at the Chirk Castle. We must go out for a piss up!!! I'll never forget there's always a way to Llangollen...

C U soon!!!

Iechyd da!!!

El Fantasma de la Ópera

Qui més qui menys oneix la història d'Erik, el Fantasma de l'Òpera. Potser en molts casos més pel musical del 86 de Lloyd Webber -del que veieu el poster coma imatge- que no pas per pel·lícules. El que ja pot ésser més difícil és identificar Gaston Leroux com autor del llibre que ho originà tot.

Acabo de llegir el llibre . És interessant i entretingut; però no és cap meravella. Tot i això, ho recomano a qualsevulla persona que alguna vegada s'hagi sentit atret per la figura d'aquest misteri que viu amagat a la foscor de l'òpera de París.

La història és la relació impossible -els amors per tractar d'ésser perfectes han d'ésser totalment imperfectes- entre Erik, el fantasma, un ésser cadavèric a qui ni sa mare besà, i que sembla un Àngel de la Música -tot i el seu fosc passat a Pèrsia- i Christine Daaé, jove cantant que ajudada pel fantsma en transformarà en la nova gran veu; el tercer personatge -tota història d'amor necessita d'un tercer- és Raoul, l'amic d'infantesa d'ella, que, òbviament també n'és d'enamorat.

És una novel·la gòtica que barreja l'amor i la desolació, el terror i el misteri... La història, narrada com els folletins d'antuvi, en anirà fent avançar com una reconstrucció policial dels succesos a l'Òpera uns anys abans per poder demostrar el fantasma existí.

Recomano la seva lectura a qui li hagi atret el personatge del Fantasma de l'Òpera, qui vulgui recordar com és de tràgic enamorar-se de qui no pot fer-ho recíproc, i qui vulgui gaudir amb una novel·la d'ambientació gòtica important més pel que originà que per la seva qualitat -que en té-.

us deixo tres links musicals, la versió dels Nightwish (en directe) del tema que donà títol al musica; la mateixa peça de l'original -fa 20 anys que n'estic d'enamorat d'aquesta peça-; i dues cançons inspirades en l'obra pels Iron Maiden (ambdues en directe, una amb en Paul i l'altra amb en Bruce, Rainbow i Ullevi, respectivament):

st joan 2008

aquest any tornava a poder gaudir de la nit màgica a la meua terra; i tot i que originalment la idea era tornar a cremar amb la colla a la nit del foc de Barceloneta, al final vai' acabar amb els amics de tota la vida fent un sopar a can Muntsa i Gorka (la Gàbia). També hi eren Krol i Pablo, Marta i Roger, i l'Oscar; només faltava Raúl.

la veritat és que fou molt maco retrobar-nos tots i poder gaudir de la nostra pròpia companyia de nou. nits com la sant joan, amb tota la màgia implícita que porten, permeten que tornem a sentir-nos tant vius i feliços d'ésser junts.

gràcies, sou absolutament meravellosos.

P.S.: reogamos la noche con Malvasía semidulce El Grifo y con Brunus 2006 de Portal del Montsant