(...) Des d’aleshores han passat moltes coses , algunes molt dolentes, les altres pitjors. Vivim uns dies d’una total confusió, i és indecent de fingir, em penso, cap mena d’optimisme. Diuen que s’apropen fets i proves apocalíptics: és ben possible i, en tot cas, serà una mica desagradable d’haver-ho de suportar. (...)
Aquesta afirmació podria ben bé ésser escrita per qualssevol dels cronistes o opinadors en els nostres mitjans de comunicació en aquest càlid agost de 2018 o en les cartes que els presos polítics s’intercanvien amb la població del país; però no, aquesta afirmació fou escrita el 26 de març de l’any 1968 per aquell geni de les lletres que fou en Salvador Espriu amb motiu de la reedició, en aquell cop bilingüe, de La pell de brau.
Tal volta podríem pensar que el camí vers assolir la independència i fer efectiva i real la República de Catalunya ve de lluny, de molt lluny; així que, enmig de la calorada, pensem en la tardor i l’hivern “políticament calents” que vindran i que cal que ens trobin tossudament alçats i amb les eines ben esmolades.
