La inspiració mai saps ni quan ni d'on ni com arribarà; així que millor estar sempre preparats, amb la finestra ben oberta, per permetre l'arribada volant de les muses i rebre-les amb els braços ben oberts.
El següent text naix de lectura d'un poema, del fet de quedar captivat per uns versos. Aquests nien en tu, i sense que tu t'adonis vas voltant la font d'Aganipe i al final brollen en fructificació. El text original és el poema Sinceritat amb el coixí de la Raquel M. Martínez, ara exalumna de l'Escola Pia Nostra Senyora. Aquesta poesia m'arribà a mans gràcies als esdeveniments de Lo Cavaller Sant Jordi, i com una floració de la sang aquí us deixo els versos que n'inspiraren.
Si amb el coixí no pots,
Doncs, amb qui seràs sincera?
Sinceritat amb el coixí
Raquel M. Martínez
Hi ha veritats
que només es poden confessar
en el silenci del coixí.
Només en aquesta solitària companyia
es pot perpetrar
el delit de certs crims;
deixar-nos dur pel corrent
de les emocions que no podem permetre'ns,
estibar d'esperances l'steamer
i bogar-lo fins la llibertat de la mar.
Tan sols en l'espill del capçal
ens atrevim a visualitzar
ablamant-nos en cutanis focs aliens,
desfer-nos en el miratge
del somni de corporificar el pecat.
És la nit amb l'aferrada del galter
qui dóna llum a les nostres foscors,
guspirejant anhels en deliquis d'excitació.
No hi ha cap oasi
que calmi la nostra sed
d'amants desterrats del paradís
que no sigui el l'esperit de vi del coixí.
Natxo Barrau i Salguero
BCN VI-XI/2013
inspirat en el poema Sinceritat amb el coixíde Raquel M. Martínez
N'hi ha uns altres versos, però aquests encara cerquen la derrota correcta.
La primera imatge és una fotografia de l'escultura Snowdrift d'Edward Onslow Ford (font de la imatge). La segona és la imatge amb la que al Raquel M. Martínez il·lustrava el seu poema. La imatge del text és una fotografia del llibre especial de Sant Jordi 2013 de l'EPNS
