dijous, 7 de gener del 2010

In my craft or sullen art Dylan Thomas

Fa un dies la Magda Revetllat ens regalava en el seu blog Conta'm un conte uns versos del gran poeta gal·lès Dylan Thomas (aquí).



Tot i que es publicà l'escrit, pot ésser difícil entendre el text si no es domina l'anglès. Reconec que d'oïdes no podria entendre-ho. Així que vaig decidir tractar d'apropar-vos una traducció del poema. He tractat de mantenir-me fidel al possible esperit de les paraules, no així a l'estructuració interna (no sóc traductor). Suposo que no cal dir que és una passió la lectura dels textos del poeta de Swansea. Si cerqueu pel bloc en trobareu més d'una cita.



In my craft or sullen art

In my craft or sullen art
Exercised in the still night
When only the moon rages
And the lovers lie a bed
With all their griefs in their arms,
I labour by singing light
Not for ambition or bread
Or the strut and trade of charms
On the ivory stages
But for the common wages
Of their most secret heart.

Not for the proud man apart
From the raging moon I write
On these spindrift pages
Nor for the towering dead
With their nightingales and psalms
But for the lovers, their arms
Round the griefs of the ages,
Who pay no praise or wages
Nor heed my craft or art.

Dylan Thomas Death and Entrances
En el meu ofici o tosc art

En el meu ofici o tosc art
realitzat en la quieta nit
quan sols la lluna brama
i els amants jauen al llit
amb tota la seva pena als braços,
laboro amb la meva llum cantaire
no per ambició o pa
o per galleig o el negoci de l'afalac
en els escenaris d'ivori
sinó pels salari comú
del seu més secret cor.

No per l'orgullós home apartat
des de la embravida lluna escric
en aquestes pàgines d'esquitxs marins
ni per l'encimbellat mort
amb els seus rossinyols i salms
sinó pels amants, els seus braços
envoltant les penes dels anys,
que no paguen elogis ni salaris
ni paren atenció del meu ofici o art.

dimecres, 6 de gener del 2010

el regal inesperat

Una de les meravelles del matí de reis és la possibilitat de rebre sospreses. Cada vegada més a casa el tema regals és gairebé més un compromís que altra cosa; per sort, sempre hi ha alguna sorpresa. I, òbviament, des que hi són les nenes elles li han donat una altra llum a tot.

Una de les sorpreses ha sigut rebre Raó de cos, l'obra poètica publicada pòstumament de Maria-Mercè Marçal. D'aquest llibre ja havia parlat en aquest bloc (aquí); així com de Llengua Abolida i La passió segons Renée Vivien.



Ara la Raquel i un servidor ja podem dir que la producció poètica i de novel·la de MMM és a les nostres mans per a un etern gaudi. Per consultar el llistat de la seva obra podeu visitar aquest link (o l'inventari de la BC). Així com visitar la pàgina de la Fundació.

Olorant les flaire de boscanes fruites copio la primera peça del llibre:

Amb els fils d'oblit
l'agulla enfila.
Desfà l'estrip que veu,
deixa el que troba.
Encerta pell
morta, teixit,
aire, carn viva:
cus la memòria
la sargidora cega.

Per acabar us deixo el link on teniu un grandíssim poema amb una perfecta versió musical (aquí)


A continuació us deixo el link de BTV al respecte de la cavalcada d'ahir; i un petit video del 3-24 al respecte dels reis mags -que m'estalvia un comentari que alguna altra vegada ja caurà-:

http://www.btvnoticies.cat/2010/01/05/la-cavalcada-de-reis-omple-la-ciutat-de-magia-i-dil%C2%B7lusio/#None
http://www.3cat24.cat/video/2230259/altres/Lorigen-dels-tres-Reis

P.S.: també he rebut, relacionat amb la llengua, lacre i el segell per poder lacrar les cartes.

P.S.II: i el gran regal de reis que ha rebut la Raquel (aquí)



dimarts, 5 de gener del 2010

Cavalcada Reis 2010

Com cada any ses majestats de l'Orient arriben per entregar els regals a les criatures que han sigut bones l'any anterior. I com fa des de cert temps, la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona col·laborem participant a la carrossa del carbó. Així que ja sabeu... Carbó per tothom!!!



+ info de la cavalcada aquí

Si preferiu les de districte, aquí

i aquí teniu el vídeo de la jornada de portes obertes, per anar fent boca.

dilluns, 4 de gener del 2010

Restem a l'espera

Restem a l'espera

Restem a l'espera. I sabem que tot i la injustícia d'aquesta espera, encara ens falten dies per poder conèixer el resultat. I el que també sabem és que sigui quin sigui el resultat, el dany ja fet és irreparable.

Totes i tots vàrem forjar a les nostres consciències que el quatre de gener de dos mil deu podia esdevenir una data històrica en la nostra cultura, un punt de no retorn que voldríem no haver de travessar. Aquesta frontera és davant nostre; emperò, els responsables del judici, sumaríssim, encara no tenen clar les condicions de la pena, tot i que sí la sentència. Sabem que en els propers sis mesos el final de la travessa del desert finalitzarà. Alguns auguris, respecte a les nostres esperances representades en les esmenes, semblen ésser raigs de llum. Nogensmenys no podem obviar que en aquesta guerra, a la que ens hem vist avesats, hem perdut molt i tenim víctimes.

Avui no és un dia falaguer, sinó un dia per restar a l'espera, pendents de tots els moviments possibles. Sabent que el camí encara és llarg i que haurem de reconstruir molts senderis cal que ens mantinguem units en el nostre amor a la nostra cultura, a la tradició popular catalana del món del foc.

Continuarem cremant peti qui peti. El nostre foc no s'apagarà mai.

Natxo Barrau Salguero
President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

diumenge, 3 de gener del 2010

l'any de la temporada final

perquè tota història, ens agradi o no, acaba tenint un final.

des del 2 de febrer de 2010 la sisena i final temporada de LOST ("Perdidos") s'acabarà de demostrar perquè és la millor sèrie de la història



pàgina oficial aquí

lostpedia aquí

dissabte, 2 de gener del 2010

camí de l'exili



Benvolgut Hervé Pi

i benvolgudes i benvolguts companyes i companys de Diables i Bruixes del
Riberal i el Drac Hamlet de Bou

us escric com a president de la Coordinadora de Colles de Barcelona.

És trist que una vegada més la serralada pirinenca no hagi sigut la
nostra columna vertebral sinó una frontera de pas camí de l'exili.

Com succeí el 1659, dos estats que no representen ni el poble ni la
cultura de la nostra terra judiquen en el nostre nom sense tenir-nos
presents.

L'estat francès no ha volgut escoltar les veus de Diables i Bruixes del
Riberal i el Drac Hamlet de Bou i del món cultural de la Catalunya Nord
que clamaven per salvaguardar unes mostres culturals i populars gairebé
mil·lenària. I malauradament, ara en sentit contrari, es torna repetir el
trànsit dels Pirineus.

La Directiva 2007/23/CE és ara la responsable que les tradicions
catalanes s'hagin vist atacades i no defensades per qui ho hauria
d'haver-ho fet.

Des de les entitats del món del foc de Barcelona volem mostrar la nostra
solidaritat amb les persones de la Catalunya Nord a qui se'ls està robant
la seva cultura, eix d'unió amb la nostra tradició històrica.

Perquè poguem totes i tots podent seguir cremant i essent orgullosos de
la nostra cultura.



Natxo Barrau Salguero
President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

divendres, 1 de gener del 2010

Onsevulla tinc un port



Perquè el 2010, i sempre, trobeu un port on refugiar-vos quan la tempesta no ens permeti solcar la vida.

A més de bonic el poema, m'agrada poder recuperar paraules tant escaients i maques com "onsevulla" de la nostra llengua.



ONSEVULLA TINC PORT

a Josep Obiols

D'una tija faig palma
A l'arenell eixut;
De quatre rocs la balma.
I en la celeste calma
Un núvol m'és llagut.

De l'or que l'alba cela
Faig rem i escuma ensems,
I d'un pètal, la vela
Que amb parpelleigs d'estela
Navega enllà del temps.

Tot m'és sender, tot platja,
I onsevulla tinc port;
Pertot la teva imatge
M'és oasi i miratge
I d'un sospir faig nord.

I a l'ombra que es cabdella
En irisats topants,
D'un res de canya vella
Ajust la caramella
que afina conts i plants.

Maig de 1949

J.V.Foix


imatges: "Reimon" a la platja de Prestatyn, Cymru'07, per Natxo Barrau i Vistes des del Turó de l'Home '09 per Raquel Riba Raja