núvols

Els núvols tenen quelcom d'enigma infantil. Hom pot onbuvilar-se fàcilment contemplant-los.

És cert que sempre han set companys de viatge nostre, però hi hagué dos fets que em feren deixar de mirar-los per observar-los: la meva estada al País de Gal•les i la fascinació per la fotografia de núvols, de fet per fer fotografies en general.

Les imatges que per instants poden dibuixar, jugant amb les tonalitats llumíniques, poden esdevenir veritables obres d'art naturals efímeres. ¿Qui no ha jugat, paradigmàticament estirat a la gespa o a la sorra, tant se val si sota el sol de l'estiu o de l'hivern, a interpretar les formes dels núvols? Però més enllà de la fascinació infantil per un art fugisser, resta l'atracció científica. ¿Per què? Aquesta pregunta més filosòfica que pròpiament científica, ens ha vingut a la ment, si som heràclitament desperts, al seu respecte. I podem entendre la seva essència, però sempre mantundran la seva capacitat de despertar una espurna d'admiració al poder contemplar l'espectacle que poden representar al cel.

Ens tornen la nostra consciència de finitud i d'infimitessa deixant-nos bocabadats amb les meravelles de la natura i l'univers. Un passeig sota un cel on els núvols migren ballant amb els colors pot ésser una de les millors exposicions retrospectives a les que mai podrem assistir.

escrit tornant de Riells i Viabrea el 8 de novembre de 2009.

imatge foto d'un capvespre de tardor a Riells i Viabrea per Raquel Riba Raja.

*

Fira Mediterrània

Ahir va inaugurar-se l'edió d'enguany de la Fira Mediterrània de Manresa. Aquesta és una gran proposta per al cap de setmana.

link

aquest matí he assistit a la Jornada Professional al respecte de la "famosa"irectiva europea 2007/23/CE sobre pirotècnia. Res de nou per ara a l'hortizó...

ara marxem a descansar, i agafar forces, tot el cap de setmana...

vagi bé.

THIS IS SPINAL TAP

En la nit d'ahir, Raquel, Luisamen i un servidor vàrem tenir ocasió de (re)veure THIS IS SPINAL TAP amb motiu del seu 25è aniversari al In-Edit.

Aquest rockumental ens narra la "història" de Spinal Tap. Amb un humor fàcil i relativament tonto es permet fer una crítica total i absoluta, i molt divertida, del món de la música i del rock en especial.

Si podeu, mireu-la en bona companyia i gaudiu d'una bona estona de riure i bona música amb moltes conyes musicals.

P.S.: hi ha cosetes interessants encara per veure al In-Edit(link aquí)

P.S.II: portada del disc especial...

reflexión ante el espejo

Les nits fosques, o les regandes per una lluna esfereïdorament il·luminadora poden provocar deleris, o deixar al descobert vessants ocultes de les vores de les cantonades de l'ànima. I això pot provocar que la veritat, o allò que hom interpreta com la veritat, o el que es voldria acceptar com cert, se'ns apareix com un fantasma per recòrrer la nostra pell. No hi ha in vino veritas perquè sols som la veritat que volen acceptar qui acceptem al nostre costat:

REFLEXIÓN ANTE EL ESPEJO CUANDO NO TE TENGO
(o sólo en los recuerdos)

si todo fuera tan fácil
como estar enamorado de ti,
lo estaría siempre
hasta el final de las noches;
pero me gusta
complicarme la vida,
por eso con la penúltima cerveza
trato de pensar
en otras mujeres.

N.B.S.
8/V/04

imatges:

• Espill, Eduardo Gruber, (Descripción:1989. Óleo sobre tela. 140 x 140 cm. Colección Dr. Pedro Ruiz de Temiño Malo. Madrid. España)

• Espejo, Ignacio Iturria, (Descripción:1998. Óleo sobre lienzo. 198 x 26 cm. y objeto. Óleo sobre cartón. 145 x 11,5 cm. de diámetro)

*

el vídeo de Nit d'Ànimes

Avui vull deixar-vos el vídeo que en Quim Perelló realitzà de l'espectacle de la passada Nit d'Ànimes, 31/X/2009, per a la Xarxa Ciutada de Les Corts.

Aquí es pot apreciar què és el que volem transmetre amb el nostre espectacle, i perquè volem mantenir vives les nostres tradicions.

Vull agrair a totes les persones que ho feren possible, als que ens donaren suport i especialment al públic que assistí.



La imatge és una foto feta per el pare de Marc Romero, membre de Bocs de Can Rosés. Serveix per demostrar perquè m'estimo tant "la meva nena"...

tracte humiliant, vexatòri i degradant?!

Vexatòria és l'actitud de certs elements, per no titllar-los del què realment penso que són, vinculats als partits polícics i al món de judicatura envers tota la societat per les seves declaracions respecte el tracte "denigrant" a que se sotmeté els detinguts de l'anomenat "cas Pretòria".

Què potser aquests elements possaren el crit al cel quan a d'altres detinguts se'ls porta a judici, i per tant també es troben sota la pressumpció d'innocència? No. Llavors la conclussió és que consideren aquests pressumtes delinqüents millors que la resta. És l'únic motiu que hom pot deduir. I per què pensen això? Doncs caldrà suposar que el motiu és perquè són iguals, col·legues de "professió". I segons ells, els mateixos que en moltes circumstàncies han promogut lleis que permeten la immunitat "política" veuen com poden ésser tractats com la plebe. De fet, si ens aturem a meditar un moment, aquests són encara molt pitjors fins i tot que els més vil dels delinqüents -quan es demostri que han comés el crim-: ja que en ells hem possat la nostra, com a societat, confiança.

Així que personalment trobo perfecament exemplificador que siguin tractats com el que són: pressumptes delinqüents. I el que cal és que tota aquesta escòria que es dedica al "crim de guant blanc" paguin amb molts anys de pressó, inhabilitació perpètua si és necessari i que tornin tot allò que s'han embutxacat!

Avui he recordat, ho cito a tall d'anècdota, que aquest any en una localitat nord-americana havien fet una "versió sui generis" de la "tomatina" de Bunyol. Allà era en una plaça pública i calia pagar per participar. El motiu de pagar era que allò que es recaptés era donat per la recerca oncològica. A més, si es pagava quelcom més podies llençar-li una tomàtiga a l'alcalde. (Us ho imagineu aquí?!) Doncs bé, avui pensava que a tota aquesta escòria de la que parlava abans, una vegada es demostra la culpabilitat abans de tornar-los a garjola perquè paguin les seves culpes se'ls podia oferir a l'escarni públic -sense necessitat de caure en la violència-: per exemple, que durant cinc minuts la gent tingués la possibilitat d'utilitzar-los com a blanca per a escopinades. (a més ara seria un perfecte moment...)

Tracte vexatori? A tots els que han sortit dient que això els sembla un tracte vexatori els faria entendre què és tracte vexatori per a les persones que els paguem un sou perquè ells juguin a fer-se els importants sense fer la seva feina...

imagte: font televisiva -copiada d'aquí- (dBalears)

*

continuem creixent (i millorant) Nit d'Ànimes 2009

Ahir nit l'espectacle de Nit d'Ànimes creat per Diables de Les Corts i realitzant conjuntament amb Bocs de Can Rosés fou el que havíem desitjat.

Ara fa nou anys els poquests que restàvem tractant de mantenir viva la que sentíem com a entitat nostre, Diables de Les Corts, vàrem fer el nostre "primer espectacle". Havíem patit una "batalla perduda" (el temps ens ha demostrat que podíem vèncer la guerra) enfront de la pluja en la que havia d'ésser l'estrena per Mostra d'Entitats.

Des d'aquell 2001 s'han creat diferents espectacles i versions d'aquests (i encara resten algunes idees per dur-se a terme i la gran "espina" clavada al cor de Diables de Les Corts). Potser les primeres vegades, ja fos la novetat i perquè eren els nostres i gairebé únics actes, foren relativament exitoses. A posteriori semblà com si les mantinguéssim perquè "tocava". Però ahir es tornà a veure a la plaça Concòrdia el perquè d'aquestes actuacions. Havíem decidit que tornés a ésser realment un espectacle, i la gent, les persones que l'havíem de dur a terme i realitzar-lo ens el vàrem creure. El vàrem assejar i vàrem tractar de donar el millor de nosaltres mateixos. I així fou.

Òbviament ara tenim un nou repte: tornar a superar-nos.

Una de les conclusions més positives de l'acte de la nit d'ahir és el fet que hi ha entintats al barri que sabem treballar conjuntament: hem treballat molt bé amb Bocs de Can Rosés. Així podem plantejar-nos noves accions conjuntes futures.

A més cal destacar la festa que organitzen tabalers al acabar l'acte. Acte que gaudí amb molt de públic!!! Sembla que per fi els actes de foc a Les Corts comencen a sentir-se com a propis dins del barri.

I després soparet conjunt al casal. Per una vegada fou realment un gran sopar de germanor de les diferents entitats. I com no podia ésser d'una altra manera, Krítik feu una queimada. I després vingueren les cantanyes -on eren els moniatos?- i la ratafia. I les llargues converses (i les batalletes, jejeje). I fins i tot les pelis de por. Mancaren, emperò, la sessió de contes.

El fet important fou que l'espectacle que Diables de Les Corts fa des del 2001 per Nit d'Ànimes i que posteriorment s'afegí el Casal, continua creixent i fent-nos gaudir.

Gràcies (i moltes!) a totes i tots.

imatge: extreta de lescortsinfo aquí. diria que és de la nit d'ànimes de 2007.