avui cap a Sitges

aprofitant que Armaine està treballant al festival de cinema de Sitges, i que consegüentment mont germà Francis està per allà, aquesta tarda em faré una sessió de cinema fantàstic amb ell.

el programa pensat per avui és:

17:15 Heartless (Auditori)-SOF Competició-
20:45 Valhalla Rising (Retiro) -SOF Panorama-
22:45 Splice (Retiro) -SOF Competició-

el Ceptrot (La Meva Nena) -gràcies, infinites, Pedre-

la meva història s'inicia, una nit perduda -no en la nit del temps- sinó en una Mercè (on havia d'ésser, si la paraula que m'havia d'encerclar és Correfoc?); allò no havia d'ésser principi de res, però ho fou de moltes, per sort, vivències i universos...

aquella nit, vai' ésser "suport tècnic" del Pedre, el gran Pedre!, el ceptrotaire de Diables de Les Corts. I el més gran regal fou que em tregué a ballar-lo amb ell en la última encesa a la Via Laietana... òbviament, si la festa i l'ambient m'havien captivat, allà em vai' enamorar. Com en aquelles màgiques escecenes del cinema del bo on amb una sola mirada se saben enamorats; però, amb una diferència: aquesta vegada, sí seria per sempre i per tota l'eternitat...

en la següent actuació vai' debutar com a diable; i tot just després hi hagué una altra, i faltava una persona que s'encarregués del ceptrot. L'escollida vai' ésser jo. Un honor i un prestigi i una responsabilitat...

Per saber què esdevingué aquesta entitat, Diables de Les Corts, podeu llegir aquí (i tota la història que resta per escriure tant a Diables de Les Corts com ara des de la Coordinadora).

Però parlàvem de ceptrots. Tots sabem què representa un ceptre, oi? Doncs bé, amb el temps, vai' ésser la persona que en nom del Pedre, ell era el "legítim" encarregat, el treia. Potser el nostre ceptrot no serà ni el més maco, ni el més sorollós, ni el més fàcilment ballable, ni el que pot carregar més piro... però va esdevenir LaMevaNena. Especialment, la nit que el Pedre em cedia la possició com a ceptrotaire de la colla.

Amb el ceptrot he viscut algun dels millors moments; allà sota es viu el foc d'una altra manera. (i fins i tot sense foc es pot aixecar una plaça!)

Doncs resulta que aquest passat diumenge quatre d'octubre de 2009 vai' poder complir una promesa -en la primera oportunitat després d'un any i mig-: ballar-lo amb la Raquel. Fou en l'Unitari d'aquest any, a la sortida a la plaça Comas. A més, val a dir, que tot just abans havia tornat a treure el ceptrot de Kinta Forka, aquesta vegada amb en Pere Jr.

Poder ballar un ceptrot com el de la colla de la que formo part és tot un honor; és ésser estendard de la nostra celebració de la cultura del nostre país. És sentir-se membre d'un col·lectiu, part de la seva història i forjador de futur. Poder-ho fer amb la meva parella és un petit, un altre, fet realitat.

Per això cal que agraeixi al Pere que em permetés ajudar-lo aquella mercè, i que ulteriorment em considerà el seu succesor. I per descomptat, a la colla per continuar creient que "LaNenadelNatxo" pot lluir en nom nostre. I gràcies Raquel per voler compartir tot això conjuntament.

Aquí us enllaço el vídeo de lescorts.cc d'aquella jornada:



La fotografia d'avui l'he deixada pel final: sortí en un quefem de LaVanguardia per una Mercè. La fotografia és de Jordi Folch. En ella es veu al Pedre subjectant el Ceptrot de Diables de Les Corts.

El festí de Babette

Reconec que sabia de l'exitència d'aquesta obra per la versió fílmica -que no he vist-; però l'altre dia vagarejant per una de les biblioteques, el vai' veure i en aquell moment vaig sentir unes ganes ingents de llegir-lo.

és una novel·la breu, es llegeix en molt poqueta estona. no és d'aquells llibres dels que en vols més, perquè és tancat i saps que és això el que l'autora, Isak Dinesen, volia explicar.

és la història d'un festí en homenatge a un degà religiós; i com les persones relacionades ho són. Emperò, el tema central és el destí. Aquest destí que es plega davant nostre i ens fa travessar viaranys estranys. Un destí que quan mirem cap al passat no serà res del que haguéssim imaginat; i si mirem cap endavant, per molt que somiem se'ns fa difícil imaginar-lo.

crec que és una interessant novel·la.

P.S.: ara tinc ganes de veure la versió fílimica; i, sobretot, de llegir més coses d'ella.

Festa Major'09 a Les Corts

Ahir començaren les Festes Majors del 2009 al districte de Les Corts. Així que s'inicia l'època de passar moltes hores al barri d'acollida.

Aquesta nit, com a traca gran, el Correfoc Unitari.

aquí teniu el programa de FM.

per la Festa Major Jove clikqeu aquí





ens veiem a l'Unitari; al Correbars, al correfoc de Bocs, al de Plataforma, al concurs de llançment de pela de meló?

*

poemes Renée Vivien

El passat dimarts us deixava un poema de Renée Vivien, i comentava que havent llegint la novel·la de Maria-Mercè Marçal sobre ella m'havien vingut moltes ganes de llegir-ne obres seves.


Vai' atansar-me a la biblioteca i vai' trobar aquesta selecció de poemes traduïts al castellà (l'epíleg, quan em vai fixar em va defraudar una mica, que són fragments de la marçaliana novel·la sense res més).


Els seus poemes transpiren amor, sensualitat, vivències i contactes... és una obra viva, en el sentit que és la seva pròpia vida feta poesia. Hom suposa que les fonts de tota persona per escrire poesia són aquestes; però, més enllà de la possible, o no, sinceritat de l'autor/a, hi ha vegades que el verisme dels versos és evident i gairebé, segons els casos, punyents.

Aquest n'és un. Els seus versos parlen dels seus sentiment devers les seves estimades; les sensacions que 'naven deixant rastres a la seva ànima. La seva és una poesia personal amarada d'influències que seria difícil classificar. Quan l'estàs llegint et sembla com si una veu et parlés de lluny, des de l'horitzó dels propis records, i fa que sentis com teves les seves paraules i les seves sensacions.

És una poesia per llegir amb molta calma; amb molta tranquil·litat. Per paladejar i assaborir cadascuna de les seves paraules. Una obra per recordar postes de sol, eixides en companyia o en solitud; així, com els cossos de les persones estimades i les sensacions que ens produiren...

Petit poème érotique (de Sillages, 1908)

Et je regrette et je cherche ton doux baiser.
Quelle femme saurait me plaire et m’apaiser ?
Laquelle apporterait les voluptés anciennes
Sur des lèvres sans fard et pareilles aux tiennes ?

Je sais, tu mentais, ton rire sonnait creux
Mais ton baiser fut lent, étroit et savoureux,
Il s’attardait, et ce baiser atteignait l’âme,
Car tu fus à la fois le serpent et la femme.

Mais souviens-toi de la façon dont je t’aimais…
Moi, ne suis-je rien dans ta chair ? Si jamais
Tu sanglotas mon nom dans l’instant sans défense,
Souviens-toi de ce cri suivi d’un grand silence.

Je ne sais plus aimer les beaux chants ni les lys
Et ma maison ressemble aux grands nécropolis.
Moi qui voudrais chanter, je demeure muette.
Je désire et je cherche et surtout je regrette…

Pequeño poema erótico (trad. Aurora Luque)

Añoro y busco tu beso delicioso.
¿Qué mujer me podría dar placer y calmar?
¿Quién me devolvería las lujurias antiguas
sobre unos labios tersos, parejos a los tuyos?

Yo lo sé, tu mentías, tu risa estaba hueca.
Mas tu beso fue lento, apretado y sabroso.
Se extendía y llegaba a lamer hasta el alma
porque eras a la vez la mujer, la serpiente.

Mas recuerda los modos de amarte que yo tuve.
¿No me quedé en tu carne? Si nunca sollozaste
mi nombre en ese instante que no admite barreras,
recuerda el grito aquél seguido del silencio.

Ya no acierto a querer ni lirios ni canciones,
ymi casa semeja una inmensa necrópolis.
Yo, que quise cantar, he quedado tan muda.
Sólo busco y deseo, y, sobre todo, añoro...

*

Silencio de Blanca

Després de llegir Clara y la penumbra, un dels llibres que més m'ha agradat, vai' decidir cercar més obres de J.C. Somoza. La primera nova incursió ha sigut aquest Silencio de Blanca.


És una novel·la eròtica basada en els rituals, sense paraules, que el protagonista, professor de música, fa amb Blanca una total desconeguda pels lectors. Les dues trames adjacents a la principal permeten dotar de profunditat els personatges. També hi ha una reflexió onírica al respecte de Chopin, que permetrà entendre el conjunt.

La veritat és que és força interessant; si més no, per comentar els rituals i parlar al respecte.

La història acaba amb un gir inesperat; i el final real resta una mica a l'interpretació de cadascú.

Crec que és un llibre interessant; i merescut premi La Sonrisa Vertical. (XVIII edició, 1996).

Henry Dark en acústic a Les Corts

Avui dijous dins del programa Accions de Nit del Casal de Joves de Les Corts actua Henry Dark.

Òbviament passarem per fer companyia a un grup de col·legues, i que ens agrada la seva música.

I dono la meva paraula que si puc aconseguir la segona maqueta, en breu faré el seu comentari així com de la primera, de la que encara no ho he fet. A més d'aquesta primera serviria per poder parlar de la història musical del meu estimat amic Oriol _puppetz_ Corroto; qui em gravà una Edició de Luxe de la mateixa.

Simplement dir-vos que passeu avui per Les Corts, que escolteu i veieu els Henry Dark en viu i en directe "endollat"; i que no podem oblidar mai que tota "gran" banda de música ha començat des de sota.