sembla que tot fou una picada

fa dues setmanes el meu turmell dret va llevar-se amb uns lletjos puntets; semblaven com si algun bitxet dolent hagués gaudit excelsament de la nit. Al cap de pocs dies allò derivà en quelcom més lleig. Vai' decidir 'nar al metge; i no essent el meu habitual em visità una metgesa.

La conclusió fou que tot i lo rar del lloc tot semblava indicar que es tractava d'un herpes. Després del tractament amb aciclovir, les sensacions no eren les mateixes. Així que ella i dues infermeres canviaren el tractament.

Avui he tornat -ho hauré de fer divendres al matí, ara ja amb la meva infermera-, i el primer que vull dir és que tant la metgesa com les dues infermeres que en aquestes visites m'han atés són tres persones encantadores i perfectes professionals de la medicina. No és que doni gust posar-se malalt; emperò, quan succeix hom pot tornar a creure en la humanitat i en el sistema sanitari.

Sembla ésser que tot fou algun bitxet dolent; emperò, encara no hem acabat.


imatge: Medicina; Gustav Klimt; Col·lecció Privada. Wien.

no defallir

Walt Whitman escrigué:

No defalleixis si no em trobes aviat.
Si no sóc en un lloc, cerca'm en un altre.
En algun lloc t'estaré esperant.

Així que quan sembli que tot sigui una cursa plena d'obstacles, quan el carrer sembli estretir-se fins que no sigui possible passar i la nit ens il·lumini de negre perquè no veiem el camí; no oblidem mai que allò que desitgem és en algun lloc esperant-nos.

Perquè hem d'ésser conscients que existeix un port on arrecerar-nos de la tempesta per seguir camí, no deixem mai que l'adversitat ens venci. Baixem un momentet els ulls, pensem que som plenament capaços i somriem perquè la vida ens dóna una altra oportunitat de demostrar com som els vencedors...

imatge: Study of Clouds and Trees; John Constable; Victoria and Albert Museum. London.

11 mesos

avui 5 de juliol la Raquel i un servidor hem fet 11 mesos junts. Qui ho havia de dir... Si fa un any i mig ni ens coneixíem...



Aquest cap de setmana ha set de celebracions.

Ahir la meva neboda Queralt cumplia 3 anyets, així que cap a casa seva vàrem anar cap a Badalona per a celebrar-ho. És màgic l'univers de somnis en el que viuen les criatures.

I parlant de criatures, la Laia, que ha set "l'excusa" per fer un dinaret tots junts a ca la Nuri i l'Oscar. La veritat ha set una tarda molt interessant. Molt tranquil·leta; una perfecta tarda de diumenge en molt bona companyia.



I sense oblidar que al matí ens hem anat a fer una excursioneta a la platja... quina calor. Continuo sense entendre com la gent pot passar-se tanta estona possant-se morena. Si l'interessant de la platja, més enllà de la companyia, és la mar...



ara arriba la setmana de redacció de la tesina (amb un experiment pel mig...)

una genial cap de setmana...

això s'acaba...

ahir divendres fèrem la útima classe del màster; i al acabar, i a més coincidint amb el fet que avui és el vint-i-cinquè aniversari de Marina, doncs vàrem fer un petit "picnic"-berenar.





Sembla mentida lo ràpid que ha passat aquest any (fet que molt sovint parlem amb la Raquel); com aquestes vuit persones que no ens coneixíem hem pogut gaudir d'aquests mesos d'incerteses i de noves experiències. Tot i que l'important arriba ara.

Val a dir que ens haurem de cercar un nou futur la majoria, com exemple un servidor, que no podré seguir a IDIBELL -manca de finançament-. Emperò, ara sabem que hi ha vuit persones que ens anirem veient i preocupant-nos de saber què fem.

En un altra ordre de coses, aquesta tarda anirem a Badalona amb motiud el tercer aniversari de la meva neboda -per cert, la meva estimada Sarita fa avui 29, a París!-; i si em permeteu un altre comentari personal, avui fa dos anys que fai' fumar-me la meva última cigarreta.

Així que ara cal que mirem cap al futur, pensant que el nostre present és una tesina que cal entregar el dia 22 del mes en curs i que ara sembla que defensarem el 22 de setembre! Ja veurem on arribem i on acabem.

Aquest escrit volia deixar constància de l'estiamció de les meves benvolgudes companyes... gràcies, he fet que el màster sigui productiu.

the pipetteman

existeixen grans personatges -tal vegades herois- misteriosos com "esfinterman" i "malmeto"; però aquí arriba PipetteMan; l'home capaç d'inocular-ho i tot...

quina por!!!

(tot i la molta feina, sempre es pot trobar un moment de relax al lab...)

estudis bologna?

des de fa uns quants anyets es parla i malparla de l'espai d'educació superior europeu -estudis bologna- i la seva aplicació i tot el que això implica i/o implicarà...

veient la imatge un es planteja, aquest és un dels nous estudis, el de "comptador"? Caldran quatra anys per obtenir un grau de comptador?

O és que potser es volien referir a una altra cosa?

Per cert, el de la botiga que fa realitzar la placa, va fer algun comentari?

Què li passaria al gat de Schrödinger si l'untem de mantega com una torrada i el deixem caure?

P.S.: qui descobrí la placa quan 'nàvem de visita a cal Rulo i la Virg fou el nostre estimat Ferran.

360º Tour (walkaway, walkaway I will follow...)

hi ha experiències a la vida que no poden ésser descrites, ni dibuixades, ni tan sols enregistrades en cap suport perquè no poden transmetre la meravellosa màgia infinita que són... Ahir, l'inici de la nova gira dels U2 serví per demostrar que, com ja feren des de l'Achtung Baby, una vegada ja han demostrat que són la millor banda de Rock del planeta, sols els queda continuar demostrant-ho i fer-ho amb un espectacle cada vegada millor; aquest és el seu ofici, i això feren, de nou, ahir...

sense paraules... BRUTAL!!! INGENT!!!

hi hagué qui el qualificà d'exorcisme...



extret de la seva pàgina (aquí):


Barcelona, it's the first night of the new tour and here's what they played. Was it what you expected?

Breathe
No Line on the Horizon
Get On Your Boots
Magnificent
Beautiful DaY
I Still Haven't Found What I'm Looking For
Angel of Harlem
In A Little While
Unknown Caller
Unforgettable Fire
City of Blinding LIghts
Vertigo
I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight
Sunday Bloody Sunday
Pride (In The Name of Love)
MLK
Walk On
Where The Streets Have No Name
One
-------
Ultraviolet
With Or Without You
Moment of Surrender.

les fotos són aquí



a LaVanguardia aquí

al 3 24 aquí

a El periódico aquí

a VilaWeb aquí

a El País aquí

al Irish Times aquí

a The Times aquí

a The Independent aquí