dissabte, 7 de març del 2009

Festa de la Dona 8 de març 2009 Casal de Joves Les Corts


el 8 de març és el dia de la dona treballadora; i per aquest motiu des del Casal de Joves de Les Corts s'organitza aquest molt interessant event al que us animo que assistiu i fins i tot que participeu.

es faran uns actes reivindicant el cos femení.

-Tuppersex

-Tallers

-música

-percussió

-malabars

-xocolatada

-Circ

-Capoeira

-Teatre

-Escenari obert: aquí tothom que vulgui podrà dir la seva: reflexions, relats, escrits, poemes, cançons...En podeu portar de casa o triar-ne dels que hi haurà preparats.

de 16h a 20h a plaça Concòrdia! (Les Corts)

NO HI FALTEU!!!!

pensant en la temàtica de l'acte m'ha fet recordar uns versos de Sor Juana Inés de La Cruz -entre moltes d'altres-:

Sor Juana Inés De La Cruz
Arguye de inconsecuentes el gusto y la censura de los hombres que en las mujeres acusan lo que causa
" Hombres necios que acusáis
a la mujer sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis:

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
¿por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia,
y luego con gravedad
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Queréis con presunción necia
hallar a la que buscáis,
para pretendida, Tais,
y en la posesión, Lucrecia.

¿Qué humor puede ser más raro
que el que falta de consejo,
él mismo empaña el espejo
y siente que no esté claro?

Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.

Opinión ninguna gana,
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata
y si os admite, es liviana.

Siempre tan necios andáis
que con desigual nivel
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.

¿Pues cómo ha de estar templada
la que vuestro amor pretende,
si la que es ingrata ofende
y la que es fácil enfada?

Mas entre el enfado y pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos enhorabuena.

Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.

¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada,
la que cae de rogada
o el que ruega de caído?

¿O cuál es más de culpar,
aunque cualquiera mal haga:
la que peca por la paga
o el que paga por pecar?

Pues ¿para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Dejad de solicitar
y después con más razón
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.

Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.
"


pàgina:
El Poder de la Palabra
www.epdlp.com


divendres, 6 de març del 2009

2 "poemes en prosa"

L'altre dia us parlava d'un intent de poema en prosa; i això em féu pensar en elguns altres intents que havia escrit, alguns mentre llegia els Petits Poëmes en Prose de Ch. Baudelaire, i d'altres en moments diferents.


doncs he considerat, ventura joiosa, que podríem deixar dos com a penyora:


(ella s'apropa lentament, amb el cap cot)

(ell la mira i tanca els ulls tractant d'evitar-ho; però els ulls se li neguen en llàgrimes)

-Ho vols deixar...

-Tant se'm nota?

-Les dones dibuixeu una tristesa especial quan heu d'abandonar una història plaenta.. (silenci) Pot sonar pedant; però encara continuu i continuaré creient-me les teves belles mentides d'amor.

-Encara estàs enamorat de mi?

-Ahir, avui i sempre... Ho sento.

-No voldria -fins i tot algun dia les obres d'art s'acaben.

-Què faràs

-Ara me n'aniré, cercaré una ampolla de vi

-blanc

-i aniré a la platja a esperar que ploqui...

(petó als llavis)

(teló)



**************************************

He dejado toda mi leche en la ventana y las gatitas se la han bebido mientras la noche, de color verde, veía pasar un bosque conversando con un espejo de destellos fugaces. Con mi cabeza sobre tu vientre, acariciándote el cabello, susurramos hermosas palabras sin sentido; imaginamos nuetro edén, y descubrí que sólo puedo vivir en tu sangre.



****************************

imatge: El bello mundo; René François Ghislain Magritte; Colección privada.



dijous, 5 de març del 2009

els amants eterns


fa uns anys a Mantova, a uns 40 kilòmetres de Verona, faren trobar aquests fòssils de fa uns 5 o 6 mil anys.

al contemplar-los, i veure la seva abraçada eterna un es pregunta per què foren enterrats així? foren uns Romeo i Julieta abans del mite que creà Shakespeare? i un comprén, llavors, que la idea, semblava que destinada només a la poesia o als somnis contemplant la vesprada mentre el sol davalla i la lluna ix, que l'amor pot ésser etern no és una bogeria...

si un els veu i sent enveja, sempre sempre seran junts en abraçada d'amor... l'infinit pot ésser a la nostra mà -com somnià W. Blake-...

us deixo l'inici i el final de l'obra d'amor més coneguga... Com hauria set, no ja sols la seva història, sinó la de la humanitat, si Julieta i Romeo no haguessin acabat com ho feren?

Two households, both alike in dignity,

In fair Verona, where we lay our scene,
From ancient grudge break to new mutiny,
Where civil blood makes civil hands unclean.
From forth the fatal loins of these two foes
A pair of star-cross'd lovers take their life;
Whole misadventured piteous overthrows
Do with their death bury their parents' strife.
The fearful passage of their death-mark'd love,
And the continuance of their parents' rage,
Which, but their children's end, nought could remove,
Is now the two hours' traffic of our stage;
The which if you with patient ears attend,
What here shall miss, our toil shall strive to mend.

A glooming peace this morning with it brings;

The sun, for sorrow, will not show his head:
Go hence, to have more talk of these sad things;
Some shall be pardon'd, and some punished:
For never was a story of more woe
Than this of Juliet and her Romeo.

dimecres, 4 de març del 2009

Sergio Bruna León

Avui a les 5:35 am a l'Hospital Sant Joan de Déu Krol ha donat a llum a Sergio Bruna León. (i la mare és perfectament)

Enhorabona!!!

Benvingut!!!

ara cal que cerqueu una estona lliure perquè els "amigotes" vinguem a casa a gaudir d'ell i estressar-vos una mica més encara...

com encara no tenim fotos de la criatura us deixo la imatge de com el pare "jugava" amb la mare dissabte a la boda del Roger...

I no oblidem la data del 19 de setembre!!!

P.S.: "bebita/o" de la Peque i el Sergi quan?



c

dimarts, 3 de març del 2009

un poema en prosa?


podria tractar de proposar-vos un joc, que seria com cotinuar un escrit i tractar de fer un breu poema en prosa a més d'una mà... però crec que això ho deixaré per recuperar alguns intents de contes que deuen ésser amagats en els racons dels meus armaris interiors.

així que aquí us deixo un primer esbós d'intent de poema en prosa; quelco que sempre m'ha atret però no sé com "enfrontar-me".

Ofegar-me, abraçat a les teves caderes, en el remolí de la teva panxa. Encissat, caure com un funambulista sense xarxa, en el preciós forat negre del teu melic. Dormir, sols dormir!, és el que necessito; recolzant el meu cap al teu ventre, bressolat per les teves onades; solcat pels lumínics feixos dels teus dits. Curvatura fetal del meu cos per inserir-me dins teu i vagarejar la teva sang per niuar en el teu cor amb les carícies de la teva ànima.



imatge: Paesaggio sotto la luna invernale; Ernst Ludwig Kirchner; The Detroit Institute of Arts.

dilluns, 2 de març del 2009

dels enigmes dels anònims



tractar d'esbrinar qui hi ha darrera d'un anònim pot ésser com tractar de discernir si el dia naix o mor simplement veient la llum en una albada o un capvespre...

fai' aquest comentari perquè recentment hi ha hagut visites que han honorat aquesta humil bitàcola, no ja sols amb la seva presència sinó deixant constància amb els seus comentaris. Amb sinceritat, gràcies; emperò, desitjaria saber quina persona, o persones, ens visita com un diletant entre les brumes vespertines londinenques.

tinc alguna lleugera idea de la vostra possible identitat; fet que encara em fa sentir més orgullós de la vostra presència en aquesta taverna virtual.

la imatge és The Empire of Lights, René François Ghislain Magritte, Colección Peggy Guggenheim. Venezia. Italia. Hom podria preguntar: és la llum qui trenca la foscor o és la foscor qui cau com un mantell damunt la llum? És el so qui trenca el silenci universal o és el silenci qui fa disrupcions en el soroll?

gràcies a tothom que visita els meus blocs...

diumenge, 1 de març del 2009

Roger i Marta, dos més que ja són casats




ahir 28 de febrer de 2009 el Roger i la Marta es digueren el sí vull -d'una forma molt llarga- al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona.

Òbviament, hi érem allà; no podíem perdre'ns un dia com aquest.

Tot començà relativament d'horeta al matí, a les 8h. Cal preparar-se i vestir-se. L'únic problema fou vore que calia fer-li algun forat més al cinturó; potser sí és veritat que m'havia aprimat una micona més des de la tardor. Ben vestit fer camí cap a casa de la Raquel, perquè em pentinés i comprovar lo preciosa que anava i esperar que arribin Gorka i Muntsa per anar fins la plaçad e la vila. Una vegada allà, i després de comprovar que gairebé ens descuidem al cotxe el confetti i la traca vàrem cormprovar que havíem arribat una hora abans!!! Bé, vai' aprofitar pe`r rebre la visita de la meva neboda i jugant amb ella passarem l'estona. I Muntsa pogué xerrar amb la Peke per saber que encara no ha arribat la criatureta. Tothom aconseguí arribar abans de pujar amb un ple fins dalt saló de plens; on el regidor en sort es dedicà, més enllà de vendre l'actual Baetulo, i donar-li -entre "chascarrillos"- patadas al dlc de l'iec, a oficiar la cerimònia. Quan sortiren i abans de les eternes sessions de fotos, quedarà el dubte de si la iaia hie ra ja quan el Gorka i jo vàrem col·locar la traca -primer "quesito" d'Estalella que no va encendre's gairebé automàticament.

Una vegada al restaruant,c alia acabar de preparar "la primera planta del jardí de l'amor" amb un adob molt ric, metàl·licament parlant. Després, menjar i beure, menjar i beure. Vàrem saber que el dia 19 de setembre ens 'nem de casament a Gavà... al final sembla que tothom acabarà passant pel tràngol...

I després de ballar i continuar amb la festa (tot i la coneixença del suicidi de l'equip de bàsket)vàrem fer cap a badalona per 'nar prendre quelcom i fer un entrepà per sopar per que la gent pogués continuar la festa fins ben entrada la nit. (de camí vai' poder saber com havia anat la reunió de Federació via telefònica) Voldria comentar això, ja que al entrar al bar, estaven retransmetent el partit dels pericos contra els mandriles galácticos. Algú havia dit que no fóra bona idea que jo entrés; i per desgràcia li vai' donar la raó. Voldria demanar perdó si vai' fer que algú es sentís ofés pels meus comentaris o avergonyit perl fet de proferir-los quan no tocaven, ni per moment, lloc ni circumstàncies. Ho sento.

Després d'això la festa va continuar però al cap d'una estona alguns vàrem continuar per la senda que ja molts havien iniciat de retirar-se. GOrka i Munta feren cap a la última nit el Hijos de Caín. Jo vai' decidir quedar-me per acotxar Raquel i poder dormir i descansar alguna nit.

la següent imatge mostra i resumeix què és un gran dia de felicitat:



aquí seran les fotos de la jornada:
fotos