Aquest ballet (Лебединое Озеро) de Piotr Illich Tchaikovsky fou estrenat l'any 1877 al Bolshoi moscovita amb coreografia de Julius Reisinger; però no fou fins el 15 de gener de 1895 que a Sant Petersburg i gràcies a la nova coreografia de Marius Petipa (actes I i III -els del castell) i Lev Ivanov (actes II i IV -els del llac) que es convertí en la joia que és avui en dia.
És sobre aquesta base que la grandísima (qualsevol epítet es queda petit per definir-la) Alicia Alonso porta molt i molts anys treballant, tant representant-la com coreografiant-la i dirigint-la. (Així hi ha alguna variació respecte a algun quadre que es simplifica i nova visió del final).
La història (la base original, sense els canvis fets per la gran dama del ballet) s'inicia en un primer acte on el príncep Siegfrid i els seus amics celebren el seu aniversari; i on arribarà -als jardins de palau- la reina per dir-li que demà li organitza una festaperquè pugui cercar esposa, fet que disorta el jove motiou pel qual els seus amics se l'enduen de caça.
A l'inici del segon acte arriben al llac i veuran com surten uns cignes que es transformaran en boniques joves. Quan el príncep és a punt de caçar una de les joves-cigne apareix la seva reina Odette. Ella li explica l'encanteri del mag Rothbart pel que es veuen així, i com només mitjançant una promesa d'amor etern es pot trencar. I aquest soreix tan ràpid com és la sageta d'Eros; però abans que el prícep pugui dir res, el mag arriba i ler retorna a la forma de cigne quq abandonen de nit. Siegfrid li demanarà a Odette que demà assiteixi a la festa.
En el tercer acte té lloc la festa. El prícep ofén la seva mare al negar-se, pensant en Odette, d'escollir esposa. És en aquest punt que arriba el desconeut baró Rothbart amb la seva filla Odile. El príncep, sota encanteri, creu que és la seva estimada Odette. I així li declara el seu amor etern. Llavors tot es descobreix al mostrar-li el mag al llunyedar a Odette. El príncep correrà cap el llac.
En l'últim acte, Odette arriba al llac i explica a les seves companyes allò que ha succeït. Arriba el príncep demanant perdó, però l'encateri no es desfà tot i la lluita d'ambdós amb el mag, fins que aquests es llancen, morint, al llac. Aquest sacriofici d'amor mata rothbart i allibera els cignes. Veurem els esperits d'ambós junt per sempre...
Tot i això, hi ha d'altres versions, una és la que ens presenta Aicia Alonso; podeu llegir-la AQUÍ
La veritat és que l'espectacle que vam veure és una joia absoluta. Els dos actes (segon i el quart reconvertit el epíleg) del llac són tan absolutament preciosos que encara hi somio i els recordo... quina bellesa! quins moviments, quin sentiment, quin tot!!! també destacar els balls d'Odile i algunes de les danses del tercer acte.
Recodo amb molta joia la primera vegada que vai' vore ballet (gener any 99 a Sevilla, La Bayadére); però sé que mai podré oblidar l'experiència que vai' viure aquesta nit.
