Homenatge a VÍCTOR JARA

L'edició d'enguany del BARNASANTS rendeix homenatge al gran VÍCTOR JARA.

Ho fa amb una exposició dels cartells històrics de la Fundació i projecció del documental, amb inauguració el passat 11 de febrer; així com amb la presentació de la Fundació Víctor Jara els dies 23 de febrer a les 19.30 a la Casa Amèrica BCN i el 24 de febrer a l'Auditori Barradas L'H, a les 19 hores amb concert el dia 26 a Barradas a les 21.30 a càrrec de Manuel García.

l'Ajuntament de Les Corts no dóna permís per a realitzar els actes del Dia de la Dona

Doncs sí, tot i que pugui semblar mentida aquesta és la veritat.

Aquí podeu llegir el comunicat de les entitats explicant la situació.

Vist aquesta actitud d'imposició sense cap mena de sentit i essent coneixedors d'algunes últimes decisions molt poc encertades per part del Districte, com l'actuació en la selecció de la direcció del Casal de Les Corts, es comença a demostrar que allò de la participació ciutadana sols es té present quan els interessa, quan va de bracet dels seus propis interessos.

No ho oblidem l'Ajuntament de Les Corts NO permet la realització dels actes del Dia de la Dona.

imatge extreta d'aquí

en record d'Antonio Machado

Avui 22 de febrer és l'aniversari de la mort d'Antonio Machado a l'exili republicà a Cotlliure.

Serveixi la seva obra com a inspiració per dur llum a la política d'aquest país inventat que mai acaba de rutllar...

en record de Salvador Espriu

Avui 22 de febrer va vint-i-cinc anys que morí el gran Salvador Esrpiu.

Descansi en pau i continuï essent far de les lletres de la nostra llengua.

ORACIÓ EN LA TEVA MORT

Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.

de Les Hores

La voz a ti debida, Pedro Salinas

Lo prometido es deuda, diuen, així que aquí us deixo alguns poemes de La voz a ti debida de Pedro Salinas; un compendi que caldria considerar com un únic poema.

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¿Qué alegría más lata:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.
Te quiero pura, libre,
irreductible: tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes del mundo,
sólo tú serás tú.

Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.
Iré rompiedo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelvo ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
“Yo te quiero, soy yo.”


Cuando tú me elegiste
-el amor eligió-
salí del gran anónimo
de todos, de la nada.
Hasta entonces
nunca era yo más alto
que las sierras del mundo.
Nunca bajé más hondo
de las profundidades
máximas señaladas
en las cartas marinas.
Y mi alegría estaba
triste, como lo están
esos relojes chicos,
sin brazo en que ceñirse
y sin cuerda, parados.
Pero al decirme: «tú»
-a mí, sí, a mí, entre todos-,
más alto ya que estrellas
o corales estuve.
Y mi gozo
se echó a rodar, prendido
a tu ser, en tu pulso.
Posesión tú me dabas
de mí, al dárteme tú.
Viví, vivo. ¿Hasta cuándo?
Sé que te volverás
atrás. Cuando te vayas
retornaré a ese sordo
mundo, sin diferencias,
del gramo, de la gota,
en el agua, en el peso.
Uno más seré yo
al tenerte de menos.
Y perderé mi nombre,
mi edad, mis señas, todo
perdido en mí, de mí.
Vuelto al osario inmenso
de los que no se han muerto
y ya no tienen nada
que morirse en la vida.


¿La oyes cómo piden realidades,
ellas, desmelenadas, fieras,
ellas, las sombras que los dos forjamos
en este inmenso lecho de distancias?
Cansadas ya de infinitud, de tiempo
sin medida, de anónimo, heridas
por una gran nostalgia de materia,
piden límites, días, nombres.
No pueden
vivir así ya más: están al borde
del morir de las sombras, que es la nada.
Acude, ven conmigo.
Tiende tus manos, tiéndeles tu cuerpo.
Los dos les buscaremos
un color, una fecha, un pecho, un sol.
Que descansen en ti, sé tú su carne.
Se calmará su enorme ansia errante,
mientras las estrechamos
ávidamente entre los cuerpos nuestros
donde encuentran su pasto y su reposo.
Se dormirán al fin en nuestro sueño
abrazado, abrazadas. Y así luego,
al separarnos, al nutrirnos sólo
de sombras, entre lejos,
ellas
tendrán recuerdos ya, tendrán pasado
de carne y hueso,
el tiempo que vivieron en nosotros.
Y su afanoso sueño
de sombras, otra vez, será el retorno
a esta corporeidad mortal y rosa
donde el amor inventa su infinito.

P.S.: no sé si el primer el vaig arribar a llegir en alguna lectura poètica. Si no ho fou, és un altre deute pendent.

Dimecres de Cendra

Avui és dimecres de cendra, s'inicia la Quaresma, i com ja és tradició des de fa nou anys, Diables de Les Corts proposem el nostre espectacle:

http://www.diablesdelescorts.cat/node/351

A més us deixo un text de la gran Caterina Albert i Paradís

DIMECRES DE CENDRA

El dret a ser orat ha caducat
i la Quaresma en son rigor l'immola
l'amenaçada feble carn tremola
i el desig clama en clams de condemnat.

Del fons corrupte de la voluptat
brollant -flor del femer ardida i sola-
bada el penediment sa ardent corol·la
amb un gran gest d'austera dignitat.

Un pols de cendra baixa de l'atzur
I damunt dels fronts pàl·lids se destria...
Marmoteigs de confés ha pres l'augur...

En la nit del pecat trenca un nou dia
i amb pas de guilla torna a l'antre obscur
com meuca derrotada la follia.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Cerré mi puerta al mundo...

Un altre gran poeta de la Generación del 27, potser un dels més desconeguts, és Emilio Prados.

La seva és un poesia on es troben des de referències als presocràtics fins a Freud passant per la passió per la natura, en especial per la mar, cursà estudis de Ciències Naturals, així com postulats en favor de la llibertat durant la República i la Guerra Civil amb posicions properes al comunisme.

Digué Juan Rejano:

Unió siempre el poeta Emilio Prados, en difícil maridaje la lucidez y la gracia, la sobriedad y la riqueza, el rayo de lo espontáneo y la virtud crítica de la laboriosidad. Fue sentenciosos y melancólico, como un campesino bético, y su verso, perfecto como un trébol, trémulo de interior musicalidad, aunque expresara ansias universales, escichó y recogió siempre el eco de la canción tradicional andaluza como un tributo a al tierra de origen, a la sanbgre y al misterio más recóndito que en ella se aposenta.

Cerré mi puerta al mundo;
se me perdió la carne por el sueño...
Me quedé, interno, mágico, invisible,
desnudo como un ciego.

Lleno hasta el mismo borde de los ojos,
me iluminé por dentro.

Trémulo, transparente,
me quedé sobre el viento,
igual que un vaso limpio
de agua pura,
como un ángel de vidrio
en un espejo.

(de Cuerpo Perseguido)

imatges: Pati amb porta negra; Georgia O'keeffe; Museum of Fine Art. Gift of William H. Lane Foundation. Boston. Mujer asomada a la puerta del jardín; Julio Romero de Torres.

Premis Ciutat de Barcelona

Avui dilluns 15 de febrer de 2010 es farà al Teatre lliure l'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona 2010.

Tindré l'ocasió i l'oportunitat de gaudir de l'event.

Per a més informació respecte els premis podeu seguir aquest enllaç.

Per a conèixer els premiats aquest enllaç.

Goya 2010

Tornem a fer una travessa de premis, en aquesta ocasió, feta a cuita-corrents i sense meditar gaire, la dels Goya 2010 -us deixo el link dels bons de veritat, els YoGa de CataCric 2010!-:

Mejor Película
Celda 211

MEJOR DIRECTOR
Juan José Campanella

MEJOR ACTOR
Luis Tosar

MEJOR ACTRIZ
Rachel Weisz

MEJOR ACTOR DE REPARTO
Antonio Resines

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
Pilar Castro

MEJOR ACTOR REVELACIÓN
Pablo Pineda

MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
Nausicaa Bonnín

MEJOR DIRECCIÓN NOVEL
Mar Coll

Mejor guión original
Mateo Gil y Alejandro Amenábar, Ágora

Mejor guión adaptado
D.Monzón y Jorge Garricaechevarría, Celda 211

Mejor música original
Alberto Iglesias, Los abrazos rotos
Mejor canción original
'Yo, también', Yo, también
Mejor dirección de producción
José Luis Escolar, por Ágora

Mejor maquillaje y peluquería
Sevell, Suzann y Stokes-Muntón, Ágora

Mejor fotografía
Xavi Giménez, Ágora

Mejor dirección artística
Antón Laguna, Celda 211

Mejor diseño de vestuario
Gabriella Pescucci, Ágora

Mejor montaje
Mapa Pastor, Celda 211
Mejor sonido
Berenguer, Orts, Mapa de los sonidos de Tokyo
Mejores efectos especiales
Salvador Santana y Alex Villagrasa, [Rec] 2

Mejor película de animación
Cher Ami

Mejor película documental
Garbo, el hombre que salvó el mundo

Mejor película europea
Slumdog Millionaire
Mejor película hispanoamericana
El secreto de sus ojos

Mejor cortometraje de ficción
Dime que yo, de Mateo Gil

Mejor cortometraje de animación
Alma, de Rodrigo Blaas

Mejor cortometraje documental
Doppelgänger, de Óscar de Julián


P.S.: són relativament conservadors, però quelcom em diu que el % d'encert serà baix.

Correfocs de Santa Eulàlia

Com cada any, la Laia ens convida a gaudir de dos correfocs seguits en la tarda i vesprada del seu diumenge de festa major:

17.00 h Palau de la Virreina Cercavila de la XII Mosta Bestiari Festiu de Catalunya “Insectes i bitxets festius i de foc“
Recorregut: La Rambla lateral descendent, C/ Ferran, arribada a Plaça Sant Jaume cap a les 17.30 h

17.30 h Plaça Sant Jaume Arribada del cercavila de la XII Mosta Bestiari Festiu de Catalunya “Insectes i bitxets festius i de foc“.Balls i lluïments de Foc

17.30 h La Rambla de Caneletes Tabalada dels diables petits Recorregut: La Rambla lateral descendent, C/ Ferran, Pas de l’Ensenyança, arribada a Plaça Sant Miquel cap a les 18.15 h

18.30 h Plaça Sant Jaume Inici del Correfoc dels petits diables Recorregut: C/ Llibreteria (sense foc), C/ Veguer, Baixada de Santa Clara, Comptes de Barcelona, Pla de la Seu, arribada a avda. de la Catedral cap a les 19.45 h

19.30 h Plaça Sant Jaume Ballada de Sardanes amb la Cobla La Principal del Llobregat. Organitza: Agrupació Cultural Folklòrica

20.00 h Avinguda de la Catedral Correfoc Santa Eulàlia
Recorregut: Plaça Nova, C/ del Bisbe, C/ Pietat, C/ Comtes, Pla de la Seu, arribada a l’Avda. de la Catedral cap a les 20.30 h.

Cal tenir present que el dels petits diables és organitzat per la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc i compta amb la participació de totes les seves colles membres.

Abans podeu aprofitar per gaudir dels Insectes i Bitxets Festius i de Foc

Insectes i bitxets festius i de foc. Del 7 a 14 de febrer

La Llumeneta i el Llumenot de Perafort (TARRAGONÈS)

L’any 2000, construïda pel Centre de Joventut Perafort en record de les cuques de llum que, antigament, eren una distracció per al jovent del poble, s’estrenava una simpàtica cuca fera anomenada Llumeneta. Amb deu metres de llargada, la cuca, segons l’ocasió, llança aigua o llaminadures.
L’any 2006, construït per Dolors Sans, s’estrena en Llumenot, una bèstia foguera amb vint-i-quatre punts de pirotècnia entre la boca, les ales i la cua. El Llumenot, am un aspecte d’insecte més realista que la seva parella, acompanya els Diables de Perafort i la Llumeneta en les seves actuacions.

El Diabló (escarabat) de la Selva del Camp (BAIX CAMP)

El Diabló de la Selva del Camp és una recreació d’un coleòpter que ataca l’avellaner i l’alzina. La seva relació amb la vila de la Selva del Camp és doble: d’una banda, el cultiu tradicional del poble és l’avellaner i, de l’altra, el seu escut lluu una alzina.
Construïda amb fibra de vidre per Florenci Andreazini, amb tretze punts de foc, la figura va ser estrenada el 2000 en la celebració del 15è aniversari de la recuperació dels Diables de la Selva del Camp, que en són els portadors.

La Llagosta de La Llagosta (VALLÈS ORIENTAL)

La vila de la Llagosta va escollir aquesta figura d’insecte per motius evidents. Construïda pel taller Sarandaca de Granollers, la Llagosta de la Llagosta, coneguda com la Torradeta, va ser estrenada l’any 2001 tot formant trio amb els gegants Blanqueta i Josepet.
La figura, inspirada en una altra llagosta del 1985 ja desapareguda, és un gegant de 3,60 metres d’alçada portada per la Colla Gegantera de la Llagosta.

L’Estavat (escorpí) de Sant Llorenç de Morunys (SOLSONÈS)

Estavat en el parlar solsoní de la Vall de Lord és com s’anomena els escorpins. L’Estavat de Sant Llorenç de Morunys va ser construït el 1990 per l’artesà de Solsona Manel Casserras i va ser estrenat com la figura senyera del Correfoc Piteu. La figura d’escorpí, molt realista, intervé a les festes de Sant Llorenç de Morunys amb una funció clarament catàrtica per la por que la seva picada —molt dolorosa— ha deixat en la memòria dels habitants de les terres del Solsonès.

Les Libèl·lules d’Olesa de Montserrat (BAIX LLOBREGAT)

Una llegenda d’Olesa diu que en els estricadors del Llobregat hi vivia una gran serp. La secció juvenil de la UEC d’Olesa va encarregar la construcció d’una serp festiva i de foc al dissenyador Gabino Rodríguez.
Com a bèstia de riera que és, la Serp Estricadora va sempre acompanyada de dues libèl·lules que dansen al seu voltant i li obren pas en cercaviles i correfocs. Les Libèl·lules d’Olesa van néixer quan va néixer la Serp Estricadora el 1995 i tenen dos punts de foc cada una.

Nébula de Trinitat Vella (BARCELONÈS)

Barcelona és la ciutat de més llarga tradició de bestiari festiu i amb el nombre més gran de figures en forma d’animal per a les seves festes. Des del Bestiari Històric de la Ciutat, amb més de sis segles de tradició, fins tota mena de dracs de foc a la majoria de barris. La ciutat, però, de moment no té cap insecte en el seu inventari festiu. És per aquest motiu que, a l’hora de triar una bèstia barcelonina com a amfitriona de la mostra d’aquest any, es va triar en Nèbula de Trinitat Vella, la figura més jove i singular del bestiari barceloní. En Nèbula, d’un color verd característic, és un follet protector del bosc que adopta formes de la mateixa natura: braços com a branques i cos vegetal amb arrels. En un braç porta la seva consciència en forma de dimoniet, que el fa estar alerta dels atacs a la natura. En Nèbula, en forma de gegant, és un element de foc que llança pirotècnia per la boca. Va ser construït el 2008 per l’artista Dolors Sans per al barri de Trinitat Vella, i és portat per la colla Trinifoc.

La Papallona de Sant Pere de Terrassa (VALLÈS OCCIDENTAL)

La Papallona és una bestia d’aigua i d’animació, singular i diferent del que és corrent en el bestiari festiu català, per l’alçada i pels colors.
La figura consta de dues parts: un tronc i la papallona pròpiament. És portada com un gegant i llença aigua des del tronc. La figura ret homenatge a Rosa Mora, molt estimada al barri de Sant Pere de Terrassa per la seva dedicació. El seu origen el trobem el 6 de juny de 1992, a la Festa Major.

El Brumerot (borinot) de Reus (BAIX CAMP)

Construït el 2009 pel taller Ventura i Hosta de Navata utilitzant materials reciclats, el Brumerot de Reus va ser presentat per la Coordinadora de Barraques de la Festa Major de Sant Pere.
És una figura festiva que, tot recollint la simbologia del borinot —insecte sorollós, molest, incansable, que tothom es vol treure del damunt—, vol reivindicar la tasca enriquidora de les entitats de la festa i «seguir pol·linitzant la cultura popular».

Les Puces del Vendrell (BAIX PENEDÈS)

Una de les figures més impressionants i distintives del folklore de la capital del Baix Penedès és el Caramot, un immens monstre de foc de 14 metres de llargària. La veu popular diu que al lloc on es guardava el Caramot era ple de molestes puces.
Amb aquesta referència, van decidir fer construir uns elements festius nous: les Puces del Vendrell. Les Puces vendrellenques són quatre figures per a un sol portador realitzades, entre 1999 i 2000, per Dolors Sans. La seva funció a la festa és dansar al voltant del Caramot.

El Cuc de Molins de Rei (BAIX LLOBREGAT)

L’any 1994 els membres del Grup del Drac de Molins de Rei van construir un cuc com a nova bèstia de foc. El Cuc va ser estrenat en la representació de la llegenda de Sant Jordi de Molins de Rei de l’any 1995. Des d’aleshores no ha deixat de participar cada any en els correfocs de la vila i en els d’altres poblacions.
El Cuc, un cuc del pi d’aspecte terrorífic, és una bestiola construïda en fibra de vidre, alumini i roba i formada per cinc mòduls articulats que li donen un moviment realista i aterridor, a la qual cosa també contribueixen els seus ulls vermells que, de nit, s’il·luminen.

Diumenge 14 de Febrer

17 h Plaça Reial Cercavila i lluïments del bestiari «Insectes i bitxets festius i de foc»
Recorregut: Palau de la Virreina, la Rambla, Ferran, plaça de sant Jaume (actuació de cada figura).
Tornada: plaça de sant Jaume, Ferran, La Rambla, Palau de la Virreina.

Silenci i neu

LA NEU I EL SILENCI

Cerquem el silenci.

Però el silenci
no existeix;
no hi ha zero absolut.

Per això ens agrada
la calma nevada,
la pau assossegada
mentre els flocs cauen
i les respiracions contingudes
una vegada tot és blanc.

El moment més proper
al silenci
és l'albada prèvia a la nevada;
els primers flocs...

N.B.S.

13/II/2010

després d'escoltar una reflexió a la ràdio

respecte la neu i el silenci

imatge: La garsa, Claude Monet, Musée Orsay, Paris, France

Correfocs no, correbous sí?

La meva indignació és ingent. És absolutament vergonyós que haguem d'ensopegar amb notícies com aquestes.

Després de gairebé cinc anys demanat que el Parlament declarés la cultura del foc amb o sense pirotècnia (començàrem amb els correfocs) com a Festa Patrimonial Catalana i que no ens hagin fet cas; que encara, fora de termini, estem patint per la seva salvaguarda degut a la seva, i la del Gobierno, incompetència en defensar la nostra cultura; ara sembla que molt han volgut còrrer alguns per evitar la possible desaparició dels correbous si la llei que podria evitar l'existència de curses de braus acaba essent efectiva.

Cada vegada es demostra més que la classe política, o gran part dels seus integrants, només mereixen el nostre descrèdit i ja que no tenen cap mena de vergonya els fem aconseguir per la via que sigui necessària. A què esteu jugant, colla de malparits?

Sincerament heu desvirtuat l'art de la política.

Per sort, la ciutadania és sàvia: a cada porc sí arriba el seu Sant Martí...

de Dijous Gras a Dimecres de Cendra la LAIA ens convida a la Festa

Aquest any les festes de Santa Eulàlia coincideixen amb el Carnestoltes. Així que ens vénen uns dies de festa, llibertinatge i dissipació...

per + info de la Laia aquí

per + info del Carnaval aquí

Ja heu menjat avui la Botifarra d'ou, la coca de llardons i les truites? Recordeu que arribarà l'enterrament de la sardina i que després la Quaresma ens imposarà les seves restriccions, que podem trencar amb bons plats de peix i els bunyols...

Unidad en Ella

Un dels grans escriptors en llengua castellana és el poeta sevillà-malagueny-madrileny Vicente Aleixandre, premi Nobel de Literatura en 1977 por su gran obra creadora, enraizada en la tradición de la lírica española y en las modernas corrientes poéticas iluminadoras de la condición del hombre en el cosmos, y de las necesidades de la hora presente.

Vicente Aleixandre és un dels molts poetes l'obra dels quals encara és molt desconeguda per un servidor. En una vida, malauradament, no es té temps per poder llegir-ho tot; però la seva és una que m'atrau especialment. Recordo que sempre se'ns digué que la seva era una obra molt intensa però també molt difícil, ja que demana un gran esforç per submergir-se dins dels textos. Curiosament, aquesta setmana m'ho han dit també de Caterina Albert (Víctor Català), de qui ara estic llegint Un film (3000 metres).

Avui us vull deixar un text, Unidad en ella de La destrucción o el amor (1932-1933, publicat el 1935), que trobo d'una bellesa colpidora. És encara un text de la "primera època" on pot trobar-se un pan-erotisme de la unitat que tot forma en el cosmos. Uns texts on l'amor i la mort (allò que alguns hem anomenat AmorT) poden passejar agafats de la mà, ja que cal morir per entrar a formar part de l'altre.

UNIDAD EN ELLA

Cuerpo feliz que fluye entre mis manos,
rostro amado donde contemplo el mundo,
donde graciosos pájaros se copian fugitivos,
volando a la región donde nada se olvida.

Tu forma externa, diamante o rubí duro,
brillo de un sol que entre mis manos deslumbra,
cráter que me convoca con su música íntima, con esa
indescifrable llamada de tus dientes.

Muero porque me arrojo, porque quiero morir,
porque quiero vivir en el fuego, porque este aire de fuera
no es mío, sino el caliente aliento
que si me acerco quema y dora mis labios desde un fondo.

Deja, deja que mire, teñido del amor,
enrojecido el rostro por tu purpúrea vida,
deja que mire el hondo clamor de tus entrañas
donde muero y renuncio a vivir para siempre.

Quiero amor o la muerte, quiero morir del todo,
quiero ser tú, tu sangre, esa lava rugiente
que regando encerrada bellos miembros extremos
siente así los hermosos límites de la vida.

Este beso en tus labios como una lenta espina,
como un mar que voló hecho un espejo,
como el brillo de un ala,
es todavía unas manos, un repasar de tu crujiente pelo,
un crepitar de la luz vengadora,
luz o espada mortal que sobre mi cuello amenaza,
pero que nunca podrá destruir la unidad de este mundo.

imatge: Improvisació 31 (Batalla Naval), Wassily Kandinsky, The National Gallery of Art, Washington, USA.

Protocol Festiu de Barcelona

En vigílies de l'inici de les festivitats de Santa Eulàlia, el passat divendres, el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona incloïa en el seu ordre del dia:

COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL

19.- (2544/09) APROVAR el Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, aprovat pel Ple del Consell de la

Cultura de Barcelona el 15 de desembre de 2009, donant així compliment a l’encàrrec de la Comissió de 17

de febrer de 2009, d’elaboració d’un protocol festiu de la cultura tradicional i popular de Barcelona.

I fou ratificat. Això és quelcom molt positiu per a la Cultura Popular i Tradicional d'arrel catalana a la nostra ciutat. Esperem que sigui l'impuls perquè, com ja succeí a Gràcia, la resta de districtes facin el seu propi.

la normativa europea... acabarà amb els correfocs?

Aquest vespre a les 20 hores a l'Ateneu Popular de Les Corts es durà terme la xerrada

La normativa europea... acabarà amb els correfocs?

a càrrec de Natxo Barrau i Salguero, President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.

Ateneu Popular de Les Corts, C/ Joan Gamper, 6-8, baixos, tenda 2, 08014 (aquí)

LOST (Perdidos) -the end has begun-

II Premis Gaudí (2010) -la travessa-

Des de fa molts i molts anys m'agrada "jugar" a fer les travesses de premis. Tot començà amb els Oscar i després anaren caient des dels Goya fins els Max. Aquest any vull recuperar aquella tradició, i tot i que no hi haurà la genial i eterna nit a casa de Carol, mostrar la meva aposta.

Val a dir que, com succeí tantes vegades, hi ha (moltes) obres no vistes. A veure si hem perdut l'olfacte o no...

Per a més informació respecte el premis Gaudí aquesta és la seva pàgina.

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Gemma Comas per THE FROST (EL GEBRE)

MILLOR SO
Xavi Mas, Oriol Tarragó i Marc Orts per REC 2

MILLOR CURTMETRATGE
501, dirigida per Laia Fàbregas, escrita per Cristina Valentí i produïda per Valentí Films

MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS
David Ambit, Alex Villagrasa i Salvador Santana per REC 2

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Inma P. Sotillo i Lucia Salanueva per REC 2

MILLOR VESTUARI
Antonio Belart per THE FROST (EL GEBRE)

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Tomas Voth, Sebastián Roses i Maruxa Alvar per NEGRO BUENOS AIRES

MILLOR MUNTATGE
Bernat Aragonés per THE FROST (EL GEBRE)

MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Jesús Díaz i Fletcher Ventura, per THE FROST (EL GEBRE)

MILLOR FOTOGRAFIA
David Omedes, per THE FROST (EL GEBRE)

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
MOON, dirigida per Duncan Jones, escrita per Duncan Jones i Nathan Parker i produïda per Liberty Films

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
LES VEUS DEL PAMANO, dirigida per Lluís M. Güell, escrita per Xesc Barceló i Eduard Cortés, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré i produïda per Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió i Mallerich Films, amb la col·laboració de l’ICIC

MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ
LA CARTA DEL RAJÁ, dirigida per Ángel Blasco, escrita per Marisa Barahona i Ángel Blasco i produïda per Montjuic Entertainment

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
CATALUÑA-ESPANYA, d’Isona Passola, produïda per Isona Passola en producció associada amb Televisió de Catalunya

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Sergi López, per PETIT INDI

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Assumpta Serna, per TRASH

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Àlex Brendemühl, per LES DUES VIDES D’ANDRÉS RABADÁN

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
Nausicaa Bonnin, per TRES DÍES AMB LA FAMÍLIA

MILLOR GUIÓ
Mar Coll i Valentina Viso, per TRES DÍES AMB LA FAMÍLIA

MILLOR DIRECTOR
Carles Torras, per TRASH

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
THE FROST (EL GEBRE), escrita i dirigida per Ferran Audí i produïda per Alta Realitat i Apunto Lapospo en producció associada amb Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA
TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, dirigida per Mar Coll, escrita per Mar Coll i Valentina Viso i produïda per Escándalo Films en producció associada amb Televisió de Catalunya

PEDRES

Hi hagué una època a la meva vida en la que els caps de setmana podien esdevenir a Girona. Tot i això, val a dir, tampoc vaig poder descobrir totalment la ciutat, així que és un deute pendent; emperò, hi ha imatges meravellosament inesborrables.

En alguna de les estones en que vagarejava pels carrers de Girona, vaig seure en una pilona entre la Plaça del Vi i el carrer d'abeuradors (crec recordar). Allà, les paraules havien pujat des de les aigües del riu Onyar amarant-se dels efluvis dels records de la ciutat.

Temps després aquest poema, Pedres, fou llegit a On vàrem perdre Nausíca?, lectura en la que obria, plenament, la meva ànima en forma de texts.

PEDRES

Deixa't perdre

pels carrers

d'una vila antiga.

Ara

repiquen les campanes.

Camina deturant-te;

observa,

destil·lant,

les ancianes pedres;

han viscut tantes històries...

Veieren al gent

anar a mercat;

ensumaren

l'amor fugisser

traït a la nit.

Aquí es construïa la vida;

i ara ens veu passar.

Sols som caminar,

elles, mentre aguantin,

són la història

en una cinta de möbius.

Vagaregem entre les ànimes

que des d'una eternitat

ja viscuda

revisiten el passat;

ens poden recordar

que la soledat

ens guiarà

a saber compartir

el temps.

Heus ací

com s'ha forjat

les narracions;

com ens hem trobat

i ens destrobem;

així avança la sorra

i les onades

s'inspiren.

Entre les llums

que ballen per la foscor

hi ha fades

que ens acaronara

dibuixant-nos el somrís.

Amb el perfum

de les alenades

des de la roda del riu,

on s'ha netejat

les llàgrimes

i s'han besat els amors

que només la nit

podia veure.

Aquests vells carrers

poden saber

què seria de nosaltres.

Deixem-nos perdre

i dibuixem un instant

de plaer a la vida.

una sensació viscuda arreu,

narrada (redactada) a Girona;

una nit d'estiu.

N.B.S. 2-3/VIII/2006 Girona

imatges: realitzades per Èlia López (primera i última) i Raquel Riba (emmarquen el poema) realitzades aquelles durant l'excursió a Girona i L'Estartit per visitar part de l'exposició d'Olafur Elisasson i aquestes durant el Sant Joan 2009 a Girona.

links: Sant Joan 2009 aquí Olafur a Girona aquí i aquí.