Les llums de la vesprada gairebé no travessen el garbuix del bosc i arriben amb llangor fins els camins. Qui refulgeix és el rostre de la Innocència, noieta complaguda en mans de l'Amor. Ella somriu davant les moixaines i amanyacs que surten del cos del portador del buirac entre les ales. Llançant flors als seus peus, el Plaer juga dibuixant el paradís per la innocència en braços de l'Amor. I com la nit persegueix el dia, darrere d'ells el Penediment imagina davallant en un plor inconsolable, el dol que serà en un futur aquest joc de la sang i el sentiment. El rubor ha pujat a les galtes de la Innocència; les mentides més dolces de futurs surten dels llavis de l'Amor mentre el Plaer somriu, còmplice, sabent que les sagetes del geni alat creen palaus de sorra a la pell, cada vegada més marinament extasiada, de la Innocència. Penediment ploraria en veu alta, ha conegut les vires occidores del amant i torturador de Psiqué. Innocència imagina les erotídies com el joc perfecte; i en els seus ulls Plaer fa llepadits d'imaginar-se els destrets d'un cos com el de la Innocència. Amor l'acarona amb la subtilesa d'una fada reposant dalt d'una fulla d'avellaner. Innocència mor, psíquicament, en l amar dibuixada per l'erogen cos d'Amor; mentre Penediment es trenca la veu en un esgargamellar-se sord... els ponts són derruïts, l'enemic ha penetrat a la ciutat. No hi ha sortida; i el que és pitjor, només hi és la derrota. Plaer saltironeja per entre els arbres en flames gaudint de la tragèdia de l'enamorament. Amor ha seduït la Innocència... ja sols resta esperar la caiguda de l'horitzó. Penediment clava els seus ulls en Plaer i el condemna per la seua poca intel·ligència emocional; Plaer denigra Penediment per la seua poca capacitat sensorial. Innocència es desfà en mans de l'Amor... El bosc incendiat veu com Penediment marxa en negra processó de dol, mentre Plaer canta les joies de la bacanalitat. Amor es dedica a realitzar els seus dotze eterns treballs, seduït i conquerint per sempre la Innocència...text inspirat en el quadre L'Amor sedueix la Innocència de Pierre Paul Prud'hon (1808-1810).
N.B.S. BCN julil 2008.
